Elementals

Els elementals, també coneguts com a sers elementals, esperits elementals o genis de la naturalea, són una categoria de sers mitològics relacionats directament en els elements de la naturalea, de la que se'ls considera formadors i protectors. A l'estudi dels elementals se li coneix com Elficología (del francés Elficologie) o Feericología; en països de parla anglesa es coneix com Fairyology.

Segons les creències populars, els elementals són un tipo d'entitat espiritual que per la seua naturalea sotil, es troben en una atra dimensió distinta a la material en la que els humans es mouen normalment. Segons algunes tradicions, es creu que els animals i els chiquets menuts tenen la capacitat de vore'ls. Es diu que és possible fer rituals per a invocar-els i que són usats en la bruixeria i en l'alquímia en la finalitat de conseguir objectius màgics.

Si be des de les religions més antigues i en el chamanisme ya existien deidadés o sers espirituals associats als elements o aspectes de la naturalea, els elementals cóm tal varen ser descrits per primera volta, de manera teòrica, en les obres alquímicas de Paracelso, qui es va basar a la seua volta en la teoria dels elements naturals sistematisada per Empédocles i Aristóteles en l'antiga Grècia. Segons Paracelso i els seus seguidors, les quatre categories bàsiques d'elementals són les següents: gnoms (de la Terra), ondinas (del Aigua), sílfides (del Aire) i salamandres (del Fòc),^[1] encara que existixen atres classificacions, depenent de les fonts i dels llocs.

Història i característiques

Els antics romans creïen en l'existència dels genius loci («genis del lloc»), esperits primordials que eren "amos" i protectors de determinats llocs. Quan es construïa una casa o qualsevol atre edifici, es creïa que eixe lloc li pertanyia a un genius loci, per lo que sempre se li devien presentar ofrenes i demanar permís per a construir, solicitant ademés la seua protecció per als habitants del lloc. Els genius loci eren representats normalment en la figura de serps i sempre estaven presents en els lararios, altars domèstics de les cases.

Erro al crear miniatura:

La dansa de les fades, obra d'August Malmström (1866).

Segons l'investigadora alemana Jeanne Ruland, els elementals són sers en consciència individual que viuen en els elements de la naturalea i tenen diverses funcions, des dels creadors fins als guardians; per eixemple, un elemental seria l'encarregat de crear el polen d'una flor, mentres que un atre s'encarregaria de protegir a eixa mateixa flor. Als quatre elements tradicionals (Fòc, Aigua, Terra i Aire), s'afegiria un quint element, l'Éter, que ho penetra i vivifica tot. Per a Ruland, els sers elementals solament poden moure's dins del seu propi element i en l'element Éter.^[2]

A la dimensió que habiten els elementals —que es considera intermija entre el món dels deus i el món dels humans— se li coneix de múltiples maneres; en els sigles XVIII i XIX se li cridava "Regne de les Fades" i "Regne dels Esperits", un lloc per fòra dels llímits del món material. Més recentment se li ha conegut com "Pla Astral", "Pla Interior" o "Món Etéreo", i es creu que eixe món, al que els humans per lo general solament poden donar mirades ocasionals, es troba separat del món material pel fi vel de la consciència. Els sers elementals també han rebut múltiples apelatius com "esperits naturals", "ajudants dels deus" o "semidioses", i han estat presents principalment en les tradicions paganes de tot lo món.^[3]

En la màgia tradicional es creu que els elementals controlen o representen arquetípicamente els elements alquímics de l'Aire, la Terra, el Fòc i l'Aigua, per lo que s'invoca la seua presència (baix la forma dels elements físics que representen) en els círculs màgics i rituals. No obstant, esta invocació sol ser un mer remanente de les antigues tradicions, en les que s'invitava als sers elementals a participar en els rituals màgics dels círculs. En dits rituals mai podia faltar l'invitació al fada de l'ira i a la de la retribució; l'oblit d'estes invitacions, que podia tindre terribles conseqüències com a maldiccions i fetilla, va quedar en el recort d'alguns contes de fades tradicionals.^[4]

En totes les cultures en les que es creu en estos sers existix la creència de que es pot guanyar el favor dels elementals presentant-els ofrenes i libaciones. En l'àrea rural de Yorkshire, Anglaterra, es creïa que a les fades els agradava la llet fresca i que moltes voltes mamaven dels sens de les dònes que estaven alletant chiquets menuts. En atres cultures se'ls oferixen a donyets i fades multitut d'atres ofrenes com a licor, dolços i objectes lluents.

En Irlanda la creència en sers elementals ha estat tradicionalment molt arraïlada, alguns dels més coneguts són els Leprechaun i les Banshees. La tradició nacional atribuïx a San Patricio haver exorcizado als donyets irlandesos.

Classificació

La següent és una classificació bàsica dels sers elementals, encara que existixen moltes atres:

**Classificació general de sers elementals**
Element	Elementals	Evocació	Qualitats
Éter	Devas, Cors Angélicos,	Sempre	Espiritualitat i transcendència
Aire	Sílfides, Silfos, Sylvestris, Elfos	Primavera	Inspiració i inteligència
Fòc	Salamandres, Dragons, Vulcanos (o Vulkani), Djinns, Fénix	Estiu	Energia i força vital
Aigua	Ondinas, Nereidas, Nimfes, Sirenes, Salamandres	Autumne	Sentiments i emocions
Terra	Gnoms, Donyets, Fades, Gremlins, Goblins, Dríades, Trasgos, Trolls, Orcos, Faunes o Sàtirs	Hivern	Estabilitat física i material

Algunes descripcions dels elementals més comuns són les següents:

Elfos: Elementals d'Aire (o de l'element Terra segons algunes versions) que estan molt presents en les mitologia germànica, nòrdica i de Gran Bretanya, representats en figura masculina i femenina. En els boscs d'Escandinavia són cridats Alfar, o raça d'Huldre. Generalment es creu que existixen a lo manco dos tipos d'elfos: els elfos obscurs i els elfos clars. En les illes britàniques solen ser tan menuts que se'ls confon en les fades, pero en certes regions d'Europa continental se'ls sol representar molt més alts. Es diu que els elfos senten una gran fascinació per les pedres precioses.^[5]

Dragons: Els Dragons són elementals de Fòc als que es descriu habitant en cavernes, volcans i en les profunditats de la Terra, junt al fòc subterràneu, a on es creu que custodien tesors. Existix la versió de que els Dragons no són exclusius de l'element Fòc, sino que, en general, simbolisen la força més poderosa de cada element; d'esta manera, hi hauria Dragons de Terra, d'Aigua, d'Aire, de Fòc i d'Éter.

