Leucostele terscheckii
Leucostele terscheckii, coneguda comunament com cardón, cardón del Valle, cardón gran, cardón sants o Sant Pedro,[1][2] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Leucostele, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del noroest d'Argentina fins al sur de Bolívia.
Descripció
[editar | editar còdic]Leucostele terscheckii és una espècie de cactus de porte arbòreu que pot alcançar fins a 15 m d'altura. Desenrolla un tronc ben definit de 27 a 45 cm de diàmetro, del que sorgixen vàries branques erectas simples o ramificadas a entre 60 i 100 cm del sol, formant una característica copa en forma de candelabro. Els tallos són cilíndrics, de 24 a 27 cm de diàmetro, i presenten una epidermis de color vert grisáceo a vert obscur.
En la regió apical dels tallos apareixen al voltant de 13 costelles obtuses, d'uns 3 cm d'esgambi i 1,4 cm d'altura. Sobre elles es disponen areolas obovadas d'aproximadament 2 mm d'alt i 1 cm d'ample, cobertes per tomento grisa clar. Les espines poden estar completament absents en alguns eixemplars, encara que quan es desenrollen sol aparéixer una espina central acicular de fins a 3 cm de llongitut i color groc, acompanyada per fins a 5 espines radials rígides, punchants, també grogues, de fins a 2,2 cm de llarc.
En la regió basal dels tallos s'observen entre 13 i 19 costelles obtuses, més robustes, de fins a 5,5 cm d'esgambi i de 2 a 4 cm d'altura. Les areolas són obovadas, de fins a 6 mm d'alt i d'1 a 2 cm d'ample, en abundant tomento negre. Presenten de 2 a 8 espines centrals subuladas, rectes, de 3 a 9 cm de llongitut i al voltant d'1 mm de diàmetro, de color groc a negre. També desenrollen de 7 a 15 espines radials aciculares de fins a 4 cm de llarc i aproximadament 1,5 mm de diàmetro, grogues o pardas. En els tallos molt vells les areolas solen desaparéixer gradualment.
Les flors són laterals o subapicales i solen aparéixer vàries simultàneament. Tenen forma acampanada a infundibuliforme i són de color blanc, encara que ocasionalment presenten tons rosats. Alcancen entre 15 i 20 cm de llongitut, o inclús més. El ovari i el tubo floral estan coberts per abundant pilosidad marró. L'ovari medix uns 3 cm de diàmetro i la corola al voltant de 7,5 cm quan està completament oberta. Les escamas del pericarpelo alcancen 2 cm de llongitut i són verdes en l'àpiç marró, mentres que les del tubo floral poden medir fins a 4 cm de llarc i presenten tonalitats verdes o verda groguenques en l'àpiç marró. Els tépals són blancs, rarament rosats, i alcancen uns 6,6 cm de llongitut. El estil és vert i medix aproximadament 16 cm de llarc, mentres que els estigmes són grocs i alcancen al voltant d'1 cm de llongitut.
Els fruts són pseudobayas de color vert obscur, d'aproximadament 6,5 cm de llongitut i 4,5 cm de diàmetro, recobertes per abundants pèls blancs. En el seu interior contenen numeroses llavors en forma d'urna, d'aproximadament 1,5 mm de llarc i 1 mm d'ample. La testa és de color marró obscur a negre i presenta cèlules subhexagonales, mentres que el fil terminal és gran i conspicuo.[3][4]
Espècies similars
[editar | editar còdic]Esta espècie presenta un notable semblat en Leucostele werdermannianus. No obstant, varis caràcters morfològics permeten diferenciar-les. En L. werdermannianus, la epidermis mostra una coloració groc verdosa, mentres que en L. terscheckii predomina el vert obscur. Ademés, les flors de L. werdermannianus solen aparéixer en posició apical, mentres que les de L. terscheckii es desenrollen principalment en posició subapical.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució natural d'esta espècie es distribuïx pel noroest d'Argentina, a on està present en les províncies de Catamarca, Bota, Jujuy, La Rioja, Sant Joan i Tucumán, i alcança el sur de Bolívia, en el departament de Tarija.[2][5]
Habita principalment en ambients desérticos i de xara seca[6] situats entre els 800 i 1.400 m s. n. m. Creix sobre distints tipos de sol en pasturages i comunitats arbustivas de les zones semiáridas de transició del Chaco, que reben entre 400 i 750 mm de precipitació anual. És freqüent en ales pronunciades i palmitos aluvials, a on pot formar poblacions denses compostes per eixemplars que alcancen fins a 15 m d'altura. També apareix en boscs semitropicales caducifolios, a on els seus tallos descollen clarament per damunt de la vegetació circumdant, una característica que sembla favorir la seua supervivència en estos ambients. El seu llímit altitudinal inferior està condicionat, en gran mida, per la seua capacitat per a competir en la vegetació característica del bosc chaqueño.[2]
Ecologia
[editar | editar còdic]Leucostele terscheckii ocupa hàbitats situats immediatament per baix d'aquells a on es desenrolla Leucostele atacamensis subsp. pasacana. En les zones de contacte entre abdós espècies es produïxen processos d'hibridació en relativa facilitat, lo que dona lloc a numerosos individus en característiques intermiges que conviuen en eixemplars no híbrits. Aixina mateix, l'espècie pot creuar-se en atres membres del gènero Leucostele, generant descendència fèrtil.[2][4]
