Gymnocalycium
Gymnocalycium és un gènero de plantes suculentes pertanyent a la família Cactaceae. Conté 67 espècies acceptades i es distribuïx per Argentina, Bolívia, Brasil, Paraguay i Uruguay.
Descripció
[editar | editar còdic]Les espècies del gènero Gymnocalycium són plantes de tamany menut que, per lo general, creixen de forma solitària, encara que algunes poden formar grups. El cos presenta forma globosa, globosa deprimida o curt cilíndrica.
Els tallos mostren entre 4 i 15 costelles, en ocasions més. Estes solen ser amples i redonejades, en freqüència dispostes en espiral. En alguns casos presenten tubèrculs i, baix les areolas, solen desenrollar proyeccions en aspecte de mentó. Els tubèrculs adopten formes variables. Sobre ells se situen areolas grans, de les que sorgixen espines d'aspecte divers.
Les flors apareixen en l'àpiç del talle o prop d'ell i s'òbrin durant el dia. Presenten forma d'embut a acampanada i mostren colors blancs o rosats, en menor freqüència grocs o roig lluent. El hipanto i el tubo floral mostren poques escamas grans, amples i obtuses, en marge membranoso i aixelles nuetes. Els segments del periant solen estendre's cap a l'exterior. Els estams s'organisen en dos files: una rodeja la cambra nectarífera i l'atra s'inserta prop de la boca del tubo floral.
Els fruts presenten forma allargada o globosa i poden resultar secs o carnosos. S'òbrin de distintes maneres i conserven restants florals persistents. Les llavors mostren una gran variabilitat en la seua forma i característiques.[1]
Distribució
[editar | editar còdic]La distribució natural d'este gènero es llimita a l'est de la cordillera principal dels Vages en Sudamérica i comprén Argentina, Bolívia, Brasil, Paraguay i Uruguay.[1][2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]El gènero va ser descrit pels botànics Ludwig Karl Georg Pfeiffer i Ludwig Mittler, i publicat en el llibre Taschenbuch für Cactusliebhaber 2: 124 en 1844.[3][2]
Gymnocalycium: nom genèric format a partir de les paraules gregues gymnos (que significa 'nuet') i kalyk (que es traduïx com 'cáliz'). El nom aludix al tubo floral nuet de les seues flors, una característica pròpia de les espècies d'este gènero, ya que carix de pèls, cerdes i espines.[4]
Espècies acceptades
[editar | editar còdic]Actualment, el gènero Gymnocalycium consta de 67 espècies acceptades segons la Plants of the World Online (POWO):[2]
| Image | Nom científic | Distribució | Estat de conservació[5] |
|---|---|---|---|
| Gymnocalycium affine
Řepka, 2011 |
Noreste d'Argentina (Còrdova) | ||
| Gymnocalycium alboareolatum
Rausch, 1985 |
Noroest d'Argentina (La Rioja) | ||
| Gymnocalycium alenae
Kulhánek, 2017 |
Noreste d'Argentina (Còrdova) | ||
| Gymnocalycium amerhauseri
H.Till, 1994 |
Noreste d'Argentina (Còrdova) | ||
 |
Gymnocalycium andreae
(Boed.) Backeb. & F.M.Knuth, 1936 |
Noreste d'Argentina (Còrdova) | |
| Gymnocalycium angelae
Mereg., 1998 |
Noreste d'Argentina (Corrents) | ||
| Gymnocalycium anisitsii (K.Schum.) Britton & Rose, 1922 | Bolívia, centre-oest de Brasil i Paraguai | ||
| Gymnocalycium arzbergeri
Schädlich, 2022 |
