Gymnocalycium pflanzii
Gymnocalycium pflanzii és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx pel surest de Bolívia, el noroest de Paraguay i el nort d'Argentina.
Descripció
[editar | editar còdic]Gymnocalycium pflanzii és una espècie de cactus menut que inicialment creix de forma solitària, encara que en l'edat desenrolla brots. Presenta un cos globoso aplanado que alcança entre 6 i 8 cm d'altura i pot superar els 15 cm de diàmetro. La epidermis mostra color vert groguenc a verda oliva i pot adquirir una tenyida púrpura quan la planta s'expon a ple sol. L'àpiç apareix llaugerament deprimit i el sistema radicular és fibroso.
El talle presenta entre 8 i 10 costelles, grosses i ben desenrollades. Estes costelles es dividixen en tubèrculs poligonales redonejats, sense barbeta, separats per regates de traçat estovat. Sobre elles se situen areolas allargades i ovalades, d'aproximadament 1,4 mm d'esgambi, en llana de color crema groguenc que en el temps s'enfosquix fins a tons negruzcos i acaba per desintegrar-se.
La planta presenta una espina central, generalment curta. Ademés, desenrolla entre 6 i 9 espines radials, robustes i molt rígides, clarament curvades cap a arrere. Estes espines alcancen fins a 2,5 cm de llongitut i mostren color rosat parduzco a pardo blanquecino, en la punta més obscura.
Les flors naixen prop de l'àpiç i presenten forma infundibuliforme en tubo curt. Alcancen fins a 5 cm de llongitut i diàmetro. El seu color varia entre blanc rosat i rosa salmón. El hipanto és molt curt i de color vert opac. Els tépals externs són espatulados, llaugerament curvats cap a l'exterior, de color blanc en un nervi central vert parduzco. Els tépals interns són més estrets, també espatulados i llaugerament denticulados, de color blanc en la gola de to carmín a rosa púrpura. El estil presenta color carmín i es dividix en entre 10 i 12 lòbuls estigmàtics de color rosa carmín. El polen és de color groc.
El frut és globoso i alcança entre 1,5 i 2 cm de diàmetro. Presenta color púrpura rojós a roig carmín en la madurea i s'obri per mig d'una dehiscencia anular en el terç superior. La polpa és de color roig. Les llavors són molt menudes, en aproximadament 0,6 mm de llongitut i 0,4 mm d'esgambi. Presenten testa plana, lluenta i de color rojós.[1][2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie s'estén pel surest de Bolívia, en els departaments de Cochabamba, Chuquisaca, Potosí, Santa Creu i Tarija; el noroest de Paraguay, en els departaments d'Alt Paraguay i Boqueró; i el nort d'Argentina, en les províncies de Bota, Jujuy i Tucumán.[2]
Habita principalment en el bioma subtropical[3] i es desenrolla a altituts compreses entre els 500 i 2500 m s. n. m. Creix en freqüència semienterrada en sols arenencs, profunts i rics, en àrees rocoses expostes al sol. També apareix en ales o baix arbusts espinosos del sotobosque, aixina com en vores i clars del bosc sec del Chaco.[2][4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus pflanzii, publicada en 1923 pel botànic alemà Friedrich Karl Johann Vaupel en la revista científica Zeitschrift für Sukkulentenkunde 1: 83.[5]
Més vesprada, el botànic alemà Erich Werdermann va traslladar l'espècie al gènero Gymnocalycium, per lo que va passar a cridar-se Gymnocalycium pflanzii. Va registrar estos canvis en la revista científica Repertorium Specierum Novarum Regni Vegetabilis 1: 83, publicada en 1923.[3][6]
- Gymnocalycium: nom genèric format a partir de les paraules gregues gymnos (que significa 'nuet') i kalyk (que es traduïx com 'cáliz'). El nom aludix al tubo floral nuet de les seues flors, una característica pròpia de les espècies d'este gènero, ya que carix de pèls, cerdes i espines.[7]
- pflanzii: epítet específic otorgat en honor a Karl Pflanz (1872-1925), qui va recolectar l'espècie en Bolívia.[8][9]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen tres subespecies:[10]
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Gymnocalycium pflanzii subsp. argentinense
H.Till & W.Till, 1988 |
Cos gris obscur i areolas el doble de grans que en ssp. pflanzii. Flores més clares, generalment blanc crema, en els segments del periant romos. | Noroest d'Argentina (Bota) | |
