Llíria
| Llíria | ||||
| ||||
| País : |  Espanya
| |||
| • Com. Autònoma: |  Comunitat Valenciana
| |||
| • Província: | Província de Valéncia | |||
| • Comarca: | Camp de Túria | |||
| • Partit judicial: | Llíria | |||
| Ubicació: | 39°38′N 0°36′O | |||
| • Altitut: | 164 msnm | |||
| Superfície: | 228 km² | |||
| Població: | 24.036 hab. (2022) | |||
| • Densitat: | 98,43 hab./km² | |||
| Gentilici: | Llirià, lliriana. | |||
| Predomini llingüístic: | Valencià | |||
| Còdic postal: | 46160 | |||
| Festes majors: | 29 de septiembre | |||
| Alcalde: | Joan Manuel Miguel León (Compromís) | |||
| Pàgina web: | Web Oficial de Llíria | |||
Llíria (en castellà Liria), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya. Pertanyent a la província de Valéncia, situat en la comarca del Camp de Túria, d'a on és la seua capital.
Geografia[editar | editar còdic]
Situat sobre el peu que s'estén des de les montanyes d'Alcubles i Marines fins al marge esquerre del riu Túria. Dòna nom al Full 695 del Mapa Topogràfic Nacional a escala 1:50.000.
En el seu païsage topogràfic es distinguixen tres zones ben diferenciades. La zona més septentrional està ocupada per montanyes juràsiques i cretàciques, pertanyents al sistema ibèric. Una segona zona està constituïda per una plana ondulada en forma de glacis. La tercera zona, sobre la qual es troba la població i l'horta actual, correspon a un pla de sedimients quaternaris. El pla miocènic està travessat per les renles de Llíria o Primera i Castellarda, el llit de les quals és superior al del riu Túria, pero que romanen seques durant quasi tot l'any.
La vegetació és més rica en les montanyes del nort, a on existixen encara algunes pinades de rojos i marítims, mentres que en els cerros del centre i sur predominen els romers i l'espart.
S'accedix a esta localitat, des de Valéncia, a través de l'autovia CV-35. També es pot accedir a través de la llínea 1 de Metro Valéncia.
Localitats llimítrofs[editar | editar còdic]
Llíria llimita en Casinos, Domenyo, Benaguasil, Benissanó, La Pobla de Vallbona, Olocau, Marines, Les Alcubles, Andilla, El Vilar, Bugarra i Pedralba, totes elles en la província de Valéncia, i Altura, en la província de Castelló.
Història[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Edetans.
L'actual ciutat de Llíria té les seues arrels en la Edat del Bronze, en l'establiment que cap a la mitat del II milenari anterior a la nostra Era va haver-hi en el cerro de Sant Miquel i del que fon continuador el poblat ibèric.
La seua categoria política i econòmica, aixina com la seua estratègica posició, li va fer jugar un paper important en les guerres civils romanes.
La importància d'Edeta fon primordial durant els dos primers sigles de la nostra Era. El descens iniciat en el sigle III, i accentuat en els posteriors, va poder ser conseqüència paralela al creiximent de Valentia.
Despuix d'una nova dominació visigoda, es donaria pas a lo llarc periodo islàmic. En esta etapa, al negar-se al-mustain a pagar el tribut de 2000 dinars corresponents a les pàries de l'any 1090, el Cit va assejar a Llíria. Durant el lloc, el Cit va rebre una carta de la reina Constança, esposa de Alfons VI, que li assegurava el perdó del seu marit si s'incorporava a l'expedició del rei castellà preparada contra els almoràvits a Andalusia. El Cit va abandonar el sege de Llíria quan ya estava a punt de prendre-la.
Durant el periodo musulmà varen ser perfeccionats les séquies i el sistema de regs de l'horta de Llíria. En l'aspecte polític fon seu residencial del Cadi, espècie de juge o magistrat de la llei musulmana, designat directament pel califa.
Despuix de la conquiste cristiana, cap als anys 1248 i 1249 va tindre lloc un repartiment de terres i la subsegüent repoblació en cristians vells. A l'abril de l'any 1252 el rei Jaume I otorgava a Llíria la carta de poblament més una série de privilegis.
Encara que Llíria fon vila real sempre, va tindre diversos senyorius com els de María Fernández en l'any 1293, el de l'infant Joan des de 1337 i el de l'infant Raimont Berenguer des de 1339. L'últim senyor seria l'infant Martín.
Durant les guerres de l'Unió, Llíria va prendre partit del rei. En la guerra entre els dos Peres fon conquistada pel castellà Pere I el Cruel en 1363. Al juny de 1364, Pere el Cerimoniós es va dirigir cap a Llíria en ànim de recuperar-la.
