Gymnocalycium volskyi
Gymnocalycium volskyi és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del sur de Brasil fins a Uruguay.
Descripció
Gymnocalycium volskyi és una espècie de cactus de chicotet tamany que presenta hàbit solitari, encara que en l'edat sol produir hijuelos. El cos és aplanado i alcança fins a 3 cm d'altura i 5 cm de diàmetro, encara que en eixemplars vells pot aplegar a 6,5 cm. L'àpiç apareix llaugerament deprimit. La epidermis presenta color vert grisàceu o vert blavenc, i en cultiu pot adquirir tons vert obscur; la seua superfície és lluenta. La planta desenrolla una raïl napiforme.
El brot presenta entre 8 i 10 costelles, en ocasions fins a 14 en eixemplars vells. Estes costelles són amples, de fins a 2 cm en la base, redonejades, llaugerament sinuoses i dividides en tubèrculs baixos. Sobre ells se situen areolas alguna cosa afonades. En eixemplars jóvens són casi redones i presenten llana de color groc clar; més tart adopten forma ovalada, alcancen uns 5 mm de llarc i 3 mm d'ample, perden la llana i adquirixen color gris. Les areolas se separen entre sí aproximadament 1,5 cm.
La planta desenrolla entre 7 i 9 espines radials, adossades al talle. Una o tres s'orienten cap a avall, mentres les restants es disponen en parells laterals. Són fines, de secció redona o llaugerament aplanada, més o menys curvades, flexibles i asproses al tacte. Alcancen fins a 1,6 cm de llongitut. El seu color varia de groc clar a groc i, en l'edat, es torna grisa; en alguns eixemplars, la base o les puntes mostren tons marró clar. En ocasions apareixen dos espines radials adicionals molt fines en la part superior de la areola, de fins a 4 mm de llarc. Les espines centrals estan absents.
Les flors són hermafroditas, lluentes i infundibuliformes, de color verdenc a groc clar o groc. Medixen de 5,5 a 6,5 cm de llarc i de 6 a 7 cm de diàmetro quan s'òbrin per complet. L'hipanto alcança fins a 1,5 cm de llarc i de 7 a 9 mm d'ample; presenta color vert i escates disperses, semicirculares i puntagudes, d'uns 5 mm de llarc i 4 mm d'ample, en àmplia vora clara. Estes escates es transformen gradualment en els pétals externs. l'ovari medix fins a 1 cm d'alt i 5 mm d'ample; la seua paret interna és blanca i conté numerosos òvuls blancs.
Els segments externs del periant presenten forma elíptica a lanceolada, en ocasions en àpiços aguts. En la cara inferior mostren una àmplia vora verda obscur a vert parduzco, mentres que en l'interior presenten color groc clar. Els segments interns són llanceolats a lineares allargats, en àpiços aguts, i alcancen fins a 4 cm de llarc i 5 mm d'ample; el seu color varia de groc clar a groc. Els filaments medixen entre 1,2 i 1,5 cm de llarc, presenten color groc clar uniforme i es curven cap al pistil. Les anteres són groc clar. l'estil alcança fins a 2,5 cm de llongitut, també de color groc clar; l'estigma, encara més pàlit, presenta entre 5 i 6 lòbuls i descolla per damunt de les anteres.
