L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Anex:Proverbis llatins

Els proverbis llatins són un tipo de paremia (enunciat sentencioso, com el refrà, l'adagi, la màxima, la sentència, i l'aforisme) utilisada pels romans, i que s'han mantingut en us sense traduir-se des de fa més de dos milenis. No deuen confondre's en les locucions llatines, que són expressions no parémicas en llatí que s'utilisen en espanyol mantenint un significat propenc a l'original llatí.

  • Nota: Els signes diacrítics, com la tilde o la diéresis, en les frases llatines, indicatives de la seua pronunciació, solament deuen escriure's en aquelles expressions que han pres carta de naturalea en la llengua castellana, pero no en el restant, ya que no existien en el llatí original.

La següent llista presenta locucions llatines.

A

  • A calp ad calvum: ‘de calp a calp’. Del primer a l'últim. L'emperador Calígula quan, segons Suetonio, en ser molt cara la carn per a alimentar a la feres captives, va oferir a alguns criminals. Visitant la presó per a decidir, posant els reus en fila, va vore que tant el primer com l'últim eren calps, i va amprar la frase significant que tots anaren tirats a les feres com a aliment.
  • Ab æterno: ‘per tota l'eternitat’.
  • Ab imo pectore: ‘des del fondo del pit’. En tota sinceritat, a pit descobert.
  • Ab initio: ‘des de l'inici’, des de temps inmemorial.
  • Ab irato: ‘per l'ira’, mogut per l'enuge.
  • Ab origine: ‘des de l'orige’, aborigen.
  • Ab ovo: ‘des del ou‘; des del principi.
  • Ad absurdum: ‘a l'absurt’ (demostrar alguna cosa fins a aplegar a l'absurt).
  • Ad astra: ‘fins a les estreles’ (equivalent al màxim desafiu de superació).
  • Ad augusta per angusta: ‘Cap a lo gran a través de dificultats’.
  • Ad hoc: ‘per a açò’, fet específicament per a un determinat fi.
  • Alea jacta est: ‘la sòrt està tirada’, atribuïda a Juliol César en creuar el Rubicón.
  • Aquila senar capit muscas: ‘L'àguila no caça mosques’, Qui és important no s'ocupa de chicotetes coses.
  • Ars longa vita brevis: ‘La vida és curta, extens l'ofici (la medicina)’. Cita d'Hipócrates, utilisada pels meges per a significar cuán curta era la vida comparada en l'estudi d'ella, que és la medicina.
  • Au Caesar, morituri et salutant: ‘au César, els que van a morir et saluden’, salutació dels gladiadores al emperador abans de lluitar.

