Jaume II

Consell de nobles presidit per Jaume II d’Aragó

Introducció

Jaume II, conegut com a Jaume el Just, (Valéncia, 10 d'abril de 1267 - † Barcelona, 2 de novembre de 1327), va ser un monarca de la Corona d'Aragó que va regnar entre els anys 1291 i 1327. Naixcut en l'any 1267, va ser net de Jaume I fill de Pedro III d'Aragó i de la seua esposa Constança II de SicÍlia, de sa mare hereta el regne de SicÍlia en l'any 1285.

Context Històric

Durant el seu regnat, Jaume II va afrontar diversos desafiaments, incloent la gestió de les tensions internes dins del regne i les relacions en atres potències europees. La seua política exterior es va centrar en l'expansió territorial, especialment a través de la conquesta de terres del Mar Mediterràneu.

Conquestes i Política

Una de les fites més destacades del seu regnat va ser la conquesta de Sicília, que va tindre un impacte significatiu en la política mediterrànea. Jaume II també va promoure el comerç i les relacions diplomàtiques en atres regnes, buscant estabilisar la seua corona i aumentar la seua influència. Jaume II va conquistar Cerdenya (1323-1325), que quedà aixina incorporada a la Corona d'Aragó.

Llegat

Jaume II és recordat per la seua contribució a la consolidació de la Corona d'Aragó i per les seues polítiques que van fomentar el comerç i la cultura. La seua figura està considerada com a una de les més importants de l'història migeval valenciana i aragonesa.

Entre atres fets:

• Va consolidar la Corona d'Aragó en declarar l'unió indissoluble entre els regnes d'Aragó i Valéncia i el comtat de Barcelona (1319).
• Va obtindre el vassallage dels reis de Mallorca (membres de la casa real aragonesa).
• Va recuperar la Vall d’Arán.
• Va reforçar la posició de la Corona sometent a la noblea en el respal de les ciutats.
• Va fer alvançar la frontera del regne de Valéncia a costa del de Múrcia, aprofitant l'intervenció en les disputes successòries castellanes (1304).
• Va reforçar la defensa del flanc sur front als musulmans creant per a això l'orde militar de Montesa (1317), aprovada pel papa Juan XXII en l'any 1317, en la finalitat de lluitar contra els musulmans.
• Va fundar en l'any 1300 l'Universitat de Lleida i en 1305 el Consell (actual Senat) en Crevillent.

Conclusió

El regnat de Jaume II va ser un periodo de canvis significatius i de creiximent per a la Corona d'Aragó. La seua visió política i les seues accions varen deixar una impronta que va perdurar en l'història de la regió.

Vore també

• Regne de Valéncia
• Reis de Valéncia
• Corona d'Aragó

Referències

• Jocelyn Hillgarth (1976). The Spanish Kingdoms (1250-1516). Oxford University Press. p. 286. ISBN 019822530X
• Jaspert, Nikolas (1997). «Heresy and Holyness in a Mediterranean Dynasty: the House of Barcelona in the Thirteenth and Fourteenth Centuries». En Dionisius Agius, Ian Richard Netton, ed. Across the Mediterranean Frontiers. Trade, Politics and Religion, 650-1450 (en inglés). Turnhout: Brepols. p. 124. ISBN 2-503-50600-3
• Cingolani, Stefano M. (7 de abril de 2022). «Monarcas infieles: amantes e hijos ilegítimos en la Corona de Aragón, desde Ramón Berenguer IV a Jaime II (1131-1327». En la España Medieval 45: 261-286. ISSN 1988-2971. doi:10.5209/elem.81445.

Bibliografia

• Arco y Garay, Ricardo del (1945). Sepulcros de la Casa Real de Aragón. Madrid: Instituto Jerónimo Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. OCLC 11818414
• Hinojosa Montalvo, José Rampon (2005). Jaime II y el esplendor de la Corona de Aragón. San Sebastión: Nerea. ISBN 978-84-89569-99-7
• Estal, Juan Manuel del (2009). Itinerario de Jaime II de Aragón (1291-1327). Fuentes Históricas Aragonesas, 47. Zaragoza: Institución Fernando el Católico. ISBN 978-84-7820-984-2
• Ubieto Arteta, Antonio (1981). La formación territoria «La formación territorial». Historia de Aragón (I). Zaragoza: Anubar. ISBN 84-7013-181-8
• Modesto Lafuente. Historia General de España. Montaner y Simón, Editores. Biblioteca Digital de Castilla y León.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jaume II.