Gymnocalycium quehlianum
Gymnocalycium quehlianum és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. És endèmica del noreste d'Argentina, específicament de la província de Còrdova.
Descripció
[editar | editar còdic]Gymnocalycium quehlianum és una espècie de cactus menut, generalment d'hàbit solitari, encara que en ocasions forma grups. Presenta un cos globoso deprimit a aplanado que a penes descolla del nivell del sol. Alcança de 3,5 a 4 cm d'altura i aproximadament 7 cm de diàmetro. La epidermis mostra color vert grisáceo en matís rojós. L'àpiç apareix afonat, casi nuet, en vàries espines pròximes. Desenrolla raïls fortes, d'aspecte napiforme.
El talle presenta al voltant d'11 costelles, encara que en ocasions pot alcançar fins a 14. Estes costelles són rectes, baixes i es dividixen per mig de regates travesseres en tubèrculs en menudes protuberàncies en forma de mentó. Els tubèrculs medixen d'1,2 a 1,5 cm d'altura i d'1 a 1,2 cm de diàmetro en la base. En plantes jóvens són més estrets i angulosos per la seua proximitat, mentres que en eixemplars adults es tornen més amples i plans. S'observen alguna cosa afonats en l'àpiç i presenten una areola en la seua part superior, en una prolongació en forma de mentó per davall, sense regata llongitudinal.
Les areolas són redonejades i presenten pèls blancs fins al desenroll de la flor, despuix de la qual cosa desapareixen. Les espines són rígides, en base de color roig burdeos i àpiç de color córneo, en aspecte translúcido. La planta desenrolla al voltant de 5 espines radials, en ocasions fins a 7, adpresas al cos i de 0,5 a 1 cm de llongitut. L'espina inferior es dirigix cap a avall, és la més curta, apareix ya en l'àpiç i tendix a desaparéixer en l'edat. Les espines centrals estan absents.
Les flors sorgixen prop de l'àpiç i alcancen entre 6 i 7 cm de llongitut. El ovari és prim, de color vert grisáceo, pla i proveït de escamas semicirculares de to blanc rojós. El tubo floral es diferencia de l'ovari únicament pel seu major esgambi. El periant presenta forma d'embut i mostra escamas blanc rojoses dispostes de forma imbricada, orientades cap a l'interior de la flor. Els pétals exteriors són lanceolados, puntaguts, de color blanc en una franja exterior grisa. Els pétals interns es disponen en tres séries, també puntaguts i en marge deshilachado; els més interns són notablement més curts i de color blanc pur.
En la gola floral, els pétals i els filaments adquirixen un intens color roig burdeos. Els filaments són blancs i de llongitut desigual, en els externs més llarcs que els interns. Les anteres presenten color groc ocre. El estigma és blanc, en una cicatriu de color groc ocre, i no sobrepassa als estams. Estos no s'estenen cap a l'exterior quan la flor permaneix tancada i rodegen fermament l'estigma, que se situa profundament afonat. La flor es manté durant varis dies, encara que solament s'obri durant 1 o 2 hores baixe la llum solar més intensa, aproximadament entre les 15:00 i les 17:00.
El frut presenta forma estretament claviforme i mostra color marró grisáceo.[1][2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es localisa en el noreste d'Argentina, en la província de Còrdova. Habita principalment en el bioma subtropical i es desenrolla a altituts compreses entre els 500 i 1500 m s. n. m.[1][3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus quehlianus, publicada en 1899 pels botànics alemans Ferdinand Friedrich Haage i Leopold Quehl en la revista científica Monatsschrift für Kakteenkunde 9: 43.[4][5]
Més vesprada, els botànics alemans Carl Curt Hosseus i Friedrich Karl Johann Vaupel varen traslladar l'espècie al gènero Gymnocalycium, per lo que va passar a cridar-se Gymnocalycium quehlianum. Varen registrar estos canvis en la Revista del Centre Estudiants de Farmàcia 2 (6): 22, publicats en 1926.[3][6]
- Gymnocalycium: nom genèric format a partir de les paraules gregues gymnos (que significa 'nuet') i kalyk (que es traduïx com 'cáliz'). El nom aludix al tubo floral nuet de les seues flors, una característica pròpia de les espècies d'este gènero, ya que carix de pèls, cerdes i espines.[7]
- quehlianum: epítet específic otorgat en honor a l'entusiasta alemà dels cactus i cofundador de la Societat Alemana de Cactus, Leopold Quehl (1849-1922).[8]
Usos
[editar | editar còdic]Esta espècie de cactus es cultiva principalment com planta ornamental. Resulta fàcil de cuidar i destaca per la seua abundant floració, per lo que no planteja dificultats en el seu cultiu. Durant l'estiu necessita recs de moderats a abundants. Tolera be les gelades de fins a -4 °C sempre que permaneixca seca en hivern. En estiu convé aplicar un abonament ric en potassi.
Pot créixer a ple sol o en ombra parcial. Pel seu tamany menut i compacte, s'adapta molt be a ampits i espais reduïts. Es pot propagar per mig de llavors o hijuelos. Les llavors de les formes variegadas requerixen esgall sobre un patró vert per al seu cultiu.[9]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta creixent a ras de sol -
Detall dels capolls florals
-
Cultiu en test -
Planta en floració
-
Detall del frut lliberant les llavors
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 324-325. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Gymnocalycium quehlianum (Haage jr.) Berger». www.carciton.cz. Consultat el 2026-04-04.
- ↑ 3,0 3,1 «Gymnocalycium quehlianum (F.Haage ex H.Quehl) Vaupel ex Hosseus | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-04.
- ↑ H. Quehl: Neuheiten. In: Monatsschrift für Kakteenkunde. Band 9, Nummer 3, 1899, S. 43–44 (online).
- ↑ «Echinocactus quehlianus F.Haage ex H.Quehl | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-04.
- ↑ «Gymnocalycium quehlianum | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-04-04.
- ↑ «Gymnocalycium» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-12.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 197. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Gymnocalycium quehlianum». www.llifle.net. Consultat el 2026-04-04.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocalycium quehlianum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.