B

C

D

  • Dona mihi factum, dabo tibi ius: ‘dona'm els fets i yo et donaré el Dret’ s'atribuïx a l'activitat del juzgador.
  • Damnatio memoriae: ‘condena de la memòria’, Era una pràctica de l'antiga Roma consistent en, com el seu propi nom indica, condenar el recort d'un enemic de l'Estat despuix de la seua mort. Quan el Senat Romà decretava oficialment la damnatio memoriae, es procedia a eliminar tot quant recordara al condenat: imàgens, monuments, inscripcions, i inclús s'aplegava a la prohibició d'usar el seu nom. Molts emperadors també es varen vore afectats per esta pràctica.
  • De facto: ‘de fet’, en el pla de la realitat.
  • d'iure: ‘de dret’, en el pla de les normes jurídiques.
  • Delenda est Carthago: ‘cal destruir Cartago’. Frase en la que sempre terminava els seus discursos Catón el Censor.
  • Deo ignoto: ‘Al Deu desconegut’ (Fets 17:23.).
  • Dei fortioribus Adsunt: Els deus estan en els forts
  • Deus creavit, Linnaeus diposuit: ‘Deu va crear, Linneo va classificar’. Célebre frase que els seus contemporàneus varen dedicar a l'ilustre naturaliste.
  • Deus ex máchina: ‘deu des de la màquina’. Ho usaven els romans referint-se, en el teatre, al artilugio que feya descendir a l'actor que interpretava a Júpiter com si baixara del cel.
  • Diem dicendo consumere: ‘consumir el dia parlant’. Antigament, els senadors que s'oponien a alguna llei prenien la paraula i ocupaven parlant tota la sessió, per a impedir la seua votació, ya que estos magistrats no podien ser interromputs.
  • Dividix et impera: ‘dividix i venceràs’.
  • Divina natura dedit agros, ars humana aedificavit urbs. ‘La naturalea divina nos va donar els camps, l'art humà va construir les ciutats’.
  • Docendo discimus: ‘deprendre ensenyant’. Séneca, en Epistulae morals ad Lucilium (7 i 8).
  • Dominium ex iure Qüiritium: domini des del dret dels antics.
  • Donec eris felix multos numerabis amicos: ‘mentres sigues feliç, tindràs molts amics’. Versos d'Ovidio, que continuen tempora si fuerint nubila solus eris (‘si el temps es torna advers, et trobaràs solament’).
  • Do ut dones: ‘done i dones’, et done per a que em dones.
  • Dulcius Ex Asperis: ‘Més dolç despuix de les dificultats’. Et recorda que res bo ve fàcilment. Per a alcançar els teus somis, necessites passar per moments difícils. No és res mal. En realitat és lo que fa que el teu èxit tinga un sabor més dolç al final.
  • Dum Romae consulitur, Saguntum expugnatur: ‘mentres en Roma es delibera, Sagunt és assaltada’. Es referix a l'abandó en que va deixar Roma a la seua aliada Sagunt, mentres era atacada per Aníbal. S'aplica al que pert temps parlant sobre lo que es deuria fer, en lloc d'actuar.
  • Dum spiro, spero: ‘mentres respir espere’. Equival a «mentres hi ha vida, hi ha esperança».
  • Dura lex sigau lex: ‘la llei és dura, pero és la llei’.
  • De mortuis nil nisi bonum: ‘Dels morts, res que no siga bo’. Fent referència al fet de no dir res pijoratiu sobre persones difuntes.