Dríades o Dríades: Elementals de Terra. D'acort en la tradició grega, les Dríades són Nimfes dels roures en particular i dels arbres en general. Dins de la família de les Dríades es troben les Hamadríades, que es relacionen en un únic arbre en particular, i quan l'arbre mor de forma natural o és talat, mor al mateix temps la Hamadríade. Atres elementals associats a les Dríades són les Alseides, de les flors i dels boscs; les Melíades o Melias, que pertanyen específicament a l'espècie dels fresnos; les Dafníades, dels llorers; i les Epimélides, dels manzanos.

Donyets: Elementals de Terra que estan molt vinculats als sers humans, puix solen habitar en les cases per la curiositat que senten per les formes de vida humanes. Açò els fa imitar moltes de les formes del comportament de les persones i inclús les maneres de vestir. Als Donyets se'ls atribuïxen moltes travesuras com la pèrdua dels calcetins o l'elaboració de nucs en el pelage dels animals i inclús en el cabell humà.

Gnoms: Elementals de Terra, els gnoms tradicionals estan presents principalment en els països escandinaus i germànics, encara que les seues variants, com en el restant dels sers elementals, estan presents en tot lo món. Se'ls associa generalment als nanos. Se'ls sol relacionar en oficis com la mineria, la forja i l'acumulació de tesors.^[6] Es creu que són unes de les criatures elementals més esquives als sers humans, casi sempre de caràcter huraño, per lo que viuen en coves o baix les raïls dels arbres en lo profunt dels boscs.

Goblins: Elementals de Terra. En la tradició germànica, els Goblins presenten traces pròpies dels Trolls i dels Donyets. Generalment se'ls representa de color vert i orelles puntagudes, en garres i claus. Es creu que tenen un caràcter malévolo i que odien especialment als elfos.

Erro al crear miniatura:

Salamandra en un gravat de 1548.

Fades: Elementals de Terra (o de l'element Aire segons algunes versions). En Irlanda es creïa que habitaven baix terra, pero en atres regions d'Europa han estat principalment associades a les flors i les plantes. Es creu que existixen moltes races de fades i que les hi ha benèfiques o malignes.^[7] Les creències tradicionals afirmen que els chiquets menors de 7 anys i els animals són capaços de vore-les; en el cas dels adults, solament aquells que conserven un cor pur podrien fer-ho. A les fades que tenen el desig d'eixir del món feérico per a unir-se a un amant humà en el món terrenal se'ls coneix com a fades Melusines o Melusianas; estes fades, per lo general, imponen al seu companyer humà un pacte que, en cas de ser trencat, comportaria desastroses conseqüències.

Leprechaun: Elementals de Terra. Es creu que els Leprechaun són una raça molt particular de donyets natius d'Irlanda que han adoptat les costums dels antics irlandesos com el consum de cervesa, els trages tradicionals, entre unes atres. La creència popular afirma que si algú fixa la mirada en un Leprechau, este no pot escapar, pero en quant l'humà parpadea o desvia la mirada, el Leprechau desapareix.

Nimfes: En este nom es coneix a una àmplia varietat de sers elementals d'Aigua i de Terra en apariència femenina i d'altura generalment igual a la humana. Les Nimfes provenen de la tradició grega. Es creu que es dividixen varis grups: Les Náyades són les nimfes de tots els cossos d'aguda dolça; les Ondinas serien indistintament de rius, llac i fonts; les Creneas, de les fonts i pous; les Heleades, dels pantans i marismas; les Limnades, de llac i ciènages; les Pegeas, de les catarates i els manantials; les Potámides, de rius i rieres; les Nereidas, de les mars en calma. Alguns tipos de Nimfes relacionades en l'element Terra són les Oréades, de les grutas i montanyes; les Auloníades, de les pastures de les montanyes i les valls; les Napees, dels boscs, montanyes, cañades i valls; i les Nisíades, específicament del Mont Nisa.^[8]

Orcos: Elementals de Terra. Emparentats en els Goblins, els Orcos solen ser descrits com a sers estúpits i en tendències depravades, violentes i amoladores. També han segut relacionats en els «cocos» infantils. Es diu que en general són molt llejos, bruts i malolientes, i que són intolerants a la llum del sol, per lo que viuen en profundes galeries subterrànees i dins de coves.^[9]

Salamandres: Estos elementals de Fòc normalment han segut associats a l'animal homònim, la salamandra real. Els nigromantes i ocultistes de l'Edat Mija li atribuïen grans poders i qualitats màgiques, degut a que el Fòc és considerat l'element més pur dels quatre bàsics. En algunes ocasions s'ha descrit a les salamandras adquirint figura humana, normalment d'una dòna.

Sílfides i Silfos: Les Sílfides són elementals d'Aire que prenen apariència femenina; en el seu aspecte masculí se'ls crida Silfos. Existixen molt poques descripcions sobre estos sers, pero es creu que els presten ajuda i inspiració als humans sapients i als grans macs.

Sirenes: Elementals d'Aigua associades únicament a la mar i l'aigua salada. Segons algunes versions antigues, les sirenes tenien cos d'au i rostre de dòna, pero les versions més conegudes les descriuen en la mitat del cos per a avall en coa de peix, i la mitat del cos per a dalt en tors i rostre de dòna. En l'antiga Grècia, els marins temien a la vora de les sirenes, puix creïen que eixes vores els podrien fetillar fins a afonar-els en el mar.

