Ciguapa

La Ciguapa (del náhuatl cihuatl, «dòna»), també cridada Siguapa o Ciguaya, és una criatura mítica femenina, similar a una dòna indígena, que camina en els peus tornats al revés. Emet alaridos similars al trinat de la perdiu. Segons la mitologia o llegenda, ix de nit a la vora de corrents d'aigua i pot embrujar als hòmens. En l'ajuda d'un gos blanc, les ciguapas poden ser atrapades en les nits de lluna creixent, encara que és tal la seua pena per la captivitat que acaba morint. També se'ls classifica com maboyes.

Encara que es tenen com les primeres referències de l'orige de la ciguapa com a tal, les procedents de la lliteratura aportades en el XIX, la primera d'elles en 1866 per l'escritor dominicà Francisco Javier Angulo Guridi (1816-1884), qui introduïx la corrent indianista en la lliteratura dominicana en el seu drama Iguaniona (escrit en 1867) i els temes de la llegenda local com el relat “La Ciguapa”, escrit en 1866.

El tema de la ciguapa és un tema molt anterior, tant que alguns investigadors ho situen en l'época colonial mentres per a uns atres, el seu orige es remonta a l'época prehispánica.

per a Fra Cipriano d'Utrera (1886-1958) qui es va enterar de la seua existència en 1911 diu lo següent del mit caribeny: “Com a tal propietat de peus reversibles forçosament hauria de dir-se d'espècie animal no humana, allò es té per tots com a patranya i tal que no recordem haver llegit res escrit sobre la Ciguapa. En tot, l'antiguetat, aparentment, és respectable, siquiera en el fonament primer, de lo rar que traspasse els llímits de l'espanyola”. (1951: 264)

Recorda Utrera a continuació: “Ho va reduir a relació de semblança en les pintures que en Espanya i en Itàlia la gent principal tenia com de sers estranys el bisbe Alejandro Geraldini, qui diu en el seu “Itinerarium ad Regions sub Equinoctiali” PIago constit. ed. de 1637, llibre XV, pág. 218: “Que en una remot part de l'Illa ad Septentrión, front d'un mont altíssim i inaccessible en absolut, hi ha uns hòmens selvats, en tot el cos cobert de pelusses llargues, llevat els peus, les mans, els genolls i la cara, com es veuen pintats en zaguanes i atris en les cases de la gent principal en Espanya i Itàlia, i que tals hòmens eviten tota comunicació en els demés hòmens, i si per cas alguna volta baixen al pla i se'ls oferix vore viager algun, en gran velocitat s'arrepleguen al mont que no hi ha cavall en que se'ls seguixca, que puga ser més veloç que aquells salvages.”(Gabriel Atiles 2013)

Esta criatura és principalment partix del folklore de República Dominicana, Cuba, Puerto Rico i inclusivament de Centroamérica.

Orige

Per a molts, l'orige d'esta criatura és desconegut. No obstant, s'ha propost l'hipòtesis de que tinga un orige africà. El problema està en el desenroll tardà de la llegenda i la seua absència en atres poblacions afroamericanes, incloent Haití. Uns atres creuen que el seu orige ve dels Ciguayos de Quisqueya, que es caracterisaven per ser els guardians de l'illa contra l'arribada dels Caribes, ya que sempre atacaven pel costat de l'illa que ells habitaven, la Baïa de Samaná. Es diu que per esta raó devien estar preparats per als atacs dels caribes en qualsevol moment i que ho feyen tenint els peus apuntant a la mar i el restant del cos apuntant a a on estigueren mirant llavors. D'ahí que la Ciguapa tinga els peus en contra direcció a la seua vista.

Els orígens de la Ciguapa, no obstant, realment poden estar possiblement relacionats en l'arribada de Cristóbal Colón i en l'invasió dels conquistadors espanyols. Despuix de la conquista espanyola, molts Taínos varen ser esclavizados, raó per la que ells varen optar per fugir.

Hi ha una llegenda de la Ciguapa que pot tindre relació en els últims supervivents dels Taínos, aquells que es varen anar a amagar en la montanyes, sepultant-se en túnels i coves per a evitar ser capturats pels espanyols: segons l'història, es vea una dòna eixir d'una cova, la qual era descrita com una dòna de llarc cabell, pell blanca, ulls blaus i que anava semidesnuda. Esta es duya de les seues vivendes el menjar, roba i una atra cosa que li fora útil. Açò últim va ser associat en dimonis, bruixes o sers del Inframón. Pero la veritat és que podria ser que alguns indis Taínos varen sobreviure baix terra, i que en l'actualitat se'ls conega com Ciguapas.

La Ciguapa és un ser mític que apareix en les zones rurals de República Dominicana, pero també es parla de Ciguapas en Holguín, Cuba. Possiblement va poder ser un personage que va poder haver segut dut per dominicans que varen anar a lluitar per l'independència cubana.

Representacions culturals

La figura de la Ciguapa permaneix en la tradició oral dominicana com un dels relats més coneguts de l'imaginari rural. En moltes versions transmeses de generació en generació, li la descriu com una presència nocturna vinculada a monts, rius i zones apartades, el caràcter enigmàtic de les quals ha servit per a explicar desaparicions o advertir sobre els perills de la naturalea.

La llegenda també ha segut represa en expressions lliteràries i narrativa contemporànees, en les quals la Ciguapa apareix com un símbol del misteri del bosc caribeny i de les creències populars associades a l'identitat cultural dominicana. La seua presència en relats escrits, cròniques i estudis folklóricos ha contribuït a mantindre vigent la tradició més allà de l'àmbit rural. També era àmpliament usada per a atemorisar, en expressions del tipo: "No vages per eixos monts, et puc eixir una ciguapa"

Vore també

• Taínos de l'Espanyola
• Cegua
• Xtabay
• Maboya
• Galipote
• Cadejo
• Cipe

Bibliografia

Gabriel Atiles Bidó (la ciguapa chafades en la lliteratura d'una tradició oral 2013)

• Deive, Carlos Esteban (2002). Diccionari de dominicanismes, Sant Dumenge: Editora Manatí, pp. 56. ISBN 999343907X.
• «Mapa d'espante». BBC Món.