Diferència entre les revisions de "Paterna"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 33 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Paterna''', [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], està situat al nort-oest de la [[comarca]] de [[L'Horta Oest]] a 5 quilómetros al nortoest de la capital, [[Valéncia]], i en la ribera esquerra del riu [[Túria]]. La seua població en l'any [[2015]] fon de 67.340 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la [[província de Valéncia]].  
+
[[File:Paterna. Ajuntament.JPG|thumb|250px|[[Palau dels Comtes de Villapaterna]], sèu de l'Ajuntament]]
 +
 
 +
'''Paterna''', [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. Pertanyent a la [[província de Valéncia]], està situat al nort-oest de la [[comarca]] de [[L'Horta Nort]] a 5 quilómetros al nortoest de la capital, [[Valéncia]], i en la ribera esquerra del riu [[Túria]]. La seua població en l'any [[2022]] era de 71.880 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la [[província de Valéncia]].
  
 
== Geografia ==
 
== Geografia ==
Llínea 10: Llínea 12:
  
 
== Història ==
 
== Història ==
−
Els primers indicis d'assentament humà a Paterna es remonten al [[Neolític]] i [[Edat de Bronze]] i s'han trobat en les partides de La Vallesa i Despeñaperros, en una zona de chicotetes llomes pròxima al riu [[Túria]] que permetia l'abastiment d'[[aigua]]. També en La Vallesa i Despeñaperros varen deixar vestigi els [[iber]]s, on s'han trobat restes d'una muralla defensiva i parets de chicotetes cabanyes.  
+
[[Archiu:Corda5.jpg|thumb|250px|Escultura a la [[cordà]]]]
 +
 
 +
Els primers indicis d'assentament humà a Paterna es remonten al [[Neolític]] i [[Edat de Bronze]] i s'han trobat en les partides de La Vallesa i Despeñaperros, en una zona de chicotetes llomes pròxima al riu [[Túria]] que permetia l'abastiment d'[[aigua]]. També en La Vallesa i Despeñaperros varen deixar vestigi els [[iber]]s, a on s'han trobat restes d'una muralla defensiva i parets de chicotetes cabanyes.  
  
−
La  documentació relativa a l'arribada dels [[Imperi romà|romans]] es llimita a referències lliteràries d'acontenyiments pròxims en [[Valéncia|Valentia]], [[Lliria|Edeta]] i [[Sagunt|Saguntum]].  Es creu que fon en esta época quan va sorgir la toponímia originària de Paterna, que se supon que faria referència al vocable llatí “paternus” o pertanyent al pare, alusiu a l'estatus social o jurídic del predi. En el seu terme municipal, s'han trobat restes d'una ret d'aqüeductes que s'estén fins a [[Massamagrell]], per la qual cosa es pensa que podria arribar fins a [[Sagunt]], antiga seu romana.
+
La  documentació relativa a l'arribada dels [[Imperi romà|romans]] es llimita a referències lliteràries d'acontenyiments pròxims en [[Valéncia|Valentia]], [[Lliria|Edeta]] i [[Sagunt|Saguntum]].  Es creu que fon en esta época quan va sorgir la toponímia originària de Paterna, que se supon que faria referència al vocable [[llatí]] “paternus” o pertanyent al pare, alusiu a l'estatus social o jurídic del predi. En el seu terme municipal, s'han trobat restes d'una ret d'aqüeductes que s'estén fins a [[Massamagrell]], per lo que es pensa que podria arribar fins a [[Sagunt]], antiga seu romana.
  
