Gymnocalycium reductum
Gymnocalycium reductum és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx pel noreste d'Argentina i Uruguay.
Descripció
[editar | editar còdic]Gymnocalycium reductum és una espècie de cactus de menut tamany que sol formar grups densos en numerosos tallos. El cos presenta forma globosa deprimida a globular i, en l'edat, la majoria dels eixemplars desenrolla tallos cilíndrics que alcancen al voltant de 8 cm de diàmetro.
El talle mostra fins a 22 costelles rectes, dividides en tubèrculs ben definits. Sobre estos se situen les areolas, des d'a on naixen les espines, per lo general agrupades. La planta presenta entre 12 i 18 espines radials i, en la majoria dels casos, entre 3 i 5 espines centrals.[1]
Les flors de color blanc cremoso, en una llongitut d'aproximadament 5,5 cm i un diàmetro de 5 a 5,5 cm quan s'òbrin per complet. Presenten forma àmpliament infundibuliforme. El ovari mostra forma esfèrica a llaugerament allargada i medix prop d'1 cm de llarc i 4 mm de diàmetro. El nectario alcança uns 2,5 mm de profunditat i s'eixampla fins a 3,5 mm de diàmetro en la part superior; presenta un delicat to rosat que aplega fins a poc per damunt del primer círcul d'estams. En la superfície apareixen entre 6 i 8 escamas triangulars i puntagudes, de color vert verdet obscur en tonalitats violeta parduzcas cap a l'àpiç i vores blanques; cada una medix al voltant de 2,5 mm d'ample i 2,2 mm d'alt.
El hipanto medix prop d'1,5 cm de llongitut i s'eixampla fins a 1,1 cm de diàmetro en la part superior; presenta color vert verdet lluent. Els sàpia'ls tenen forma de espátula i medixen de 2,2 a 2,4 cm de llarc i uns 7 mm d'ample; mostren color blanc en una àmplia franja central marró verdosa que es torna violeta parduzca cap a l'extrem. Els pétals presenten forma lanceolada i es disponen en dos séries; alcancen prop de 2,5 cm de llarc i 8 mm d'ample, en àpiç delicat. El seu color és blanc, en un tènue matís marró rosat en la cara externa; els interns resulten més estrets i delicats.
Els estams s'organisen en dos séries. Els primaris formen de 2 a 3 files, es curven cap al estil i ho rodegen; alcancen aproximadament 1,6 cm de llongitut i presenten color blanc. Els secundaris s'inserten a lo llarc del receptàcul i medixen entre 1,2 i 1,3 cm de llarc, també de color blanc. Les anteres medixen entre 0,8 i 1 mm de llarc i presenten color groc. L'estil, de color blanquecino, alcança uns 2,2 cm de llongitut en estigmes (1,8–1,9 cm sense ells) i mostra un diàmetro basal d'1,8 a 2 mm. L'estigma presenta 9 lòbuls, d'uns 4 mm de llarc, també blanquecinos. La flor carix d'olor perceptible.
El frut medix d'1 a 1,2 cm de diàmetro i fins a 1,6 cm de llongitut. Presenta forma esfèrica a llaugerament ovoide, en la part superior evertida i de vores agudes, curvada cap a fòra en to marró clar i estovada sobre el frut. El color varia de vert verdet apagat a vert negruzco mate, en el terç superior de tonalitat púrpura clara. Les escamas són triangulars, puntagudes i dentadas, en vores clares i àpiç roig púrpura; en ocasions mostren color púrpura en tota la seua superfície. Medixen entre 2 i 2,5 mm de llarc i d'1 a 2 mm d'ample. El restant del periant se seca i permaneix en la part superior del frut. L'obertura es produïx per mig de dos, en ocasions tres, llínees llongitudinals en madurar. La polpa presenta color rosa intens, rara volta blanc, i mostra llaugera viscosidad.
