Anar al contingut

Hermafroditisme verdader

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El hermafroditisme verdader, també conegut com intersexualitat gonadal verdadera, és un terme mèdic per a un trastorn del desenroll sexual en el qual l'individu presenta una condició intersexual en la que naix en teixit ovàric i testicular, produint una discrepància entre les seues genitals i la seua sexe. Açò succeïx degut a que un individu posseïx gens que codifiquen tant per a la formació dels òrguens sexuals masculins com a femenins. No obstant, els òrguens formats no tenen una funcionalitat òptima. L'afecció es llimita a l'aparat reproductor, per lo que els pacients presenten un bon pronòstic de vida.[1][2]

Pot haver un ovari baix d'un testícul o dels dos, pero més comunament una o abdós gònades és un ovotestis que conté abdós tipos de teixit. S'evidencien subdivisions del hermafroditisme verdader d'acort a l'ubicació del teixit gonadal, entre les quals tenim: la forma lateral (un ovari en un costat i un testícul en l'atre), la forma unilateral (ovotestis en un costat i un testícul o ovari en l'atre) i la forma bilateral (en la qual els dos costats mostren teixit ovàric i testicular o ovotestis).[1]

Encara que és similar en alguns aspectes a la disgenesia gonadal mixta, les condicions poden ser distinguides histológicament.[3]

Etimologia

El terme deriva del llatí hermaphroditus, que deriva del grec antic Hermaphroditos (Ἑρμαφρόδιτος),[4] fill d'Hermes i Afrodita en la mitologia grega. Segons Ovidi, es va fusionar en la nimfa Salmacis resultant en una persona que posseïx característiques físiques d'abdós sexes[5] d'acort en l'anterior Diodoro de Sicília, va nàixer en un cos físic que combina abdós sexes.[6] La paraula hermafrodita va entrar en el lèxic anglés a finals del XIV.[7]

Embriologia

El desenroll de l'aparat genital de l'embrió humà és un fenomen complex, dinàmic i seqüencial, que requerix de vàries etapes, i qualsevol interrupció durant este procés pot resultar en alguna anormalitat.[8][9]

La determinació del sexe cromosòmic comença en l'úter durant la fecundació, quan l'òvul i l'espermatozoide es fusionen i formen un nou ser 46 XX o 46 XY, en la contribució cromosòmica de cada progenitor, un de la mare “X” i un atre del pare ya siga “X” o “I”. Els cromosomes contenen els gens que posseïxen l'informació necessària per al desenroll de l'embrió.[8]

En les primeres semanes de gestació, els genitals interns i externs de l'embrió són idèntics, per lo que és impossible determinar el seu sexe. Pero al voltant de la sexta semana, escomença el procés de diferenciació de les gònades, que al cap d'un temps despuix, donarà com resultat la formació de l'ovari o testícul.[8]

Per a que la gònada es convertixca en testícul requerix del gen “SRY” que es troba en el cromosoma Y. Els testículs produïxen testosterona, una hormona que contribuïx a la formació de l'aparat reproductor masculí, desenrollant l'epidídimo, gots deferentes i vesícules seminals a partir dels conductes de Wolff.[8][9]

L'absència del gen SRY provoca que la gònada es diferencie en ovari i, ademés, ajuda en la formació de l'úter i les trompes de Falopi a partir del conducte de Müller.[9]

El desenroll dels genitals externs es produïx al voltant de la 7.ª i 14.ª semana de gestació. En el varó, per la presència d'androgens com la testosterona, comença la virilisació, a on el plec urogenital i labioescrotal s'unixen per a formar l'ouera i pene. També els testículs descendixen.[2][9]

En la dòna, quan no hi ha testosterona, el plec urogenital i labioescrotal es diferencien en els llavis majors i menors de la vulva, puix no ocorre la fusió dels mateixos. El sen urogenital forma l'uretra i la vagina.[2][9]

Qualsevol alteració que ocórrega durant este procés de desenroll de l'aparat genital va a produir conseqüències que resultaran en anomalies de la diferenciació sexual.

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Yen, Samuel; Jaffe, Robert (2001). Endocrinologia de la reproducció: fisiologia, fisiopatologia i maneig clínic, Buenos Aires: Mèdica Panamericana, pp. 406. ISBN 9500625385. Consultat el 2018-12-03.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Quevauvilliers, Jacques; Perlemuter, León (2004). Diccionari d'enfermeria: enciclopèdia pràctica, Barcelona: Masson, pp. 44. ISBN 9788445812518. Consultat el 2018-12-03.
  3. ↑ Kim KR, Kwon I, Joung JY, Kim KS, Ayala AG, Ro JY(octubre de 2002).«True hermaphroditism and mixed gonadal dysgenesis in young children: a clinicopathologic study of 10 cases».Mod. Pathol..15(10): 1013–9.doi:10.1097/01.MP.0000027623.23885.0D.
  4. ↑ «Definition of hermaphroditus». Numen: The Latin Lexicon. Archivat des de l'original, el 2014-11-06. Consultat el 2013-07-19.
  5. ↑ Ovid, Metamorphoses, Book IV: The story of Hermaphroditus and Salmacis.
  6. ↑ Diodorus Siculus — Book IV Chapters 1–7
  7. ↑ Oxford English Dictionary, 1st edn, s.v. hermaphrodite, n. and adj.; «Online Etymology Dictionary». Archivat des de l'original, el 2004-11-22. Consultat el 2012-06-03.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «3. Trastorns del desenroll sexual. Intersexualitat» (2018-09-12). Archivat des de l'original, el 2015-04-11. Consultat el 2018-12-04.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Gomella, Tricia (2006). Neonatología, Buenos Aires: Mèdica Panamericana, pp. 363. ISBN 9789500608664. Consultat el 2018-12-04.