Gymnocalycium kulhanekii és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. És endèmica del noreste d'Argentina, específicament de la província de Còrdova.

Gymnocalycium kulhanekii

Descripció

editar

Gymnocalycium kulhanekii és una espècie de cactus chicotet en cos esfèric. Alcança entre 5 i 10 cm de diàmetro i presenta una epidermis de color vert grisáceo apagat; en eixemplars jóvens el to resulta més clar. En el seu hàbitat no forma hijuelos. La raïl és curta, de tipo pivotante, i termina en fines fibres.

El brot presenta entre 7 i 11 costelles, encara que lo més habitual és trobar de 9 a 10; les plántulas mostren de forma constant 7 costelles. Estes són rectes i es dividixen en tubèrculs amples, romos i redonejats en la base, separats per regates travesseres curtes. Sobre els tubèrculs se situen areolas redonejades que, en un primer moment, presenten llana blanca i en el temps queden nuetes.

Les espines no s'adherixen al cos i mostren una rigidea moderada. A sovint presenten una llaugera curvatura irregular en l'àpiç. En eixemplars jóvens tenen color blanc uniforme o groguenc, mentres que en plantes més desenrollades apareix una base de to marró rojós ben definida, lo que aporta a l'espinaació un aspecte multicolor. La planta desenrolla de 6 a 9 espines radials. En cada costat de l'areola sol aparéixer un parell d'espines d'entre 1,5 i 1,8 cm de llongitut. Ademés, s'observen dos espines més llargues, d'1,6 a 2,2 cm, situades a esquerra i dreta i orientades lateralment cap a avall, junt en una atra més curta, d'uns 1,5 cm, dirigida cap a avall. En alguns eixemplars es formen fins a dos espines laterals adicionals, més fines, en la part superior de l'areola. També presenta d'1 a 2 espines centrals, rectes, sobreixents, en una llongitut d'1,2 a 1,5 cm.

Erro al crear miniatura:
Detall de les flors

Les flors són numeroses i apareixen a partir de areolas jóvens. Presenten forma àmpliament infundibuliforme o cònica invertida i alcancen fins a 4 cm de llongitut i 3,5 cm de diàmetro en plena obertura. Mostren un color rosa intens. El receptàcul presenta algunes escates semicirculares en vores clares que passen de forma brusca a pétals amples de color oliva obscur. Els pétals externs són àmpliament espatulats, medixen al voltant de 2 cm de llarc i 0,9 cm d'ample, i mostren una franja central obscura. Els pétals interns es disponen en vàries files i conferixen a la flor un aspecte ple.

l'ovari medix aproximadament 4 mm de llarc i 5 mm d'ample, en forma redonejada a llaugerament cònica invertida. Les cavitats nectaríferas són estretes, d'1 a 1,5 mm de profunditat, i presenten un color rosa delicat. Els estams mostren una inserció poc diferenciada en dos files; alguns filaments primaris s'inclinen cap a l'estil, mentres que el restant es distribuïx pel tubo del periant. Tots els filaments són blancs en la base llaugerament rosada. Les anteres són esfèriques, de 0,5 a 0,6 mm de diàmetro, i de color groc. l'estil alcança fins a 1,8 cm de llongitut i presenta color blanc, en un diàmetro basal de 2 a 2,5 mm. l'estigma posseïx 8 lòbuls, de fins a 5 mm de llarc, també de color blanc.

El frut presenta forma esfèrica a ovoide i medix entre 1 i 1,2 cm de diàmetro. A l'inici mostra un color vert clar que evoluciona a verda oliva en la maduració. S'obri de forma llongitudinal en alcançar la madurea. Les llavors medixen entre 1 i 1,2 mm, presenten color negre i estan cobertes en part per una cutícula molt grossa.[1][2]

Espècies similars

editar

Gymnocalycium kulhanekii se sol confondre en atres espècies del mateix gènero, especialment en Gymnocalycium pinalii, per la similitut en l'espinaació. No obstant, es diferencia pel seu menor tamany, una espinaació més forta i una flor més curta, de color púrpura intens i en la gola poc visible. En canvi, G. pinalii alcança un tamany molt major i produïx flors blanques en la gola púrpura.

Atres espècies com Gymnocalycium andreae i Gymnocalycium bruchii, procedents del Cerro Uritorco, presenten flors de tamany i forma similars. Aixina i tot, els seus cossos són més chicotets i tendixen a formar hijuelos, ademés de mostrar diferències clares en l'espinaació, per lo que no es consideren estretament relacionades en G. kulhanekii.

També existixen diferències notables en Gymnocalycium amerhauseri i Gymnocalycium erinaceum, els quals desenrollen flors blanques, en forma d'embut i gola púrpura, que poden alcançar de 5,5 a 7 cm de llongitut. En contrast, G. kulhanekii produïx flors més chicotetes, de fins a 4 cm, i d'un característic color rosa intens. Ademés, els fruts també permeten diferenciar-les. En G. kulhanekii són esfèrics o ovoides, mentres que en G. amerhauseri i G. erinaceum presenten una forma més allargada.[1]

Distribució i hàbitat

editar

Esta espècie és nativa del noreste d'Argentina, en la província de Còrdova, concretament en el departament de Punilla. Es localisa en Capella del Mont, en el Cerro Uritorco i en el sector de la Quebrada del Vent.

Habita principalment en el bioma subtropical i es desenrolla a altituts compreses entre els 1400 i 1450 m s. n. m. Creix en un àrea molt restringida de pasturage en escassa pendent, a on apareixen roques i acumulacions de detritos.[1]

Referències

editar
  1. 1,0 1,1 1,2 «Gymnocalycium kulhanekii spec. nov.».Schütziana.7
    4-13.ISSN 2191-3099.Consultat el 28-03-2026.
  2. «Gymnocalycium kulhanekii Papsch». www.carciton.cz. Consultat el 2026-03-28.