Gymnocalycium spegazzinii
Gymnocalycium spegazzinii és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del noroest d'Argentina fins al sur de Bolívia.
Descripció
[editar | editar còdic]Gymnocalycium spegazzinii és una espècie de cactus de menut tamany, en hàbit solitari i sense producció de hijuelos. En el seu hàbitat natural permaneix parcialment enterrada. El cos presenta forma esfèrica notablement aplanada i medix de 6 a 12 cm d'altura i de 10 a 14 cm de diàmetro. La epidermis mostra color vert grisáceo a parduzco. L'àpiç apareix alguna cosa afonat i cobert per llana lluenta de color gris groguenc. La planta desenrolla una raïl de tipo napiforme.
El cos presenta normalment entre 10 i 15 costelles, encara que en alguns casos pot alcançar fins a 30. Estes costelles són amples i baixes, en una altura de 6 a 7 mm en l'àpiç, i s'eixamplen i aplanan de forma notable cap a la base. La superfície apareix llaugerament arrugada entre les areolas i forma plecs en la base, en una protuberància situada baix cada areola. Les areolas presenten forma elíptica i medixen entre 0,6 i 2 cm de llongitut i al voltant de 6 mm d'esgambi. En estat jovenil presenten llana blanquecina, en ocasions groguenca, que s'enfosquix i desapareix en l'edat.
La planta desenrolla entre 3 i 7 espines radials, de secció més o menys redonejada. Estes espines es disponen doblades cap a avall, curvades i pressionades contra el cos. Presenten forma de daga, consistència rígida i àpiç agut. Les espines externes alcancen major llongitut, entre 2 i 5,5 cm. Mostren color parduzco en la punta més obscura i, en el temps, adquirixen tons parduzco grisáceos. La planta no presenta espines centrals, encara que en alguns tàxons relacionats poden aparéixer una o dos.
Les flors es desenrollen a partir de areolas propenques a l'àpiç. Medixen entre 6 i 7 cm de llongitut i al voltant de 5 cm de diàmetro. Presenten forma infundibuliforme i color blanc o rosa clar, en la gola de tonalitat rosa púrpura. El hipanto i el receptàcul alcancen conjuntament uns 3 cm de llongitut. El hipanto presenta forma redonejada i prima, en aproximadament 1,6 cm de llongitut i més de 6 mm d'esgambi. Mostra color vert oliva clar opac i presenta escamas amples, en vores esmolades i forma casi semicircular. Algunes escamas són curtes i de color roig obscur, mentres que les internes presenten forma de maza i àpiç puntagut. El receptàcul medix aproximadament 2,2 cm de llongitut.
El periant alcança uns 3 cm de llongitut. Els pétals medixen entre 5 i 7 mm d'esgambi, presenten forma lanceolada i gran llongitut. Els externs mostren color casi blanc en un llauger to oliva, mentres que els interns presenten color rosa clar. El sàpia-ho presenta color roig rosat. Els estams es disponen en rencs a lo llarc de la paret interna del receptàcul. Els filaments presenten color roig rosat i es curven cap al centre. Les anteres mostren color groc lluent llaugerament apagat. El carpelo medix aproximadament 1,3 cm de llongitut, presenta color groc blanquecino a rosat i resulta més curt que els estams més llarcs.