Paraguay (President Hayes) | ||
| Gymnocalycium baldianum
(Speg.) Speg., 1925 |
Noroest d'Argentina (Catamarca) | ||
| Gymnocalycium basiatrum
F.Berger, Amerh. & Sedlmeier, 2014 |
Noroest d'Argentina (La Rioja) | ||
 |
Gymnocalycium bayrianum
H.Till, 1987 |
Noroest d'Argentina (Bota i Tucumán) | |
 |
Gymnocalycium berchtii
Neuhuber, 1997 |
Noroest d'Argentina (Sant Luis) | |
| Gymnocalycium bodenbenderianum
(Hosseus ex A.Berger) A.Berger, 1929 |
Nort d'Argentina (Catamarca, Còrdova, La Rioja, Sant Joan i Santiago del Estero) | ||
| Gymnocalycium bruchii
(Speg.) Hosseus, 1926 |
Nort d'Argentina (Sant Luis i Còrdova) | ||
| Archiu:Gymnocalycium cabreraense VÓS2122 30403.JPG | Gymnocalycium cabreraense
Schädlich, Bercht & Melojer, 2018 |
Paraguay (Alt Paraguay) | |
| Gymnocalycium calochlorum
(Boed.) I.Itô, 1952 |
Noreste d'Argentina (Còrdova) | ||
| Gymnocalycium campestre
Řepka, 2015 |
Noreste d'Argentina (Còrdova) | ||
| Gymnocalycium capillense
(Schick) Hosseus, 1926 |
Nort d'Argentina (Còrdova i Sant Luis) | ||
 |
Gymnocalycium castellanosii
Backeb., 1936 |
Nort d'Argentina (La Rioja, Còrdova i Sant Joan) | |
| Gymnocalycium chacoense
Amerh., 1999 |
Est de Bolívia (Santa Creu) | ||
| Gymnocalycium chiquitanum
Cárdenas, 1963 |
Est de Bolívia (Santa Creu) | ||
| Gymnocalycium denudatum
(Link & Otto) Pfeiff. ex Mittler, 1844 |
Noreste d'Argentina, sur de Brasil i nort d'Uruguay | ||
| Gymnocalycium erinaceum
J.G.Lamb., 1985 |
Noreste d'Argentina (Còrdova) | ||
| Gymnocalycium esperanzae
Řepka & Kulhánek, 2011 |
Noroest d'Argentina (La Rioja) | ||
 |
Gymnocalycium eurypleurum
F.Ritter, 1979 |
Nort de Paraguai (Alt Paraguay) | |
 |
Gymnocalycium gibbosum
(Haw.) Pfeiff. ex Mittler, 1844 |
Argentina (des del sur de la província de Buenos Aires fins a la regió patagónica) | |
| Gymnocalycium glaucum
F.Ritter, 1963 |
Noroest d'Argentina (Catamarca i La Rioja) | ||
| Gymnocalycium horstii
Buining, 1970 |
Sur de Brasil (Rio Gran del Sur) | ||
| Gymnocalycium hossei (F.Haage) A.Berger, 1929 | Noroest d'Argentina (La Rioja, Còrdova i Catamarca) | ||
| Gymnocalycium kieslingii O.Ferrari, 1985 | Noroest d'Argentina (La Rioja i Catamarca) | ||
| Gymnocalycium kroenleinii
R.Kiesling, Rausch & O.Ferrari, 2000 |
Noroest d'Argentina (La Rioja) | ||
| Gymnocalycium kuehhasii
Neuhuber & R.Sperling, 2008 |
Nort d'Argentina (Santiago del Estero i Còrdova) | ||
| Gymnocalycium kulhanekii
Papsch, 2016 |
Noreste d'Argentina (Còrdova) | ||
| Gymnocalycium marekiorum
Milt, 2017 |
Est de Bolívia (Santa Creu) | ||
| Gymnocalycium marsoneri
Frič ex I.Itô, 1957 |
Nort d'Argentina, Bolívia, centre-oest de Brasil i Paraguai | ||
| Gymnocalycium mendozaense
C.A.L.Bercht & Schädlich, 2015 |
Paraguay | ||
| Gymnocalycium mesopotamicum
R.Kiesling, 1980 |
Noreste d'Argentina (Corrents) | ||
| Gymnocalycium mihanovichii
(Frič & Gürke) Britton & Rose, 1922 |
Paraguay i noreste d'Argentina (Chaco i Formosa) | ||
| Gymnocalycium monvillei
(Lem.) Pfeiff. ex Britton & Rose, 1922 |
Nort d'Argentina (Sant Luis i Còrdova) | ||
| Gymnocalycium mostii
(Gürke) Britton & Rose, 1918 |
Noreste d'Argentina (Còrdova) | ||
