Diferència entre les revisions de "Alpont"
(Sense diferències)
| |
Revisió de 23:05 7 jun 2009
| Alpuente | ||||
| ||||
| País : | Espanya | |||
| • Com. Autònoma: | Comunitat Valenciana | |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Els Serrans | |||
| • Partit judicial: | Llíria | |||
| Ubicació: | 39°52′40″N 1°0′46″O | |||
| • Altitut: | 1.000 msnm | |||
| Superfície: | 138,3 km² | |||
| Població: | 828 hab. | |||
| • Densitat: | 5,99 hab./km² | |||
| Gentilici: | Alpontí/na | |||
| Predomini llingüístic: | Castellà | |||
| Còdic postal: | 46178 | |||
| Festes majors: | Cada tres anys en els mesos de maig i agost | |||
| Alcalde: | Amparo Rodríguez Sambonet (PP) | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Alpuente és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca d'Els Serrans.
Geografia
Situat al noroest de la província de Valéncia, en el llímit en la província de Terol, al sur de la serra de Javalambre. El terme és abrupte, per l'existència de numerosos barrancs, especialment al sur. Els monts estan molt erosionats; els principals son: la Muela (1.511 m.), Cerro Negro (1.407 m.), Hontanar (1.238 m.), el Cabezo (1.289 m.) i Barajuelo (1.114 m.). Els barrancs del Reguero i Arquela son les principals vies fluvials, i recullen les aigües de atres subsidiaris, domant orige al riu Chelva. El clima és continental. Hi ha numeroses fonts.
La vila d'Alpuente s'alça en el coll que unix els monts de Sant Cristòfol i el Castell, en terrenys rocosos, obert per complet als vents del nort.
S'accedix a esta localitat, des de Valéncia, prenent la CV-35 fins a enllaçar en la CV-345.
Barris i pedanies
En el terme municipal d'Alpuente se troben també els següents núcleus de població:
- Baldovar.
- Campo de Abajo.
- Campo de Arriba.
- Corcolilla.
- El Chopo.
- El Collado.
- El Hontanar.
- La Almeza.
- La Canaleja.
- La Cañada Seca.
- La Carrasca.
- La Cuevarruz.
- La Torre.
- Obispo Hernández o Las Eras.
- Vizcota.
Estes aldees estan comunicades i senyalisades per una ruta turística de camins no motorisats que les unix a lo llarc de 46 quilómetros partint des de la mateixa Vila d'Alpuente.
Localitats llimítrofs
El terme municipal d'Alpuente llimita en les següents localitats: Aras de los Olmos, Chelva, La Yesa, Titagües i Tuejar dins de la província de Valéncia i Arcos de las Salinas en la província de Terol en Aragó.
Història
En evidents mostres de restos de l'Edat de Bronze, Ibers i després Romans; no és fins a l'arribada dels musulmans que comença a pendre rellevancia el poble d'Alpuente. Després formar part d'Al-Andalús, conseguix un notable creiximent econòmic i cultural com Regne de Taifes independent.
En l'any 1089 fon conquistada pel Cid i en 1236 conquistada pel cavaller creuat, senyor de Javaloyes, Vicent de Valois Crépy, fill de Gaucher de Crépy-en-Valois, en nom del rei d'Aragó Jaume I d'Aragó.
Al ser pas obligat de la zona i frontera dels regnes d'Aragó i Castella, li otorgaren excepcional importància. Fon vila real en vot en corts i en ella se celebraren Corts del Regne de Valéncia en 1319 i 1383.
En el segle XIX fon reducte important dels carlistes quedant destruïts els seues dos castells, el d'Alpuente i El Poyo.
Administració
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | n/d | n/d |
| 1983 - 1987 | n/d | n/d |
| 1987 - 1991 | n/d | n/d |
| 1991 - 1995 | n/d | n/d |
| 1995 - 1999 | n/d | n/d |
| 1999 - 2003 | Amparo Rodríguez Sambonet | PP |
| 2003 - 2007 | Amparo Rodríguez Sambonet | PP |
| 2007 - 2011 | Amparo Rodríguez Sambonet | PP |
| 2011 - 2015 | n/d | n/d |
| 2015 - 2019 | n/d | n/d |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
Demografia
La població se troba disseminada en gran part per aldees i caseríos.
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1.208 | 1.174 | 1.134 | 985 | 958 | 941 | 916 | 861 | 864 | 828 |
Economia
L'agricultura se basa en els cereals, armelers, creïlles, llegums i ceps. La ganaderia és ovina i existixen granges porcines i avícoles. Hi ha dedicació apícola en el municipi. Existixen varies mines de caolí en les zones de l'Atalaya, Cabezo i Baldovar. En la segona mitat del segle XX se procedí a la reforestació del terme. Funcionen una cooperativa vinícola i dos bodegues.
Monuments
- Muralles. Conserva varies torres i portes de la desapareguda muralla.
- Castell. Dominant la població s'alcen els restos de lo que fon un important castell, situat sobre un penyó de profunts precipicis, especialment en els costats contraris al poble.
- Ajuntament. Edifici situat on estigué l'antiga aljama, de la que resta una torre almenada; en els baixos està el saló on se celebraren les Corts del Regne de Valéncia en els anys 1319 i 1383.
Festes locals
- Sant Antoni Abat. Se celebra el 17 de giner en la tradicional bendició dels animals.
- Festes Patronals. Cada tres anys, en els mesos de maig i agost, se realisa la baixada o trasllat de la Verge de la Consolació (trobada en 1614), des de l'iglésia de la Corcolilla fins a la vila. Durant la processió se reciten versos, (denominats en Alpuente dits), de súplica i agraïment a l'image. En esta ocasió hi ha festejos profans i religiosos.
- Sant Blai, patró d'Alpuente. Se celebra el 3 de febrer i repartixen taronges beneïdes.
Veja's també
- Aqüeducte Els Arcs d'Alpuente
- Comtat d'Alpuente
- Arbres Centenaris en Espanya
- Jaciment iconològic de Corcolilla
- Jaciment iconològic de La Arquela
- Jaciment iconològic de Losilla
- Jaciment iconològic de Vizcota
Enllaços externs
- Web de turisme d'Alpuente en la Comunitat Valenciana
- Institut Valencià d'Estadística
- Federació Valenciana de Municipis i Províncies - Guia Turística D'on s'ha extret l'informació en el seu consentiment. [1]
- Web oficial d'Alpuente
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Alpuente de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.
