Anar al contingut

Gymnocalycium anisitsii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Gymnocalycium anisitsii (Tangopaso) D2505 2.jpg
Gymnocalycium anisitsii (Gymnocalycium anisitsii)


Gymnocalycium anisitsii és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx per Bolívia, el centre-oest de Brasil i Paraguay.

Descripció

[editar | editar còdic]

Gymnocalycium anisitsii és una espècie de cactus menut que pot créixer de forma solitària o formar hijuelos. Es tracta d'una espècie molt polimòrfica, en un ampli ranc de variabilitat. El cos presenta forma esfèrica deprimida a cilíndrica curta. La planta alcança entre 5 i 8 cm d'altura, encara que en alguns casos pot aplegar fins a 10 cm, i de 8 a 10 cm de diàmetro. La epidermis mostra color vert, que a ple sol adquirix tons vert pàlit #bronzejada. En freqüència presenta un aspecte decoratiu en franges horisontals clares i obscures.

El cos presenta entre 8 i 11 costelles. Estes costelles són agudes i mostren un contorn més o menys dentado per la presència de tubèrculs puntaguts en forma de barbeta. En cada areola apareixen entre 5 i 7 espines radials, encara que en alguns casos poden alcançar fins a 9. Estes espines poden ser rectes o llaugerament tortuosas. Presenten forma subulada, en certa angularidad, i medixen entre 1 i 6 cm de llongitut. La seua funció defensiva resulta escassa. Les espines jóvens presenten color blanc pastiç, groguenc o parduzco, en una punta més obscura. En el temps adquirixen un to gris pàlit. Ademés, l'espècie carix generalment d'espines centrals, encara que en alguns eixemplars pot aparéixer una única espina.

Les flors s'originen en la zona central de la planta i presenten forma d'embut. El seu color més habitual és blanc verdoso, encara que també poden aparéixer en tons rosa pàlit o rosa lluenta. Resulten vistoses i alcancen entre 4 i 6 cm de llongitut. Les escamas i els segments externs del periant són amples i presenten màrgens verdosos. Els tépals interns són blancs, en forma àmpliament oblonga i àpiç agut o estés, en matisos verdosos. El tubo floral és prim i la planta pot produir flors casi de forma contínua a lo llarc de l'any.

El frut presenta forma oblonga i medix al voltant de 2,5 cm de llongitut i de 6 a 10 mm de diàmetro. En madurar adquirix un color rojós. Les llavors presenten forma casi esfèrica i medixen al voltant d'1 mm. Presenten color marró pàlit i un fil poc visible.[1][2]

Espècies similars

[editar | editar còdic]

A primera vista, Gymnocalycium anisitsii s'assembla molt a Gymnocalycium arzbergeri. No obstant, es diferencien en varis aspectes. G. arzbergeri presenta un major número de costelles i un aspecte més tuberculado durant l'etapa jovenil. Les flors també mostren diferències clares. En G. arzbergeri, el color sempre és vert groguenc i la forma és clarament acampanada. En canvi, G. anisitsii produïx flors blanques o de color rosa pàlit, en forma d'embut o llaugerament acampanada.[3]

Una atra espècie similar és Gymnocalycium marekiorum, la qual es diferencia per presentar un menor número de costelles, de contorn més pla. També es distinguixen pel tamany de les llavors, que en G. marekiorum resulten sempre majors que en G. anisitsii. Ademés, les llavors de G. anisitsii solen mostrar una llaugera curvatura cap a l'exterior en la regió fil-micropilar, traça que no apareix en G. marekiorum.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén Bolívia, el centre-oest de Brasil i Paraguay.[4] Habita principalment en el bioma subtropical, des del nivell de la mar fins als 1000 metros d'altitut. Es desenrolla en boscs xerófilos i solament apareix de forma ocasional en roques de tossals i en regions montanyoses arenenques.[2][5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus anisitsii, publicada en 1900 pel botànic alemà Karl Moritz Schumann en Blühende Kakteen und andere sukkulente Pflanzen 1: t. 3.[6]

Més vesprada, els botànics Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose, varen traslladar l'espècie al gènero Gymnocalycium, per lo que va passar a cridar-se Gymnocalycium anisitsii. Varen registrar estos canvis en el llibre The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 3: 159, publicat en 1922.[4][7][8]

