Gymnocalycium schickendantzii
Gymnocalycium schickendantzii és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. És endèmica del nort d'Argentina.
Descripció
Gymnocalycium schickendantzii és una espècie de cactus de chicotet tamany i hàbit solitari. El cos presenta forma globosa a curt cilíndrica, alcança de 10 a 14 cm de diàmetro, i fins a 80 cm d'altura.[1] L'epidermis mostra un color vert oliva obscur a vert parduzco. La planta desenrolla un sistema radicular format exclusivament per raïls fibrosas.
El cos presenta entre 7 i 14 costelles, en ocasions fins a 18. Estes costelles mostren tubèrculs ben definits, encara que en tendència a confluir entre sí. Sobre elles se situen areolas allargades, de color blanc i en abundant pilositat. La planta carix generalment d'espines centrals, encara que en alguns eixemplars pot aparéixer una. Presenta entre 6 i 7 espines radials, alguna cosa aplanadas i curvades lateralment o cap a avall. Estes espines alcancen fins a 3 cm de llongitut, o inclús més, i mostren color gris rojós a marró groguenc, que en el temps es torna grisa cendra.
Les flors apareixen alluntades de l'àpiç, en ocasions des de la zona mija o “muscle” del cos. Presenten un hipanto allargat i una forma àmpliament infundibuliforme en la part superior. Alcancen fins a 5 cm de llongitut i fins a 3,5 cm de diàmetro. El color varia entre blanc, rosat o groc verdoso apagat. Les flors presenten fragància. l'estigma presenta 12 lòbuls de color groguenc.
El frut presenta forma ovoide a estretament claviforme. Mostra color vert a blava pissarra, encara que algunes descripcions indiquen tonalitats rojoses.[2][3]
Distribució i hàbitat
L'àrea de distribució nativa d'esta espècie se situa en el nort d'Argentina, específicament en la províncies de Catamarca, Còrdova, La Rioja, Mendoza, Salta, Santiago del Estero, Sant Joan, San Luis i Tucumán.[4][3]
Habita principalment en el bioma subtropical[5] i es desenrolla a altituts que oscilen entre els 100 i 1200 m s. n. m. Creix en àrees planes, arenenques o limosas, llunt de roques i pendents pronunciades, pero a sovint a l'ombra de arbusts.[4][3]
Referències
- ↑ «Gymnocalycium schickendantzii» (en fr-fr). Gymnocalycium Galerie. Consultat el 2026-04-05.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en alemà), Ulmer, pp. 326-327. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Gymnocalycium schickendantzii». www.llifle.net. Consultat el 2026-04-05.
- ↑ 4,0 4,1 «Gymnocalycium schickendantzii: Ortega-Baes, P., Méndez, E. & Kiesling, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152076A121520825».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152076A121520825.en.Consultat el 2026-04-05.
- ↑ «Gymnocalycium schickendantzii (F.A.C.Weber) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-05.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocalycium schickendantzii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.