Trolls: Elementals de Terra. Se'ls coneix principalment en els països escandinaus i l'estatura en la que se'ls descriu varia segons el país, sent des de molt menuts fins a molt grans depenent de la zona. Es diu que els Trolls tracten d'evitar al màxim el contacte en els humans, per lo que viuen en cavernes i en les parts més obscures i inaccessibles dels boscs. La seua traça més característica és el seu enorme nas, ademés de la seua escassa inteligència.^[10]

Atres elementals

Ademés de les espècies i races d'elementals més conegudes, es coneixen atres races com les següents:

*Fades mirant a través d'un arc gòtic*, obra de John Anster Fitzgerald.

Banshees: Les Banshees (del irlandés bean si, ‘dòna dels túmulos’) són una raça de fades irlandeses la funció de les quals més coneguda és anunciar a les persones la mort d'un familiar propenc per mig d'un changlot o planyença fantasmal que travessa el bosc i que pot durar varis minuts.

Brownies o Urisk: Els Brownies són una raça de donyets natius d'Escòcia. Habiten en les cases i realisen els quefers quan ningú els veu. Deuen el seu nom a que la seua pell és de color marró (brown).

Gremlins: Els Gremlins són una raça de donyets anglesos als que se'ls atribuïx un caràcter malévolo.

Hobgoblins: Estos sers serien una raça de Goblins de major tamany, pero que no apleguen a ser tan alts com els Orcos.

Nixes: En vàries tradicions europees, les Nixes són elementals que habiten en les aigües estancades de pantans i boscs, en apariència femenina, que per lo general busquen seduir als hòmens humans. Li les descriu com molt belles i seductores, pero també vengatives i perilloses. Són especialment perilloses per als mortals que gosen banyar-se en un estany natural durant la Nit de Sant Joan, puix durant eixa nit són derogades les lleis entre mortals i sers místics.

Ogres: No existix un clar consens respecte a si els Ogres són elementals de Terra. Se'ls descriu com semblats als Orcos, pero de major tamany, gana voraç i caràcter maligne. Els agrada alimentar-se de carn humana, especialment de chiquets.

Pixies Les Pixies són una raça molt particular de fades que habiten el West Country anglés i que, molt temps arrere, varen expulsar a les Fairies, o fades tradicionals, de Cornualles i atres zones. Es creu que les Pixies són més chicotetes que les Fairies.

Puck o Robin Goodfellow: En el folclore anglés, Puck és un ser que provablement pertany a l'espècie de les fades, encara que atres versions ho cataloguen com duendecillo o elfo. Se li descriu com un diablillo domèstic o chicotet dimoni trabucant. Es creu que si se li deixen obsequios que li agraden pot fer tasques domèstiques per a les persones.

Atres elementals menys coneguts són els Imp i els Kobold (de la tradició germànica), els Boggart (d'orige celta-anglosaxó), els Lisovik o Leshi (del folclore eslau i rus), els Willi, les Veela i les Rusalka (de la mitologia eslava), els Clurichaun i Far darrig (d'orige irlandés), els Spiriduș (del folclor rumà), els Mazapégul (de la tradició italiana), les Apsarás (de la mitologia hindú), entre uns atres.

Alguns investigadors inclouen als Unicorns dins dels elementals de Terra, pero uns atres preferixen incloure'ls dins de la criptozoología o simplement dins dels bestiarios de criatures llegendàries. Els que defenen l'inclusió de l'Unicorn dins dels elementals afirmen que habiten en els boscs no hollados per peu humà, protegint la purea de la naturalea, i que poden ser vists per chiquets menors de 7 anys o per donzelles menors de 15 anys que es conserven pures i virginals.

Elementals individualisats

En l'història i les arts es coneixen elementals en identitat individual, com els següents:

Dama del Llac: En el cicle conegut com Matèria de Bretanya es coneix com la Dama del Llac (Lady of the Lake) a un esperit elemental d'un llac que custodiava l'espasa Excálibur.

Reina Mab: En el folclore anglés, la Reina Mab (Queen Mab) és un fada en un alt ranc de reina. Es creu que és una partera que ajuda als durmientes "donar a llum" als seus somis.

Elementals d'Espanya

*Duendecitos*, un gravat de Francisco de Goya.

Busgosu o Musgosu: En la mitologia asturiana i càntabra el Busgosu és un elemental de terra semblat als Faunes o Sàtirs dels grecs. Té la mitat del cos cap a avall de cabra i la mitat de dalt d'humà. Se'ls ha descrit vestint vaig dur i capell vert. Són protectors dels boscs i poden ser benèfics o malignes.

Diaños o Diantres: En les mitologia gallega, asturiana i lleonesa els Diaños són donyets janglons que poden adoptar la forma de qualsevol animal i inclús d'un bebé humà. Actuen de nit i els agrada esglayar gent.

Donyets zahorí: En Cantàbria, el Donyet zahorí és un tipo de donyet al que no li agrada fer bromes ni picardías sino que ajuda a les persones a trobar les coses perdudes. És chicotet i moreno, de cara redona, nas llarc i pèl ros. La seua veu és ronca, per lo que dona l'impressió d'estar enujat, pero en realitat és molt afable i alegre.

Martinicos o Frailecillos: El Martinico és un tipo peculiar de donyet natiu d'Espanya. Se li descriu com un diablillo cabezón, de mans grans i vestit en hàbit franciscano. En Extremadura els Martinicos són coneguts com Frailecillos. Són molt bromistes i en alguns casos es poden posar molt pesats.

Mouras o Donas: En la mitologia gallega, les Mouras són sers feéricos d'apariència femenina que habiten baix terra o en l'aigua custodiant tesors. Se'ls descriu com molt belles i es creu que en ocasions busquen amants humans, com les fades Melusines.

Mouros o Moros: En les tradicions gallega, asturiana i lleonesa, els Mouros són misterioses criatures, provablement una espècie de gnoms, que viuen baix terra extraent or. Es dediquen a l'orfebreria i la metalúrgia, tenen poders màgics i se'ls atribuïx la construcció de molts dólmenes i castros.

Tardos: Els Tardes són criatures malévolas de la mitologia gallega, de l'espècie dels donyets. Són menuts i peluts i usen gorros rojos; ademés, duen chicotetes i esmolades espases. Viuen baix terra i en les nits entren a les cases i se senten sobre el pit de les persones, provocant-els malensomis.

