Hermafroditas
El hermafroditisme és la presència en un ser viu d'òrguens reproductius funcionals dels dos sexes, masculí i femení.[1][2][3]
El hermafroditisme pot ser simultàneu o seqüencial. En el primer cas l'organisme té abdós sexes durant tota la seua vida fèrtil, mentres que en el segon canvia de sexe durant aquella. Si l'organisme és mascle i despuix es transforma en femella, és protándrico. Si succeïx a l'inversa, és un organisme protógino.[4] La majoria dels hermafrodites seqüencials solament canvien de sexe una volta, encara que existixen algunes espècies que poden fer-ho vàries voltes.[5]
Alcanç del hermafroditisme
[editar | editar còdic]Com a estratègia reproductiva, el hermafroditisme és ideal per a animals als que costa trobar parella, ya siga per la seua hàbitat, la seua baixa població, el seu aïllament o la seua llenta translació. La desventaja que presentaria és una menor eficiència en les tasques reproductives per la falta d'especialisació.[6]
Es diu que la majoria dels hermafrodites no són funcionals perque encara que és possible, és rar (especialment en animals) que succeïxca la autofecundación, la qual és un fet sol en algunes espècies hermafroditas.[6]
Espècies
[editar | editar còdic]
El hermafroditisme està àmpliament representat entre les plantes en flors (angiosperma). En els animals el hermafroditisme verdader com a mig de reproducció es dona en invertebrats com l'estrela de mar,[7] caragols[7] i cucs de terra; i, en varis peixos.[8][9]
- En artròpodes
En els artròpodes, la presència de simbiontes intracelars, transmesos de generació en generació, poden parasitar el sistema reproductor dels mascles produint una feminisació. En alguns casos esta feminisació és incompleta per lo que poden aparéixer fenotips intersexuals. Les investigacions varen revelar que algunes femelles eren en realitat genotípicamente machos, en lo que la determinació sexual estava determinada pel simbionte i no pels cromosomes. Distintes bactèries, com Wolbachia, Paramixidia o Microspiridia, poden ser endosimbiontes feminizantes. Si, per estes bactèries simbiontes, s'inhibix la diferenciació de la glándula androgénica, o siga, es bloqueja la glándula que genera hormones masculines, apareix el fenotip femení en individus genèticament machos. Si, en canvi, este bloqueig és imperfecte, apareixen individus intersexuals.[10]
Atres representacions
[editar | editar còdic]Un dimorfisme sexual molt acusat pot confondre's en hermafroditisme, encara que no ho siga. Est és el cas d'uns caragols paràsits d'equinoderms, entre els quals el mascle paràsit (molt chicotet) es pot trobar en l'interior de la femella.[6]
Es denomina seudohermafrodita a aquells animals que posseïxen internament els òrguens reproductius d'un sexe pero la seua apariència externa és la de l'atre sexe.[3]
També existixen hermafrodites seqüencials, aquells que canvien de sexe en el transcurs de la seua vida, com en el cas dels peixos furta'ls i de la cabrilla.[8][11]
Hermafroditisme i humans
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Desenrolle sexual diferent.
En l'espècie humana hi ha varis casos que són similars al hermafroditisme, els quals s'han identificat com pseudohermafroditisme per l'incapacitat de la reproducció de les dos maneres. el síndrome de Klinefelter, una maltia que ataca solament a varons, a voltes es manifesta a través de característiques com ginecomastia (glándulas mamàries grans), criptorquidia, azoospermia (producció deficient d'esperma) o micropene, pero difícilment podria considerar-se una forma d'intersexualidad.[12][13]
El terme mèdic hermafroditisme verdader s'aplica als casos en els que es presenten, en el mateix ser viu, teixits d'abdós sexes en distintes proporcions, ya que en alguns casos contenen folículs ovàrics i túbuls seminíferos en la mateixa gònada (ovotestis). No obstant, no s'ha constatat en humans la capacitat de produir òvuls i espermatozoides al mateix temps, ya que típicament un dels dos tipos no es desenrolla correctament. Es tracta, en tots els casos de condicions patològiques.[14]
Vore també
[editar | editar còdic]- Androginia
- Gonocorisme
- Hermafrodito
- Monoica
- Seudohermafroditisme femení masculinizante
- Sor Fernanda Fernández
- Intersexualidad en Espanya
- Cheryl Chase
- Eliana Rubashkyn
- Tercer sexe
- Principis de Yogyakarta
- Herculine Barbin
- Hiperplàsia suprarrenal congènita
- Síndrome de Turner
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Diccionari Merriam-Webster» (en anglés). Archivat des d'el original, el 2009-04-21. Consultat el 2011-06-28.
- ↑ «hermafroditisme – BioDic» (en és). Archivat des d'el original, el 2020-06-13. Consultat el 2020-06-13.
- ↑ 3,0 3,1 (2002) Hermafrodita, en: Nou Diccionari de Térmens Científics, 1.ª edició, Barcelona: Oceà, p. 119. ISBN 84 7556 157 8.
- ↑ «MundoBiología » Sexe fàcil: Animals hermafroditas». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 2012-01-25. Consultat el 2020-06-13.
- ↑ Club de la Mar (ed.): «Com es reproduïxen els Peixos». Archivat des d'el original, el 2011-11-21. Consultat el 2011-07-04.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Sexe fàcil: Animals hermafroditas». Archivat des d'el original, el 2012-01-25. Consultat el 2011-11-19.
- ↑ 7,0 7,1 «Animals sorprenents. Edició especial».Revista Big Bang.ISSN 1870-1310.
- ↑ 8,0 8,1 «Com es reproduïxen els Peixos». Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2011. Consultat el 19 de novembre de 2011.
- ↑ «Protogynous functional hermaphroditism in the North American annual killifish, Millerichthys robustus».Scientific Reports.12(1)
- 9230.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/s41598-022-12947-2.Consultat el 2022-07-29.
- ↑ Michael I. N. Majerus. «Simbiontes hereditaris causants d'efectes deletéreos en els artròpodes». Archivat des d'el original, el 2011-09-05. Consultat el 2012-07-23.
- ↑ «Canvie de sexe en animals». Archivat des d'el original, el 2010-01-10. Consultat el 2011-11-19.
- ↑ Societat Intersexual de Norteamérica. «Síndrome de Klinefelter» (en anglés). Consultat el 2011-07-04.
- ↑ Fundació Gens i Gent (ed.): «Diagnòstic i manifestacions». Archivat des d'el original, el 2011-07-19. Consultat el 2011-07-04.
- ↑ «True hermaphroditism: geographical distribution, clinical findings, chromosomes and gonadal histology».European Journal of Pediatrics.153(1)
- 2–10.ISSN 0340-6199.doi:10.1007/BF02000779.Consultat el 2020-12-30.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hermafroditismo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.