I

F

G

H

I

  • Ignis aurum probat, misèria fortes viros: ‘el fòc servix de prova a l'or, la misèria als hòmens forts’.
  • Ignoramus et ignorabimus: ‘ignorem i ignorarem’. Es referix a les llimitacions de la ciència.
  • Ignorantia iuris nocet: ‘l'error de dret perjudica’. Doctrina jurídica, hui en desús, per la que el desconeiximent d'una norma perjudica al que ho alega.
  • Ignorantia legis senar excúsat (originalment ignorantia iuris senar excúsat): ‘l'ignorança de la llei no excusa del seu compliment’. És la base del precepte anterior, pero este sí és vàlit actualment.
  • Illo tempore: ‘en aquell temps...’
  • Imperium in imperi: ‘1. un grup de persones que deuen fidelitat a la seua/els seus líder/és, subordinant l'interés d'un grup més gran a l'autoritat del/els líder/és intern del grup. 2. una organisació tipo“quinta columna” operant contra l'organisació dins de la qual semblen residir.’
  • In diebus illis: ‘en aquells dies...’ Començ freqüent de la llectura del Antic Testament. Vore Busilis.
  • In dubio pro reu: ‘en el dubte, es favorix a l'acusat’. Principi jurídic que està en la base de la presunció d'inocència, per la que tota persona deu ser considerada inocent en tant no es demostre la seua culpabilitat.
  • In illo tempore: ‘en aquell temps...’ Començ freqüent en els Evangelis.
  • In hoc signe vinces: ‘en este signe venceràs’. L'emperador romà Constantino va dir que en un somi se li havia aparegut esta frase junt a l'image del lábaro; la va fer afegir als estandarts del seu eixèrcit, i poc despuix va fer que el paganisme deixara de ser la religió oficial de l'imperi. En l'edicte de Tesalónica l'emperador Teodosio va fer del cristianisme la religió oficial de l'estat.
  • In miges res: ‘en mig de la cosa’. Recurs lliterari que consistix en començar el relat no pels primers acontenyiments, sino en algun moment posterior de l'història.
  • In mig stat virtus: ‘en mig està la virtut’. Invita a la fugida dels extremismes.
  • In puris naturabilis: ‘en pur estat natural’. Usat també per a indicar que s'està completament nuet/a.
  • Intelligenti pauca: ‘a l'inteligent, poc’. Frase llatina que equival al refrà espanyol «A bon entendedor, poques paraules ».
  • Inter arma enim silent leges: ‘Entre les armes les lleis callen’. Atribuïda a Cicerón, es referix a que en époques de violència a on impera la posició del més fort, el Dret té poca o nula efectivitat.
  • Intra murs: ‘dins dels murs’. Es diu de lo que ocorre en l'interior d'una població, afectant solament a ella.
  • Intus Nero, foris Taste: ‘per dins Nerón, per fòra Catón’. Es referix a la diferència que es dona en algunes persones entre intencions i fets.
  • Inventa lege, inventa frau: ‘feta la llei, feta la trampa’.
  • In va vindre veritas: ‘en el vi està la veritat’. Es referix a la obnubilación dels ebris, que els fa dir veritats que d'un atre modo callarien.
  • In vitro: ‘en vidre’. En el laboratori.
  • In péctore: En el pit. Es referix a una idea que un guarda en el seu fur intern, sense revelar-la.
  • Inaudita áltera part: ‘sense sentir a l'atra part’. Principi jurídic pel que no es pot dictar sentència sense que hagen segut sentides totes les parts implicades.
  • INRI: (Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum): ‘Jesús de Nazaret, rei dels judeus’. Cartell que es va penjar en la creu de Jesús de Nazaret, per a ridiculisar-ho. S'ampra per a referir-se a accions que el seu únic mòvil és el de causar escarni a algú.
  • Interpósita persona: actuant en nom i representació d'un tercer.
  • Ira furor brevis est: ‘el furor de l'ira és breu’.
  • Iste locus sanctus est: ‘este lloc és sant’.
  • Iura novit cúria: ‘el juge coneix el Dret’. Principi jurídic pel que el juge està obligat a conéixer el dret, de manera que en un juí les parts no estan obligades a provar la vigència de les lleis.

L

M

  • Multum praestat liber vitae labori scientiae: 'molt presta el llibre de la vida al treball de la ciència'.