Tentiruju: Els Tentiruju són una raça de donyets càntabres que tenen les orelles puntagudes i usen una boina en el cap. Es tornen invisibles gràcies als brots tendres de mandrágora, lo que aprofiten per a acariciar a les mosses.

Trasgos: Elementals de Terra. Els Trasgos són una raça de donyets natius del nort d'Espanya. Se'ls sol representar en la pell morena, coa i chicotetes banyes. Són trabucants, com tots els donyets, d'esperit lliure i juganer. Per lo general es apegan a una família i inclús els acompanyen a atres llocs en cas de mudança. Existixen moltes tradicions populars sobre rituals en els que és possible desfer-se dels Trasgos.

Trasnos: El Trasno és un tipo de donyet gallec que habita les cases i fa bromes pesades als seus habitants. Se li descriu en pell morena, barba i vestint de roig; té un forat en la mà esquerra i és agarre.

Trentis: Els Trentis són una raça de donyets càntabres que habiten els boscs, són molt trabucants i visten en fulls, verdet i raïls. Els agrada pessigar les pantorrillas de les chicones per a després eixir corrent. Són molt inocents i freqüentment els presten ajuda als humans en dificultats, especialment als chiquets.

Trastolillu: En les tradicions càntabres els Trastolillu són donyets domèstics molt similars als trasgos, pero en la pell negra com la suja, el pèl llarc, ojitos verts, rabillo i cuernecillos. Els agrada usar gorros blancs en el cap. Són especialment trabucants i els agrada simular lloriqueos per a esglayar a la gent.

Xanas: Les Xanes són unes fades o nimfes natives d'Astúries i León que habiten en les aigües pures i cristalines. Són molt belles i les hi ha de pell clara o de pell obscura.

Elementals d'Amèrica

Anchimallén: Són elementals del Fòc en la tradició mapuche de Chile. Als Anchimallén se'ls descriu com a menuts sers que es transformen en esferes lluminoses o centellas. Algunes voltes adquirixen una figura pareguda a la d'un bebé humà de pocs mesos.

Aluxes: En la tradició maya del surest de Mèxic i certes zones de Belize i Guatemala, els Aluxés són els equivalents als elfos o als donyets europeus. Generalment es dediquen a furtar chiquets, extraviar el ganado i fer tot tipo de diabluras i travesuras.

Apus: En Perú, Bolívia i part de Chile, els Apus són elementals de Terra amos de les montanyes o les montanyes en sí mateixes com a sers vivents. Se'ls ha tingut per divinitats i per santuaris naturals des d'époques preincaicas.

Caipora, Caá Porá o Padremont: El Caipora és una criatura de la mitologia Tupi-Guaraní del Brasil. Li'l representa com un chiquet de pell obscura i cabellam llarc que té els peus cap a arrere. Es diu que viaja a llom d'un pecarí, que és molt ribalt i li agrada fumar cigarret. A voltes se li descriu en cap de rabosot. Se li considera rei dels animals i de la selva, és vengatiu en els caçadors que no respecten les regles de la caça justa, borra les chafades dels animals per a que no siguen trobats i fa que els caçadors es perguen.

Candileja o Bolefuego: En les tradicions dels Plans Orientals de Colòmbia, les Candilejas són boles de fòc que suren en l'aire i perseguixen als humans. Encara que no és segur que es tracte d'elementals de Fòc, se'ls atribuïx certa inteligència i violència en perseguir a les persones que les maldixen o a els qui volen talar els arbres en la selva.

Estàtua d'un Chaneque conegut com «La Abuelita».

Chaneques: En náhuatl, Chaneque significa «amo de la casa», o també «el que habita en llocs perillosos». Els Chaneques són criatures de la mitologia mexica. Les seues funcions els fan equivalents als gnoms germànics i escandinaus, puix es dediquen a cuidar els monts i els animals selvats. Es creu que poden prendre qualsevol forma, incloent la humana, i que són molt bolers i trabucants.

Cherufe: Elemental de Fòc que per als mapuches de Chile és una criatura jagantesca de roca ardent o roca fosa que menja gent. El Cherufe viu en els volcans i llança boles de fòc per a atacar i per a defendre's.

Chullachaqui o Shapishico: En les creències de les selves del Perú, els Chullachaqui són donyets o gnoms descrits com diablillos guardians del bosc. Per lo general es mostren amables davant els caminantes solitaris que transiten per les selves i boscs, pero en ocasions poden tornar-se agressius contra les persones que no els agraden. Se'ls descriu en grans capells, nas prominent, orelles puntagudes i ulls rojos.

Chuzalongo, Chiro o Indi del Mont: El Chuzalongo és una criatura que habita les penyes dels Vages equatorians. Se li descriu com un chiquet d'uns 6 anys de cabellam llarc i rossa, pell blanca i ulls clars, en els peus tornats cap a arrere i un pene enorme que deu dur al muscle. Té traces malignes i una gana sexual desenfrenada; inclús pot aplegar a matar a les persones. No resulta clar si es tracta d'un elemental o d'un atre tipo de criatura.

Ciguapas o Ciguayas: Les Ciguapes són elementals d'Aigua de la mitologia de República Dominicana, Cuba i part de Centroamérica. Se'ls descriu com a nimfes que apareix en les corrents d'aigua; tenen apariència de dònes indígenes i els seus peus estan tornats cap a arrere. Embrujan i seduïxen als hòmens per a perdre-els. Es creu que en les nits de lluna plena és possible capturar-les, encara que moren al poc temps d'haver segut atrapades. Se'ls relaciona en els esperits Maboya.

Cipitío: El Cipitío és un personage de llegenda d'orige náhuatl en Nicaragua, Hondures, Mèxic, Guatemala i El Salvador. No és segur que es tracte d'un elemental, pero se li descriu en característiques similars a les dels donyets. És menut, usa un gran capell, té el poder de teletransportarse i li divertix fer-els bromes pesades als humans.