Els llímits de la seua distribució altitudinal estan determinats per factors climàtics. Cap a cotes més elevades, la seua expansió es veu restringida per les baixes temperatures i la disminució de les precipitacions, mentres que en les zones més baixes la competència en atres formacions vegetals, favorida per temperatures més altes i una major disponibilitat d'aigua, llimita la seua presència. Els grans tallos d'esta espècie servixen ademés com a soport per a diverses plantes epífitas, entre elles espècies del gènero Tillandsia. Part de les seues poblacions es troben dins d'àrees protegides, com la Quebrada de les Closques, en la província argentina de Bota.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus terscheckii, publicada en 1837 pels botànics Joseph Julien Ghislain Parmentier i Ludwig Pfeiffer en la revista científica Allgemeine Gartenzeitung 5: 370.[7][8]
Més vesprada, el botànic Boris Oliver Schlumpberger va traslladar l'espècie al gènero Leucostele per lo que va passar a cridar-se Leptocereus terscheckii. Va registrar estos canvis en la revista científica Cactaceae Systematics Initiatives: Bulletin of the International Cactaceae Systematics Group 28: 29, publicada en 2012.[6][9]
- Leucostele: nom genèric derivat de les paraules gregues leukos (que significa 'blanc') i stēlē (que es traduïx com a 'columna' o 'poste'). El seu significat pot interpretar-se com a «columna blanca», en alusió al porte columnar característic d'estes cactáceas i a les seues espines rígides, lluentes i de color blanquecino.[10]
- terscheckii: epítet específic dedicat provablement al jardiner de la cort alemana Carl Adolph Terscheck (1782-1869) o al seu germà Johann Gottfried Terscheck (1784-1870). L'autor de l'espècie no va explicar l'orige del nom, ya que va rebre la planta en esta denominació de Joseph Parmentier, per lo que l'identitat exacta de la persona homenajada permaneix incerta.[11][12]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “Vulnerable (VU)”. Esta categoria indica que enfronta un alt risc d'extinció en estat selvat si les amenaces actuals continuen o s'intensifiquen. Encara que presenta una distribució relativament àmplia, les seues poblacions mostren una tendència decreixent.
La principal causa d'este decliu és la pèrdua i degradació del seu hàbitat, provocades per l'expansió de la agricultura i el desenroll urbà. Ademés, l'espècie s'explota per la seua fusta i per a atres usos tradicionals, lo que contribuïx a la reducció de les seues poblacions. S'estima que el número d'individus ha disminuït a lo manco un 30 % durant els últims 30 anys, equivalents a tres generacions, per la combinació de la pèrdua d'hàbitat i l'explotació continuada de l'espècie.[5]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Leucostele terscheckii posseïx una notable importància econòmica i cultural en les regions a on es distribuïx. Les seues poblacions han aprofitat tradicionalment esta espècie en fins alimentaris, constructius i forrajeros, mentres que en l'actualitat també destaca pel seu valor ornamental i per l'interés científic que suscita la seua composició química.
Us ornamental
[editar | editar còdic]Esta espècie es cultiva principalment com planta ornamental[13] i destaca pel seu creiximent relativament ràpit, especialment si es compara en Leucostele atacamensis. En condicions favorables pot alcançar prop de 2,5 m d'altura i sol desenrollar les seues primeres ramificacions al voltant dels huit anys. Ademés, tolera prou be les gelades llaugeres, encara que convé protegir-la d'episodis de fredor intensa i prolongat, ya que les temperatures molt baixes poden causar danys greus o inclús provocar la mort de la planta.
Per al seu cultiu, requerix un substrat ben drenado que evite l'acumulació d'humitat al voltant de les raïls. Durant l'estiu agraïx recs regulars, pero és important deixar que el substrat se seque per complet entre cada rec. En hivern, en canvi, deu mantindre's casi seca. Pel seu tamany, necessita suficient espai per al desenroll del sistema radicular. Per esta raó, es recomana transplantar-la cada dos anys o quan les raïls hagen ocupat completament la test.
Durant els seus primers anys de creiximent preferix una exposició en ombra llaugera. A mida que madura, tolera i agraïx una major cantitat de sol, inclús ple sol en exteriors. No obstant, en les zones més càlides pot beneficiar-se d'una miqueta d'ombra durant les hores de major intensitat solar. En cultiu d'interior necessita una ubicació molt lluminosa i algunes hores de sol directe. Quan rep llum intensa, la epidermis sol adquirir tonalitats bronceadas, una resposta que favorix el desenroll de les espines.