N

  • Ne bis in ídem: ‘no dos voltes en lo mateix’. Principi jurídic pel que no es pot jujar dos voltes a la mateixa persona pels mateixos fets.
  • Necéssitas senar habet legem: ‘la necessitat carix de llei’. En situacions extremes poden ser lícites actuacions reprobables.
  • Nec plus ultra (o senar plus ultra): ‘no més allà’. Segons el mit, mensage que Heracles va escriure en les Columnes d'Hércules (l'estret de Gibraltar) per a senyalisar l'últim extrem del món conegut.
  • Nemo davant mortem beatus: ‘Ningú és feliç davant la seua mort’
  • Nemo auditur qui propriam turpitúdinem alegans: ‘no serà sentit qui alega el seu propi torpor’. Principi jurídic en virtut del com ningú pot alegar la pròpia culpa en juí.
  • nemo damnetur nisi per legale iudicum: ‘ningú pot ser castigat sino en virtut de juí llegal’.
  • nemo iudex sine lege: ‘Cap juí sense llei’.
  • Nemo m'impune lacessit: ‘ningú em ferix impunement’, lema nacional d'Escòcia.
  • Nemo propheta in pàtria (sua): ‘ningú és profeta en la seua terra’. És més fàcil triumfar en l'estranger que en la pròpia pàtria.
  • Nemo sua sorte contentus: ‘ningú està content en la seua sòrt’.
  • Ne perdiderit, senar cessat pérdere lussor: ‘per a no perdre, no cessa de perdre el jugador’.
  • Ne sutor ultra crépidam: ‘el sabater no deu anar més allà de les sandalias’ («sabater a les teues sabates»). Dit atribuït a Apeles: havent expost un quadro seu, va sentir a un sabater fent una crítica sensata sobre el calcer de la pintura i va arreglar l'error. Pero el sabater va seguir fent atres crítiques que no estaven al seu alcanç.
  • Nihil obstat (quominus imprimatur): ‘res cal objectar (per lo tant es pot imprimir)’. Frase que, encara hui, ampra la censura eclesiàstica per a significar que no s'opon a la publicació d'un llibre.
  • Nihil prius fide: ‘Res abans que la fe’.
  • Nihil sub sole novum o nihil novum sub sole: ‘res nou baix el Sol’ (atribuït al rei Salomón, en la Bíblia).
  • Nóctuas Athenas afferre: ‘dur lechuzas a Atenes’. Senyala lo innecessari de dur alguna cosa a allí a on ho hi ha en abundància.
  • Noli torbara círculs meos: ‘no toque els meus círculs’. Frase atribuïda a Arquímedes, tan abstret en els seus estudis, que no es va donar conte de que a qui es dirigia era al soldat que venia a donar-li mort.
  • Senar multa, sigau multum: ‘no moltes coses, sino molt’. Dícese en parlar de resultats que valen no pel seu número, sino per la seua importància.
  • Senar olet: ‘no oloren a res’. Frase de l'emperador romà Vespasiano, que va ser recriminat pel seu fill per gravar en un impost les latrines públiques. Quan va recaptar les primeres taxes, l'emperador li va demanar al seu fill que olorara les monedes, a lo que este va respondre: «No oloren a res». El pare li va replicar: «I no obstant són producte de l'orina».
  • Senar omnibus dórmio: ‘no dorc per a tots’. Història de Plutarco sobre cert ciutadà que havia invitat a menjar a Mecenes. Creent que este estava enamorat de la seua dòna, va fingir dormir-se per a vore qué succeïa. Pero, al entreabrir els ulls, va descobrir que un esclau li furtava vi, aixina que va cridar: «¡Desgraciat! ¿no saps que dorc només per a Mecenes?».
  • Nox fugit historiae lumen dum fulget iberis: ‘la nit fuig, mentres lluïx per als íberos la llum de l'història’. Llegenda de la Real Acadèmia de l'Història.
  • Nulla dies sine linea: ‘cap dia sense una llínea’. Açò es dia del pintor Apeles, que cada jornada afegia a lo manco un traç a les seues obres. Dit dels escritors, que no deuen deixar passar un dia sense escriure encara que siga un rengló.
  • Nulla poena sine (praevia) lege i nullum crim sine (praevia) lege: No hi ha pena (o crim) sense llei [prèvia]’. Principi de llegalitat penal, segons el qual ningú pot ser condenat per accions o omissions que en el moment de realisar-se no constituïren delicte, segons les lleis vigents en eixe moment, ni s'impondrà pena més greu que la prevista en el moment de cometre's el delicte.
  • Nulli certa domus: ‘ningú té una llar segura’.