−
Al [[febrer]] del [[2009]] l'excavació d'una parcela on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els [[sigle]]s [[s. I|I]] i [[s. III|III]], que dòna un bolcada total a l'història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de Valéncia fins a Llíria.[http://www.lasprovincias.És/valència/20090221/horta/Paterna-rebost-romana-valència-20090221.Html]
+
En [[febrer]] de l'any [[2009]] l'excavació d'una parcela a on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els [[sigle]]s [[s. I|I]] i [[s. III|III]], que donà un bolcada total a l'història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de Valéncia fins a Llíria.[http://www.lasprovincias.És/valència/20090221/horta/Paterna-rebost-romana-valència-20090221.Html]
  
−
En época musulmana, és desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El [[10 d'abril]] de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'alqueria de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els [[sigle XIII|sigles XIII]] i [[sigle XV|XV]], moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el [[sigle XVI]] s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En [[1436]] [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp.   
+
En época musulmana, és desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'[[arròs]] i els [[tarongers]]. El [[10 d'abril]] de [[1237]] es produïx l'entrada de forma pacífica del rei [[Jaume I d'Aragó]] en terres paterneres. Segons el [[Llibre del Repartiment de Valéncia|Llibre del Repartiment]] es fa entrega de l'[[alqueria]] de Paterna a [[Artal de Lluna]], un dels designats per Jaume I per a redactar els [[Furs de Valéncia|Furs]]. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els [[sigle XIII|sigles XIII]] i [[sigle XV|XV]], moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el [[sigle XVI]] s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En l'any [[1436]] [[Alfons el Magnànim]] va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de [[Fernando I d'Aragón|Fernando I]] d'Antequera i Duc de Sogorp.   
  
 
L'[[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]].  En el [[sigle XIX]] l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix sigle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta ([[22 d'abril]] de [[1888]]), formant part de la llínea [[Valéncia]]-[[Llíria]],  que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció.
 
L'[[expulsió dels moriscs]] va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el [[Antic Règim]], la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en [[1769]] es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per [[paludisme]].  En el [[sigle XIX]] l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix sigle es procedix a la canalisació de les aigües ([[1866]]), es construïx una nova seu per a l'ajuntament ([[1881]]) i es construïx el ferrocarril de via estreta ([[22 d'abril]] de [[1888]]), formant part de la llínea [[Valéncia]]-[[Llíria]],  que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en [[chalet]]s i vivendes per a la burguesia de [[Valéncia]], i un quarterament militar per a la seua protecció.
  
 
La creació del Polígon Font del Picher, ya en el [[sigle XX]], va generar una important demanda laboral que va atraure un fluix immigratori que va canviar l'economia i l'aspecte urbanístic de Paterna.
 
La creació del Polígon Font del Picher, ya en el [[sigle XX]], va generar una important demanda laboral que va atraure un fluix immigratori que va canviar l'economia i l'aspecte urbanístic de Paterna.
 +
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Bernardino Giménez Santos
 +
  | Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_2 = Bernardino Giménez Santos
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Bernardino Giménez Santos
 +
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_4 = José Enrique Bargues López
 +
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = José Francisco Romero Valls (1995-1997) Moció de Censura
 +
Francisco Borruey Palacios (1997-1999)
 +
  | Partit_5 = [[PP]]
 +
[[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_6 = Francisco Borruey Palacios
 +
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_7 = Francisco Borruey Palacios
 +
  | Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_8 = Lorenzo Agustí Pons
 +
  | Partit_8 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_9 = Lorenzo Agustí Pons (2011-2014) Condenat per prevaricació
 +
Elena Martínez Guillem (2014-2015)
 +
  | Partit_9 = [[PP]]
 +
  | Alcalde_10 = Juan Antonio Sagredo Marco
 +
  | Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_11 = Juan Antonio Sagredo Marco
 +
  | Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_12 = Juan Antonio Sagredo Marco
 +
  | Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
 +
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
−
Paterna en al voltant de 3.505 habitants en [[1900]]. La creació del Polígon Font del Picher va favorir l'immigració entre els anys [[1950]] i [[1970]] en els que Paterna va experimentar un important canvi social i urbanístic, arribant-se a triplicar la població.
+
Paterna tenia al voltant de 3.505 habitants en l'any [[1900]]. La creació del Polígon Font del Picher va favorir l'immigració entre els anys [[1950]] i [[1970]] en els que Paterna va experimentar un important canvi social i urbanístic, arribant-se a triplicar la població.
  