Curupira: El Curupira és un ser al que es considera guardià dels monts en la mitologia tupi, en la selva de l'Amazones brasiler. Té els peus invertits cap a arrere i el seu cabellam és d'un roig llameante. Tolera als que cacen animals per necessitat, per a alimentar-se, pero s'enfurix contra els que cacen per plaure.

Donyets del bacín: En les tradicions de Costa Rica és molt popular la creència en els Donyets del bacín, que fan travesuras en les cases, protegixen a les famílies que els agraden pero també rapten chiquets i adults. Se'ls descriu en una altura de fins a 50 cm, vestint robes estrafalarias de colors chillones i gorros rojos. Algunes versions afirmen que tenen pates de gall que deixen chafades al revés. Quan es encariñas en una família, poden fer els oficis de la casa.

Amo del Mont o Vell del Mont: En Costa Rica i atres països de Centroamérica, l'Amo del mont és descrit com un jagant fantasmal que vaga pels boscs i les montanyes llançant alaridos aterradores. Té un sol ull, pot cridar i controlar als animals i fer que ploga o bufe el vent en gran força.

Güije o Chichiricú: Els Güijes són una raça de donyets cubanos. Se'ls descriu com negritos diminuts de faccions grotesques i ulls saltones que van nuets o coberts en juncs. Viuen en rius i charcas, els agraden les dònes humanes i en les nits esglayen als viagers.

Hojarasquín del Mont: En les tradicions llauradores colombianes es descriu al Hojarasquín del Mont com un arbre-home o com una espècie d'hombrecillo completament cobert de fullage que protegix la naturalea i perseguix als que talen arbres de manera indiscriminada, pero que ajuda a les persones de bon cor que per accident es perden en els boscs i les selves.

Home Caimà: En les tradicions populars de la costa Carib de Colòmbia, l'Home Caimà és una criatura elemental d'Aigua, específicament protector del riu Magdalena. Se li descriu en la mitat de dalt del cos d'humà i la mitat d'avall de caimà. Es creu que protegix als peixos del riu i se li atribuïxen numerosos raptes de dònes jóvens.

Kurupí: En la mitologia guaraní, el Kurupí és una espècie de donyet maligne d'aspecte grotesc i membre viril descomunal. Busca dònes vérgens en la selva per a abusar-les i després devorar-les.

Laftrache: En Chile, les tradicions del poble mapuche parlen dels Laftrache, una raça de gnoms que provenen del Minchenmapu la «Terra dels Esperits del Desequilibri». Actualment habiten una regió subterrànea coneguda com Laftrachemapu, la «Terra de la Gent Menuda».

Madremontes o Madreselvas: En el folclor colombià, les Madremontes són criatures elementals d'apariència femenina i salvage que van per la floresta nuetes, cobertes de juncs, verdets i fulls, i a les que es considera protectores dels boscs i les selves.

Momoyes, Mamóes o Mumúes: Són donyets o gnoms natius de la zona andina de Veneçola. Són descrits com hombrecillos de 40 cm d'altura, vestits a la manera indígena i en enormes capells. Habiten principalment en estanys i rius. Defenen la naturalea i els fan travesuras i bromes pesades als humans.

Muqui o Anchanchos: En la mitologia dels Vages del Perú, els Muqui són criatures mineres molt similars als gnoms o als nanos. Se'ls descriu com a sers d'uns 50 cm d'altura, poderosos i huraños, de veu ronca i orelles puntagudes, que poden concedir riquees si es fa un pacte en ells. Els agraden les dònes humanes, el licor i mastegar fulls de coca.

Pombero: El Pombero és una raça de donyet guaraní present en Paraguay, el noreste d'Argentina i el sur de Brasil. Aquells humans que volen guanyar els seus favors li deixen ofrenes de tabac, aguardiente, mel o canya. Ajuda a cuidar els animals de granja, pero també pot fer maldats si no se li donen les ofrenes que li agraden. Se li descriu de baixa estatura, de pell negra i pèl negre o blanc.

Pukwudgie: En les tradicions dels natius nortamericans, els Pukwudgie són una espècie de donyets o gnoms de 4 a 5 polzades d'altura. Apareixen i desapareixen a voluntat, usen màgia, creen fòc i llancen fleches enverinades. Unes voltes són benèfics i atres voltes malvats.

Sacháyoj : En Argentina es creu que el Sacháyoj (del quichua sachayuq, «Amo del Bosc») és l'amo del mont de Santiago del Estero. És descrit com un chicotet hombrecillo en barba llarga i capell gran que du quirquinchos penjats del cinto. És el protector de la selva, dels arbres i dels animals.^[11]

Sumpall: En la tradició mapuche de Chile, els Sumpall són criatures elementals de l'element Aigua. Tenen la mitat del cos de peix, i l'atra mitat d'humà, encara que poden canviar la seua apariència per a semblar completament humans. Es mostren en apariència tant masculina com a femenina. Cuiden rius, mars i llac, poden raptar als humans en el seu consentiment i també poden adoptar la figura de certes aus.

Tin-Tin: En l'Illa Puná d'Equador, el Tin-Tin és descrit com un chicotet donyet maligne que té el membre viril excessivament gran i que arrastra pel sol. Usa un gran capell, emet lúgubres chiulits ululantes i perseguix a les dònes, especialment a les velludas, per a posseir-les sexualment.

Traucos: En la mitologia chilota de Chile, el Trauco és una espècie d'ogre en característiques d'íncubo. Medix fins a 80 cm, les seues faccions són desagradables i no té peus, puix les seues cames terminen en muñones. Té una força descomunal, es passeja en un bastó i un astral màgica pels boscs, fetilla a les dònes en la mirada i després abusa d'elles per a deixar-les embarassades.

Tunjos: En la cultura muisca de Colòmbia els Tunjos eren ofrenes en formes antropomorfas i d'animals fetes en or que s'oferien als deus en els estanys o baix terra. Posteriorment, en la tradició folklòrica colombiana, els Tunjos han segut descrits com a criatures en forma de chiquets menuts o bebés que enganyen als caminantes en el camp o que apareixen prop d'estanys encantats i els cossos dels quals, per lo general, són de color dorat.

