Gymnocalycium paraguayense

Archiu:Gymnocalycium paraguayense 2.jpeg

Gymnocalycium paraguayense (Gymnocalycium paraguayense)

Gymnocalycium paraguayense és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. És endèmica de Paraguay.

Descripció

Gymnocalycium paraguayense és una espècie de cactus menut que en les seues primeres etapes creix de forma solitària, encara que en el temps desenrolla numerosos brots i forma grups de fins a 20 o 30 caps. Presenta un talle esfèric, alguna cosa aplanado, que en l'edat pot tornar-se curt-columnar. Alcança entre 4 i 5 cm d'altura i entre 5 i 8 cm de diàmetro, encara que en alguns casos pot aplegar a 12 cm. La epidermis mostra color vert mig, des de tons pàlits fins a lluents, i adquirix matises #bronzejada quan la planta s'expon a ple sol. En condicions d'ombra, els eixemplars tendixen a alcançar major tamany i mostren menor tendència a la ramificació.

El talle presenta entre 5 i 12 costelles o més, de disposició recta i perfil angular. Estes costelles es dividixen en tubèrculs per mig de regates travesseres ben definits. Els tubèrculs presenten una menuda barbeta prominent situada just per baix de la areola.

Cada areola desenrolla generalment entre 3 i 9 espines radials, en major freqüència al voltant de 5. Estes espines presenten llongituts desiguals: les superiors medixen aproximadament 1 cm, mentres que les restants alcancen entre 1 i 3,5 cm, i de forma excepcional fins a 6 cm. Es disponen esteses, alguna cosa curvades i parcialment adpresas al cos. Inicialment mostren color groc mel o marró pàlit, i en el temps es tornen blanques o grisáceas. Les espines centrals solen estar absents.

Les flors presenten forma infundibuliforme, són dioicas i alcancen entre 4 i 5 cm de llongitut i diàmetro, en ocasions fins a 6 cm. Presenten color blanc en una gola de to rosa intens o roig vi, encara que rarament poden ser completament blanques. El hipanto medix entre 1 i 2 cm de llongitut, mostra color vert oliva i presenta escamas imbricadas en àpiços rojosos. El estil i el estigma són de color blanc, mentres que els estams presenten tons rosats o blanquecinos i produïxen polen groguenc.

El frut presenta forma casi esfèrica, en aspecte de pera o de maza curta, i alcança fins a 1,5 cm de llongitut. En madurar s'ablanix, pero no s'obri. Les llavors són relativament grans, de forma ovalada i més amples cap a la regió del arilo. Medixen aproximadament entre 1 i 1,5 mm de diàmetro i presenten color marró obscur a negre.

Distribució i hàbitat

Esta espècie és originària de Paraguay, en els departaments de Paraguarí i Cordillera, aixina com en la regió del Chaco.

Es desenrolla principalment en el bioma subtropical, a altituts compreses entre els 100 i 300 m s. n. m. Creix en boscs, replanells i zones montanyoses, a on ocupa afloraments rocosos situats prop de cursos d'aigua.

Taxonomia

La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus paraguayensis, publicada en 1903 pel botànic alemà Karl Moritz Schumann en la revista científica Bulletin de l'Herbier Boissier, sér. 2, 3: 252.

Més vesprada, el botànic alemà Carl Curt Hosseus va traslladar l'espècie al gènero Gymnocalycium, per lo que va passar a cridar-se Gymnocalycium paraguayense. Va registrar estos canvis en els Archius de l'Escola de Farmàcia de la Facultat de Ciències Mèdiques de Còrdova 9: 106, publicats en 1939.

Etimologia

• Gymnocalycium: nom genèric format a partir de les paraules gregues gymnos (que significa 'nuet') i kalyk (que es traduïx com 'cáliz'). El nom aludix al tubo floral nuet de les seues flors, una característica pròpia de les espècies d'este gènero, ya que carix de pèls, cerdes i espines.
• paraguayense: epítet geogràfic que fa referència a a la presència de l'espècie en Paraguay. El sufix llatí -ensis (forma neutra – ense) és comuna en la nomenclatura científica per a indicar orige o pertinença.

Sinonímia

Estat de conservació

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “Vulnerable (VU)”. Esta categoria senyala que l'espècie enfronta un risc alt d'extinció en estat selvat si les amenaces actuals continuen o s'intensifiquen.

Entre les principals amenaces es troben l'expansió agrícola, el pastoreig i l'aument de l'us del sol per part de la població local. Ademés, la recolecció en fins comercials com a planta ornamental contribuïx a la disminució de les seues poblacions.

Usos

Este cactus es cultiva principalment com planta ornamental i resulta fàcil de mantindre. Presenta creiximent estival, desenroll relativament ràpit i floració senzilla, i pot formar grups en condicions favorables. Preferix substrats molt porosos, en pH neutre o àcit i sense excés de calcàrea, i requerix tests en bon drenage.

Durant l'estiu necessita recs moderats o abundants, en precaució per a evitar l'excés d'aigua, ya que favorix la pudrición; en hivern deu mantindre's sec. En estiu es recomana aplicar fertilisants rics en potassi. Tolera gelades llaugeres si permaneix sec, en resistència aproximada fins a −5 °C durant periodos curts.

S'adapta a ambients lluminosos, en llum filtrada o ombra per la vesprada en exterior i bo allumenament en una miqueta de sol directe en interior. La llum intensa favorix la floració i la producció d'espines.

El seu tamany reduït la fa adequada per al cultiu en tests, hivernàculs frets o rocallas. En bones condicions sol mantindre's casi lliure de plagues, encara que poden aparéixer aranyes roges, cochinillas —especialment en les raïls— i, en menor freqüència, cochinillas d'escut. La pudrición es relaciona en l'excés d'humitat o una ventilació insuficient. La propagació es realisa per divisió, llavors despuix de l'última gelada o hijuelos; les llavors germinen en una o dos semanes a temperatures entre 21 i 27 °C, i les plantes jóvens requerixen ventilació i protecció front al sol directe.