−
El creiximent actual de la població es deu a la creació de noves zones residencials i l'expansió de les zones industrials en el terme municipal. Al [[decembre]] del [[2007]], el número d'habitants era de 59.043 (29.454 dones i 29.589 hòmens)
+
El creiximent actual de la població es deu a la creació de noves zones residencials i l'expansió de les zones industrials en el terme municipal. En [[decembre]] de l'any [[2007]], el número d'habitants era de 59.043 (29.454 dones i 29.589 hòmens)
  
 
La població flotant en les zones residencials es calcula entorn dels 16.000 habitants, i en les zones industrials es calcula entorn de 15.250 persones.
 
La població flotant en les zones residencials es calcula entorn dels 16.000 habitants, i en les zones industrials es calcula entorn de 15.250 persones.
  
−
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
+
<center>
−
|+ style="font-weight: bold; font-size: 1.1em; margin-bottom: 0.5em"| Evolució demogràfica
+
{| align="center" {{tablabonita}}
 +
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 +
|-
 +
 
 +
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]]
 +
|-
 +
| align=center| 3.509 || align=center| 3.781 || align=center| 5.042 || align=center| 6.353 || align=center| 10.008 || align=center| 11.724 || align=center| 16.951 || align=center| 22.944 || align=center| 34.425 || align=center| 42.855 || align=center| 47.498
  
−
![[1900]] !! [[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !! [[1950]] !! [[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2000]] !! [[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]]
 
 
|-
 
|-
−
| align=center| 3.509 || align=center| 3.781 || align=center| 5.042 || align=center| 6.353 || align=center| 10.008 || align=center| 11.724 || align=center| 16.951 || align=center| 22.944 || align=center| 34.425 || align=center| 42.855 || align=center| 47.498 || align=center| 54.560 || align=center| 57.343 || align=center| 59.043 || align=center| 61.941
+
![[2005]] !! [[2006]] !! [[2007]] !! [[2008]] !! [[2018]] !! [[2022]]
 +
|-
 +
| align=center| 54.560 || align=center| 57.343 || align=center| 59.043 || align=center| 61.941 || align=center| 69.156 || align=center| 71.880
 +
 
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
=== Estadística demogràfica 2004 ===
 
=== Estadística demogràfica 2004 ===
Llínea 80: Llínea 124:
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
−
El sector servicis representa el 56% de l'activitat econòmica global del municipi. La indústria representa el 33,2%, la construcció el 9,8% i l'agricultura l'1%.
+
El sector servicis representa el 56% de l'activitat econòmica global del municipi. L'indústria representa el 33,2%, la construcció el 9,8% i l'agricultura l'1%.
  
 
Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sur d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del Picher, el Polígon Industrial de la carretera d'Ademús, la ciutat dels negocis Tàctica i el parc Tecnològic de Valéncia.
 
Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sur d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del Picher, el Polígon Industrial de la carretera d'Ademús, la ciutat dels negocis Tàctica i el parc Tecnològic de Valéncia.
Llínea 118: Llínea 162:
  
 
=== Ceràmica de Paterna ===
 
=== Ceràmica de Paterna ===
−
En la [[Edat Mijana]] i el [[Renaiximent]], Paterna va ser un dels principals centres productors de ceràmica d'Espanya competint en notables centres com [[Terol]] o [[Manises]], arribant a distribuir-se per tot el [[Mediterràneu]]. Són conegudes les ceràmiques com a plats, escudelles, bots de farmàcia pintades en blau i dorat i les decorades en vert i manganés. Els motius són molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals o heràldiques.
+
[[File:Façana Museu de Ceràmica de Paterna.jpg|thumb|250px|Frontera del Museu de Ceràmica de Paterna]]
 +
En l'[[Edat Mija]] i el [[Renaiximent]], Paterna va ser un dels principals centres productors de ceràmica d'Espanya competint en notables centres com [[Terol]] o [[Manises]], arribant a distribuir-se per tot el [[Mediterràneu]]. Són conegudes les ceràmiques com a plats, escudelles, bots de farmàcia pintades en blau i dorat i les decorades en vert i manganés. Els motius són molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals o heràldiques.
 
