Carpe diem

Carpe diem

Carpe diem és una locució llatina, concebuda pel poeta romà Horacio (65-8 a. C.) en el seu llibre Odes (I, 11), la traducció lliteral del qual és 'aprofita el dia' o 'cull el dia', en el sentit d'aprofitar el temps i no malgastar-ho.

L'adagi llatí podria equivaldre a oracions en espanyol com «no deixes per a matí lo que pugues fer hui» o «viu cada moment de la teua vida com si fora l'últim». És un tòpic lliterari, o tema recurrent, en la lliteratura universal com exhortación a no deixar passar el temps que se nos ha brindat i a gojar els plaers de la vida deixant a un costat el futur, que és incert. Cobra especial importància en el Renaixença, en el Barroc i en el Romanticisme.

Este tema respecte a les diferents époques lliteràries ha anat variant en la forma d'entendre-ho. Durant el periodo de l'Edat Mija era entés com: «viu el moment perque vas a morir pronte». Posteriorment durant la Renaixença, els ideals de bellea i perfecció varen fer entendre-ho de la següent forma: «viu el moment perque vas a envellir pronte». Finalment en l'época barroca este tema es va tornar a interpretar de la mateixa forma que en la migeval, pero en prou més intensitat sobre la mort.

Fonts

Text de les Odes 1.11 del poeta llatí Horacio (publicades en el 13 a. C.):

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Carpe diem.
• Carpe diem en Viquidites.