Anar al contingut

Gymnocalycium paediophilum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Gymnocalycium paediophilum 2.jpg
Gymnocalycium paediophilum (Gymnocalycium paediophilum)


Gymnocalycium paediophilum és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. És endèmica de Paraguay.

Descripció

[editar | editar còdic]

Gymnocalycium paediophilum és una espècie de cactus menut que es ramifica abundantment des de la base i forma grups densos. Presenta un cos de globoso aplanado a curt cilíndric, en una altura de 10 a 20 cm i un diàmetro d'entre 5 a 8 cm (a voltes fins a 12 cm). La epidermis és opaca, de color vert clar a obscur. Els brots laterals desenrollen raïls de forma independent i poden separar-se com hijuelos.

El talle presenta entre 7 i 10 costelles, en una altura de fins a 2,6 cm. Estes costelles són redonejades i mostren una tuberculación poc marcada. Sobre elles es disponen areolas casi redonejades, d'entre 3 i 5 mm de diàmetro, en feltre de color parduzco. Se situen separades entre sí entre 0,8 i 1,5 cm. Les espines presenten forma de punzón, en una superfície rugosa. Les més curtes resulten grosses i aciculares. Totes són rectes, de color marró, i en l'edat adquirixen tonalitats grises. La planta presenta una espina central més robusta i separada, en una llongitut d'entre 1,5 i 2,5 cm (a voltes fins a 4 cm). Per damunt d'esta solen aparéixer fins a 3 espines adicionals, molt més curtes i fines, també divergents. Ademés, desenrolla entre 5 i 9 espines radials, en llongituts que varien entre 0,8 i 3 cm. Estes s'orienten lateralment o llaugerament cap a l'exterior, i les inferiors resulten més robustes i llargues.Les flors naixen en l'àpiç i alcancen de 4,5 a 6 cm de llongitut (a voltes fins a 8 cm), en una obertura àmplia de 5 a 6 cm de diàmetro (ocasionalment fins a 8 cm). Són de color blanc a rosa pàlit en la gola rojosa i els botons florals són de color crema a groguenc. En ocasions desprenen un llauger aroma. El ovari és de color vert parduzco, en una llongitut de 0,6 a 1 cm i un esgambi de 6 a 7 mm. Presenta poques escamas semicirculares, d'uns 2 mm de llarc i de 3 a 4 mm d'ample, obtuses i de color pàlit. La cambra nectarífera resulta molt reduïda, en una llongitut d'aproximadament 1 mm, molt estreta i tancada per les bases dels estams.

El tubo floral medix de 2 a 2,2 cm de llongitut i fins a 1,1 cm d'esgambi en la part superior. Presenta forma infundibuliforme i color púrpura en l'interior. Està cobert per escamas alguna cosa més llargues, similars a les de l'ovari. Els estams s'inserten sense estany, mostren color més rojós cap a la base i tonalitats groc clar en els extrems. Les anteres són de color crema i s'inclinen llaugerament cap a l'interior. El estil presenta color rojós i medix entre 1,2 i 1,8 cm de llongitut. En el seu extrem se situen entre 8 i 9 lòbuls estigmàtics, de color groc pàlit i de 3 a 5 mm de llongitut, disposts entre les anteres inferiors.

Els pétals medixen d'1,5 a 3,2 cm de llongitut i de 4 a 7 mm d'ample. Els més interns són més menuts i presenten forma oblanceolada. Els pétals externs són més lineares, més amples cap a l'àpiç i casi obtusos, en tonalitats que es tornen verdosas cap als extrems i vores de color blanc.