El frut presenta forma fusiforme i alcança fins a 3 cm de llarc i 1 cm de diàmetro. En madurar adquirix color blavenc. La polpa és blanca o rosada. La maduració ocorre en un determini de 4 a 5 semanes, despuix de lo que el frut s'obri verticalment. Cada frut conté entre 50 i 65 llavors. Les llavors són negres, lluentes i presenten forma de caixco. Medixen aproximadament 1,9 mm de llarc i 1,6 mm d'ample.[1]
Espècies similars
A primera vista, esta espècie recorda a Gymnocalycium denudatum. No obstant, Gymnocalycium volskyi presenta traces que permeten distinguir-la en claritat. Posseïx entre 8 i 14 costelles, mentres que G. denudatum sol mostrar solament de 5 a 8. També desenrolla un major número d'espines, normalment entre 7 i 9, front a les 3 a 5 característiques de G. denudatum. Ademés, les seues flors varien entre tons verdosos, groc clar o groc, en contrast en les flors blanc crema de G. denudatum, que en ocasions mostren un lleu matís rosat.[1]
Distribució i hàbitat
L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén des del sur de Brasil, en l'estat de Riu Gran del Sur, fins a Uruguay, a on es localisa en el departament de Cerro Llarc, en la serra de Aceguá.[1]
L'espècie habita principalment en el bioma subtropical i prospera tant en terrenys oberts com en espais protegits baix arbusts. En Uruguai i en el sur de Brasil, casi tots els tàxons del gènero es troben llimitats a biòtops pedregosos, lo que indica una estreta relació en este tipo d'hàbitat.[1][2]
La serra de Aceguá constituïx hui una cadena montanyosa aïllada, en una altitut mija de 138 metros, rodejada per planures que presenten distints graus de transformació per l'activitat humana. Este aïllament geogràfic dificulta la conexió en atres poblacions propenques del mateix gènero. En conseqüència, no existixen motius per a considerar que actualment es produïxca intercanvi genètic en eixes poblacions.[1]
Taxonomia
Gymnocalycium volskyi va ser descrita pels botànics Victor Gapon, Natalia Ponomareva, Boris Protopopov, Natalia Schelkunova i Larisa Zaitseva, i publicada per primera volta en Kaktus-Klub 4: 22 en 2020.[2][3]
- Gymnocalycium: nom genèric format a partir de les paraules gregues gymnos (que significa 'nuet') i kalyk (que es traduïx com 'càliç'). El nom aludix al tubo floral nuet de les seues flors, una característica pròpia de les espècies d'este gènero, ya que carix de pèls, cerdes i espines.[4]
- volskyi: epítet específic otorgat en honor a Georgii Volsky (1947–2019), professor de bioquímica en l'Universitat Estatal de Sant Petersburc i un apassionat divulgador de les plantes suculentes, especialment els cactus.[1]
Subespècies
Actualment es distinguixen dos subespècies:
| Image | Subespècie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Gymnocalycium volskyi subsp. angulatum
(Prestlé) V.Gapon, Chikin, Ponomareva, Protopopov & Schelkun., 2020 |
Es diferencia de la subespècie tipo per tindre el brot de color més clar, un número llaugerament menor de costelles (fins a 11 en eixemplars vells), menys espines (generalment 7) i flors de color groc clar a blanc en la gola rosa pàlit. | Sur de Brasil (Riu Gran del Sur) | |
| Gymnocalycium volskyi subsp. volskyi | Té el brot de color vert grisàceu o vert blavenc, en 8 a 10 costelles (fins a 14 en eixemplars vells). Posseïx de 7 a 9 espines i flors de color verdenc a groc clar o groc. | Uruguay |
- Sinònims de Gymnocalycium volskyi subsp. angulatum:[5]
- Gymnocalycium denudatum subsp. angulatum Prestlé, 2004
- Sinònims de Gymnocalycium volskyi subsp. volskyi: (no té)[6]
Estat de conservació
El terreny a on s'ha registrat esta espècie presenta escassa aptitut agrícola, encara que la població local ho destina al pastoreig, lo que dificulta el desenroll de les seues poblacions. Com no existixen senyes sobre la presència d'atres poblacions, en principi resultaria raonable classificar-la com “Vulnerable (VU)”.
No obstant, el mal estat dels camins i les tormentes en la zona sur varen impedir realisar un estudi detallat de la localitat. Per esta falta d'informació suficient, resulta més adequat assignar provisionalment a este tàxon la categoria “Senyes Insuficients (DD)” en la LlistaRoja d'Espècies Amenaçades de l'UICN.[1]
Usos
Esta espècie de cactus es cultiva principalment com planta ornamental i la propagació pot realisar-se per mig de llavors o a partir de hijuelos.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Gymnocalycium volskyi V.Gapon, Ponomareva, Protopopov, Schelkunova & Zaitseva spec. nov.».Kaktus-Klub.(2)
- 22-31.ISSN 2587-6260.Consultat el 09-04-2026.
- ↑ 2,0 2,1 «Gymnocalycium volskyi V.Gapon, Ponomareva, Protopopov, Schelkun. & Zaitseva | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-09.
- ↑ «Gymnocalycium volskyi | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-04-09.
- ↑ «Gymnocalycium» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-12.
- ↑ «Gymnocalycium volskyi subsp. angulatum (Prestlé) V.Gapon, Chikin, Ponomareva, Protopopov & Schelkun. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-09.
- ↑ «Gymnocalycium volskyi subsp. volskyi | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-09.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocalycium volskyi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.