Les llavors presenten forma redonejada, en un diàmetro d'1 a 1,2 mm. Cada frut conté en promig al voltant de 180 llavors. La superfície mostra una cutícula que cobrix parcialment àmplies àrees.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie comprén el noreste d'Argentina, en les províncies de Buenos Aires i La Pampa, i s'estén fins a Uruguay, en els departaments de Maldonado, Durazno, Lavalleja i Canelones.[3][4]
Habita principalment en el bioma subtropical[5] i es desenrolla a altituts propenques als 500 m s. n. m. Creix en pasturages rocosos de la Serra de la Finestra i en tossals del sur de Buenos Aires. També apareix entre matèria orgànica acumulada en clavills de la Serra de Tandilia. En freqüència, els eixemplars s'establixen a l'abric d'arbusts.[3][6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cactus reductus, publicada en 1822 pel botànic alemà Johann Heinrich Friedrich Link en el seu llibre Enumeratio Plantarum Horti Regii Berolinensis Altera 2: 21.[7]
Més vesprada, els botànics alemans Ludwig Karl Georg Pfeiffer i Ludwig Mittler varen traslladar l'espècie al gènero Gymnocalycium, per lo que va passar a cridar-se Gymnocalycium reductum. Varen registrar estos canvis en el llibre Taschenbuch für Cactusliebhaber 2: 124, publicat en 1844.[5][8]
- Gymnocalycium: nom genèric format a partir de les paraules gregues gymnos (que significa 'nuet') i kalyk (que es traduïx com 'cáliz'). El nom aludix al tubo floral nuet de les seues flors, una característica pròpia de les espècies d'este gènero, ya que carix de pèls, cerdes i espines.[9]
- reductum: epítet específic que deriva de la paraula llatina rĕdūctus, que significa 'més menut de lo habitual', en alusió a les espines curtes que presenta l'espècie.[10][11]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen dos subespecies:
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Gymnocalycium reductum subsp. leeanum
(Hook.) Papsch, 2000 |
Té el cos globoso deprimit a globoso, en 15 costelles (a voltes més). Les areolas tenen al voltant d'11 espines radials i una espina central (a voltes absent). Les flors són de color groc pàlit, i medixen de 5 a 6 cm de llarc i diàmetro.[12] | Des del noreste d'Argentina fins a Uruguay | |
| Gymnocalycium reductum subsp. reductum | Té el cos cilíndric en a edat, en fins a 22 costelles. Les areolas tenen de 12 a 18 espines radials i de 3 a 5 espines centrals. Les flors són de color blanc cremoso, i medixen al voltant de 5,5 cm de llarc i diàmetro. | Noreste d'Argentina (Buenos Aires) |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta categoria indica que, en l'actualitat, no presenta un risc significatiu d'extinció a escala global, per la seua distribució relativament àmplia, a l'absència d'amenaces rellevants i a la seua presència en àrees protegides.[3]
No obstant, en algunes zones de la seua àrea de distribució existixen pressions derivades de l'aument de l'activitat humana i del pastoreig d'animals, ya que l'espècie creix en tossals exposts a estes activitats.[3][6]
Usos
[editar | editar còdic]Esta espècie de cactus es cultiva principalment com planta ornamental i presenta un creiximent estival sense dificultats de manteniment. Durant l'estiu requerix recs regulars, en precaució per a evitar l'excés d'aigua, mentres que en hivern convé mantindre el substrat prou sec.
Es recomana aplicar un fertilisant ric en potassi durant l'época estival. Tolera temperatures de fins a −5 °C, o inclús inferiors, sempre que es mantinga en condicions seques. Preferix una exposició d'ombra parcial. La propagació es realisa per mig de sembra de llavors despuix de l'última gelada o a partir de hijuelos.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Which is the oldest name of the Gymnocalycien species from the Serres Bayas?».The Gymnocalycium Online Journal.6(2)ISSN 2191-3099.Consultat el 04-042026.
- ↑ «The Gymnocalycium Species of the Serres Lihuel Calel in the Argentinian Province La Pampa».The Gymnocalycium Online Journal.13(1)
- 17-20.ISSN 2191-3099.Consultat el 04-4-2026.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Gymnocalycium reductum: Kiesling, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152243A121528261».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152243A121528261.en.Consultat el 2026-04-04.
- ↑ 4,0 4,1 «Gymnocalycium reductum var. leeanum». www.llifle.net. Consultat el 2026-04-04.
- ↑ 5,0 5,1 «Gymnocalycium reductum (Link) Pfeiff. ex Mittler | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-04.
- ↑ 6,0 6,1 Charles, G. 2009. Gymnocalycium in Habitat and Culture. Graham Charles, Stamford.
- ↑ «Cactus reductus Link | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-04.
- ↑ «Gymnocalycium reductum | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-04-04.
- ↑ «Gymnocalycium» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-12.
- ↑ «Gymnocalycium reductum» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-04-04.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 318. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocalycium reductum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.