L'expulsió dels moriscs en l'any 1609 no li va afectar molt, ya que la seua població estava integrada quasi exclusivament per cristians vells. Acabada la Guerra de Successió, el rei Felip V, per a premiar els servicis del Duc de Berwick, vencedor en Almansa, va crear el ducat de Llíria i se'l va concedir. El primer Duc, Jacobo Fitz James Stuart, era fill de Jacob II, rei d'Anglaterra, qui li havia nomenat Duc de Berwick i virrei d'Irlanda. Fon mariscal de França i capità general d'Espanya durant la guerra de Successió. El tercer Duc de Llíria, nomenat com el seu yayo, va casar en María Teresa de Silva i Palafoix Alvárez de Toledo, Duquesa d'Alba. Apartir d'este moment, el títul de Duc de Llíria, passa a mans de la Casa d'Alba, estant en possessió en l'actualitat per Cayetana Fizjames Stuart , qui és ademés alcaldesa Honorífica de Llíria.
Durant el sigle XVIII la política fisiocràtica dels Borbó va donar lloc a un alvanç espectacular de la agricultura lliriana.
En époques posteriors, durant la guerra de la Independència, la població va abandonar el núcleu urbà i es va refugiar en els montanyes. Les tropes franceses varen ocupar la vila des de l'any 1810 fins a l'any 1813 i es varen fer forts en el santuari de Sant Miquel.
Llíria fon saquejada durant la guerra civil de 1836 per les tropes carlistes de Cabrera en numeroses ocasions.
Fon en l'any 1887 quan, per real decret, es va concedir a Llíria el títul de ciutat.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Jose M. Jordà | PCE |
| 1983 - 1987 | Vicente Soldevilla | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Vicente Castellà Benci | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Ricard Torres Balaguer | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | Miguel Pérez Gil | PPCV |
| 1999 - 2003 | Fina Pérez Lapiedra | PSPV-PSOE |
| 2003 - 2007 | Manuel Izquierdo Igual | PPCV |
| 2007 - 2011 | Manuel Izquierdo Igual | PPCV |
| 2011 - 2015 | Manuel Izquierdo Igual | PPCV |
| 2015 - 2019 | Manuel Civera Salvador | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Manuel Civera Salvador (2019-2021)
Joan Manuel Miguel León (2021-2023) |
PSPV-PSOE |
| 2023 | Joan Manuel Miguel León | Compromís |
Demografia[editar | editar còdic]
El municipi conta en una població de 24.036 habitants segons el cens del INE de l'any 2022, dels quals la gran majoria viuen el centre de la ciutat i el restant en urbanisacions residencials als afores d'esta.[1] Fora del centre de la ciutat hi ha pocs sistemes d'aigüeral, carrers asfaltats i iluminació.
Un 12,2% de la seua població és de nacionalitat estrangera, sent els principals colectius forans el rumà, el britànic i el marroquí.[2]
| Evolució [3] | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | ||||||||
| 8.920 | 9.089 | 8.864 | 9.034 | 9.557 | 8.226 | 10.624 | 9.274 | 9.723 | 11.323 | 12.587 | 13.947 | ||||||||
| 1996 | 2001 | 2006 | 2008 | 2018 | 2022 | ||||||||||||||
| 15.550 | 17.216 | 21.078 | 22.441 | 22.972 | 24.036 | ||||||||||||||
Economia[editar | editar còdic]
El terme de Llíria està enclavat en una zona molt apta per a l'agricultura. L'economia de Llíria s'ha transformat en les últimes décades, passant d'una estructura econòmica tradicional (agricultura de secà, artesanat local) a una moderna (agricultura de regadiu, industrialisació, activitats terciaries). Les hortalices constituïxen el principal cultiu, en 4375 ha, seguides dels cítrics (5602 ha) i els frutals (1142 ha) i la garrofera (1040 ha).
L'activitat industrial (27,1 % de la població activa) s'ha desenrollat particularment en les últimes décades, donada la seua evolució des de l'artesanat tradicional. El principal sector és la confecció, seguit dels materials de construcció i el moble.
En la finalitat de potenciar l'activitat econòmica de la regió, es va donar llum verda en l'any 2019 a la gran àrea industrial Pla de Carrases, ubicada junt a la CV-35 i en una superfície d'1,18 millons de metros quadrats de sol industrial.
