Gymnocalycium campestre
Gymnocalycium campestre és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. És endèmica del noreste d'Argentina, específicament de la província de Còrdova.
Descripció
Gymnocalycium campestre és una espècie de cactus chicotet en cos globoso aplanado. La planta medix d'1,5 a 3,5 cm d'altura i de 2,7 a 8,5 cm de diàmetro. L'epidermis presenta un aspecte llaugerament lluent o mat i mostra tonalitats que van del vert grisáceo al vert obscur. En freqüència apareix teñir de tons marrons o bronzejada i, en rares ocasions, presenta una llaugera capa glauca. La planta desenrolla una raïl llarga, similar a una raïl de remolacha, que en alguns casos pot ramificarse.
El cos de la planta posseïx entre 8 i 12 costelles, encara que en alguns eixemplars poden aparéixer fins a 14. Estes costelles són rectes i ben definides. En plantes jóvens o que creixen a l'ombra presenten un aspecte més pla. Les costelles es dividixen per mig de muescas travesseres curtes i poc profundes que formen tubèrculs inflados i redonejats, a voltes en forma triangular redonejada. Baix de les areolas estos tubèrculs es proyecten com a barrugues redonejades o en punta obtusa. Les costelles medixen d'1,4 i 2 cm d'ample en la part inferior i de 5 a 10 mm en la part superior.
Les areolas presenten forma ovada i apareixen llaugerament afonades. En estat jove mostren abundant llana blanquecina, que desapareix gradualment en l'edat. Se situen a una distància de 0,5 a 1,6 cm entre sí. La planta desenrolla entre 4 i 11 espines radials, encara que lo més habitual és trobar entre 7 i 9. Estes espines es distribuïxen radialment al voltant de l'areola. Les espines superiors i inferiors són més curtes, mentres que l'espina mija sol resultar alguna cosa més llarga. L'espina inferior terminal constituïx la més curta del conjunt. Les espines medixen entre 4 i 10 mm de llarc, encara que en alguns casos poden alcançar 13 mm, i presenten un diàmetro de 0,2 a 0,4 mm. Són primes, rígides i normalment es curven cap al talle, encara que en plantes que creixen a l'ombra poden mantindre's rectes. Presenten secció travessera redonejada. En la base mostren color roig parduzco, seguit d'una zona rojosa, mentres que el restant de l'espina apareix blanquecino, inclós l'àpiç. En plantes jóvens este extrem pot mostrar un color blanc tiza. L'àpiç sol curvar-se i en freqüència adopta forma de chicotet gancho. L'espècie carix d'espina central, encara que en rares ocasions pot aparéixer una única espina llaugerament més llarga que les radials.
Les flors són hermafroditas, relativament primes i moderadament robustes. Alcancen de 4,1 a 7,5 cm de llongitut i de 3,5 a 4,5 cm de diàmetro. El periant presenta forma campanulada o d'embut i resulta entre una i una volta i mija més llarc que l'hipanto junt en el receptàcul. El hipanto medix d'1,2 a 3 cm de llarc i de 0,7 a 1,1 cm d'ample. Presenta color vert obscur, encara que en ocasions pot mostrar tonalitats verda grisàcees, i carix de pruina o solament presenta una llaugera capa.
Els segments externs del periant es diferencien clarament de les escates del receptàcul. Presenten forma oblonga a oblanceolada i mostren vores blanquecinos o rosa pàlit. La base apareix teñir de rosa o púrpura pàlit. La superfície externa del periant presenta una franja central ampla de color marró verdoso, que es torna més obscura cap a l'àpiç del tépal. Els segments interns del periant presenten forma llanceolada a estretament oblanceolada i terminen en un àpiç agut. El seu color varia entre blanc, rosa blanquecino o rosa pàlit, a sovint en una franja central rosada tènue i una base púrpura pàlida. Estos segments medixen de 2,4 a 3 cm de llarc i de 5 a 8 mm d'ample.
El receptàcul presenta forma campanulada, medix entre 8 i 12 mm d'altura i mostra un color púrpura a púrpura violáceo. Este receptàcul s'estretix de forma marcada cap al hipanto. l'estil medix entre 11 i 15 mm de llarc i presenta un color blanc groguenc, encara que en alguns casos pot mostrar tons verdosos, rosats o púrpura pàlit. l'estigma posseïx color groc blanquecino pàlit i presenta entre 8 i 10 braços.
Els estams es disponen a lo llarc de les parets del receptàcul. La fila inferior se situa cap a la part externa, mentres que els demés estams no formen files definides i cobrixen densament les parets del receptàcul. Els estams superiors superen clarament l'altura de l'estigma, aproximadament en dos terços de la seua llongitut. Els filaments presenten color blanquecino o groc pàlit i mostren una base rosada. Les anteres presenten un color groc blanquecino pàlit. l'ovari mostra forma oblonga a obcónica i medix de 0,8 a 2,3 cm de llarc i de 5 a 8 mm d'ample. L'espai carpelar presenta color blanc.
El frut presenta forma oblonga a fusiforme, encara que en casos excepcionals pot mostrar forma claviforme. Per lo general manté un contorn fusiforme. Presenta color vert obscur a vert grisáceo i en freqüència mostra una llaugera capa glauca. Medix de 2,1 a 4,5 cm de llarc i d'1 a 2 cm d'ample. En la seua superfície apareixen entre 6 i 10 escates en forma aproximadament hemisfèrica o cordada comprimida. Estes escates presenten àpiç obtús o agut i mostren color marró verdoso a rosat, en marge blanquecino o rosat.
Les llavors presenten forma casi esfèrica i mostren una truncació marcada en la regió fil-micropilar, que conserva vores redonejades. La testa presenta color negre mat i es troba completament coberta per una cutícula parduzca. Les llavors medixen d'1,1 a 1,4 mm de llarc i d'1 a 1,3 mm d'ample, en una relació llongitut-esgambi propenc a 1,04–1,05, que en alguns casos pot alcançar 1,1. La regió fil-micropilar apareix afonada i presenta forma lacrimoide o de rombo redonejat, en color gris parduzco clar. En la part inferior del fil apareix un micrópilo chicotet i circular.[1]
Distribució i hàbitat
L'àrea de distribució nativa d'esta espècie se situa en el noreste d'Argentina, dins de la província de Còrdova. La seua presència s'estén des del llogaret del Perchel, situada al sur del poble de Caminiaga, en el llímit nort de la seua distribució, fins a les afores de Vila del Totoral en el sector sur.[1]
L'espècie habita principalment en el bioma subtropical. Creix en ambients rocosos i en zones de pasturage assentades sobre granit psamítico i sobre roques granítiques desintegrades, que donen lloc a sols solts i be drenados.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Gymnocalycium campestre (Cactaceae, Trichocereeae), a New Species from Còrdova, Argentina».Novon: A Journal for Botanical Nomenclature.24(3)
- 280–288.ISSN 1055-3177.doi:10.3417/2015007.Consultat el 2026-03-14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocalycium campestre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.