| Gymnocalycium neuhuberi
H.Till & W.Till, 1992 |
Noroest d'Argentina (Sant Luis) | ||
 |
Gymnocalycium nigriareolatum
Backeb., 1934 |
Noroest d'Argentina (Catamarca) | |
| Gymnocalycium ochoterenae
Backeb., 1936 |
Nort d'Argentina (Sant Luis i Còrdova) | ||
| Gymnocalycium oenanthemum
Backeb., 1934 |
Noroest d'Argentina (Catamarca) | ||
| Gymnocalycium paediophilum
F. Ritter, 1979 |
Paraguay | ||
| Gymnocalycium paraguayense
(K.Schum.) Hosseus, 1939 |
Paraguay | ||
| Gymnocalycium pflanzii
(Vaupel) Werderm., 1935 |
Surest de Bolívia, noroest de Paraguai i nort d'Argentina | ||
| Gymnocalycium pinalii
Mereg. & Kulhánek, 2016 |
Noreste d'Argentina (Còrdova) | ||
| Gymnocalycium ponomarevae
V.Gapon & Neuhuber, 2017 |
Noroest d'Argentina (Catamarca) | ||
| Gymnocalycium quehlianum
(F.Haage ex H.Quehl) Vaupel ex Hosseus, 1926 |
Noreste d'Argentina (Còrdova) | ||
| Gymnocalycium ragonesei
A.Cast., 1950 |
Nort d'Argentina (Catamarca i Còrdova) | ||
| Gymnocalycium reductum
(Link) Pfeiff. ex Mittler, 1844 |
Noreste d'Argentina (Buenos Aires) i Uruguay | ||
| Gymnocalycium rhodantherum
(Boed.) H.Till, 2004 |
Noroest d'Argentina (Bota, La Rioja i Sant Joan) | ||
| Gymnocalycium ritterianum
Rausch, 1972 |
Noroest d'Argentina (La Rioja) | ||
 |
Gymnocalycium robustum
R.Kiesling, O.Ferrari & Metzing, 2002 |
Noroest d'Argentina (La Rioja i Santiago del Estero) | |
| Gymnocalycium saglionis
(Cels) Britton & Rose, 1922 |
Argentina (Jujuy, Bota, Tucumán, Catamarca, La Rioja i Sant Joan) | ||
| Gymnocalycium sanluisense
Neuhuber, 2018 |
Noroest d'Argentina (Sant Luis) | ||
| Gymnocalycium schickendantzii
(F.A.C.Weber) Britton & Rose, 1922 |
Nort d'Argentina (Catamarca, Còrdova, La Rioja, Mendoza, Bota, Santiago del Estero, Sant Joan, Sant Luis i Tucumán) | ||
 |
Gymnocalycium schroederianum
Osten, 1941 |
Noreste d'Argentina i Uruguay | |
| Gymnocalycium spegazzinii
Britton & Rose, 1922 |
Noroest d'Argentina i sur de Bolívia | ||
| Gymnocalycium stenopleurum
F.Ritter, 1979 |
Del surest de Bolívia al nort de Paraguay | ||
| Gymnocalycium striglianum
Jeggle ex H.Till, 1987 |
Noroest d'Argentina (Mendoza i Sant Luis) | ||
| Gymnocalycium taningaense
Piltz, 1990 |
Nort d'Argentina (Sant Luis i Còrdova) | ||
| Gymnocalycium uebelmannianum
Rausch, 1972 |
Noroest d'Argentina (La Rioja) | ||
| Gymnocalycium uruguayense
(Arechav.) Britton & Rose, 1922 |
Sur de Brasil i Uruguay | ||
| Gymnocalycium victorii Neuhuber, 2021 | Noroest d'Argentina (Sant Luis) | ||
| Gymnocalycium volskyi
V.Gapon, Ponomareva, Protopopov, Schelkun. & Zaitseva, 2020 |
Sur de Brasil i Uruguay |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 308-309. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Gymnocalycium Pfeiff. ex Mittler | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-03-12.
- ↑ «Gymnocalycium | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-03-12.
- ↑ «Gymnocalycium» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-12.
- ↑ «Llesta Roja d'espècies amenaçades de la UICN».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocalycium» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.