O

P

  • Pacta sunt servanda (sémper): ‘deuen respectar-se els pactes contrets (sempre)’.
  • Paete, senar dólet: ‘Peto, no adolix’. Paraules d'Arria dirigides al seu espós Peto despuix de clavar-se ella mateixa un punyal per a animar-ho a ell a fer lo mateix. Peto havia participat en una conjura contra l'emperador Claudio.
  • Panem et circenses: ‘pa i circ’. Paraules d'amarc despreci dirigides per Juvenal als romans de la decadència, que en el Fòrum solament demanaven blat i espectàculs circenses gratuïts. En Espanya existix l'expressió «pa i bous».
  • Páter famílies: ‘pare de família’. Cap de la família agnaticia romana, qui tenia baix el seu mando i poder els bens i inclús les persones que formaven la família.
  • Patiens et fortis es ipsum felicem facit: ‘els hòmens pacients i valents es fan feliços a sí mateixos’.
  • Patiens quia œternus: ‘pacient perque és etern’.
  • Peccata minuta: ‘pecat diminut’. Es referix a un error o falta menor.
  • Perinde ac cadaver: ‘disciplinado com un cadàver’. Es referix a l'exigència de l'Orde Jesuïta, escrita en les Constitucions Jesuïtes d'absoluta abnegació i obediència al Papa i superiors.
  • Petrus in cunctis: ‘pedro en tot’. Locució en la que es moteja al entrometido o al que aparenta saber molt, opinant de tot, pero en realitat no sap de res.
  • Piscem natare doces: ‘ensenyes a nadar a un peix’. Es diu sobre l'ignorant que pretén ensenyar a algú que sap més que ell.
  • Plus ultra: ‘més allà’. Inscripció que es va afegir a l'escut d'Espanya, en recort a la realisada per Hércules.
  • Primum vívere, deinde philosophare: ‘primer viure, despuix filosofar’. Aludix a la necessitat, en determinades circumstàncies de la vida, de deixar de pensar i començar a actuar.
  • Primum senar nocere: ‘primer no fer mal’. Un dels quatre principis fonamentals de la bioética
  • Poenam Tántali pati: ‘sofrir el castic de Tàntal’. Per la seua insolència contra els deus, el grec Tàntal va ser castigat a viure rodejat d'arbres frutals i d'un riu d'aigües cristalines; no obstant, quan s'acostava per a menjar dels arbres o a beure del riu, estos s'alluntaven d'ell, obligant-ho a patir fam i sigau per a tota l'eternitat. S'aplica a qui no pot conseguir lo que vullgues, a pesar de vore-ho i tindre-ho a l'alcanç de la mà.
  • Post Christum natum: ‘despuix del naiximent de Crist (Jesús de Nazaret). Despuix de l'any primer de l'era comuna (d. C.).
  • Post hoc senar est propter hoc: ‘«Despuix d'alguna cosa» no significa «provocat per alguna cosa»’. Principi llògic segons el qual el fet de que dos acontenyiments es produïxquen consecutivament no significa que necessàriament un siga causa de l'atre. Contrapon "correlació" a "causalitat"
  • Post mórtem: ‘despuix de la mort’.
  • Potius sero quam númquam: ‘millor vesprada que mai’.
  • Próximus sum egomet mihi: ‘el meu parent més pròxim soc yo’. La caritat comença per casa (Terencio).
  • Pro dome sua: ‘per a la casa seua’. S'aplica quan algú actua egoístamente, en benefici propi.

Q

R

  • Rara avis o Rara avis in terris: ‘un au rara en la Terra’. Versos de Juvenal, que s'apliquen a les persones estranyes o extravagants. Vore Avis rara.
  • Requiescat in pastura (RIP): ‘descansa en pau’.
  • Res senar verba: ‘fets, no paraules’.
  • Re, senar verbis: ‘de fet, no de paraula’.
  • Res nullius: ‘cosa de ningú’. Lo que no pertany a ningú.
  • Res publica: ‘cosa de tots’. Es referix a l'Estat, qualsevol que siga la seua forma de govern. Per extensió se sol aplicar a la Facenda Pública o el Fisc. D'esta locució deriva la paraula república.
  • Roma caput mundi: ‘Roma, cap del món’. Versos, la continuació dels quals resa: regis órbit frena rotundi (Roma, cap del món, governa les regnes del orbe redó), que figuraven entorn a la corona de Diocleciano.
  • Roma locuta, causa finita: ‘quan parla Roma, termina la causa’. Es referix a la decisió inapelable del Tribunal.

S

T

O

V

Bibliografia

  • Evans Macdonnel, David; i Borrás, José (1836): Diccionari citador de màximes, proverbis, frases i sentències: triades dels autors clàssics llatins, francesos, anglesos i italians. Madrit: Imprenta d'Indar, 1836

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Proverbis_llatins&oldid=1486268»