Gymnocalycium neuhuberi
Gymnocalycium neuhuberi és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. És endèmica del noroest d'Argentina, específicament de la província de San Luis.
Descripció
Gymnocalycium neuhuberi és una espècie de cactus chicotet de hàbit solitari. Presenta un cos esfèric aplanado que alcança fins a 4,8 cm d'altura i uns 7 cm de diàmetro, generalment en un àpiç espinós i llaugerament allargat. L'epidermis mostra color gris verdoso, aspecte opac i textura finament granular. Desenrolla un sistema radicular ramificado.
El brot presenta entre 9 i 12 costelles, separades per regates llongitudinals ondulades i muescas transversal profundes. Estes costelles es dividixen en tubèrculs pentagonals, en ocasions en aspecte barrugós i una chicoteta barbeta roma. En la base de la planta, els tubèrculs apareixen aplanados i posteriorment solen ser més amples que alts, en un esgambi d'entre 1,5 i 2 cm. Les areolas presenten forma redonejada a ovalada, en un diàmetro d'uns 6 a 7 mm, llaugerament afonades i separades entre sí entre 1,5 i 2 cm. Són glabras, llevat les situades en l'àpiç, que presenten pèls curts, tomentosos i lanosos.
Les espines tenen forma de punzón, són rígides i generalment mostren la base engrossada. Es disponen radialment i poden aparéixer rectes o llaugerament curvades. Presenten color majoritàriament groc, encara que en ocasions mostren tonalitats més obscures, entre taronja i marró. Quan emergixen des de la vora superior de l'areola, inicialment es disponen cap a avall i posteriorment adopten una posició més irregularment erecta. La planta sol presentar unes 9 espines radials. Les inferiors medixen d'1,5 a 2 cm de llongitut, mentres que els dos parells superiors resulten més curts, en llongituts d'1,1 a 1,2 cm. En eixemplars vells poden aparéixer entre 1 i 3 espines adicionals, més fines i en aspecte de cerdes, en la vora superior de l'areola. Les espines centrals apareixen en número d'una en plantes jóvens i fins a quatre en eixemplars adults, dispostes en creu i llaugerament més llargues que les radials.
Les flors naixen de areolas jóvens situades prop de la corona. Presenten forma infundibuliforme curta i medixen de 2,7 a 3,6 cm de llongitut i de 2,6 a 3,4 cm de diàmetro, encara que en ocasions alcancen major tamany. El seu color varia entre violeta pàlit i sirimomo. En cultiu, s'òbrin únicament durant la vesprada. L'hipanto és curt i llaugerament cònic, en una llongitut de 6 a 7 mm i un diàmetro de 9 a 10 mm, de color vert clar lluent. Es troba cobert per numeroses escates amples, redonejades o llaugerament puntagudes, en vora clara i àpiç parduzco, que es continuen cap als pétals externs.
Els pétals externs presenten forma llanceolada a linear-lanceolada, alcancen fins a 2,1 cm de llongitut i uns 6 mm d'esgambi, i mostren color lila en una franja central vert relativament ampla. Els pétals interns són llanceolats i disminuïxen progressivament de tamany cap al centre, des d'uns 2 cm de llarc i 5 mm d'ample fins a aproximadament 1,3 cm de llarc i 4 mm d'ample. Presenten color lila en una franja central més obscura.
Els estams es disponen en vàries séries. Les dos files inferiors es troben unides a l'estigma, mentres que les restants s'inserten en la paret del tubo floral. Els estams inferiors permaneixen rectes i els superiors es curven cap a l'interior. Els filaments són prims, blancs i medixen entre 5 i 6 mm de llongitut. Les anteres són redonejades, d'aproximadament 0,8 mm de diàmetro, i produïxen polen de color groc clar. l'estil és prim, blanc, en una llongitut d'entre 1,2 i 1,4 cm i un diàmetro d'uns 1,5 mm. l'estigma presenta forma de garra i es dividix en 9 lòbuls prims, de color blanc cremoso, d'entre 3 i 4 mm de llongitut, que descollen per damunt dels estams. La cambra nectarífera medix aproximadament 3,5 mm d'esgambi i d'1 a 2 mm d'altura, i queda parcialment tancada pels filaments dels estams interns.
La floració té lloc a finals de la primavera. Les flors permaneixen obertes fins a dotze dies i presenten comportament diürn, en obertura durant la vesprada.
El frut presenta forma ovoide, en una altura d'1,5 a 1,8 cm i un diàmetro d'1 a 1,2 cm. Mostra color vert obscur i conserva restants florals adherits. S'obri longitudinalment en un o dos punts. Les llavors presenten forma de copa, en cèlules de la testa llaugerament elevades. Posseïxen una àmplia regió hilar i micropilar, plana i casi redonejada. Mostren color negre i medixen aproximadament 1,2 mm d'altura i 1 mm de diàmetro. Es troben casi completament cobertes per una envoltura seca que pot separar-se en facilitat.[1][2][3]
Distribució i hàbitat
L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén pel noroest d'Argentina, en la província de San Luis. Es localisa en les proximitats de Suyuque Nou i Suyuque Vell, aixina com en zones propenques del flanc suroest de la Serra de Sant Luis.[3]
Habita principalment en el bioma subtropical i es desenrolla a altituts compreses entre els 800 i 1550 m s. n. m. Creix en pasturages àrits d'alta montanya, sobre pegats de granit estèril i terrenys pedregosos situats per damunt del llímit arbòreu.[3][4]
Referències
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en alemà), Ulmer, p. 321. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Gymnocalycium neuhuberi Till & W. Till». www.carciton.cz. Consultat el 2026-04-01.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Gymnocalycium neuhuberi». www.llifle.net. Consultat el 2026-04-01.
- ↑ «Gymnocalycium neuhuberi: Demaio, P., Perea, M. & Trevisson, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2013: i.T152553A650339».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2013-1.RLTS.T152553A650339.en.Consultat el 2026-04-01.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocalycium neuhuberi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.