Conducte de Müller
Els conductes paramesonéfricos o conductes de Müller són conductes pares de l'embrió que descendixen als laterals de la cresta urogenital i finalisen en l'eminència mülleriana en un primitiu sen urogenital. En les dònes, es desenrollen per a formar les trompes uterines, úter, cérvix, i en els dos terços superiors de la vagina; en el home, desapareix. Estos conductes estan formats de teixit procedent del mesodermo.
Desenroll
El sistema reproductiu femení està compost de dos segments embriológicos: el sen urogenital i els conductes de Müller. Els dos s'unixen per a formar el tubèrcul de Müller.[1] Els conductes paramesonéfricos estan presents en els embrions d'abdós sexes.[2] Solament en les dònes es desenrollen en òrguens reproductius.
En els hòmens, degeneran, ya que els conductes de Wolff o mesonéfricos es convertixen en els òrguens reproductius masculins. Al degenerar, els conductes de Müller deixen un fondo de sac que s'obri a la porció prostàtica de l'uretra, l'utrículo prostàtic, i un apèndix unit al testícul, l'apèndix del testícul.[3]
Les diferències sexuals en les contribucions dels conductes de Müller als òrguens reproductius està basat en la presència i concentració de l'hormona antimülleriana.
Regulació del desenroll
El desenroll dels conductes de Müller està controlat per la presència o absència del hormona antimulleriana o AMH (també coneguda com a factor inhibitori mülleriano o MIF, o per hormona inhibitòria mülleriana o MIH, per les seues sigles en anglés).[4]
| Embriogénesis masculina | Els testículs produïxen AMH i, com a resultat, el desenroll de Müller estan inhibits. | Les alteracions poden dur al síndrome del conducte mülleriano persistent. | Els conductes desapareixen, llevat para l'utrículo prostàtic i per al hidátide de Morgagni. |
| Embriogénesis femenina | L'absència de AMH resulta en el desenroll dels òrguens reproductius femenins, com s'indica dalt. | Les alteracions en el desenroll poden desembocar en absència uterina (Agenesia mulleriana) o malformacions uterines. | Els conductes es desenrollen formant la part superior de la vagina, el cérvix, úter i les trompes de Falopi. |
Epónimo
Reben el nom de Johannes Peter Müller, un fisiólogo que els va descriure en el text "Bildungsgeschichte der Genitalien" en 1830.
Vore també
Referències
- ↑ Yasmin Sajjad(27 de juliol de 2011).«Development of the genital ducts and external genitalia in the early human embryo».The Journal of Obstetrics and Gynaecology Research.36(5): 929–937.doi:10.1111/j.1447-0756.2010.01272.x.
- ↑ Rei R, Grinspon R(27 de juliol de 2011).«Normal male sexual differentiation and aetiology of disorders of sex development».Male Reproductive Endocrinology.25(2): 221–238.
- ↑ Rouvière, Henri, 1875-1952. (2005). Anatomia humana : descriptiva, topogràfica i funcional, 11a ed edició, Masson. OCLC 62257577. ISBN 84-458-1313-7. Consultat el 24 d'agost de 2020.
- ↑ Ball B, Conley A, Grundy S, Sabeur K, Liu I(27 de juliol de 2011).«Expression of anti-Mullerian hormone (AMH) in the equine testis».Theriogenology.69(5): 624–631.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Conducto de Müller» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.