Gymnocalycium baldianum és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. És endèmica del noroest d'Argentina, específicament de la província de Catamarca.

Gymnocalycium baldianum

Descripció

Gymnocalycium baldianum és una espècie de cactus de chicotet tamany que, en les seues primeres etapes, presenta creiximent solitari. En el pas del temps, desenrolla brots basals i forma grups.

 
Planta en frut en formació

El cos té forma globosa deprimida i l'epidermis mostra tonalitats que van del gris verdoso al vert azulado. La planta alcança de 4 a 10 cm d'altura i de 6 a 7 cm de diàmetro. Presenta una raïl napiforme engrossada i una raïl principal profunda, lo que favorix la seua anclaje i almagasenament d'aigua.

El brot es dividix en 9 a 11 costelles redonejades, segmentades en tubèrculs poc prominents. Sobre estes es disponen areolas que carixen d'espines centrals. Des d'elles naixen entre 5 i 7 espines radials, fines i generalment adpresas a la superfície del cos. Estes espines presenten color gris o marró i alcancen fins a 1,5 cm de llongitut.

 
Detall de la flor

Les flors destaquen pels seus colors intensos, que varien entre rosat rojós, roig profunt i tons púrpura. Alcancen entre 3 i 5 cm tant de llarc com de diàmetro, i apareixen en la part superior de la planta. El frut presenta forma fusiforme i color gris verdoso obscur.[1][2]

Espècies similars

Esta espècie sol confondre's en Gymnocalycium amerhauseri. Es diferencia de G. baldianum pel seu cos fortament en forma de remolacha i per les seues flors primes en forma d'embut, de color blanc cremoso a rosa. Ademés, G. amerhauseri carix de la capa grossa i coriácea en la testa de les llavors que presenten les dos espècies relacionades.[3]

També és molt similar a Gymnocalycium ponomarevae, encara que presenta vàries traces distintives. Les flors de G. ponomarevae mostren un color roig rosat, front al to roig púrpura de G. baldianum, i l'estil se situa en la base afonada en l'ovari. Ademés, presenta un major número de costelles (16–20 front a 6–9) i d'espines (9–11 front a 5–7), aixina com un receptàcul i un ovari de major tamany (0,9–1,3 cm de llongitut i 5–6 mm de diàmetro, front a 2,5–5 mm de llongitut i 2–4,5 mm d'ample). També ocupa un ranc altitudinal més restringit, entre 1050 i 1250 m s. n. m., mentres que G. baldianum es distribuïx entre els 500 i 2000 m s. n. m.[4]

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es localisa en el noroest d'Argentina, dins de la província de Catamarca. Es troba en distintes serres de la regió, com la Serra de Ancasti, la Serra Graciana, la Serra de Narváez, la Serra de Guayamba i la Serra de Manchao, aixina com en les montanyes situades a l'est d'Andalgalá.[2]

Habita principalment en ambients desérticos i de xara seca. Es desenrolla en un ranc altitudinal que va des dels 500 fins als 2000 m s. n. m. En estes condicions, pròpies de zones elevades, sol créixer entre la vegetació herbácea.

Referències

  1. ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en alemà), Ulmer, p. 311. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Gymnocalycium baldianum». www.llifle.net. Consultat el 2026-03-19.
  3. ↑ «Gymnocalycium amerhauseri Till». www.carciton.cz. Consultat el 2026-03-16.
  4. ↑ «Gymnocalycium ponomarevae Gapon et Neuhuber - A new species from the Serra de Ancasti».Cactus Explorers Journal.(18)
    44-53.ISSN 2048-0482.Consultat el 04-4-2026.