Cereus hildmannianus subsp. uruguayanus

Cereus hildmannianus subsp. uruguayanus (Cereus hildmannianus subsp. uruguayanus)

Cereus hildmannianus subsp. uruguayanus, conegut comúnmnete com cactus candelabro o cardón uruguayà, és una subespecie de planta suculenta pertanyent al gènero Cereus, dins de la família Cactaceae. És una subespecie de Cereus hildmannianus i es distribuïx pel noreste d'Argentina (província d'Entre Rius), sur de Brasil i Uruguay.

Descripció

Cereus hildmannianus subsp. uruguayanus és una subespecie de cactus que té un hàbit de creiximent similar al d'un arbre, en un tronc ben format i ramificat, alcançant altures de 5 a 15 m.Creix com un candelabro, en numeroses branques columnars. Els seus brots són erectos, articulats i estan formats per segments de fins a 15 cm de diàmetro. Són cilíndrics i solen tindre la epidermis de color blau pàlit o gris verdoso quan són jóvens, tornant-se d'un vert més opac en l'edat. Presenten de 4 a 8 costelles que van de primes a obtuses, en les vores redonejades i llaugerament dentados. Medixen de 2,5 a 3,5 cm d'alt i encara que són verts, a sovint presenten grans taques grogues a lo llarc dels costats. Sobre elles s'assenten areolas grans de color marró, separades unes d'unes atres uns 2 cm i en espines aciculares de color groc dorat a marró (alguna cosa que caracterisa a esta subespecie). D'entre elles es distinguix una única espina central molt puntaguda de fins a 5 cm de llarc, i fins a 6 espines radials rígides de 0,5 a 1 cm de llongitut. Ademés, les aréolas en la part superior de la planta a sovint tenen un major número d'espines més llargues i en més llana.

Les flors són blanques i molt grans, de 20 a 30 cm de llarc i de 10 a 15 cm de diàmetro. Tenen forma d'embut, són nocturnes i es tanquen de matí. Els segments externs del periant són de color marró rojós i els interns blancs. El ovari és ample i nuet, aplegant a medir de 2,5 a 3 cm de llarc. Els estams són blancs en les anteres grogues i els lòbuls del estigma de color groc clar. Florix d'octubre a febrer, durant les nits de primavera a estiu, quan la planta té al voltant de 4 a 5 anys.Els fruts són esfèrics, suculents i de color roig a groc quan maduren. No tenen espines, i en el seu interior contenen una polpa de color blanc dolç. Són del tamany d'un ou d'oca, medixen de 7 a 10 cm de llarc i de 5 a 7 cm de diàmetro. Els seus llavors són de color negre, àmpliament ovoides i d'1,8 a 4 mm de llarc. Cada frut conté de 200 a 300 llavors.

Distribució i hàbitat

L'àrea de distribució nativa d'esta subespecie és el noreste d'Argentina (província d'Entre Rius), el sur de Brasil i Uruguay, i creix principalment en el bioma subtropical.

Ecologia

Esta espècie, en algun moment es presenta com epífita sobre arbres i arbusts. Ademés, totes les parts de la planta són comestibles per a la fauna i en Ric Gran do Sul (Brasil), els fruts són molt apreciats per la població. També és comunament utilisada per les aus per a construir nius.

Taxonomia

La primera descripció d'esta subespecie va ser com Cereus uruguayanus, publicada en 1982 pels botànics Friedrich Ritter i Roberto Kiesling en la revista científica Darwiniana 24: 448.

Més vesprada, el botànic britànic Nigel Paul Taylor va catalogar l'espècie com una subespecie de Cereus hildmannianus, per lo que va passar a cridar-se Cereus hildmannianus subsp. uruguayanus. Va registrar estos canvis en la revista científica Cactaceae Consensus Initiatives 6: 15, publicada en 1998.

Etimologia

• Cereus: nom genèric que deriva del terme llatí cereus (que es traduïx com 'vés-la' o 'ciri'), fent alusió a la seua forma allargada perfectament recta.
• hildmannianus: epítet específic otorgat en honor al criador de cactus alemà Heinrich Hildmann, propietari d'un viver de cactus en Birkenwerder (Alemània).
• uruguayanus: epítet geogràfic que fa referència a la presència de l'espècie en Uruguay.

Importància econòmica i cultural

Us ornamental

La subespecie es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través de esquejes (principalment) o llavors.

Per a un creiximent òptim és necessari regar abundantment durant el periodo de creiximent, i molt poc durant el periodo de descans. Ademés, la planta pot tolerar una miqueta de fret, inclús alguns graus baix zero si el sol està sec. Senyalar que les plantes jóvens necessiten ombra, mentres que les adultes necessiten ple sol.

Us alimentici

Els fruts i les flors posseïxen un alt valor nutricional. Cada planta és capaç de produir més de cent fruts a l'any. Es poden menjar #fresca, secs o en suc.

Una volta collits, els fruts madurs deuen consumir-se en vintiquatre hores, de lo contrari, comencen a fermentar.

Us medicinal

Es tracta d'una planta medicinal important en Amèrica del Sur, ya que s'usa en el tractament de diverses malalties. De fet, els extractes d'esta planta s'utilisen en la medicina popular per a baixar de pes i reduir el colesterol i els nivells de lipoproteína de baixa densitat (LDL). També s'usa com diurético i cardiotónico, tractar trastorns pulmonars i reumatisme, i en el tractament tòpic de ferides i litiasis.

Les substàncies d'estos extractes pertanyen a diferents classes de composts químics tals com #àcit grassos, polisacàrits, terpenos, #alcaloide, #àcit fenòlics i flavonoides.

Atres usos

El cactus es pot cultivar per al seu us com prop viva. Per a això es tallen els brots laterals a l'altura requerida i es planten un junt a l'atre en una sanga lo suficientment profunda com per a assegurar la seua fermea. Aixina s'obté un bardiça perfectament infranquejable de colp i repent, i que el cactus enraíza en tanta facilitat que és rar trobar un buit.

Ademés, les espècies de cactus de creiximent llent poden empeltar-se en portainjertos fets en brots d'esta planta per a aixina accelerar el seu creiximent.