Cova del Sidrón
La cova del Sidrón, situada en el concejo de Piloña, és la cavitat asturiana més gran de conglomerats terciarios; servix de refugi a cinc espècies de quiròpters i conta en dos espècies prèviament desconegudes de coleòpters. La cavitat posseïx, aixina mateix, un jaciment prehistòric en algunes pintures rupestres (varis signes de color roig) i s'ha trobat abundant material fòssil neandertal.[1]
_Arqueoloxicu.jpg)
Està declarat com a «Lloc d'interés geològic espanyol de rellevància internacional» (Geosite) pel Institut Geològic i Miner d'Espanya, en la denominació «VP001: Cova del Sidrón», dins de la categoria «jaciments de vertebrats del Plioceno-Pleistoceno espanyol».[2] En 2022 va ser considerat per la National Geographic Society com un dels 17 jaciments paleontológicos més importants de la península ibèrica.[3]
Descripció
La llongitut total d'este enorme complex és d'aproximadament 3700 m, que conté una sala central de 200 m de llongitut i el jaciment de fòssils neandertals, cridat Galeria del Osario, que té 28 m de llongitut i 12 m d'esgambi.[4]
En 1994, es varen trobar accidentalment restants humans en la cova. Inicialment es va sospitar que eren de la guerra civil espanyola perque els combatents republicans solien amagar-se allí; no obstant, anàlisis posteriors varen mostrar que els restants pertanyien en realitat a neandertal.[5]
Galeria del Osario
La principal galeria d'interés en la cova de Sidrón és la Galeria del Osario, a on es varen trobar els restants d'una dotzena de neandertal. La Galeria del Osario va ser excavada entre 2000 i 2013.[6] Els restants neandertals es varen recuperar tots en un únic estrat, el Estrat III.[5]
El conjunt arqueològic associat consistix en 53 ferramentes de pedra; els ossos no humans són molt escassos. L'única una atra espècie present de tamany similar és el cérvol roig. També es varen trobar restants d'alguns chicotets mamífers i gasteròpodes.[7]
Paleoantropología i arqueologia
La cova està ubicada en el concejo de Piloña, en Vallobal, prop del poble cridat Borines. En març de 1994, Carlos Armant, Juan José i Francisco Javier del Riu, espeleòlecs gijoneses que exploraven una de les galeries de la cova varen trobar els primers restants humans, que varen resultar ser d'un neandertal d'uns quarantanou mil anys d'antiguetat de mija, i varen rebre el nom popular d'home de Sidrón. S'ha trobat gran cantitat de material lítico i òsseu. Els primers restants trobats varen ser una mandíbula completa, una hemimandíbula, i una série de restants que varen resultar ser fragments de distintes parts del cos de distints individus. També es varen trobar abundants peces dentals.[1]
Gràcies al método de datació carbono-14, que medix l'antiguetat del carbono present en un objecte i a l'utilisació de dos diferents laboratoris: el Laboratori de Ciències del Clima i del Mig ambient francés (LSCE, per les seues sigles originals) i l'Unitat d'Accelerador de Radiocarbono d'Oxford (ORAU), els investigadors varen situar als neandertal del Sidrón fa 49 000 anys. La nova datació de carbono-14 va ser precedida per un tractament molt sofisticat de ultrafiltración per a reduir al màxim la contaminació. El resultat va revelar que els restants tenien entre 35 200 i 51 800 anys d'antiguetat. Es va realisar una mija ponderada d'eixa senya i els obtinguts en la laboratori francés i es va estimar que els restants tenien al voltant de 49 000 anys (aprox., 47.000 a. C.).[8]
De l'anàlisis dels restants, els científics varen observar que els restants representaven a tretze individus emparentats entre sí: un bebé d'uns dos anys, dos chiquets, tres adolescents varons i cinc adults: tres hòmens i quatre dònes.
Fins a la data, la cova del Sidrón, ha aportat uns 1400 fragments òsseus, entre oss i dents, ademés d'indústria lítica i restants d'animals.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 (2003).«La cova del Sidron (Borines, Piloña, Astúries) : primers resultats».Estudis Geològics.59
- 159-179.Consultat el 31 de març de 2015.
- ↑ Institut Geològic i Miner d'Espanya. «Llocs d'interés geològic espanyols de rellevància internacional (Geosites)». Archivat des d'el original, el 10 de juliol de 2012. Consultat el 16 d'octubre de 2011.
- ↑ Crespo Garay, Cristina. «17 jaciments paleontológicos que pinten el passat de la península ibèrica». National Geographic.
- ↑ «Jaciment del Sidrón - Biology Online». Biology Online.
- ↑ 5,0 5,1 Zimmer, Carl. «Els ossos del Sidrón donen una idea de la vida dels neandertals».
- ↑ “The growth pattern of Neandertals, reconstructed from a juvenile skeleton from El Sidrón (Spain)” (2017). Science 357 (6357): 1282–1287. doi:. ISSN 0036-8075. PMID 28935804. Bibcode: 2017Sci...357.1282R.
- ↑ “Paleobiology and comparative morphology of a clapix Neandertal sample from El Sidrón, Astúries, Spain” (2006) 103 (51): 19266–19271. doi:. PMID 17164326. PMC:1748215. Bibcode: 2006PNAS..10319266R.
- ↑ (2013).«La cronometría de la cova del Sidrón (Piñola, Astúries). Problemes i implicacions derivades».VIII Reunió de Cuaternario Ibèric, La Rinconada - Sevilla.Consultat el 31 de març de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cueva de El Sidrón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.