Gymnocalycium chiquitanum
Gymnocalycium chiquitanum és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. És endèmica de l'est de Bolívia, concretament del departament de Santa Creu.
Descripció
[editar | editar còdic]Gymnocalycium chiquitanum és un cactus de menut tamany que a penes s'eleva uns centímetros sobre el nivell del sol. En el seu hàbitat, els eixemplars solen créixer de forma solitària, encara que en les planures alcancen major tamany i desenrollen brots més vigorosos; no és rar trobar grups dispersos de fins a un metro de diàmetro.
El talle té forma esfèrica deprimida i presenta un color vert grisáceo a vert clar, en tons #bronzejada en condicions de ple sol. La planta medix de 2 a 4 cm d'altura i de 6 a 9 cm de diàmetro.
El cos posseïx de 6 a 7 costelles redonejades, en #prominència marcades en forma de mentó, separades per regates travesseres. Cada costella es subdivide en tubèrculs d'aproximadament 5 mm d'altura i 2,5 cm d'ample en la base. Les areolas s'ubiquen sobre els tubèrculs, separades entre sí per 1 a 2 cm. Tenen forma circular o elíptica, medixen al voltant de 5 mm de llongitut i presenten feltre de color blanc a gris.
Les espines centrals solen estar absents. En ocasions apareix una sola, d'1,5 a 2 cm de llongitut, de color grisáceo en la punta marró més obscura. Les espines radials, de 5 a 9 per areola, presenten color marró groguenc a gris, en puntes obscures. Són adpresas al cos i llaugerament curvades cap a arrere, en una llongitut que varia entre 1 i 2,5 cm.
Les flors s'originen en la depressió de l'àpiç i presenten forma d'embut. Alcancen entre 5 i 7 cm de llarc i de diàmetro. El seu color principal és lila rosat molt pàlit, encara que alguns eixemplars mostren tons blancs o salmón en la gola magenta. Els segments externs del periant són espatulados a lanceolados, d'aproximadament 2 cm de llongitut i color rosat. Els segments interns medixen 2,5 cm, són puntaguts i mostren color lila rosat, en base violácea.
El ovari és esfèric i curvat, de 5 mm de diàmetro, de color magenta obscur. El tubo floral medix 3 mm d'ample i llarc, de color marró rojós o roig violáceo, i presenta escamas externes rojoses en vores blanques de fins a 5 mm d'ample. Els filaments són magenta i medixen 5 mm, mentres que les anteres presenten color groc. El estil alcança 2,2 cm de llongitut, és de color roig violáceo i soporta 8 lòbuls estigmàtics grocs de 3 mm cada u.
El frut té forma fusiforme i medix fins a 2 cm de llongitut i aproximadament 1 cm de diàmetro. El seu color varia des d'un blau inicial fins a blau violáceo obscur o púrpura en madurea. Les llavors presenten color marró clar i tamany d'1 a 1,2 mm. La seua superfície és tuberculada, en testa granular.[1][2][3]
Espècies similars
[editar | editar còdic]Gymnocalycium chiquitanum es diferencia de Gymnocalycium cabreraense pel seu creiximent cespitoso, ya que forma brots. Per la seua banda, G. cabreraense presenta un cos pla, un menor número de costelles que no es dividixen en tubèrculs i una estructura de llavors distinta.
