Gymnocalycium mesopotamicum
Gymnocalycium mesopotamicum és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. És endèmica del noreste d'Argentina, específicament de la província de Corrents.
Descripció
Gymnocalycium mesopotamicum és una espècie de cactus chicotet de hàbit solitari, encara que en cultiu pot ramificarse i formar grups. Presenta un cos globoso deprimit que medix entre 1,2 i 2,3 cm d'altura i al voltant de 4 cm de diàmetro. L'epidermis mostra color vert obscur. L'àpiç apareix afonat i forma una depressió d'aproximadament 0,5 cm de profunditat i 1 cm d'esgambi.
El brot presenta entre 7 i 9 costelles, amples, planes i obtuses, en un esgambi de fins a 1,5 cm en la base. Els tubèrculs resulten poc prominents i queden separats per regates poc profundes. Cada costella presenta al voltant de cinc areolas, de forma ovalada i tamany gran, en uns 3 mm de llarc i 1 mm d'ample. Estes areolas contenen abundant llana de color blanc groguenc que en l'edat adquirix un to gris. Se situen llaugerament afonades en la part superior dels tubèrculs.
La planta desenrolla entre 9 i 12 espines, que naixen de la vora de les areolas. Les més chicotetes medixen entre 2 i 3 mm, mentres que les majors alcancen fins a 9 mm de llongitut. Es disponen esteses, abraçant el cos, en un aspecte casi pectinado. En eixemplars jóvens presenten color marró rojós i en el temps adquirixen tonalitats blanc grisàcees o llaugerament rosades.
Les flors naixen de les areolas situades en la part superior del talle, al voltant de la depressió apical. Medixen entre 6 i 7 cm de llongitut i fins a 2 cm de diàmetro quan permaneixen tancades. En obrir-se alcancen aproximadament 5,5 cm de llongitut i 6,5 cm de diàmetro. El receptàcul presenta forma casi cònica i medix uns 3 cm de llarc, en un diàmetro de 0,5 cm en la base i 1 cm en la part superior. Presenta color groc pàlit mate, consistència carnosa i una paret d'aproximadament 1 mm de gruixa. En la seua superfície apareixen unes dèu escates ben visibles, amples i obtuses; les inferiors són més chicotetes, medixen de 2 a 5 mm de llarc i de 4 a 5 mm d'ample, presenten àpiç puntagut i color vert rosat.
Els tépals externs són espatulats, d'1 a 3 cm de llarc i de 6 a 7 mm d'ample, en àpiç puntagut i certa carnositat. Presenten color vert rosat combinat en blanc rosat. Els tépals interns són lanceolados, de 3,1 a 3,3 cm de llarc i uns 6 mm d'ample; mostren color blanc, en tons rosats prop de l'àpiç i rojosos en la base, junt en una franja central verda rosada. Els tépals més interns són estretament lanceolados, molt puntaguts, d'uns 3 cm de llarc i de 4 a 5 mm d'ample, de color blanc pur.
El tubo floral medix aproximadament 1,8 cm de llongitut i presenta color roig pàlit en l'interior. En la seua base se situa una cambra nectarífera cilíndrica d'uns 1 cm de llarc i entre 2 i 3 mm de diàmetro. Els estams són empinats i medixen entre 8 i 13 mm de llongitut; presenten color blanc en la base rosada. Les anteres són chicotetes, d'aproximadament 1 mm de llarc i 0,5 mm d'ample, de color groc, i s'inclinen sobre el pistil. El polen és abundant, de color groc, en forma esfèrica i baixa fertilitat.
l'ovari presenta forma cònica a fusiforme, en àpiç obtús, i medix al voltant de 13 mm de llongitut i entre 3,5 i 4 mm de diàmetro. Conté numerosos primordios de llavors de color blanc. El pistil és cilíndric, d'aproximadament 1,8 cm de llongitut i 1 mm de diàmetro, de color blanc cremoso. L'estigma és blanc, de superfície rugosa, i presenta 8 lòbuls d'entre 5 i 6 mm de llongitut i al voltant d'1 mm de diàmetro.
El frut presenta forma cònica i medix de 2 a 3 cm de llongitut i de 7 a 8 mm de diàmetro. Mostra color vert apagat i conserva restants secs del periant de to parduzco. Presenta sis escates similars a les de la flor, en base verdosa i part superior de color rosa clar. Les llavors són esfèriques, de forma obtusa, i medixen entre 1,7 i 1,8 mm de diàmetro. Presenten un fil prominent de color marró, d'aproximadament 1,8 mm de llarc i 1,2 mm d'ample, en forma ovalada i llaugerament curvada. La testa és negra i presenta cèlules de superfície plana i llaugerament elevades, en chicotetes estructures en relleu.[1][2]
Distribució i hàbitat
Esta espècie és originària del noreste d'Argentina, específicament en la província de Corrents.[1] Habita principalment en el bioma subtropical i es troba a altituts d'uns 200 m s.n.m. Creix alguna cosa amagat en llocs coberts de herba en pedres a on el sol és poc profunt.[3]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en alemà), Ulmer, pp. 319-320. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Gymnocalycium mesopotamicum Kiesling». www.carciton.cz. Consultat el 2026-03-30.
- ↑ «Gymnocalycium mesopotamicum: Kiesling, R.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152557A121539673».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152557A121539673.en.Consultat el 2026-03-30.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocalycium mesopotamicum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.