El frut presenta forma redonejada, globosa a llaugerament allargada, en vàries escamas amples. Alcança fins a 3,5 cm de llongitut i mostra color vert, en una capa de pruina azulada en la superfície.[1] Les llavors presenten forma globosa i medixen al voltant d'1 mm de diàmetro. Mostren color marró obscur a negre i una superfície finamente barrugosa. El fil presenta forma ovalada, en les vores alguna cosa elevats, de color marró groguenc i en una obertura micropilar en forma de túnel.[2][3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén des del noroest d'Argentina, en les províncies de Bota, Tucumán i Catamarca, fins al sur de Bolívia, en el departament de Tarija.[2][4]
Habita principalment en el bioma subtropical i es desenrolla a altituts compreses entre els 1500 i 3000 m s. n. m. Creix en terrenys arenencs, pedregosos i rocosos, en bona capacitat de retenció d'aigua, entre xares de Leucostele terscheckii i, en ocasions, de Cleistocactus. S'establix sobretot en superfícies planes similars a praderies, en lloc d'ales, encara que sense presència de pastura. En estes àrees també apareixen atres espècies de cactus i suculentes, com Paròdia microsperma, Acanthocalycium thionanthum, Leucostele atacamensis subsp. pasacana i diverses bromelias.[1][4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Gymnocalycium spegazzinii va ser descrita pels botànics Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose i publicada per primera volta en el llibre The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 3: 155 en 1922.[5][6][7]
- Gymnocalycium: nom genèric format a partir de les paraules gregues gymnos (que significa 'nuet') i kalyk (que es traduïx com 'cáliz'). El nom aludix al tubo floral nuet de les seues flors, una característica pròpia de les espècies d'este gènero, ya que carix de pèls, cerdes i espines.[8]
- spegazzinii: epítet específic otorgat en honor al botànic i micólogo argentí Carlos Luis Spegazzini.[9]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen dos subespecies:
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Gymnocalycium spegazzinii subsp. cardenasianum
(F.Ritter) R.Kiesling & Metzing, 1996 |
Posseïx de 3 a 6 espines radials i d'1 a 2 espines centrals. | Sur de Bolívia (Tarija) | |
| Gymnocalycium spegazzinii subsp. spegazzinii | Posseïx de 5 a 7 espines radials i les espines centrals estan absents. | Noroest d'Argentina (Bota, Tucumán i Catamarca) |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta categoria indica que, en l'actualitat, no existix un risc significatiu d'extinció a escala global.
La principal amenaça per a esta espècie és l'expansió de les terres agrícoles i la ganaderia, ya que els animals consumixen i calciguen les plantes. Ademés sofrix de recolecció illegal, encara que constituïx una amenaça de menor importància.[4]
Usos
[editar | editar còdic]Esta espècie de cactus es cultiva principalment com planta ornamental[4] i resulta fàcil de mantindre, encara que presenta un creiximent llent i una floració senzilla. Preferix un substrat molt poroso i en pH baix, per lo que convé evitar sols rics en calç, ya que poden frenar el seu desenroll. Necessita espai per a les raïls, per lo que es recomana transplantar-la cada dos anys o quan el test resulte insuficient, sempre en bon drenage.
Durant l'estiu requerix recs de moderats a abundants sense excessos, ya que el encharcamiento favorix la pudrición, mentres que en hivern deu mantindre's seca i a temperatures no inferiors a 0 °C. En l'época càlida convé aplicar un fertilisant ric en potassi. Pot soportar gelades de fins a -12 °C si permaneix seca, encara que per a un cultiu segur resulta preferible evitar temperatures baix zero. Tolera ambients molt lluminosos, encara que preferix llum filtrada o una miqueta d'ombra en les hores més caloroses. En interiors necessita bo allumenament i una miqueta de sol directe. La llum intensa pot provocar un to bronzejada que favorix la floració, pero l'excés de sol directe pot causar cremades o llimitar el seu creiximent.
S'adapta be al cultiu en tests i manté un tamany compacte, per lo que resulta adequada per a interiors lluminosos, hivernàculs frets o rocallas. En bones condicions sol mantindre's sana, encara que pot vore's afectada per aranya roja o cochinillas, sobretot en les raïls. El principal problema és la pudrición si el rec i la ventilació no resulten adequats. Es pot multiplicar per llavors. Les llavors germinen en una o dos semanes en temperatures càlides i requerixen ventilació progressiva i protecció front al sol directe en les seues primeres fases.[1]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta en Rosario de Lerma, Bota, Argentina -
Planta creixent a ras de sol
-
Detall del capoll floral
-
Planta en floració en frutosmaduros -
Planta en fructificació
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Gymnocalycium spegazzinii». www.llifle.net. Consultat el 2026-04-06.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 318. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Gymnocalycium spegazzinii Britton & Rose». www.carciton.cz. Consultat el 2026-04-06.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «Gymnocalycium spegazzinii: Méndez, I., Kiesling, R. & Ortega-Baes, P.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152523A121538187».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152523A121538187.en.Consultat el 2026-04-06.
- ↑ «Gymnocalycium spegazzinii Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-06.
- ↑ «Gymnocalycium spegazzinii | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-04-06.
- ↑ Britton; Rose, {{{nom2}}} (1922). [1], Washington, p. 155.
- ↑ «Gymnocalycium» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-12.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [2] (en en), Springer, p. 221. ISBN 978-3-540-00489-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocalycium spegazzinii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.