Elementals d'Àsia

Asuang: En la tradició popular del archipèlec filipí, els Asuang són una raça de donyets o menuts dimonis de costums nocturnes que poden adoptar qualsevol forma animal. Furten chiquets i extrauen en les seues llengües els fetos a les dònes embarassades.

Diwata o Engkanto: Els Diwata són esperits del Sur de les illes Filipines als que se'ls considera guardians de la naturalea. Poden presentar-se en apariència femenina o masculina. Se'ls descriu com a sers de gran bellea als que se'ls fan rituals i ofrenes.

Dokkaebi: Són una espècie de Donyets, Goblins o diablillos coreans. Als Dokkaebi se'ls atribuïxen grans poders i un caràcter trabucant. Es creu que es divertixen fent-els bromes pesades als humans.

Kami: En Japó, els Kami són una gran varietat d'esperits, des de deidades personificades fins a esperits de la naturalea que s'assimilen als elementals perque hi ha Kami dels arbres, els rius, les montanyes, etc., ademés dels vents, els trons, les tormentes, entre atres forces naturals.

Mogwai: En la mitologia chinenca tradicional, els Mogwai (el nom de la qual significa «esperit maligne» o «dimoni») són menuts sers que es reproduïxen en l'aigua de pluja. Tenen el cos pelut, i passada la mijanit es convertixen en sers malignes.

Tengu: Són criatures de la tradició sintoísta japonesa, normalment associades als donyets. Es diu que els Tengu adopten diverses formes, des d'aus de rapa fins a gossos rabiosos o inclús la forma humana. Solen ser de mal caràcter, pero també fan bromes pesades als humans. La creència afirma que molts dels que entren en contacte en els Tengu terminen perdent la raó.

Teories

Teòrics europeus

Paracelso

En el XVI, l'alquimiste i astrólogo suís Paracelso va ser provablement el primer en sistematisar l'informació referent als sers elementals, en el seu tractat titulat Liber de Nymphis, sylphis, pygmaeis et salamandris et de caeteris spiritibus (Tractat dels Ninfos, Silfos, Pigmeos, Salamandres i atres sers), publicat en 1566, despuix de la seua mort. La classificació dels sers arquetípicos de cada element, segons Paracelso, és la següent:

Nimfes i Ninfos: Sers de l'element Aigua.
Gnoms, Pigmeos o Donyets: Sers de l'element Terra.
Silfos i Sílfides: Sers de l'element Aire.
Salamandres: Sers de l'element Fòc.

Paracelso incloïa entre estos sers als jagants, i afirmava que, encara que en general els elementals adquirien figura humana, eren d'un orige completament distint al dels humans i els animals. També afirmava que els sers d'un element no tenen cap contacte ni víncul en els d'un atre element. Dia que els noms pels que li'ls coneix són una mera referència arbitrària que molt poc deu importar, i ell mateixa proponia una atra classificació, que és la següent:

Ondinas o Undinas: Sers de l'element Aigua.
Sylvestris (també coneguts com "hòmens salvages"): Sers de l'element Aire.
Gnoms: Sers de l'element la Terra.
Vulcanos: Sers de l'element Fòc.

En l'obra de Paracelso es troben numerosos elements del folklore i l'animisme propi de certes creències de l'antiguetat clàssica.

Alexander Sethon

En el XVI, l'alquimiste escocés Alexander Sethon va estudiar els diferents elements de la Creació, des dels menuts sers de la naturalea fins al mateix Cel, la composició dels astres i el fòc més pur a on habita Deu, en la llum inaccessible.

Segons este autor, la realitat és doble: per una part, està el pla de lo sensible i lo empíricamente cognoscible, i per una atra part està el pla de lo espiritual, imperceptible per als sentits vulgars i corrents del ser humà, pero que és accessible a aquells en capacitats de clarividencia.

Per a Sethon, els sers elementals ajuden a construir el món (per eixemple, els gnoms formen i mantenen els minerals i les pedres precioses a l'interior de la terra), pero la seua apariència física, assimilada com antropomorfa, és producte exclusivament de la superstició popular, mentres que, en canvi, la seua verdadera apariència és inexpresable, puix va molt més allà de lo material.^[12]

Heinrich Cornelius Agrippa

Heinrich Cornelius Agrippa, en la seua d'Occulta Philosophia (1531-33), també va escriure sobre els elementals, pero no els va donar noms, sino que es va referir a ells com a «sers ardents, acuosos, aéreus i terrestres».

Geoffrey Hodson

Geoffrey Hodson va ser un ocultiste, teósofo i místic anglés que va viure entre 1886 i 1983. En el seu llibre El regne dels deus estudia les jerarquia angélicas, i tracta el tema dels elementals, o formes astrals i etéricas, als que crida "deus menors". Segons este autor, els elementals es troben en l'escala inferior de la jerarquia angélica, i habiten en els quatre elements de la naturalea.

Este autor afirma que els elementals usen dos cossos distints. Un és el cos astral permanent, i l'atra consistix en un oreig esfèric i multicolor que rodeja la forma interior "feérica". En este sentit, les descripcions físiques sobre estos sers (ales, banyes, atavíos, etc.) serien condensació que des de la seua dimensió fan fins a la dimensió humana, mentres que les vares apareixerien de forma espontànea com a símbol de poder i autoritat.

Teòrics nortamericans

Edain McCoy

En 2004, l'historiadora i experta en màgia celta Edain McCoy va estudiar el tema dels elementals en el seu llibre Guia de les fades i atres sers fantàstics. Esta autora afirma que les fades són sers en personalitat individual, sensibles, en emocions i drets, i que habiten en un pla d'existència diferent a l'humà. També diu que algunes fades poden ser malicioses i fins a perilloses.

Scott Cunningham

En el XX, el wiccano nortamericà Scott Cunningham va afirmar que la màgia en nucs es remonta a les fades i els elfos, que per les nits acostumen a fer nucs en el cabell de la gent, en les crines dels cavalls o en el pèl de molts animals.