El socarrat ([[sigle XV]]) és la peça més característica de la ceràmica paternera. Es tracta de peces de fanc olla de forma rectangular que s'utilisaven per a la decoració dels palaus i mansions, en especial de ràfols i sostres.
 
El socarrat ([[sigle XV]]) és la peça més característica de la ceràmica paternera. Es tracta de peces de fanc olla de forma rectangular que s'utilisaven per a la decoració dels palaus i mansions, en especial de ràfols i sostres.
 
Una nutrida mostra s'expon en el Museu de Ceràmica de Paterna, que s'encarrega, de gestionar el préstam de peces a atres museus i exposicions. Actualment s'exhibixen peces de ceràmica de Paterna en el [[Museu Arqueològic Nacional]] ([[Madrit]]) i en atres de [[Valéncia]], [[Barcelona]], [[Paris]], [[Londres]] o [[Nova York]].
 
Una nutrida mostra s'expon en el Museu de Ceràmica de Paterna, que s'encarrega, de gestionar el préstam de peces a atres museus i exposicions. Actualment s'exhibixen peces de ceràmica de Paterna en el [[Museu Arqueològic Nacional]] ([[Madrit]]) i en atres de [[Valéncia]], [[Barcelona]], [[Paris]], [[Londres]] o [[Nova York]].
  
 
== Gastronomia ==
 
== Gastronomia ==
−
Ademés de la gastronomia típica de la zona de Valéncia: [[paella]], [[arròs|arrosos]] i verdures, destaca el '''cachap''': dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna.
+
Ademés de la gastronomia típica de la zona de Valéncia: [[paella]], [[arròs|arrossos]] i verdures, destaca el [[cachap]]: dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna.
  
 
== Festes ==
 
== Festes ==
Llínea 137: Llínea 182:
  
 
==Fets rellevants==
 
==Fets rellevants==
−
* El [[5 de setembre]]  de [[1909]], [[Joan Oliver]], dit com "el volaoret", va desapegar en un [[aeroplà]] de 200 quilos en els terrenys militars  de [[Paterna]] ([[Valéncia]]), va conseguir recórrer 50 metros suspés en l'aire i aterrar. L'aparell va tindre un cost de 20.000 de les [[pesseta|pessetes]].<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090620/horta/paterna-corona-como-cuna-20090620.html Paterna se corona como cuna de la aviación]</ref>
+
* El [[5 de setembre]]  de [[1909]], [[Joan Oliver]], dit com "el volaoret", va despegar en un [[aeroplà]] de 200 quilos en els terrenys militars  de [[Paterna]] ([[Valéncia]]), va conseguir recórrer 50 metros suspés en l'aire i aterrar. L'aparell va tindre un cost de 20.000 de les [[pesseta|pessetes]].<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/20090620/horta/paterna-corona-como-cuna-20090620.html Paterna se corona como cuna de la aviación]</ref>
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
{{Reflist}}
 +
 
 +
* [https://www.paterna.es Ajuntament de Paterna]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Paterna INE. Població de Paterna]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
 +
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
*[http://www.paterna.es Pàgina web de l'Ajuntament de Paterna]
+
{{commonscat|Paterna}}
−
*[http://www.policialocalpaterna.Com Policia Local Paterna]
 
−
*[http://www.adlpaterna.Com Agència de Desenroll Local]
 