El frut va d'ovalat a esfèric, és de color vert en estat inmaduro i adquirix tons blau verdosos en madurar, en escamas. Medix de 0,5 a 1,8 cm de llongitut i de 0,5 a 1,5 cm de diàmetro. Presenta base roma i s'estretix cap a l'extrem. Quan maduren, el frut s'obri longitudinalmente i la polpa és blanca i sucosa. Les llavors medixen aproximadament 1 mm de llongitut i 0,8 mm d'esgambi i gruixa. La testa de color marró rojós obscur a negre, finamente tuberculada. L'àrea del fil és ovalada, blanquecina i té una menuda vora.[1][2][3]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie es localisa en Paraguay, en el Cerro #León, situat en els departaments de Boqueró i Alt Paraguay.[1][4]

Habita principalment en el bioma subtropical[5] i es desenrolla a altituts compreses entre els 220 i 270 m s. n. m. Creix en pasturages d'altura i es restringix al cim d'un montícul en el Cerro #León, a on ocupa ales en roques de cuarzo i xares. No apareix en zones planes. Este entorn constituïx un hàbitat relicto i completament aïllat.[4]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Gymnocalycium paediophilum va ser descrita pel botànic alemà Friedrich Ritter i publicada per primera volta en el llibre Kakteen Südamerika 1: 269 en 1979.[5][6]

Etimologia
  • Gymnocalycium: nom genèric format a partir de les paraules gregues gymnos (que significa 'nuet') i kalyk (que es traduïx com 'cáliz'). El nom aludix al tubo floral nuet de les seues flors, una característica pròpia de les espècies d'este gènero, ya que carix de pèls, cerdes i espines.[7]
  • paediophilum: epítet específic format a partir de les paraules gregues paidion (que significa 'chiquet menut') i philos (que es traduïx com a 'amic'). Este nom fa referència als numerosos hijuelos o refillols que produïxen estes plantes. Inicialment, Bogumil Schütz, qui va publicar formalment l'espècie abans que Ritter, va utilisar la grafia «paediophylum», basada en la paraula grega phylon que significa 'raça' o 'tribu'. Posteriorment, va corregir esta grafia a «paediophilum» per a reflectir millor el seu significat original.[8][9]

Este cactus es cultiva principalment com planta ornamental i resulta fàcil de mantindre. Presenta creiximent estival, desenroll relativament ràpit i floració senzilla, i pot formar grups en condicions favorables. Preferix substrats molt porosos, en pH baix i sense excés de calcàrea, i necessita tests en bon drenage i espai suficient per a les raïls, per lo que convé transplantar-ho cada dos anys o quan siga necessari.

Durant l'estiu requerix recs moderats o abundants, en precaució per a evitar l'excés d'aigua, ya que favorix la pudrición; en hivern deu mantindre's sec, en temperatures propenques a 0 °C. En estiu es recomana aplicar fertilisants rics en potassi. Tolera gelades llaugeres si permaneix sec, en resistència aproximada fins a −5 °C durant periodos curts.

S'adapta a ambients molt lluminosos, encara que preferix llum filtrada o ombra en les hores més càlides; en interiors necessita bo allumenament i una miqueta de sol directe. La llum intensa favorix la floració i la producció d'espines, encara que una exposició excessiva pot causar danys.

El seu tamany reduït la fa adequada per al cultiu en tests, hivernàculs frets o rocallas. En bones condicions de cultiu sol mantindre's casi lliure de plagues, encara que poden aparéixer aranyes roges, cochinillas —especialment en les raïls— i, en menor freqüència, insectes escama. La pudrición es relaciona en un rec excessiu o una ventilació insuficient. La propagació es realisa per divisió, llavors despuix de l'última gelada o esquejes prèviament secats; les llavors germinen en una o dos semanes a temperatures entre 21 i 27 °C, i les plantes jóvens requerixen ventilació i protecció front al sol directe.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 322. ISBN 978-3-8001-4573-7.
  2. «GYMNOCALYCIUM PAEDIOPHILUM RITTER spec. nov.».Kakteen Südamerika.Consultat el 02-04-2026.
  3. «The genus Gymnocalycium». www.richtstatt.de. Consultat el 2026-04-02.
  4. 4,0 4,1 4,2 «Gymnocalycium paediophilum». www.llifle.net. Consultat el 2026-04-02.
  5. 5,0 5,1 «Gymnocalycium paediophilum | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-04-02.
  6. «Gymnocalycium paediophylum Schütz | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-04-02.
  7. «Gymnocalycium» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-03-12.
  8. «Gymnocalycium paediophilum» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-04-02.
  9. Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer. ISBN 978-3-642-05597-3.