Teòrics espanyols

Benito Jerónimo Feijoo

En el XVIII, l'ensagiste i polígrafo espanyol Benito Jerónimo Feijoo va escriure un ensaig titulat «Donyets i Esperits familiars»,^[13] en el seu Teatre crític universal, en el que, citant al pare Font la Penya, diu que els donyets no són ni àngels, ni dimonis ni ànimes en pena. Seguint al mateix autor, senyala que els donyets serien certa espècie d'animals aéreus engendrats per la putrefacció de l'aire i vapors corrompidos, encara que Feijoo no està d'acort en eixa hipòtesis.

Feijoo afirma que tots els testimonis recopilats sobre l'existència d'estes criatures, confirmen que no es tracta de sers malignes, com podrien ser els dimonis, sino més be ribalts i trabucants. Encara que este autor analisa el tema dels donyets d'una manera racional, i conclou que no creu en la seua existència, compara, no obstant, les històries que es conten sobre ells en els genis cridats Lares, Larves i Lémurs pels antics romans.

Jesús Callejo i Carlos Canals

Jesús Callejo i Carlos Canals són dos investigadors espanyols que varen escriure la Guia de sers màgics d'Espanya, una trilogia composta per tres volums: Donyets, Gnoms i Fades. Esta obra es constituïx en la primera gran compilació de testimonis i informació sobre sers elementals de tota Espanya, encara que ya abans s'havien escrit llibres que recopilaven informacions de regions aïllades del país.

Segons Jesús Callejo, les Fades són elementals associades principalment a les flors de les plantes, mentres que els Gnoms estarien associats a la terra, per lo que permaneixen amagats en boscs profunts i coves. Sobre els Donyets, este autor afirma que són els més propencs als humans, puix els agrada inmiscuir en les cases i curiosear sobre la vida de les persones.

Teòrics hispanoamericans

Jorge Ángel Livraga Rizzi

Jorge Ángel Livraga és un filòsof, historiador i antropòlec argentí que ha estudiat el tema dels elementals. Per a este autor, els elementals són formes de vida dins dels elements i els cossos dels quals no estan estrictament en el pla físic, per lo que resulta molt difícil descriure la seua apariència. No obstant, en algunes ocasions poden manifestar-se d'alguna manera en el pla físic, i en eixos casos adopten formes similars a les conegudes pel ser humà, sent eixes formes aquelles en les que se'ls ha descrit a la llarc de l'història.

Este autor coincidix en la majoria de teòrics en dir que els elementals són anteriors a l'aparició del ser humà en la Terra. Afirma que els elementals són habitants, guardians i consubstancials dels elements.

Liliana Chelli

Liliana Chelli és una elficóloga argentina especialisada en l'estudi dels donyets, per lo que és més coneguda com duendóloga. Per a esta investigadora, els gnoms són sers molt més vells que els donyets, i poques voltes es deixen percebre pels humans, puix preferixen viure en entorns alluntats de la civilisació humana com a coves i montanyes. En canvi, els donyets, segons Chelli, són més jóvens i permaneixen actius en les cases, en companyia de les persones.

Cristina Cortés d'Herwig

Museu dels Donyets en Huasca d'Ocampo, Mèxic.

Cristina Cortés d'Herwig és una elficóloga i duendóloga mexicana especialisada en el fenomen conegut com a “engrunsadores” o trenes que els donyets fan en les crines dels cavalls. És directora del Museu dels Donyets, ubicat en la ciutat mexicana d'Huasca d'Ocampo, en l'Estat d'Hidalgo. És autora del lliure Donyets... En les crines en la mà.

Hipòtesis sobre el seu orige

La neutralitat del punt de vista d'este artícul o secció està en disputa.
Per favor, discutix este tema en la pàgina de discussió abans de fer canvis substancials.

Segons algunes tradicions, es creu que l'apariència humana en la que es descriu a molts elementals, inclús en paraments i vestits, és solament una ilusió creada per a que puguen ser identificats. La creència més generalisada indica que són anteriors a l'aparició de l'home en el planeta. En círculs esotèrics es diu que quan el planeta era solament una massa incandescent i sense vida, els elementals estaven presents planejant la construcció i la vida futura, ajudant als Esperits Superiors, Arquitectes Còsmics, i d'esta manera eren els encarregats de coparticipar en l'obra del creador.

Les salamandres –elementals del fòc- cuidaven la massa de gasos radioactius presents en el planeta i de la matèria incandescent que devia anar sedimentándose i gelant-se de poc, per a que el planeta en formació poguera ser habitable.

Els silfos, elementals de l'aire, cuidaven de l'evolució d'eixos gasos tòxics, per a conseguir l'equilibri químic i l'evolució dels violents vents i tormentes nuclears que assotaven al planeta en formació, allà en els començos de l'història còsmica.

Els Esperits Superiors o Arquitectes Còsmics ya tenien planejat tot tipo de vida que sorgiria en la terra, seguint les orientacions del Creador. Estava tot programat en la Ment Divina. Només feya faltava que s'establira l'orde, per a que eixos esperits de la naturalea o elementals pogueren, finalment, escomençar el procés d'evolució i vida sobre el planeta terra, com a colaboradors immediats dels arquitectes celestials.

Quan els gasos es varen fer líquits i varen caure sobre el planeta en forma de gotes d'aigua, pluges i tormentes violentes que varen inundar casi tota la seua superfície, varen aparéixer els elementals de l'aigua: Sirenes, Nimfes i Nereidas, per les explosions nuclears, llevant-els les matèries denses i pesades que encara hi havia en suspensió.

En l'Univers existixen, entre atres Caps Espirituals, esperits guardians, orientadores, protectors, i organisadors de tota la creació. Els elementals, els seus colaboradors, varen ser, per lo tant, anteriors a l'aparició de l'home sobre la terra i els encarregats d'harmonisar les condicions bàsiques per a l'aparició de la vida en els seus varis regnes.

Quan el planeta va començar a gelar-se i a estabilisar-se, ya estaven presents els elementals de la terra: Gnoms, Donyets i Fades, a fi d'armar els elements del seu nivell, o siga, els primers esbossos d'arbusts i pedres. Estaven donant orige a tot lo que germinaria despuix, en el treball de millons d'anys.