Aixina mateix, les flors de G. chiquitanum guarden similitut en les de G. cabreraense. No obstant, la seua floració comença en primavera, tant en hàbitat com en cultiu, mentres que en l'atra espècie s'inicia en estiu.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie se situa en l'est de Bolívia, en la província de Chiquitos, dins del departament de Santa Creu. Habita principalment en el bioma desértico o de xara seca, a altituts compreses entre els 400 i 600 m s. n. m.[1][5]
Creix sobre grans lloses de pedra, en clavills en acumulacions de verdet i en espais oberts entre l'herba, aixina com baix arbusts o falagueres propis de la vegetació del Chaco bolivià. Les poblacions presenten baixa abundància i conviuen en espècies com Echinopsis calochlora, Gymnocalycium anisitsii subsp. damsii, Frailea cataphracta i Frailea amerhauseri.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Gymnocalycium chiquitanum va ser descrita pel botànic aficionat austríac Martín Cárdenas Bella i publicada per primera volta en la revista científica Cactus (Paris) 78: 95 en 1963.[5][6]
- Gymnocalycium: nom genèric format a partir de les paraules gregues gymnos (que significa 'nuet') i kalyk (que es traduïx com 'cáliz'). El nom aludix al tubo floral nuet de les seues flors, una característica pròpia de les espècies d'este gènero, ya que carix de pèls, cerdes i espines.[7]
- chacoense: epítet geogràfic que fa referència a la província de Chiquitos, en el departament bolivià de Santa Creu, lloc a on va ser descoberta l'espècie.[8][9]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “Senyes Insuficients (DD)”. Esta categoria indica que l'informació disponible no permet evaluar el seu risc d'extinció en estat selvat en el nivell de certea requerit. Ademés no hi ha informació sobre les amenaces a esta espècie.[10]
Usos
[editar | editar còdic]Este cactus es cultiva principalment com planta ornamental i destaca per la seua facilitat de cultiu. Resulta més tolerant al fret que la majoria de les espècies i menys exigent sobre el sol. Presenta un creiximent relativament ràpit i florix en facilitat; en condicions favorables forma grups o menudes colónies. Preferix un substrat molt poroso, típic per a cactus, i convé cultivar-ho en tests en bon drenage.
Durant l'estiu necessita recs regulars, sempre sense excés per a evitar la pudrición, mentres que en hivern deu mantindre's sec. L'abonat en un fertilisant ric en potassi durant l'época càlida favorix el seu desenroll i floració. Tolera temperatures baixes si es manté sec abans i durant la fredor, i pot resistir fins a -12 °C o inclús valors inferiors durant periodos breus. S'adapta be a la llum intensa, encara que preferix allumenament filtrat o una miqueta d'ombra per la vesprada en exteriors; en interior requerix molta llum i una miqueta de sol directe. En llum intensa pot adquirir tons bronze, lo que estimula la floració i el desenroll d'espines.
Es tracta d'una planta molt adequada per al cultiu en test, ya que manté un tamany reduït i un aspecte atractiu. També creix be en hivernàculs frets, estructures de protecció o en rocallas a l'aire lliure. Encara que pot vore's afectada per algunes plagues, els eixemplars ben cultivats solen mantindre's sans. La aranya roja es controla en pulverizaciones d'aigua, mentres que les cochinillas poden aparéixer tant en la part aérea com en les raïls. Les mosques del substrat afecten sobretot a les plántulas i es poden previndre en una capa de grava sobre la superfície. La pudrición solament es convertix en un problema si el rec i la ventilació no resulten adequats.
La propagació es realisa per divisió o per mig de llavors despuix de l'última gelada. Les llavors germinen en una o dos semanes en temperatures càlides i requerixen ventilació i protecció front al sol directe en les seues primeres etapes. També es pot multiplicar per esquejes: se separa una branca, es deixa secar durant uns dies i després es coloca en el substrat, mantenint-la en posició vertical per a favorir el enraizamiento.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 314. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Gymnocalycium chiquitanum». www.llifle.net. Consultat el 2026-03-25.
- ↑ «Gymnocalycium chiquitanum Cardenas». www.carciton.cz. Consultat el 2026-03-25.
- ↑ «Ein Sensationsfund aus dem äußersten Nordwesten von Paraguai - Gymnocalycium cabreraense spec. nov.».Schütziana.9(2)
- 3-16.ISSN 2191-3099.Consultat el 21-03-2026.
- ↑ 5,0 5,1 «Gymnocalycium chiquitanum Cárdenas | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-03-25.
- ↑ «Gymnocalycium chiquitanum | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-03-25.
- ↑ «Gymnocalycium» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-12.
- ↑ «Gymnocalycium chiquitanum» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-25.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 46. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Gymnocalycium chiquitanum: Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152605A121541999».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152605A121541999.en.Consultat el 2026-03-25.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocalycium chiquitanum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.