Gymnocalycium chacoense
Gymnocalycium chacoense és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. És endèmica de l'est de Bolívia, concretament del departament de Santa Creu.
Descripció
[editar | editar còdic]Gymnocalycium chacoense és una espècie de cactus de menut tamany en cos àmpliament globoso. La planta alcança entre 4 i 7,5 cm d'altura i entre 5,5 i 8 cm de diàmetro. Presenta color vert clar, en un aspecte fresc i llaugerament lluent. En l'edat produïx numerosos brots des de la base i forma grups densos que poden alcançar entre 25 i 50 caps. La planta desenrolla un sistema de raïls fibrosas que creixen de forma superficial.
El cos presenta entre 8 i 12 costelles rectes, de contorn majorment redonejat, encara que en alguns casos mostren llaugeres angulaciones. Estes costelles a penes presenten tubèrculs. Les areolas es distribuïxen a lo llarc de les costelles en una separació d'aproximadament 1,4 a 1,5 cm. Presenten forma redonejada, en uns 3 mm de diàmetro, i es cobrixen d'un feltre blanc groguenc que persistix durant més temps en plantes jóvens i desapareix en eixemplars adults.
En cada areola apareixen entre 7 i 9 espines radials. Les espines superiors medixen entre 0,8 i 1 cm, les miges entre 1,6 i 1,9 cm i l'inferior entre 1,3 i 1,5 cm de llongitut. Ademés, apareix una espina central que medix entre 1,6 i 2,1 mm i se separa clarament del cos. Esta espina central sol mantindre's recta, mentres que les demés presenten llaugera curvatura. En estat jovenil, les espines mostren color groc clar en la punta marró, i en el temps adquirixen un to grisáceo. Totes les espines són fines, rígides, erizadas i en escassa flexibilitat.
Les flors s'originen prop de l'àpiç i poden aparéixer en gran número, en fins a 24 flors en un mateix eixemplar. Presenten forma estretament infundibuliforme i medixen de 3,5 a 4,5 cm de llongitut i de 2 a 3,2 cm de diàmetro. El seu color varia entre blanc i rosa molt pàlit, en la gola de to groc parduzco. En alguns casos les flors a penes s'òbrin entre les espines.
El ovari presenta forma subglobosa i mostra color rosa magenta. Es troba densament cobert per escamas semicirculares de color rosat en vores més clares, que es prolonguen gradualment cap als tépals externs. Estos tépals externs presenten forma espatulada, medixen entre 1,5 i 1,8 cm de llarc i mostren color rosa magenta clar en vores més amples, en llaugera curvatura cap a l'exterior en l'àpiç. Els tépals interns presenten forma àmpliament lanceolada, medixen al voltant d'1,8 mm de llarc i uns 6 mm d'ample, i mostren color blanc lechoso.
Els estams són fins i presenten color vert groguenc clar. Es disponen a lo llarc de la paret del tubo floral i medixen aproximadament 9 mm de llongitut. Permaneixen adherits en els seus dos terços inferiors al tubo i el terç superior s'inclina cap a l'interior. Les anteres presenten forma ovalada i color groc, en polen del mateix color. El estil medix al voltant de 7 mm de llongitut, o fins a 9 mm si s'inclou el estigma, i presenta color vert groguenc clar. Descolla per damunt de la série inferior d'anteres. L'estigma medix aproximadament 2 mm de llarc i es dividix en 7 lòbuls.
El frut és menut, sucós i presenta forma allargada. Medix de 6 a 8 mm de llarc i de 4 a 5 mm d'ample. Presenta color vert i, despuix de la maduració, se seca. Les llavors són menudes i es disponen en una massa gelatinosa adherida als funículs. Medixen aproximadament 1 mm de llarc i 0,7 mm d'ample. Presenten color marró rojós, superfície lluenta i una marcada ornamentació barrugosa. La regió hilio-micrópilo apareix llaugerament oblicua i presenta un eleosoma ben desenrollat.[1][2]
Espècies similars
[editar | editar còdic]Gymnocalycium chacoense es distinguix de Gymnocalycium cabreraense pel seu creiximent cespitoso, ya que forma brots. Ademés, G. chacoense presenta un cos pla, un menor número de costelles que no es dividixen en tubèrculs i una estructura de llavors diferent.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie se situa en l'est de Bolívia, en el departament de Santa Creu, concretament en el Cerro Sant Miguel.[1] Habita principalment en el bioma desértico o de xara seca,[4] a una altitut aproximada de 790 m s. n. m.[5]
Creix en desfiladeros escalonats i de difícil accés del Cerro Sant Miguel. En el terç superior de la montanya, mils d'eixemplars formen grups sobre la roca, en menuts clavills o cavitats en depòsits d'humus. Este entorn constituïx un hàbitat relicto. Resulta freqüent trobar agrupacions de fins a 50 individus.
