Gymnocalycium angelae és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Gymnocalycium, dins de la família Cactaceae. És endèmica del noreste d'Argentina, específicament de la província de Corrents.

Gymnocalycium angelae

Descripció

editar

Gymnocalycium angelae és un cactus de tamany chicotet, en cos globoso aplanado i hàbit generalment solitari. Presenta una epidermis plana i lluenta de color vert clar a vert mig. El brot alcança fins a 8 cm d'altura i 10 cm de diàmetro. baix el substrat desenrolla un sistema radicular compost per dos o tres raïls principals.

El cos mostra entre 7 i 10 costelles, amples i planes, en vores suaument redonejades. Estes costelles presenten regates travesseres poc profunts. Els tubèrculs són molt escassos i a penes es distinguixen. Sobre ells es disponen areolas de forma ovalada, proveïdes de llana blanquecina.

La planta no desenrolla espines centrals. En el seu lloc, presenta 7 espines radials, fines i llaugerament curvades, que permaneixen pegades a la superfície del talle. El seu color varia de groguenc en eixemplars jóvens a gris en plantes adultes, en una base més obscura. Alcancen entre 1,5 i 2 cm de llongitut.

 
Planta en Sant Martín, en la província Argentina de Corrents

Les flors sorgixen prop de l'àpiç del talle. Presenten forma d'embut ample i alcancen aproximadament 4 cm de llongitut i 5 cm de diàmetro quan s'òbrin per complet. Els pétals mostren color blanc, mentres que la base interna del tubo floral adquirix un to rosat.

El frut presenta forma allargada i color vert en la madurea, en una llongitut de fins a 3 cm. En el seu interior conté llavors chicotetes, d'entre 1,9 i 2 mm de llarc, en esgambi llaugerament superior i una gruixa propenca a 1,2 mm. La testa resulta lluenta i mostra color marró rojós.[1]

Distribució i hàbitat

editar

Esta espècie és originària del noreste d'Argentina, en la província de Corrents, a on es localisa en la zona de Parage Tres Cerros, dins del departament de Sant Martín.[1]

Habita en un ambient subtropical i es desenrolla en ales rocoses de cerros que s'eleven pocs metros sobre la planura de loess circumdant. Esta planura presenta un us intensiu per a la ganaderia i el cultiu d'arròs. En estos enclavaments rocosos, l'espècie conviu en atres cactus com Frailea schilinzkyana i Cereus hildmannianus subsp. uruguayanus.

Referències

editar
  1. 1,0 1,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). Dones großi Kakteen-Lexikon (en alemà), Ulmer, p. 310. ISBN 978-3-8001-4573-7.