−
*[http://paterna.comunitatvalenciana.Com Web de Turisme de Paterna realisada per l'Agència Valenciana de Turisme]
 
  
−
{{Municipis de L'Horta Oest}}
+
{{Municipis de l'Horta Nort}}
 +
{{Pobles afectats per la DANA de 2024}}
  
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

Última revisió del 22:13 12 nov 2024

Palau dels Comtes de Villapaterna, sèu de l'Ajuntament

Paterna, municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, està situat al nort-oest de la comarca de L'Horta Nort a 5 quilómetros al nortoest de la capital, Valéncia, i en la ribera esquerra del riu Túria. La seua població en l'any 2022 era de 71.880 habitants, sent la quinta ciutat per número d'habitants de la província de Valéncia.

Geografia[editar | editar còdic]

El seu clima és clima mediterràneu àrit en unes precipitacions de 250 mm a l'any i unes temperatures que oscilen entre els 12 al giner i els 27 ºC al juliol, conseguint-se tots els estius màximes per damunt dels 35 ºC.

Es pot accedir a esta localitat a través de la llínea 1 de MetroValencia.

Barris i pedanies[editar | editar còdic]

Els núcleus de població del municipi són: Centre, Alborgí, Campament, La Canal (La Plantació, Montecañada, La Vallesa), Mes del Rosari (La Coma), Santa Gemma, Santa Rita, Terramelar, Lloma Llarga (Valterna), i Creu de Gràcia.

Història[editar | editar còdic]

Escultura a la cordà

Els primers indicis d'assentament humà a Paterna es remonten al Neolític i Edat de Bronze i s'han trobat en les partides de La Vallesa i Despeñaperros, en una zona de chicotetes llomes pròxima al riu Túria que permetia l'abastiment d'aigua. També en La Vallesa i Despeñaperros varen deixar vestigi els ibers, a on s'han trobat restes d'una muralla defensiva i parets de chicotetes cabanyes.

La documentació relativa a l'arribada dels romans es llimita a referències lliteràries d'acontenyiments pròxims en Valentia, Edeta i Saguntum. Es creu que fon en esta época quan va sorgir la toponímia originària de Paterna, que se supon que faria referència al vocable llatí “paternus” o pertanyent al pare, alusiu a l'estatus social o jurídic del predi. En el seu terme municipal, s'han trobat restes d'una ret d'aqüeductes que s'estén fins a Massamagrell, per lo que es pensa que podria arribar fins a Sagunt, antiga seu romana.

En febrer de l'any 2009 l'excavació d'una parcela a on estava en proyecte una finca de vivendes va permetre descobrir una vila romana, datada entre els sigles I i III, que donà un bolcada total a l'història coneguda de la ciutat i es convertix en el primer vestigi romà d'un lloc habitat des de Valéncia fins a Llíria.[1]

En época musulmana, és desenrolla la seua activitat ceràmica i manufacturera i es produïx un desenroll de l'agricultura, incorporant noves terres de regadiu i introduint cultius com el de l'arròs i els tarongers. El 10 d'abril de 1237 es produïx l'entrada de forma pacífica del rei Jaume I d'Aragó en terres paterneres. Segons el Llibre del Repartiment es fa entrega de l'alqueria de Paterna a Artal de Lluna, un dels designats per Jaume I per a redactar els Furs. Els Lluna es convertixen en senyors feudals entre els sigles XIII i XV, moment en qué la ceràmica de Paterna conseguix la seua màxima producció. En el sigle XVI s'inicia una crisis en la producció ceràmica i en l'economia local, en general. En l'any 1436 Alfons el Magnànim va entregar les possessions de Paterna a l'infant Enrique, fill de Fernando I d'Antequera i Duc de Sogorp.

