Gymnocalycium reductum subsp. leeanum
Gymnocalycium reductum subsp. leeanum és una subespecie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. És una subespecie de Gymnocalycium reductum i es distribuïx pel noreste d'Argentina i Uruguay.
Descripció
[editar | editar còdic]Gymnocalycium reductum subsp. leeanum és una subespecie de cactus de menut tamany que sol créixer en grups. El cos presenta forma globosa deprimida a globosa i alcança fins a 8 cm de diàmetro. La epidermis mostra un color vert azulado obscur en un marcat aspecte glauco. La planta desenrolla raïls fibrosas, superficials i esteses.
El talle presenta al voltant de 15 costelles, en ocasions més, de perfil baix i poc definit. Estes costelles es dividixen en tubèrculs de forma hexagonal. Sobre ells se situen areolas ovalades en abundant pubescencia o llana. La planta desenrolla una espina central, encara que en alguns eixemplars pot faltar; esta espina resulta recta, erecta i rígida. Ademés, presenta aproximadament 11 espines radials, de secció aplanada, dispostes horisontalment i llaugerament curvades cap al talle, en especial en els tubèrculs més vells. La majoria d'estes espines mostra tamany similar i alcança fins a 1,2 cm de llongitut.
Les flors són hermafroditas i apareixen solitàries o en menuts grups de dos o més, prop de l'àpiç o de la zona deprimida del mateix. Presenten color groc pàlit i destaquen per la seua llarga duració, ya que una flor pot mantindre's oberta durant dèu dies o més. Medixen entre 5 i 6 cm tant de llongitut com de diàmetro quan s'òbrin per complet.
El tubo floral resulta curt i presenta escamas verdes, redonejades o oblongas, en àpiços obtusos; les escamas superiors alcancen major tamany i mostren vores i puntes de color més clar, que s'integren gradualment en els segments del periant. Els segments externs del periant presenten color vert en un matís púrpura, mentres que els interns mostren tons que varien entre groc, blanc groguenc i vert groguenc.
La floració es produïx de forma recurrent des de començos de la primavera fins a l'autumne.[1][2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta subespecie comprén el noreste d'Argentina, en les províncies de Buenos Aires i La Pampa, i s'estén fins a Uruguay, en els departaments de Maldonado, Durazno, Lavalleja i Canelones.[2]
Habita principalment en el bioma subtropical[3] i es desenrolla a altituts propenques als 500 m s. n. m. Creix en pasturages rocosos de la Serra de la Finestra i en tossals del sur de Buenos Aires. També apareix entre matèria orgànica acumulada en clavills de la Serra de Tandilia. En freqüència, els eixemplars s'establixen a l'abric d'arbusts.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta subespecie va ser com Echinocactus leeanus, publicada en 1845 pel botànic anglés William Jackson Hooker en la revista científica Botanical Magazine 71: t. 4184.[4]
Més vesprada, el botànic Wolfgang Papsch la va classificar com una subespecie de Gymnocalycium reductum, per lo que va passar a cridar-se Gymnocalycium reductum subsp. leeanum. Va registrar estos canvis en la revista científica Gymnocalycium 13: 371, publicada en 2000.[3][5]
- Gymnocalycium: nom genèric format a partir de les paraules gregues gymnos (que significa 'nuet') i kalyk (que es traduïx com 'cáliz'). El nom aludix al tubo floral nuet de les seues flors, una característica pròpia de les espècies d'este gènero, ya que carix de pèls, cerdes i espines.[6]
- reductum: epítet específic que deriva de la paraula llatina rĕdūctus, que significa 'més menut de lo habitual', en alusió a les espines curtes que presenta l'espècie.[7][8]
- leeanum: epítet otorgat en honor als viveristas britànics John i Charles Lee, del viver Hammersmith de Londres, els qui varen cultivar plantes d'este tàxon a partir de llavors enviades des d'Argentina.[9]
Usos
[editar | editar còdic]Esta subespecie de cactus es cultiva principalment com planta ornamental i presenta un creiximent estival sense dificultats de manteniment. Durant l'estiu requerix recs regulars, en precaució per a evitar l'excés d'aigua, mentres que en hivern convé mantindre el substrat prou sec.
Es recomana aplicar un fertilisant ric en potassi durant l'época estival. Tolera temperatures de fins a −5 °C, o inclús inferiors, sempre que es mantinga en condicions seques. Preferix una exposició d'ombra parcial. La propagació es realisa per mig de sembra de llavors despuix de l'última gelada o a partir de hijuelos.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 318. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Gymnocalycium reductum var. leeanum». www.llifle.net. Consultat el 2026-04-04.
- ↑ 3,0 3,1 «Gymnocalycium reductum subsp. leeanum (Hook.) Papsch | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-04.
- ↑ «Echinocactus leeanus Hook. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-04.
- ↑ «Gymnocalycium reductum subsp. leeanum | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-04-04.
- ↑ «Gymnocalycium» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-12.
- ↑ «Gymnocalycium reductum» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-04-04.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Gymnocalycium reductum subsp. leeanum» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-04-04.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocalycium reductum subsp. leeanum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.