Gymnocalycium schroederianum
Gymnocalycium schroederianum és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del noreste d'Argentina fins a Uruguay.
Descripció
[editar | editar còdic]Gymnocalycium schroederianum és una espècie de cactus de menut tamany, generalment solitària en el seu hàbitat natural, encara que en cultiu pot ramificarse des de la base i formar menuts grups. Presenta un creiximent baix i el cos a penes descolla del nivell del sol. El talle mostra forma esfèrica deprimida i medix de 5a 7 cm d'altura i al voltant de 14 a 15 cm de diàmetro. La epidermis presenta color vert grisáceo obscur a púrpura clar.
El cos presenta fins a aproximadament 24 costelles, amples i obtuses. Estes costelles es dividixen per mig de regates travesseres en tubèrculs redonejats, amples i molt prominents. Sobre ells se situen areolas que desenrollen de 5 a 7 espines radials, d'entre 0,4 i 1 cm de llongitut. Estes espines presenten color groc pàlit en etapes inicials i adquirixen pronte un to gris cendra, en la base rojosa. Es disponen de forma desigual: el parell superior resulta més curt, els parells laterals presenten llongitut intermija i l'espina inferior és la més llarga, generalment orientada cap a avall. La planta no presenta espines centrals.
Les flors apareixen prop de l'àpiç i presenten forma de campana o embut. Medixen aproximadament 7 cm de llongitut i al voltant de 5,5 cm de diàmetro en antesis, encara que en un mateix eixemplar poden aparéixer flors de menor tamany. El color general és vert groguenc pàlit. El tubo floral és prim i presenta escamas conspicuas de color vert oliva, en vores blanques i forma similar a un renyó. Els segments del periant mostren color blanc verdoso pàlit o vert groguenc, en la base de to vert clar.
El hipanto presenta forma cilíndrica i allargada, en aproximadament 2 cm de llongitut i de 0,5 a 0,8 cm de diàmetro, i mostra color groc clar o blanc. Els estams es disponen en dos files poc diferenciades: una en espiral en numerosos estams i una atra en forma d'anell en la vora de la gola. El estil resulta més curt que els estams, presenta forma cilíndrica, color vert blanquecino i medix aproximadament 1,4 cm de llongitut. El estigma presenta entre 10 i 12 lòbuls de color blanc o groc clar.
El frut presenta forma més o menys de maza i medix al voltant de 2,5 cm de llongitut i 1,2 cm de diàmetro. Presenta color gris oliváceo i s'obri per mig d'una regata llongitudinal. Les llavors presenten forma aproximadament ovoide, en el fil situat en posició superior. Medixen prop d'1,2 mm i presenten color marró obscur.[1][2][3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén des del noreste d'Argentina, en les províncies de Buenos Aires, Corrents, Santa Fe i Entre Rius, fins a Uruguay, en el departament de Riu Negre.[4]
Habita principalment en el bioma subtropical[5] i es desenrolla a altituts compreses entre els 100 i 500 m s. n. m. Creix en boscs oberts baixos sobre sols arcillosos de color blanc o rosat, en inundacions freqüents. Es localisa prop dels cims de la serra de Olavarría, la Serra Bayas i atres serres pròximes en el sur de la província de Buenos Aires. També apareix en terrenys oberts i plans, en les vores dels boscs o baix arbusts, a voltes entre pastures i verdet, sempre en sols arcillosos en inundacions freqüents.[4][3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Gymnocalycium schroederianum va ser descrita pel botànic alemà Cornelius Osten i publicada per primera volta en la revista científica Anals del Museu Nacional de Montevideo ser. 2, 5 (1): 60 en 1941.[5][6]
- Gymnocalycium: nom genèric format a partir de les paraules gregues gymnos (que significa 'nuet') i kalyk (que es traduïx com 'cáliz'). El nom aludix al tubo floral nuet de les seues flors, una característica pròpia de les espècies d'este gènero, ya que carix de pèls, cerdes i espines.[7]
- schroederianum: epítet específic otorgat en honor al Dr. Juan Schroeder, qui va recolectar l'espècimen tipo.[8][9]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta categoria indica que, en l'actualitat, no existix un risc significatiu d'extinció a escala global, ya que presenta una distribució relativament àmplia, resulta comuna i abundant a nivell local i no afronta amenaces importants.
La principal amenaça potencial es relaciona en la pèrdua d'hàbitat. No obstant, la seua presència en sols no aptes per a la agricultura o el pastoreig reduïx de forma notable este impacte. En la zona sur de la seua àrea de distribució, l'espècie mostra una major vulnerabilitat per l'extracció de pedra i al caràcter reduït i restringit d'este territori.[4]
Usos
[editar | editar còdic]Esta espècie de cactus es cultiva principalment com planta ornamental i destaca per la seua facilitat de cultiu, la seua tolerància a la fredor i la seua menor exigència sobre el sol. Presenta un creiximent relativament ràpit, florix en facilitat i pot formar grups en condicions favorables. Preferix un substrat molt poroso i tests en bon drenage.
Durant l'estiu necessita recs regulars sense excessos, ya que el encharcamiento favorix la pudrición, mentres que en hivern convé mantindre-la seca. En l'época càlida es recomana aplicar un fertilisant ric en potassi. Tolera temperatures baixes de fins a -12 °C si es manté seca, inclús alguna cosa inferiors durant periodos breus. Requerix llum intensa, millor filtrada o en una miqueta d'ombra per la vesprada en exterior, mentres que en interior necessita bo allumenament i una miqueta de sol directe. La llum intensa pot provocar un to bronzejada que favorix la floració i la formació d'espines.
En bones condicions sol mantindre's sana, encara que pot vore's afectada per aranya roja, cochinillas o mosques de la esciara, sobretot en plántulas. El principal problema és la pudrición si el rec i la ventilació no resulten adequats. Es pot multiplicar per divisió o per mig de llavors, que germinen en una o dos semanes en temperatures càlides. També admet esquejes, que requerixen un periodo de secat abans de plantar-los per a favorir el enraizamiento.[3]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en Curuzú Cuatiá, Corrents, Argentina
-
Detall de l'àpiç afonat
-
Detall dels capolls florals
-
Detall del tubo floral
-
Detall dels fruts en formació
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 318. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Gymnocalycium schroederianum Van Osten». www.carciton.cz. Consultat el 2026-04-06.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Gymnocalycium schroederianum». www.llifle.net. Consultat el 2026-04-06.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Gymnocalycium schroederianum: Kiesling, R., Oakley, L., Duarte, W. & Demaio, P.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152625A121542912».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152625A121542912.en.Consultat el 2026-04-06.
- ↑ 5,0 5,1 «Gymnocalycium schroederianum Osten | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-06.
- ↑ «Gymnocalycium schroederianum | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-04-06.
- ↑ «Gymnocalycium» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-12.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Gymnocalycium schroederianum» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-04-06.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocalycium schroederianum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.