L'expulsió dels moriscs va obligar a l'exili i Paterna va patir un despoblament i la paralisació econòmica. En el Antic Règim, la crisis política agreujaria encara més el deteriorament polític, social i econòmic en el que estava immers Paterna. Per Real Decret en 1769 es va prohibir el cultiu d'arròs per a paliar les febres per paludisme. En el sigle XIX l'agricultura reapareix; i apareixen les primeres Coves. Eixe mateix sigle es procedix a la canalisació de les aigües (1866), es construïx una nova seu per a l'ajuntament (1881) i es construïx el ferrocarril de via estreta (22 d'abril de 1888), formant part de la llínea Valéncia-Llíria, que millora la comunicació. La recuperació demogràfica s'inicia de forma llenta en un fluix immigratori i l'eixamplament de Paterna en la construcció del barri de Campament, en chalets i vivendes per a la burguesia de Valéncia, i un quarterament militar per a la seua protecció.

La creació del Polígon Font del Picher, ya en el sigle XX, va generar una important demanda laboral que va atraure un fluix immigratori que va canviar l'economia i l'aspecte urbanístic de Paterna.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Bernardino Giménez Santos PSPV-PSOE
1983 - 1987 Bernardino Giménez Santos PSPV-PSOE
1987 - 1991 Bernardino Giménez Santos PSPV-PSOE
1991 - 1995 José Enrique Bargues López PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Francisco Romero Valls (1995-1997) Moció de Censura

Francisco Borruey Palacios (1997-1999)

PP

PSPV-PSOE

1999 - 2003 Francisco Borruey Palacios PSPV-PSOE
2003 - 2007 Francisco Borruey Palacios PSPV-PSOE
2007 - 2011 Lorenzo Agustí Pons PP
2011 - 2015 Lorenzo Agustí Pons (2011-2014) Condenat per prevaricació

Elena Martínez Guillem (2014-2015)

PP
2015 - 2019 Juan Antonio Sagredo Marco PSPV-PSOE
2019 - 2023 Juan Antonio Sagredo Marco PSPV-PSOE
2023 Juan Antonio Sagredo Marco PSPV-PSOE

Demografia[editar | editar còdic]

Paterna tenia al voltant de 3.505 habitants en l'any 1900. La creació del Polígon Font del Picher va favorir l'immigració entre els anys 1950 i 1970 en els que Paterna va experimentar un important canvi social i urbanístic, arribant-se a triplicar la població.

El creiximent actual de la població es deu a la creació de noves zones residencials i l'expansió de les zones industrials en el terme municipal. En decembre de l'any 2007, el número d'habitants era de 59.043 (29.454 dones i 29.589 hòmens)

La població flotant en les zones residencials es calcula entorn dels 16.000 habitants, i en les zones industrials es calcula entorn de 15.250 persones.

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000
3.509 3.781 5.042 6.353 10.008 11.724 16.951 22.944 34.425 42.855 47.498
2005 2006 2007 2008 2018 2022
54.560 57.343 59.043 61.941 69.156 71.880

Estadística demogràfica 2004[editar | editar còdic]

  • Ritme de creiximent mig anual de la població 2000-2004: 1,9 %
  • Variació població 2000-2004: 7,7%
Immigració per continents a Paterna
Lloc Total %
Europa 965 44,8
Àfrica 414 19,2
Amèrica 663 30,8
Àsia 108 5,0
Oceania 3 0,1
Total 2.153 4,6
Població per nuclis urbans
Nucli Hòmens Dones Total
Núcleu Urbà 17.965 17.983 35.948
La Canyada 5.316 5.179 10.495
La Coma 2.758 2.816 5.574
Valterna 1.591 1.509 3.100
Terramelar 1.307 1.358 2.665
Creu de Gràcia 58 66 124
Total 28.995 28.911 57.906

Economia[editar | editar còdic]

El sector servicis representa el 56% de l'activitat econòmica global del municipi. L'indústria representa el 33,2%, la construcció el 9,8% i l'agricultura l'1%.

