Gymnocalycium erinaceum
Gymnocalycium erinaceum és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. És endèmica del noreste d'Argentina, específicament de la de província de Còrdova
Descripció
Gymnocalycium erinaceum és un cactus chicotet que creix de forma solitària o en grups. El seu creiximent és llent, encara que eventualment pot formar colónies de fins a 15 cm de diàmetro. El cos presenta forma aplanado a globoso, en epidermis de color gris verdoso obscur a vert parduzco glauco i llaugerament vellosa. La planta alcança fins a 5 cm d'altura i 5,5 cm de diàmetro. L'àpiç es mostra deprimit, llaugerament lanoso i cobert d'espines jovenils. La raïl és napiforme.
El brot posseïx 12 costelles rectes i planes, dividides en tubèrculs en forma de mentó d'1,2 a 1,4 cm d'ample a mitat d'altura. Les regates travesseres són rectes i curts. Les areolas es disponen sobre els tubèrculs, són circulares a ovalades i medixen de 3 mm d'ample i de 3 a 4 mm de llarc. Presenten inicialment llana blanca i tomentosa i després queden nuetes, i apareixen separades entre sí per 7 a 8 mm.
Cada areola desenrolla de 7 a 9 espines radials, rectes, cilíndriques i puntagudes, dispostes en radiació oblicua. Quatre espines s'orienten cap a cada costat i una apunta cap a avall. Les espines són fines, inicialment de color marró obscur, i després blanquecinas en punta marró i base roig obscur o negra, en llongitut de 6 a 8 mm. Les espines centrals, d'1 a 2 per areola, són similars a les radials, erectes i cilíndriques, i alcancen fins a 1 cm de llongitut.
Les flors s'originen en areolas recents i presenten forma d'embut. Alcancen 5,5 cm de llarc i 4,8 cm de diàmetro. L'hipanto és curt, d'aproximadament 1,3 cm de llongitut i 7 mm de diàmetro. És glauco i llaugerament pruinoso, en poques escates semicirculares de 3,5 mm d'ample per 2 mm de llarc, blanquecinas i a penes proveïdes d'espines rosades que s'estenen cap als fulls externs del periant.
Les fulles externs del periant són espatuladas, subagudas, de 27 mm de llarc i 7 mm d'ample, de color groguenc o gris-blanc, en taques obscures i llaugers tons rosats en la punta; la part mija externa presenta matisos verts. Les fulles mijos són lanceoladas, blanques, en fines llínees grisàcees en la punta, de fins a 2,5 cm de llarc i 7 mm d'ample. Les fulles interns són lanceoladas, blanques i més curtes. El receptàcul presenta color carmín en la seua part interna.
Els filaments primaris dels estams s'inserten al voltant de l'estil, mentres que els secundaris es disponen a lo llarc de tota l'altura del receptàcul, insertos cap a la mitat en decliu; els estams superiors descollen dels estigmes, són blanquecinos i presenten base rosa pàlit. Les anteres mostren color groguenc. l'estil alcança fins a 1,7 cm de llongitut, en color vert pàlit a blanc, i soporta 11 estigmes blancs.
El frut presenta forma fusiforme, alguna cosa azulado i pruinoso, cobert de poques escates en vora blanquecino. Medix fins a 1,8 cm de llarc i 1,3 cm de gruixa. Les llavors medixen aproximadament 1,3 mm de llarc i 1 mm d'ample. La testa és verrucosa i negra, en arilo marró pàlit fort. El hilio té forma piriforme a romboide, pla i casi negre, corresponent a una llavor de tipo ovada.[1][2]
Espècies similars
Esta espècie s'assembla a Gymnocalycium kulhanekii. No obstant, Gymnocalycium erinaceum desenrolla flors blanques, en forma d'embut i gola púrpura, que poden alcançar fins a 5,5 cm de llongitut. En contrast, G. kulhanekii produïx flors més chicotetes, de fins a 4 cm, i d'un característic color rosa intens. Ademés, els fruts també permeten diferenciar-les. En G. kulhanekii són esfèrics o ovoides, mentres que en G. erinaceum presenten una forma més allargada.[3]
Distribució i hàbitat
Esta espècie és originària del noreste d'Argentina, concretament de la Serra de Tulumba i Sauce Punco, en la província de Còrdova.[4] Es desenrolla en el bioma subtropical,[5] en un ranc d'altituts que va de 500 a 1200 m s. n. m., i es troba principalment en el bosc del Chaco, a on forma part de la vegetació característica d'esta regió.[2][6]
Referències
- ↑ «Gymnocalycium erinaceum Lambert species nova».Succulenta.64
- 64-66.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en alemà), Ulmer, p. 315. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Gymnocalycium kulhanekii spec. nov.».Schütziana.7
- 4-13.ISSN 2191-3099.Consultat el 28-03-2026.
- ↑ «Gymnocalycium erinaceum». www.llifle.net. Consultat el 2026-03-26.
- ↑ «Gymnocalycium erinaceum J.G.Lamb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-03-26.
- ↑ «Gymnocalycium erinaceum: Demaio, P. & Trevisson, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152089A121521418».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152089A121521418.en.Consultat el 2026-03-26.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocalycium erinaceum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.