| Gymnocalycium pflanzii subsp. pflanzii | Cos vert groguenc a verda oliva. Flores de color salmón a blanc, en la gola carmín a rosa púrpura, segments del periant lanceolados i puntaguts. Fruts de color púrpura rojós a roig carmín en la madurea, en la polpa de color roig. | Des de Bolívia fins a Paraguay | |
| Gymnocalycium pflanzii subsp. zegarrae
(Cárdenas) G.J.Charles, 2005 |
Cos vert grisáceo (blau grisáceo en estat jovenil), areolas majors, espines generalment més robustes i flors més menudes en hipanto generalment més curt. Fruts de color taronja en plena madurea, que s'òbrin longitudinalmente i en polpa blanca | Bolívia |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta categoria indica que, en l'actualitat, no presenta un risc significatiu d'extinció a escala global, per la seua àmplia distribució, a la seua abundància i a l'escassa intensitat de les amenaces que afecten a part de la seua àrea de distribució.[4]
Entre estes amenaces s'inclouen la agricultura de subsistència, l'agricultura en general i el pastoreig de cabres, encara que el seu impacte es llimita a determinades zones.[4][2]
Usos
[editar | editar còdic]Este cactus es cultiva principalment com planta ornamental i resulta fàcil de mantindre, en una floració abundant si s'utilisa un substrat ric, ben drenado i sense calcàrea. Presenta creiximent relativament ràpit i es desenrolla millor en sols molt porosos, en pH baix o llaugerament àcit. Requerix tests en bon drenage i suficient espai per a les raïls, per lo que convé transplantar-ho cada dos anys o quan siga necessari.
Durant l'estiu necessita recs moderats o abundants, en precaució per a evitar l'excés d'aigua, ya que favorix la pudrición; en hivern deu mantindre's sec, en temperatures propenques a 0 °C. En estiu es recomana aplicar fertilisants rics en potassi. Tolera gelades si permaneix sec, en resistència aproximada fins a −12 °C durant periodos curts, encara que resulta més segur evitar temperatures baix zero.
S'adapta a ambients molt lluminosos, en preferència per llum filtrada o ombra en les hores més càlides; en interior necessita bo allumenament i una miqueta de sol directe. La llum intensa favorix la floració i la producció d'espines, encara que una exposició excessiva pot causar danys.
El seu tamany reduït la fa adequada per a tests, hivernàculs frets o rocallas. En bones condicions sol mantindre's casi lliure de plagues, encara que poden aparéixer aranyes roges, cochinillas —sobretot en les raïls— i, de forma ocasional, insectes escama. La pudrición es relaciona en l'excés d'humitat o una ventilació insuficient. La propagació es realisa principalment per llavors, que germinen en una o dos semanes a temperatures entre 21 i 27 °C; les plántulas requerixen ventilació i protecció front al sol directe, i el esgall no aporta ventages llevat en cultivares sense clorofila.[2]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta creixent en forma de grup -
Planta en els tallos semienterrados
-
Detall de la areola i les espines -
Planta en botons florals en formació
-
Cultiu en test
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, pp. 323-324. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Gymnocalycium pflanzii». www.llifle.net. Consultat el 2026-04-03.
- ↑ 3,0 3,1 «Gymnocalycium pflanzii (Vaupel) Werderm. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-03.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Gymnocalycium pflanzii: Demaio, P., Lowry, M., Ortega-Baes, P., Perea, M. & Trevisson, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T151809A121508991».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T151809A121508991.en.Consultat el 2026-04-03.
- ↑ «Echinocactus pflanzii Vaupel | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-03.
- ↑ «Gymnocalycium pflanzii | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-04-03.
- ↑ «Gymnocalycium» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-12.
- ↑ «Gymnocalycium pflanzii» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-04-03.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 184. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Cactaceae at Caryophyllales.org – a dynamic online species-level taxonomic backbone for the family».Willdenowia.51(2)ISSN 0511-9618.doi:10.3372/wi.51.51208.Consultat el 2026-04-03.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gymnocalycium pflanzii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.