Paterna s'enclava en una de les àrees industrials més importants del sur d'Europa. En el terme municipal es troba: el Polígon Industrial Font del Picher, el Polígon Industrial de la carretera d'Ademús, la ciutat dels negocis Tàctica i el parc Tecnològic de Valéncia.

La producció industrial és molt diversificada: alimentació, textil, fusta, pell, metal, químiques, plàstic, transport, electricitat...

Estadística econòmica 2004[editar | editar còdic]

  • Nivell econòmic: 7
  • Oficines bancàries: 37
  • Activitats industrials: 1.101
  • Supermercats: 15
  • Centres comercials: 2
  • Índex industrial: 223
  • Índex comercial: 144

Principals vies de comunicació[editar | editar còdic]

Paterna conta en llínees d'autobús urbanes i interurbanes i estacions de ferrocarril en les llínees 1 i T4 de MetroValencia, en els noms de:

  • La Vallesa
  • La Canyada
  • Font del Picher
  • Santa Rita
  • Paterna
  • Campament
  • TVV
  • Lloma Llarga-Terramelar
  • Santa Gema
  • Tomàs i Valent
  • La Coma
  • Mas del Rosari

Ceràmica de Paterna[editar | editar còdic]

Frontera del Museu de Ceràmica de Paterna

En l'Edat Mija i el Renaiximent, Paterna va ser un dels principals centres productors de ceràmica d'Espanya competint en notables centres com Terol o Manises, arribant a distribuir-se per tot el Mediterràneu. Són conegudes les ceràmiques com a plats, escudelles, bots de farmàcia pintades en blau i dorat i les decorades en vert i manganés. Els motius són molt variats: figures humanes, d'animals, vegetals o heràldiques. El socarrat (sigle XV) és la peça més característica de la ceràmica paternera. Es tracta de peces de fanc olla de forma rectangular que s'utilisaven per a la decoració dels palaus i mansions, en especial de ràfols i sostres. Una nutrida mostra s'expon en el Museu de Ceràmica de Paterna, que s'encarrega, de gestionar el préstam de peces a atres museus i exposicions. Actualment s'exhibixen peces de ceràmica de Paterna en el Museu Arqueològic Nacional (Madrit) i en atres de Valéncia, Barcelona, Paris, Londres o Nova York.

Gastronomia[editar | editar còdic]

Ademés de la gastronomia típica de la zona de Valéncia: paella, arrossos i verdures, destaca el cachap: dolç fullat farcit d'una crema especial típic de Paterna.

Festes[editar | editar còdic]

Març: Falles

Agost: Festes Majors en desfilades de Moros i Cristians i la Cordà.

La Cordà de Paterna[editar | editar còdic]

Cordà de Paterna

És la culminació de les Festes Majors, que se celebra la matinada següent a l'últim dumenge d'agost. És un acontenyiment pirotècnic que destaca per la seua magnitut i espectacularitat i que es desenrolla en el carrer Major. Els tiradors, dirigits pel Pirotècnic Major, cremen 50000 Coets en una intensitat de 2.000 coets per minut. Els tiradors professionals i els aficionats poden disparar coets en un espai habilitat, el "'cohetòdrom'", durant el desenroll de les Festes Majors.

Fets rellevants[editar | editar còdic]

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  1. ↑ Paterna se corona como cuna de la aviación

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de l'Horta Nort
Albalat dels Sorells  •  Alboraya  •  Albuixech  •  Alfara del Patriarca  •  Almàssera  •  Bonrepòs i Mirambell  •  Burjassot  •  Emperador  •  Foyos  •  Godella  •  Massalfassar  •  Massamagrell  •  Meliana  •  Moncada  •  Museros  •  Paterna  •  La Pobla de Farnals  •  Puçol  •  El Puig  •  Rafelbunyol  •  Rocafort  •  Tavernes Blanques  •  Vinalesa


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Paterna&oldid=364844»