És curiós observar que des de l'antiguetat més remota, els elementals varen ser representats de manera casi idèntica pels pobles més diferents, per eixemple, els sumerio, els caldeos, els egipcíacs, els chinencs, els pobles indígenes d'Àfrica, Polinèsia i Amèrica. Els dibuixos que es varen trobar els mostren de manera casi idèntica, no importa cuan llunt estigueren eixos pobles uns d'uns atres. Açò nos du a pensar que els elementals sempre es varen comunicar en els sers humans, mantenint un patró energètic que permetera vore'ls i identificar-els. Estaven presents en casi tots els ritos sagrats, especialment en aquells en que es demanava la protecció celestial per a les collites i les sembres.

Li'ls representa com a deus mitològics i eren objecte de privilegis, per part dels sacerdots i del mateix poble. No només li'ls invocava per a que protegiren les sembres sino també per a que aquietasen les aigües, apagaren incendis i contingueren tempestats. O siga, protecció dels quatre elements. Apareixen les seues figures, casi idèntiques, tant en l'Europa central del XV com en l'Índia milenària i màgica, 2000 anys abans de Crist.

Els elementals eren amats i temuts al mateix temps, ya que tant beneficiaven com perjudicaven. Varen ser sempre considerats sers duals. Ells tenen un tipo de vibració molt ràpida i elèctrica, que els permet traslladar-se d'un lloc a un atre a la velocitat de la llum.

Li'ls considera esperits juganers, animats, trabucants, sense molta responsabilitat i ardus treballadors de la naturalea. No tenen un concepte molt clar del ben i del mal i per això poden ser manipulats per als treballs de màgia negra. Tal volta, el seu nivell de consciència se semble a la d'un chiquet que encara no sap distinguir entre encertat i errat.

El fet de no tindre un nivell de madurea espiritual suficientment desenrollat per a diferenciar el ben i el mal, els fa semblants a criatures trabucants, inconscients i inocents, com la pròpia image física en la qual es presenten davant els hòmens. Si per la seua falta de consciència madura, alguna volta varen ser usats per a practicar el mal, varen pagar molt car esta acció perque varen retrocedir en el seu camí espiritual d'evolució.

Elementals en la cultura popular

En les arts i la cultura popular, els elementals han tingut una notable presència.

Lliteratura

Somi d'una nit d'estiu: És una comèdia de William Shakespeare escrita al voltant de 1595 que conta, entre atres coses, les aventures de Titania, la reina de les fades, Oberón, rei de les fades, i Puck, servidor d'Oberón.

Música

The Fairy Queen: (La Reina de les Fades) És una semiópera de 1692 en música del compositor britànic Henry Purcell i llibret en anglés anònim, adaptació de la comèdia de William Shakespeare Somie d'una nit d'estiu.

Cine

Legend (1985)
Willow (1988)
La llegenda màgica dels Leprechauns (1999)
Merlín (1999)
Maléfica (2014)
Spider-Man: Llunt de casa (2019)

Vore també

Referències

↑ Carole B. Silver, Strange and Secret Peoples: Fairies and Victorian Consciousness, p. 38 ISBN 0-19-512199-6
↑ Ruland, 2007, p. 61.
↑ McCoy, 2007, p. 12.
↑ McCoy, 2007, p. 14.
↑ Levy, 2000, p. 154.
↑ Levy, 2000, p. 166.
↑ Levy, 2000, p. 158.
↑ Levy, 2000, p. 156.
↑ Levy, 2000, p. 179.
↑ Levy, 2000, p. 186.
↑ Bossi, 2004, p. 18.
↑ Baquedano Morals, 2008, p. 2.
↑ Teatre critique universal o Discursos varis en tot gènero de matèries, per a desengany d'errors comuns..., Tom tercer, Discurs quart, Madrit, 1729.

Bibliografia

Baquedano Morals (2008). Salamandres i Silfos: una aproximació als elementals en la lliteratura francesa dels sigles XVII i XVIII (en espanyol), Universitat de Saragossa.
Bossi, Elena (2004). Sers màgics que habiten en l'Argentina (en espanyol), Universitat Nacional de Jujuy.
Levy, Joel (2000). Gran enciclopèdia dels sers màgics (en espanyol), Editorial Oceà de Mèxic S. A..
McCoy, Edain (2007). Guia de les fades i atres sers fantàstics (en espanyol), Santillana Edicions Generals.
Ruland, Jeanne (2007). Enciclopèdia de les fades, els elfos i els gnoms (en espanyol), Edicions Obelisc S. L..

de:Vier-Elemente-LehreAb dem Mittelalter in Europa

Este artícul conté una traducció derivada de «Elementales» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Carole B. Silver, Strange and Secret Peoples: Fairies and Victorian Consciousness, p. 38 ISBN 0-19-512199-6

[FOOTNOTERuland2007{{{c}}}61-2] Ruland, 2007, p. 61.

[FOOTNOTEMcCoy2007{{{c}}}12-3] McCoy, 2007, p. 12.

[FOOTNOTEMcCoy2007{{{c}}}14-4] McCoy, 2007, p. 14.

[FOOTNOTELevy2000{{{c}}}154-5] Levy, 2000, p. 154.

[FOOTNOTELevy2000{{{c}}}166-6] Levy, 2000, p. 166.

[FOOTNOTELevy2000{{{c}}}158-7] Levy, 2000, p. 158.

[FOOTNOTELevy2000{{{c}}}156-8] Levy, 2000, p. 156.

[FOOTNOTELevy2000{{{c}}}179-9] Levy, 2000, p. 179.

[FOOTNOTELevy2000{{{c}}}186-10] Levy, 2000, p. 186.

[FOOTNOTEBossi2004{{{c}}}18-11] Bossi, 2004, p. 18.

[FOOTNOTEBaquedano_Morals2008{{{c}}}2-12] Baquedano Morals, 2008, p. 2.

[13] Teatre critique universal o Discursos varis en tot gènero de matèries, per a desengany d'errors comuns..., Tom tercer, Discurs quart, Madrit, 1729.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]