La propagació pot realisar-se per mig d'esquejes de talle o, preferentment, a partir de llavors. Els esquejes deuen obtindre's en primavera i deixar-se secar fins que la ferida cicatrise completament abans de plantar-los en un substrat per a cactus llaugerament humit. Despuix, convé mantindre una humitat moderada fins que desenrollen raïls. Les llavors deuen sembrar-se superficialment en una mescla en bon drenage i solen germinar en un determini de 14 a 28 dies quan la temperatura es manté al voltant dels 20 °C.[2]
Us alimentari
[editar | editar còdic]Les comunitats de les regions àrides del nort d'Argentina consumixen els teixits d'esta espècie, una pràctica documentada per diversos estudis etnobotánicos. Pel seu elevat contingut d'aigua, la planta constituïx una important reserva hídrica en ambients extremadament secs. Ademés, aporta proteïnes, carbohidrats i vitamines del complex B, especialment B1 i B2. També presenta una elevada concentració de betacarotenos, composts en propietats antioxidants que contribuïxen a la protecció celular.[13]
Us medicinal i bioquímic
[editar | editar còdic]L'espècie ha despertat un notable interés científic pel seu contingut de #alcaloide, que oscila entre el 0,25 % i l'1,2 % del seu pes sec. Va ser el primer cactus, aparte del peyote, en el que es va confirmar la presència de mescalina. Els anàlisis químics també han identificat atres #alcaloide, com la tricotereína (N-dimetilmescalina) i la alfa-metilmescalina. La presència d'estos composts ha motivat investigacions sobre les seues possibles aplicacions medicinals i farmacològiques. Aixina mateix, diversos estudis han demostrat una elevada capacitat antioxidant i activitat antirradical, lo que ha dut a considerar l'espècie com una font potencial de composts bioactivos para futures investigacions biomèdiques.[13][14]
Ademés, Leucostele terscheckii s'utilisa com a organisme modele en estudis d'ecologia evolutiva. Els ensajos experimentals han demostrat que els seus #alcaloide influïxen en la viabilitat i la morfologia de determinats insectes associats als cactus, lo que permet comprendre millor els processos d'adaptació a substàncies tòxiques i l'evolució dels mecanismes de desintoxicació.[14]
Us tradicional
[editar | editar còdic]Els tallos de l'espècie s'han amprat tradicionalment com a material de construcció en zones àrides i en l'elaboració de diversos objectes artesanals. Encara que la seua fusta presenta un baix contingut de lignina i es deteriora en relativa rapidea, algunes comunitats locals l'utilisen per a fabricar mobles rústics i atres utensilis d'us domèstic.[2][5][13]
Atres usos
[editar | editar còdic]L'espècie també constituïx un important recurs forrajero per al ganado, especialment per a les cabres. La caiguda gradual de branques i segments proporciona una font d'aliment disponible durant llarcs periodos, una característica especialment valiosa en regions a on el forraje escasseja durant determinades époques de l'any.[2][13]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Menuda planta en creiximent -
Plantes en Rosario de Lerma, en la província Argentina de Bota
-
Porte de la planta -
Planta en floració
-
Planta en fruts en formació
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Cardón de la vall (Trichocereus terscheckii)» (en és). iNaturalist. Consultat el 2026-06-02.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Trichocereus terscheckii». www.llifle.net. Consultat el 2026-06-02.
- ↑ 3,0 3,1 Albesiano Clots (2015). [1], Universitat Nacional de l'Argent.
- ↑ 4,0 4,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 246. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Echinopsis terscheckii: Ortega-Baes, P. & Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152300A121467806».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152300A121467806.en.Consultat el 2026-06-02.
- ↑ 6,0 6,1 «Leucostele terscheckii (J.Parm. ex Pfeiff.) Schlumpb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-06-02.
- ↑ «Cereus terscheckii J.Parm. ex Pfeiff. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-06-02.
- ↑ «Allgemeine Gartenzeitung».v.5 (1837)Consultat el 2026-06-02.
- ↑ «Leucostele terscheckii | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-06-02.
- ↑ «Leucostele» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-05-30.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 246. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Leucostele terscheckii» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-06-02.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 «Chemical profiling of Trichocereus species from northern Argentina».Journal of the Professional Association for Cactus Development.24
- 18–34.ISSN 1938-6648.doi:10.56890/jpacd.v24i.469.Consultat el 2026-06-02.
- ↑ 14,0 14,1 «An alkaloid fraction extracted from the cactus Trichocereus terscheckii affects fitness in the cactophilic fly Drosophila buzzatii (Diptera: Drosophilidae): Alkaloids and Fitness in Drosophila».Biological Journal of the Linnean Society.109(2)
- 342–353.doi:10.1111/bij.12036.Consultat el 2026-06-02.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leucostele terscheckii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.