Chullachaqui
El Chullachaqui, en espanyol i també en quechua chullachaqui o chulla chakji[1][2] (del quechua chullachaki = un peu, chulla o ch'ulla = impar, desigual, únic, asimètric, chaki = peu)[3]Erro en la cita: Còdic d'obertura <ref> sense el seu còdic de tancament </ref>[4]
Descripció
Ho criden Chullachaqui (de peu disparejo) i és considerat el faune, esperit o guardià del bosc; infunde respecte i temor a propis i estranys. Està associat o relacionat, a sovint, en el diable, en algunes variants, i en part, en sers demoníacs. Ademés, conten que no solament és un, sino varis. En atres creències, es creu que el Chullachaqui s'origina d'una relació d'un donyet en un dimoni, sent una espècie híbrida entre estes dos criatures.
Generalment es presenta a els qui caminen solitariament per les trochas. Segons la tradició popular, algunes voltes es presenta de manera amistosa i otorgant regals de la Selva, sempre i quan qui els rep no diga l'orige de la seua bona sòrt; atres voltes es presenta agressiu. Pero, per lo general, solament desnuga la seua agressió cap a persones pecadoras, corruptes o els ateus.
Alguns li atribuïxen un esperit infantil, perque seqüestra chiquets per a jugar en ells, sense fer-los mal; uns atres en canvi diuen que els rapta, els destrossa i li'ls menja.[5] Els que, supostament, han tingut una experiència personal en el Chullachaqui, diuen que se'ls va presentar quan realisaven alguna llabor pròpia del lloc, en una figura familiar que els feya senyes per a que la víctima present ho seguixca; despuix d'un bon temps es donen en la sorpresa de que ha desaparegut i els ha dut a un lloc enmarañado del bosc.[6]
Els qui diuen haver-ho vist, sostenen que usa un gran capell de palla que oculta un rostre arrugat, en el que destaca un prominent nas, orelles puntagudes i ulls rojos. A penes si reglota el metro d'estatura i vist harapos molt bruts. Uns atres diuen que camina encorvado i en els peus ladeados.[6] Pero la característica principal, de la que deriva el seu nom, es referix als seus peus: un és d'un humà i l'atre d'un animal (venado, sajino, tortuga, gall, etc.): tal com es deixen impresos en el fanc per a on circula.[5] D'allí el seu nom Chullachaqui àmpliament conegut en Mare de Deu, la part selvática de Cuzco, Tingo María, Loreto, San Martín i Ucayali. Ademés en Huánuco, en a on se li coneix per tsulla chaki que significa "un sol peu", s'esglaya quan li crides en l'oït, pero té que estar tranquil.
En la ficció
- En 2007, el curtmetrage Chullachaqui de Dorian Fernández-Moris referenció a la llegenda.
- És mencionat en la película colombiana L'abraç de la serp de Ciro Guerra, nominada en 2016 com millor película en llengua estrangera en l'edició 88 dels Premis Óscar.[7]
Vore també
Referències
- ↑ Carranza Romero: Diccionari Quechua ancashino. espanyol
- ↑ Gustavo Rodríguez. El chullachaki en l'atra selva. Lima: QG editors, 2011. 48 pp. (Colecció Sobrenatural del diari Correu, 2011)
- ↑ Fabián Potosí C. et al., Ministeri d'Educació de l'Equador: tsulla chaki Quito (DINEIB, Equador) 2009 [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ (1970) José María Arguedas i Francisco Esquerre Rius (ed.). Mits, llegendes i contes peruans, 2ª edició, Casa de la cultura del Perú, pp. 269 i ss.
- ↑ 5,0 5,1 Fernando Iwasaki. Tres nits de corbata. en: Antologia de sers de la nit, Edicions del Plenilunio, p. 51.
- ↑ 6,0 6,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaoiamentar - ↑ «Oscars: Colòmbia Selects 'Embrace of the Serpent' for Foreign-Language Category» (en en). The Hollywood Reporter. Consultat el 17 de setembre de 2015.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Chullachaqui» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.