Gymnocalycium uruguayense
Gymnocalycium uruguayense és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del sur de Brasil fins a Uruguay.
Descripció
[editar | editar còdic]Gymnocalycium uruguayense és una espècie de cactus de menut tamany, generalment d'hàbit solitari. La planta permaneix afonada en el sol fins a l'àpiç i presenta una notable variabilitat en la llongitut i forma de les espines, que recorden a les pates d'una aranya. El cos mostra forma globosa o hemisfèrica, per lo general molt deprimida, i medix de 3 a 3,5 cm d'altura, en alguns casos fins a 8 cm, i de 5 a 9 cm de diàmetro. La epidermis presenta color vert obscur a vert azulado.
El cos presenta entre 12 i 14 costelles, planes i fortament tuberculadas, en una proyecció marcada en forma de mentó. Sobre elles se situen areolas de forma orbicular, en tomento grisáceo en estat jovenil. La planta desenrolla entre 3 i 5 espines radials, en ocasions fins a 7. Estes espines són robustes, recurvadas i en un primer moment es disponen adpresas. Presenten color groc en etapes inicials i en l'edat adquirixen tons parduscos o blanquecinos. Alcancen entre 1,5 i 2 cm de llongitut. La planta no presenta espines centrals.
La planta produïx poques flors de forma simultànea prop de l'àpiç. Les flors presenten color groc llima pàlida o rosa, en ocasions groc verdoso. Alcancen fins a 4 cm de llongitut i de 5,5 a 6 cm de diàmetro en antesis. Les escamas presenten color vert en una llaugera tenyida marró. Els tépals externs mostren color groc verdoso pàlit. Els segments interns del periant presenten forma llineal-lanceolada, en color blanc i una franja central groga o rosada. Els estams són numerosos i molt més curts que el periant, i cobrixen la paret interna del tubo floral. Els filaments presenten color pàlit i les anteres són menudes i grogues. El estigma resulta més curt que els estams i presenta entre 8 i 10 lòbuls de color verdoso. El ovari presenta color vert, estructura hueca i aproximadament 4 mm de diàmetro.
El frut presenta forma oblonga a ovoide, en llaugera compressió lateral. Medix fins a 2 cm de llongitut i al voltant d'1 cm d'esgambi, en estretament en la base. Presenta color vert obscur a vert azulado i menudes escamas en la superfície. Les llavors medixen aproximadament 2 mm i presenten color negre mat.[1][2][3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén des del sur de Brasil, en l'estat de Riu Gran del Sur, fins a Uruguay.[1]
Habita principalment en el bioma subtropical i es desenrolla des del nivell de la mar fins als 200 metros d'altitut. Creix en afloraments rocosos dins de les praderies de la pampa.[4][5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus uruguayensis, publicada en 1905 pel naturaliste espanyol José Arechavaleta en la revista científica Anals del Museu Nacional de Montevideo 5: 218.[6][7]
Més vesprada, els botànics Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose, varen traslladar l'espècie al gènero Gymnocalycium, per lo que va passar a cridar-se Gymnocalycium uruguayense. Varen registrar estos canvis en el llibre The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 3: 162, publicat en 1922.[4][8][9]
- Gymnocalycium: nom genèric format a partir de les paraules gregues gymnos (que significa 'nuet') i kalyk (que es traduïx com 'cáliz'). El nom aludix al tubo floral nuet de les seues flors, una característica pròpia de les espècies d'este gènero, ya que carix de pèls, cerdes i espines.[10]
- uruguayense: epítet geogràfic que fa referència a la presència de l'espècie en Uruguay. El sufix llatí -ensis (forma neutra – ense) és comuna en la nomenclatura científica per a indicar orige o pertinença.[11][12][13]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “Vulnerable (VU)”. Esta categoria indica que afronta un alt risc d'extinció en estat selvat si les amenaces actuals continuen o s'intensifiquen.
Encara que presenta una distribució relativament àmplia, numeroses subpoblaciones a lo llarc de la seua àrea es troben afectades per pressions d'orige humà. Les estimacions senyalen una disminució del 40 % en els últims dèu anys, basada en l'observació directa i en la reducció de la calitat i l'extensió del seu hàbitat.
Entre les principals amenaces destaquen el calcigue del ganado, la expansió agrícola, la silvicultura d'eucaliptos, la presència d'espècies invasoras i els incendis.[5]
Usos
[editar | editar còdic]Esta espècie de cactus es cultiva principalment com planta ornamental[5] i resulta fàcil de mantindre, en creiximent estival, desenroll relativament ràpit i floració senzilla, ademés de capacitat per a formar grups en condicions favorables. Preferix un substrat molt poroso i en pH baix, per lo que convé evitar sols rics en calç, ya que poden frenar el seu creiximent. Necessita espai per a les raïls, per lo que es recomana transplantar-la cada dos anys o quan la test resulte insuficient, sempre en bon drenage.
Durant l'estiu requerix recs de moderats a abundants sense excessos, ya que el encharcamiento favorix la pudrición, mentres que en hivern deu mantindre's seca i a una temperatura mínima de 0 °C. En l'época càlida convé aplicar un fertilisant ric en potassi. Tolera gelades de fins a -5 °C si permaneix seca, encara que solament durant periodos breus.
S'adapta a ambients molt lluminosos, encara que preferix llum filtrada o una miqueta d'ombra en les hores més caloroses. En interiors necessita bo allumenament i una miqueta de sol directe. La llum intensa pot provocar un to bronzejada que favorix la floració, pero l'excés de sol directe pot causar cremades o llimitar el seu desenroll.
S'adapta molt ben al cultiu en tests i manté un tamany compacte, per lo que resulta adequada per a interiors lluminosos, hivernàculs frets o rocallas. En bones condicions sol mantindre's sana, encara que pot vore's afectada per aranya roja o cochinillas, especialment en les raïls. El principal problema és la pudrición si el rec i la ventilació no resulten adequats.
Es pot multiplicar per divisió, per llavors o per mig de hijuelos. Les llavors germinen en una o dos semanes en temperatures càlides i requerixen ventilació progressiva i protecció front al sol directe en les seues primeres fases..[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 329. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 2,0 2,1 «Llifle: Gymnocalycium uruguayense (Arechav.) Britton & Rose».
- ↑ «Gymnocalycium uruguayense (Arech.) Br. & R.». www.carciton.cz. Consultat el 2026-04-08.
- ↑ 4,0 4,1 «Gymnocalycium uruguayense (Arechav.) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-08.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Gymnocalycium uruguayense: Larocca, J., Machado, M. & Duarte, W.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152630A121543227».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152630A121543227.en.Consultat el 2026-04-08.
- ↑ «Eehinocaetus uruguayensis Arech. nov. sp».Anals del Museu Nacional de Montevideo.5Consultat el 8-4-2026.
- ↑ «Echinocactus uruguayensis Arechav. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-08.
- ↑ «Gymnocalycium uruguayense | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-04-08.
- ↑ Britton; Rose, {{{nom2}}} (1922). [1] (en en), The Carnegie Institution of Washington, p. 162.
- ↑ «Gymnocalycium» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-12.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 248. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Sobre el sufix -ENSE» (en és). Etimologies de Chile - Diccionari que explica l'orige de les paraules. Consultat el 2025-12-29.
- ↑ «Gymnocalycium uruguayense» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-04-08.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocalycium uruguayense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.