Amo del mont

Esta obra d'un Trol, fa evocar la figura del Vell del Mont

El Amo del Mont, també cridat Vell del Mont o Kiwíkgolo, és un personage de llegenda del folclor de Mèxic (precisament en Sinaloa i Veracruz), Costa Rica i Panamà. Es tracta d'un fantasma que vaga per les montanyes, boscs i potreros despoblats.

En algunes històries el Vell del Mont és descrit com un jaganta d'alta talla, corpulento, cobert de pèl llarc de cap a peus, el qual ensenya a través del pèl un sol ull gran, redó i lluent, similar als cíclopes. En la regió de Guanacaste, Costa Rica, sobretot en Bagaces, se li descriu també en la forma d'un sabanero monstruoso, en llargues barbes i cabell espés i enredrat, d'apariència estrambótica, que s'apareix pels potreros, montat a cavall, espantant al pare sense cap.

Llegenda

Es diu que és l'ànima en pena d'un caçador en Guanacaste sobre bagaces l'única passió del qual era matar animals de forma insaciable i estúpida. En castic pels seus pecats, despuix de morir va ser tornat al món en forma d'este ser, en la missió de defendre als animals de la montanya d'atres caçadors com ell, per lo que la llegenda té un trasfondo ecològic.

L'Amo del Mont espanta en grans alaridos que commouen la montanya i en el seu enorme i agressiva presència que fa fugir als caçadors furtius que pernocten en les montanyes. Es conta que l'Amo del Mont pot cridar i controlar als animals i inclús fer-els canviar de forma, transformant a indefensos cérvols en fers jaguars, ademés de tindre atres poders per a controlar les forces naturals com la pluja i el vent.

Orige

La llegenda de l'Amo del Mont és d'orige indígena i en ella es mostren diverses influències culturals.

El poble bribri, de cultura pertanyent al Àrea Intermija, que habita al surest de Costa Rica, narra en les seues històries el mit sobre un geni formidable cridat W'öke (yayo o vell), un monstruoso itsa (dimoni) en la forma d'un vell de cabell enmarañado, rostre demacrado i cobert de luciérnagas, que vaga per les montanyes espantant als caçadors nocturns. W'öke, per als bribries, era la versió masculina d'un atre mític ser cridat Wíkela (yaya), un fantasma femení en cara de dòna vella i cos de lechuza que vagava pels rius, mit en el que es basa l'orige del conte de la Tulevieja.

En el noroest de Costa Rica, el poble de cultura mesoamericana com lo són els chorotegas, es conten històries sobre jagantes de pèl enmarañado, cridats «muerras», que raptaven dònes i li les duyen a les seues coves. Segons estos indígenes, els muerras habitaven en les illes Ometepe i Solentiname, en el Llac Cocibolca, en Nicaragua, per lo que és possible que la llegenda s'originara a partir de les primeres incursions dels nicaraos des de l'istme de Rivas cap a Nicoya i les planures del nort de Costa Rica.

Entre els misquitos, que ocupen la costa oriental de Nicaragua i Hondures, es narrava la llegenda del Sisimihski, del que deriva el nom Sisimique o Sisimico, en el que se li coneix en estos països a un ser d'aspecte simiesco, de monumentals proporcions, cobert de pèl, d'un sol ull, que habita en les selves i agrada de raptar dònes, en la particularitat de que té els peus invertits i per lo tant deixa chafades al revés. En Costa Rica, la criatura pren el nom de Sisimiqui, en particular a partir del conte de l'escritor costarricense Carlos Luis Sáenz «El jagant Sisimiqui». En la regió de Matambú, en Nicoya, última reserva indígena chorotega en Costa Rica, es conta que l'Amo del Mont és parella en la Sisimica, una versió femenina d'ell mateixa, que es furta als jóvens que s'internen en la montanya.

Vore també

• Madremonte
• Tulevieja
• Sisimiqui
• Caipora
• Pombero
• Mapinguarí
• Peu Gran
• Yeti
• Ogre
• Trol
• Llegendes de Costa Rica

Bibliografia

• Zeledón Cartín, Elías (2000). Llegendes costarricenses (en espanyol), Sant Josep, Costa Rica: Editorial Universitat Nacional, pp. 286. ISBN 9977-65-133-7. Consultat el 29 de juny de 2013.

• Zeledón Cartín, Elías (2012). Llegendes ticas (en espanyol), Sant Josep, Costa Rica: Editorial Costa Rica, pp. 294. ISBN 978-9977-23-984-2. Consultat el 29 de juny de 2013.

• ^{[enllaç trencat]} Per Sergio Caramagna.