Gymnocalycium marsoneri
Gymnocalycium marsoneri és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx pel nort d'Argentina, Bolívia, el centre-oest de Brasil (específicament en l'estat de Mate Grosso del Sur) i Paraguay.
Descripció
Gymnocalycium marsoneri és una espècie de cactus chicotet d'hàbit principalment solitari, encara que en cultiu sol ramificarse des de la base i formar grups. El cos a penes descolla del nivell del sol i presenta forma esfèrica deprimida. Alcança fins a 7 cm d'altura, en major desenroll en cultiu, i fins a 14 cm de diàmetro. La epidermis mostra color vert grisàceu apagat o verda oliva, i pot adquirir tonalitats roig cobrizo obscur quan rep exposició solar intensa.
El brot presenta entre 9 i 21 costelles, dividides en tubèrculs grans, prominents, redonejats i disposts en espiral. Sobre estos tubèrculs se situen areolas que, en la majoria dels casos, carixen d'espines centrals. La planta desenrolla entre 5 i 7 espines radials. Estes espines poden ser rectes o llaugerament recurvadas i alcancen entre 2 i 3 cm de llongitut. Presenten color pardusco en la part superior i tons més clars en l'inferior durant les primeres etapes, en un obscuriment progressiu en l'edat.
Les flors presenten forma campanulada a infundibuliforme. Medixen entre 3 i 3,5 cm de llongitut i entre 3 i 4,5 cm de diàmetro. El seu color varia entre blanc verdenc pàlit, blanc i groc. El frut presenta forma esfèrica a llaugerament ovoide. Mostra color roig, púrpura o verda blavenc segons el grau de maduració. Les llavors són casi esfèriques, de color marró pàlit i en un diàmetro aproximat d'1 mm, inclós el fil, que resulta poc visible.[1][2]
Distribució i hàbitat
L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén el nort d'Argentina, Bolívia, el centre-oest de Brasil (específicament en l'estat de Mate Grosso del Sur) i Paraguay.[3][4]
Es troba principalment en biomas subtropicals[3] i creix a altituts que varien entre els 500 i 1500 m s. n. m. El seu hàbitat típic és el sotobosque del Chaco sec.[4]
Taxonomia
Gymnocalycium marsoneri va ser descrita pels botànics Alberto Vojtěch Frič i Yoshi Itô, i publicada per primera volta en la revista científica Explanatory Diagram of Austroechinocactinae: 293 en 1957.[3][5]
- Gymnocalycium: nom genèric format a partir de les paraules gregues gymnos (que significa 'nuet') i kalyk (que es traduïx com 'càliç'). El nom aludix al tubo floral nuet de les seues flors, una característica pròpia de les espècies d'este gènero, ya que carix de pèls, cerdes i espines.[6]
- marsoneri: epítet específic otorgat en honor al coleccioniste argentí de cactus Oreste Marsoner.[7][8]
Subespècies
Actualment es distinguixen dos subespècies:
| Image | Subespècie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Gymnocalycium marsoneri subsp. marsoneri | Posseïx de 9 a 15 costelles. Els fruts són de color púrpura o rojos. | Nort d'Argentina (fins al Chaco) | |
| Gymnocalycium marsoneri subsp. matoense
(Buining & Brederoo) P.J.Braun & Esteves, 1995 |
Posseïx aproximadament 21 costelles. Els fruts són de color vert blavenc. | Bolívia, centre-oest de Brasil (Mate Grosso del Sur) i Paraguay |
Estat de conservació
En la LlistaRoja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta categoria indica que, en l'actualitat, no presenta un risc significatiu d'extinció a escala global, ya que té una àmplia distribució, és abundant localment i no es coneixen amenaces per a ella.[4]
Usos
Esta espècie de cactus es cultiva principalment com planta ornamental i resulta fàcil de mantindre. Presenta creiximent estival, desenroll relativament ràpit i floració senzilla, i pot formar grups en condicions favorables. Preferix substrats molt porosos, en pH baix i sense excés de calcàrea, i necessita tests en bon drenage i espai suficient per a les raïls, per lo que convé transplantar-ho cada dos anys o quan siga necessari.
Durant l'estiu requerix recs moderats o abundants, encara que l'excés d'aigua favorix la pudrición; en hivern es deu mantindre sec, en temperatures propenques a 0 °C. En estiu es recomana aplicar fertilisants rics en potassi. Tolera gelades llaugeres si permaneix sec, en resistència aproximada fins a −5 °C durant periodos curts.
S'adapta a ambients molt lluminosos, encara que preferix llum filtrada o ombra en les hores més càlides; en interiors necessita bo allumenament i una miqueta de sol directe. La llum intensa favorix la floració i la producció d'espines, encara que una exposició excessiva pot causar danys.
En bones condicions de cultiu sol mantindre's casi lliure de plagues, encara que poden aparéixer aranyes rojas, cochinillas —especialment en les raïls— i, en menor freqüència, insectes escates. La pudrición es relaciona en un rec excessiu o una ventilació insuficient. La propagació es realisa per divisió, llavors despuix de l'última gelada o esqueixos prèviament secats; les llavors germinen en una o dos semanes a temperatures entre 21 i 27 °C, i les plantes jóvens requerixen ventilació i protecció front al sol directe.[9]
Galeria
-
Porte de la planta -
Detall dels capolls florals
-
Planta en floració -
Detall de la flor
-
Detall dels fruts
Referències
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 319. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Gymnocalycium marsonerii Frič ex Ito». www.carciton.cz. Consultat el 2026-03-30.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Gymnocalycium marsoneri Frič ex I.Itô | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-03-30.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Gymnocalycium marsoneri: Oakley, L., Pin, A. & Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152055A121519724».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152055A121519724.en.Consultat el 2026-03-30.
- ↑ «Gymnocalycium marsoneri | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-03-30.
- ↑ «Gymnocalycium» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-12.
- ↑ Detlef Metzing: Nacktdistel und Spinnenkaktus Die Gattung Gymnocalycium. Sonderausgabe der Deutschen Kakteen-Gesellschaft i.V., 2012, S. 41.
- ↑ «Etymological Dictionary of Succulent Plant Names».doi:10.1007/978-3-662-07125-0.Consultat el 2026-03-30.
- ↑ «Gymnocalycium marsoneri». www.llifle.net. Consultat el 2026-03-30.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocalycium marsoneri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.