Les plantes mostren una notable uniformitat i a penes presenten variació apreciable. L'escassea d'intercanvi genètic sugerix que la població es reproduïx principalment de forma vegetativa. Esta idea es recolza en la baixa capacitat de germinació de les seues llavors.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Gymnocalycium chacoense va ser descrita pel botànic aficionat austríac Helmut Amerhauser i publicada per primera volta en la revista científica Gymnocalycium 12: 302 en 1999.[4][6]
- Gymnocalycium: nom genèric format a partir de les paraules gregues gymnos (que significa 'nuet') i kalyk (que es traduïx com 'cáliz'). El nom aludix al tubo floral nuet de les seues flors, una característica pròpia de les espècies d'este gènero, ya que carix de pèls, cerdes i espines.[7]
- chacoense: epítet geogràfic que fa referència a la regió del Chaco, concretament al Cerro Sant Miguel, situat en el departament bolivià de Santa Creu, lloc a on va ser descoberta l'espècie.[8][9]
Usos
[editar | editar còdic]Este cactus es cultiva principalment com planta ornamental i resulta fàcil de mantindre. Presenta creiximent estival, desenroll relativament ràpit i floració senzilla, i pot formar grups en condicions adequades. Preferix substrats molt porosos, en pH baix i sense excés de calcàrea. Necessita tests en bon drenage i suficient espai per a les raïls, per lo que convé transplantar-ho cada dos anys o quan la test resulte menuda.
Durant l'estiu requerix recs moderats o abundants, encara que l'excés d'aigua favorix la pudrición; en hivern es deu mantindre sec, en temperatures mínimes propenques a 0 °C. En estiu es recomana aplicar fertilisants rics en potassi. Tolera gelades llaugeres si permaneix sec, en resistència aproximada fins a −5 °C durant periodos curts.
S'adapta a ambients molt lluminosos, encara que preferix llum filtrada o ombra per la vesprada; en interiors necessita bo allumenament i una miqueta de sol directe. La llum intensa pot provocar una coloració bronceada que favorix la floració i la producció d'espines, encara que l'exposició prolongada al sol fort pot causar danys. El seu tamany reduït i el seu aspecte ho fan adequat per a tests, hivernàculs frets o rocallas.
En bones condicions de cultiu sol mantindre's casi lliure de plagues, encara que poden aparéixer aranyes roges, cochinillas —especialment en les raïls— i, en menor freqüència, insectes escama. La pudrición es relaciona en un rec excessiu o una ventilació insuficient. La propagació es realisa per divisió, llavors despuix de l'última gelada o esquejes prèviament secats; les llavors germinen en una o dos semanes a temperatures entre 21 i 27 °C, i les plantes jóvens requerixen ventilació i protecció front al sol directe.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 314. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ «Gymnocalycium chacoense Amerhauser». www.carciton.cz. Consultat el 2026-03-24.
- ↑ «Ein Sensationsfund aus dem äußersten Nordwesten von Paraguai - Gymnocalycium cabreraense spec. nov.».Schütziana.9(2)
- 3-16.ISSN 2191-3099.Consultat el 21-03-2026.
- ↑ 4,0 4,1 «Gymnocalycium chacoense Amerh. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-03-24.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Gymnocalycium chacoense». www.llifle.net. Consultat el 2026-03-24.
- ↑ «Gymnocalycium chacoense | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-03-24.
- ↑ «Gymnocalycium» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-12.
- ↑ «Gymnocalycium chacoënse» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-24.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 45. ISBN 978-3-642-05597-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocalycium chacoense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.