Etimologia
  • Gymnocalycium: nom genèric format a partir de les paraules gregues gymnos (que significa 'nuet') i kalyk (que es traduïx com 'cáliz'). El nom aludix al tubo floral nuet de les seues flors, una característica pròpia de les espècies d'este gènero, ya que carix de pèls, cerdes i espines.[9]
  • anisitsii: epítet específic otorgat en honor al botànic i coleccioniste de plantes hongarés Johann Daniel Anisits (1856-1911), qui va recolectar l'espècie en el nort de Paraguay i la va enviar a Schumann per al seu estudi.[10][11]

Subespecies

[editar | editar còdic]

Actualment es distinguixen dos subespecies:

Image Subespecie Descripció Distribució
Gymnocalycium anisitsii subsp. anisitsii La epidermis mostra color vert, que a ple sol adquirix tons vert pàlit #bronzejada. Posseïx costelles agudes i mostren un contorn més o menys dentado per la presència de tubèrculs puntaguts en forma de barbeta Bolívia, centre-oest de Brasil i Paraguay
Gymnocalycium anisitsii subsp. damsii

(K.Schum.) G.J.Charles, 2005

La epidermis és de color vert a vert parduzco, a sovint en franges horisontals. Posseïx costelles amples a agudes i més o menys escotadas.[2] Centre-occidental de Brasil (Mate Grosso del Sur)
Sinonímia


Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que, en l'actualitat, no presenta un risc significatiu d'extinció.[5]

Ademés, no s'han identificat amenaces importants. No obstant, algunes subpoblaciones se situen prop de zones habitades i de carreteres, per lo que la expansió urbana podria afectar-les en el futur pròxim.[2][5]

Esta espècie de cactus es cultiva principalment com planta ornamental. Presenta un creiximent relativament ràpit, florix en facilitat i pot formar grups si rep bons contes. Preferix un substrat molt poroso, adequat per a cactus i en pH baix; els sols rics en calç dificulten el seu desenroll. Necessita espai per a les raïls, per lo que convé transplantar-ho cada dos anys o quan el test resulte menuda, sempre en recipients en bon drenage.

Durant l'estiu requerix recs moderats o abundants, sense excessos per a evitar la pudrición. En hivern deu permanéixer sec i soporta temperatures propenques a 0 °C, i inclús gelades breus si el substrat es manté sec. També es recomana aportar fertilisant ric en potassi en l'época de creiximent. Tolera ambients molt lluminosos, encara que preferix llum filtrada o una miqueta d'ombra en les hores més caloroses. Una exposició intensa favorix la floració i la formació d'espines, pero el sol directe en estiu pot provocar cremades o frenar el creiximent.

Resulta una planta adequada per al cultiu en test, hivernàculs frets o rocallas. En condicions òptimes sol mantindre's sana, encara que poden aparéixer plagues com aranya roja, cochinillas o, en menor freqüència, insectes escama. La pudrición solament representa un problema si el rec i la ventilació no són adequats. Es multiplica per divisió, esquejes o llavors. Estes germinen en una o dos semanes en primavera, en temperatures entre 21 i 27 °C. Les plantes jóvens requerixen bona ventilació i protecció front al sol directe.[2]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 311. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Gymnocalycium anisitsii». www.llifle.net. Consultat el 2026-03-18.
  3. «An Unexpected Discovery from Departament President Hayes in Paraguai – Gymnocalycium arzbergeri Schädlich spec. nov.».Schütziana.13
    4-14.ISSN 2191-3099.Consultat el 15-03-2026.
  4. 4,0 4,1 «Gymnocalycium anisitsii (K.Schum.) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-03-18.
  5. 5,0 5,1 5,2 «Gymnocalycium anisitsii: Pin, A. & Oakley, L.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152505A121537904».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152505A121537904.en.Consultat el 2026-03-18.
  6. «Echinocactus anisitsii K.Schum. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-03-18.
  7. Britton, Nathaniel Lord; Eaton, Mary I.; Rose, {{{nom3}}}; Wood, {{{nom4}}} (1919). [1] (en en), Carnegie Institution of Washington, pp. 159-161. doi:10.5962/bhl.title.46288.
  8. «Gymnocalycium anisitsii | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-03-18.
  9. «Gymnocalycium» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-12.
  10. Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en alemà), Springer, p. 11. ISBN 978-3-642-05597-3.
  11. «Gymnocalycium anisitsii» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-18.