Gymnocalycium esperanzae
Gymnocalycium esperanzae és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. És endèmica del noroest d'Argentina, específicament de la província de La Rioja.
Descripció
Gymnocalycium esperanzae és una espècie de cactus chicotet en cos aplanado a globoso. La planta alcança de 5 a 12 cm d'altura i de 5 a 9 cm de diàmetro, encara que en alguns eixemplars pot aplegar fins a 16 cm. L'epidermis presenta aspecte mat i mostra tons vert parduzco o vert grisáceo. En freqüència apareix coberta per una capa grisácea clara. La planta desenrolla una raïl notablement llarga de tipo napiforme, similar a un nap, que actua com a orgue de reserva. Esta raïl solament es ramifica en la part apical.
La planta posseïx entre 7 i 16 costelles rectes. En eixemplars jóvens estes costelles resulten completament planes. En plantes adultes presenten ondulacions i escotaduras ondulades entre elles. chicotetes incisions travesseres, poc profundes, dividixen les costelles en tubèrculs redonejats. baix les areolas estos tubèrculs terminen en barrugues llaugerament angulosas o redonejades. Les costelles medixen entre 1,2 i 1,8 cm d'ample en la part inferior, encara que en alguns casos poden alcançar 3 cm, i de 7 a 10 mm en la part superior.
Les areolas presenten forma allargada a circular i apareixen llaugerament afonades. Quan són jóvens es troben abundantment cobertes de llana groguenca o grisa, que en ocasions adquirix tons negrencs. En l'edat esta llana pot tornar-se més escassa. Les areolas se situen a una distància de 0,7 a 1,8 cm entre sí.
L'espècie carix d'espines centrals. La planta desenrolla entre 3 i 5 espines radials, encara que en alguns casos poden aparéixer fins a 7. Quan existixen 5 o 7 espines, el parell superior resulta el més curt. Quan apareixen solament 3 espines, adopten una disposició en forma de T. Les espines de les plantes jóvens presenten forma fina i subulada. En eixemplars adults adquirixen major rigidea i s'orienten llaugerament cap a dalt o es curven cap al talle, encara que també poden mantindre's rectes. Presenten secció travessera circular o llaugerament romboidal. Estes espines s'estenen cap als costats i en freqüència s'orienten llaugerament cap a avall o es disponen de forma erecta i estesa, i rara volta permaneixen adpresas al cos. En la mitat inferior, o fins a dos terços de la seua llongitut, presenten color marró a negre o gris azulado. En la zona mija mostren un to violeta pàlit i en la part superior adquirixen color córneo. L'àpiç sol curvar-se cap a dalt. La llongitut de les espines varia entre 0,8 i 2,5 cm.
Les flors són hermafroditas i presenten forma de copa. Medixen de 4,5 a 7 cm de llarc i de 3,5 a 4 cm de diàmetro. El periant alcança una llongitut igual o llaugerament menor que la del hipanto junt en el receptàcul. El hipanto presenta tamany gran i medix d'1,5 a 3,5 cm de llarc i d'1,2 a 1,5 cm d'ample. El seu color és gris verdoso i no mostra coloració floral. Els segments externs del periant presenten forma allargada a lanceolada. El seu color és blanc rosat i mostren en la superfície externa una àmplia franja grisa parduzca. En la base presenten tons violeta pàlit i s'integren gradualment en les escates del receptàcul. Els segments interns del periant presenten forma allargada a àmpliament allargada, en àpiç obtús i base aguda. El seu color varia entre blanc rosat i rosa pàlit, a sovint en base violeta pàlit o rosa clar. Estos segments medixen d'1,8 a 2,5 cm de llarc i de 5 a 8 mm d'ample.
El receptàcul presenta forma àmpliament embudada i medix entre 1 i 1,3 cm d'altura. El seu color és rosa violáceo. l'estil presenta color blanquecino groguenc i travessa el fondo del receptàcul. Medix entre 1 i 1,3 cm de llarc. l'estigma presenta color groc pàlit i mostra 10 lòbuls. Els estams creixen a lo llarc dels flancs del receptàcul i no formen files definides. Els estams superiors sobrepassen l'altura de l'estigma. Els filaments estaminales presenten color vert pàlit, mentres que la base dels filaments inferiors mostra un llauger to rosat. Les anteres presenten color groc pàlit. l'ovari presenta forma allargada a llaugerament obovada i medix de 12 a 15 mm d'altura i de 5 a 7 mm d'ample. La cavitat interna és blanca i la paret, inclosa la del receptàcul, pot alcançar fins a 3 mm de gruixa.
El frut presenta forma allargada a allargat-cònica i en alguns casos pot adoptar forma claviforme. El seu color varia entre gris verdoso i vert azulado, i quan alcança la madurea completa adquirix un to pardo pàlit mat. Medix de 2 a 3,5 cm de llarc i d'1,5 a 1,8 cm d'ample. En la seua superfície apareixen entre 10 i 14 escates casi hemisfèriques, en àpiç obtús o llaugerament obtús. Estes escates presenten color rosat en vora blanquecino i base verda azulada.
Les llavors presenten forma esfèrica aplanada i en vista lateral recorden a un caixco. La vora superior apareix curvat o llaugerament anguloso. El seu color varia entre castanyer obscur i marró negrenc i presenten una lluentor intensa. Medixen d'1 a 1,2 mm de llarc i d'1,0 a 1,3 mm d'ample. Les cèlules de la testa presenten papiles excèntriques. La regió hilio-micrópilo apareix afonada, en forma allargada i llaugerament aplanada en vista lateral, i presenta una vora clara. El micrópilo se situa en la part inferior del hilio i presenta forma circular.[1][2]
Espècies similars
A primera vista, Gymnocalycium esperanzae s'assembla molt a Gymnocalycium bodenbenderianum, que creix en la mateixa zona. No obstant, G. bodenbenderianum té un cos pla en epidermis marró sense capa grisácea i presenta tres espines adpresas, redones en secció travessera i obscures en la base, dispostes en forma de T.
Per una atra part, G. esperanzae compartix en Gymnocalycium castellanosii un color similar del periant i del coll floral, aixina com el mateix tipo de llavors. Es distinguix d'esta espècie pel cos adult, que varia de aplanado-globoso a esfèric, per la capa grisa de l'epidermis, normalment obscura, pel menor número d'espines radials, per l'absència d'espines centrals i per un hipanto notablement més llarc. Ademés, diferix en la forma del frut.[1]
Distribució i hàbitat
L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es troba en el noroest d'Argentina. En concret, viu en el sur de la província de La Rioja, prop del llímit en la província de San Luis. Les seues poblacions es localisen en els tossals situats en l'extrem meridional de la Serra d'Ulapes i Les Mines, a l'oest i suroest del poble de Nova Esperança.[1]
L'espècie habita principalment en el bioma subtropical i apareix a uns 500 m s. n. m. Creix en tossals baixos, d'entre 20 i 30 m d'altura, que presenten chicotetes depressió originades per l'erosió. El substrat està format per grava molt permeable en fragments de roca d'entre 1 i 15 cm de diàmetro, mesclats en sol fi arcilloso que s'acumula en les capes més profundes del terreny.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Gymnocalycium esperanzae Řepka et Kulhánek, eine neue Art aus der Provinz La Rioja, Argentinien.».Schütziana.2(3)
- 3-21.Consultat el 14-03-2026.
- ↑ «Gymnocalycium esperanzae : A Nothospecies?».Haseltonia.18
- 105–115.ISSN 1070-0048.doi:10.2985/026.018.0113.Consultat el 2026-03-14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocalycium esperanzae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.