Cipitío
El Cipitío (també cridat Cipitío, Cipitín, Cipitillo, Cipito, Cipe, Cepit, Juan, Tzipitío o Tzipit) és un ser considerat llegendari d'orige náhuat en Nicaragua, Hondures, Mèxic, Guatemala i El Salvador.
Orige
La llegenda del Cipitío se situa en un context precolombícita requerida i relata la seua genealogia i les raons per les que, segons el relat, ell i la seua mare, Sihuehuet, varen ser castigats. En distintes versions es descriu al personage en una vestimenta i costums particularscita requerida. També se li atribuïxen habilitats, facultats o poders sobrenaturalscita requerida, que en la narració utilisa principalment en fins lúdics.
En El Salvador i Mèxic s'ha senyalat que la llegenda ha segut utilisada en fins educatius dirigits a la chiqueacita requerida, en tant presenta elements associats a tradicions indígenes de la regió i sol incorporar advertències sobre el conte familiar o les conseqüències de determinades conductescita requerida. En eixe marc, el relat forma part de la tradició oral llatinoamericana, en variants localscita requerida.
El personage és part de la cultura salvadorenya i li l'ha mencionat com un icon vinculat a narracions d'orige indígenacita requerida. Autors i guionistes han repres/représ la figura en les seues obrescita requerida; aixina mateix, s'ha indicat que va servir d'inspiració per a una série televisiva que aborda problemàtiques culturals i socials salvadorenyes des de la perspectiva de la llegenda del Cipitíocita requerida.
Història
Segons una versió de la llegenda, hauria naixcut de la relació de la seua mare, la deesa llunar Sihuet o Sihuehuet, en el deu Lucero del Matí; en eixe relat es menciona, ademés, un agravi al deu Sol.[1] Com a conseqüència, el relat senyala que Tláloc va condenar tant a la mare com al fill: a ella la va degradar de deesa Lluna a dòna errante, i al chiquet ho va condenar a no créixer i a permanéixer, de forma permanent, en l'edat de dèu anys.[2]
Una atra versió relata que la seua mare va seduir a un príncip nahua cridat Yeisun, fill de Tláloc, en qui va tindre un fill al que varen cridar Cipit (en l'ortografia actual del náhuat s'escriuria Tzipit). En esta narració s'afirma que la mare no es va fer càrrec del chiquet i ho va descuidar mentres s'absentava; en enterar-se, Tláloc hauria maldit a la mare i condenat a Cipit a ser un chiquet de dèu anys fins al fi dels temps.[3] També es registren versions en les que Cipit mor a causa del descuit de la seua mare.
Durant sigles, en algunes interpretacions se li ha presentat com deïtat vinculada a relacions prohibides o adúlteras, i el seu nom s'ha relacionat en el deu Xipe Tótec.[4] En l'actualitat se li menciona com a personage de la cultura popular d'El Salvador, a on sol representar-se com un chiquet que vaga de manera errante.
El Cipitío és un ser propi del folklore salvadoreny, guatemaltec i mexicà. La tradició oral ha transmés el relat de generació en generació, en variants regionals, encara que sol conservar elements comuns. El nom prové del nahuat tzi'pit, que significa chiquet, d'a on prové la paraula "Cipote", utilisada per a nomenar als infants en El Salvador. O també podria derivar del náhuatl, tzipitl, que significa 'chiquet desmedrado'.[5]
Vore també
Referències
- ↑ «EL ZIPE» (en és-és). Estanquillo's Blog. Consultat el 30 d'abril de 2020.
- ↑ L'història del Cipitío
- ↑ La Siguanaba i el Cipitío
- ↑ «LA LLEGENDA DEL CIPITÍO» (en és). Hondures en les seues mans. Consultat el 10 de novembre de 2019.
- ↑ Ferrero, Luis (2002). Mil i tants tiquismes: costarricensismes (en és), EUNED. ISBN 9789968311816.
Bibliografia
- Miguel Ángel Espino (1967). Mitologia de Cuscatlán, Sant Salvador: Direcció general de Publicacions.
- Rebuig Colom (1997). Parlen els nahuals, Sant Salvador: UCA.
- Salarrué (1954). Trasmallo, Sant Salvador: Direcció general de Belles arts.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cipitío» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.