Cultura[editar | editar còdic]
La música és possiblement una de les manifestacions que més caracterisa a Llíria. La gran diversitat de cultures, tradicions i pensaments que s'han anat produint a lo llarc de la seua història formen el soport que ha fet possible l'aparició de la rica activitat músic - cultural que fa que hui en dia s'identifique a Llíria com la "Ciutat de la Música". Les seues dos Bandes de Música, L'Unió Musical ("Va unir Musical") i el Ateneu Musical i d'Ensenyança Banda Primitiva de Llíria són conegudes a nivell internacional i a través d'elles Llíria nodrix de músics a gran part d'Orquestes, Bandes, agrupacions musicals professionals i conservatoris de tot Espanya.
Monuments[editar | editar còdic]
Monuments religiosos[editar | editar còdic]
- Real monasteri de Sant Miquel. Situat en la lloma que domina la ciutat permet contemplar una bona panoràmica de la mateixa i el seu entorn. Fon fundat pel rei Jaume II rn l'any 1319, encara que es va iniciar la seua construcció en el sigle XVI i a partir del XVIII fon habitat per monges de clausura. L'iglésia és d'estil neoclàssic.
- Iglésia de la Sang. (sigle XIII) Combina romànic i gòtic. Fon la primitiva parròquia de la població i està situada en la part alta de la ciutat.
- Iglésia de Ntra. Sra. de l'Assunció . (sigle XVII) d'estil barroc, destaca la seua fatada a manera de retaule de tres cossos i doble escalinata. El seu interior consta de tres naus en arc de mig punt.
- Ermita de Sant Vicent Ferrer . És un santuari molt popular i en les seues proximitats va estar abans una atra ermita dedicada a la Mare de Deu de la Font (Mare de Déu de la Font).
Monuments civils[editar | editar còdic]
- Castell. d'orige àrap.
- Palau dels Ducs de Llíria (Ca la Vila). D'estil renaixentista, construït a finals del sigle XVI, en l'actualitat és la seu de l'Ajuntament de la ciutat.
En la part del Tossal de Sant Miquel hi ha restes d'un poblat iber de molta importància ya que es varen trobar moltes restes iguals que el palau de Marc Corneli Nigri que pertany a l'época romana i que va deixar un mausoleu i un cementeri soterrat al costat del Colege Francisco Llopis. També hi ha un museu arqueològic situat al costat de l'Iglésia de la Sanc, a on s'arrepleguen restes romanes i ibers.
Personalitats destacades[editar | editar còdic]
- José Rius (Ademús - Cullera, 1777). Escritor i antiquari del sigle XVIII.
Festes locals[editar | editar còdic]
Celebra les seues festes patronals a Sant Miquel Arcàngel el 29 de setembre, durant diversos dies.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ INE - Relació d'unitats poblacionals
- ↑ Font: Explotació estadística del cens segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Població per sexe, municipis i nacionalitat (principals nacionalitats).
- ↑ Font: Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
- Ajuntament de Llíria
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Llíria
- Instituto Valenciano de Estadística
- Duques de Llíria, palacio de los. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Museu Arqueològic de Llíria. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia. Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Felipe Mª Garín y Ortiz de Taranco (dir.) (1986). «Llíria: Llíria: Forn de la Vila». Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. p. 319. ISBN 84-505-4653-2
- Fiestas y tradiciones. Llíria. M. I. Ayuntamiento de Llíria. 2009
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Mausoleus romans. M. I. Ajuntament de Llíria. 2009
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Museo Silvestre de Edeta. Llíria. M. I. Ayuntamiento de Llíria. 2009
- Patrimonio histórico. Llíria. M. I. Ayuntamiento de Llíria. 2009
- Sant Miquel, cerro de. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Santuari i termes romanes de Mura. M. I. Ajuntament de Llíria. 2009
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Llíria.
| Municipis de El Camp de Túria | |
|---|---|
| Benaguasil • Benissanó • Bétera • Casinos • L'Eliana • Gàtova • Llíria • Loriguilla • Marines • Nàquera • Olocau • La Pobla de Vallbona • Ribarroja del Túria • Sant Antoni de Benaixeve • Serra • Vilamarchant | |
| Capitals comarcals de la Comunitat Valenciana ·
|
|---|
| Ademús · Alacant · Albocàsser · Alcoy · Alzira · Ayora · Borriana · Castelló de la Plana · Catarroja · Cirat · Cocentaina · Chelva · Chiva · Dénia · Elda · Elig · Énguera · Gandia · L'Alcora · La Vila Joyosa · Llíria · Moncada · Morella · Oriola · Ontinyent · Puçol · Requena · Sagunt · Sogorp · Sueca · Torrent · Valéncia · Villena · Vinaròs · Xàtiva |