Ometepe

Erro al crear miniatura:

Ometepe

Illa de Ometepe: els volcans Concepció i Fustes.

Petroglifo de Ometepe.

Illa de Ometepe: el volcà Concepció.

Flores d'un Malinche en una plaja les vores del llac Cocibolca en l'illa de Ometepe.

L'illa de Ometepe, cridada també Ometepetl (dos montanyes, en llengua náhuatl), es troba en Nicaragua, dins del llac Cocibolca o Gran Llac de Nicaragua. Administrativamente l'illa pertany al departament de Rivas i comprén 576 km².

Ometepe està inclosa en la Ret Mundial de Reserves de Biosfera i conté tres àrees protegides nacionals:

• Reserva Natural Volcà Concepció
• Refugi de Vida Selvada Penya Inculta – Chapull Istián.
• Reserva natural Volcà Fustes.

Geografia

La seua extensió és de 576 km² i és l'illa volcànica més gran de les situades en l'interior d'un llac d'aigua dolça. La seua població ascendix a unes 30 000 persones aproximadament. Els núcleus de població més importants són Moyogalpa i Altagracia, que són també els dos ports principals d'accés a l'illa des de les ciutats de Granada, Sant Carlos i Sant Jorge.

El nom de l'illa deriva del náhuatl ōem 'dos' i tepētl 'montanya(s)', ya que la mateixa està constituïda en la seua pràctica totalitat pels cons de dos volcans: el volcà Concepció i el volcà Fustes.

El volcà Concepció s'eleva fins als 1610 m i el seu diàmetro màxim és de 18 km. La seua última expulsió de cendres data de 2007, i l'última erupció de lava, que va obligar a l'evacuació de l'illa es va produir en 1957. Despuix d'un llarc periodo d'inactivitat, el volcà va tornar a l'activitat en 1883 en un periodo d'erupció que va durar quatre anys. Des de llavors les erupció s'han vingut repetint en una certa periodicitat en 1889, 1902, 1907, i 1924. El volcà es troba cobert per 2.200 ha de bosc protegit. En 2005 es va produir una tremolació 5.9 graus en l'escala de Richter com a conseqüència de la pressió interna acumulada en el volcà.

El volcà Fustes té una elevació de 1394 m i un diàmetro màxim en la seua base de 14 km. La seua última erupció va tindre lloc fa més de huit sigles i hui en dia se li considera extint. El seu cràter es troba ara ocupat per una chicoteta estany, l'Estany de Fustes. L'ascensió a l'estany del volcà Fustes a través de les 4.100 ha de reserva natural que la rodegen és una atracció turística, el seu clima humit permet la producció d'aigua potable en les seues ales, beneficiant a totes les seues comunitats en 9 sistemes d'aigua potable.

La part més estreta del centre de l'illa és cridat istme Istián a on discorre el riu Istián formant un terreny pantanoso en el costat occidental de l'istme entre els volcans Fustes i Concepció. És un santuari d'aus residents i migratòries sent un àrea Protegida el nom oficial de la qual és "Refugi de Vida Selvada Penya Inculta - Chapull Istián" comprenent una extensió d'1.767 hectàrees, gran part d'estes pertanyen a la "Comunitat Indígena de Tilgue". Estant en la partix suroest de l'illa, és possible aplegar a peu des de la carretera cap a Sant Dumenge pero molts turistes opten aplegar pel llac en cayac des de Mèrida gojant de la vista d'abdós volcans.

Maravella Natural del Món

L'Illa de Ometepe va participar en el concurs Sèt maravelles naturals del món, pero no va quedar entre els 28 finalistes, encara que va alcançar en el Top 77 —d'entre 440— nominats elegibles per a consideració del Panel d'Experts.

Ret Mundial de Reserves de Biosferes

Artícul principal → Reserva de la biosfera illa de Ometepe.

Ometepe està inclosa en la Ret Mundial de Reserves de Biosfera, luego que la seua nominació fora aprovada per unanimitat en la XXII Sessió de el "Consell Internacional de Coordinació del Programa sobre l'Home i la Biosfera" (MAB) de l'Unesco.

El MAB és un programa que es va iniciar a principis de la década dels 70 de el XX per a oferir un marc per a la realisació d'investigacions interdisciplinàries i activitats d'enfortiment de capacitats. El seu objectiu és millorar la relació de les persones en el seu entorn ambiental.

l'Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) reconeix que l'illa de Ometepe

"...posseïx abundant vestigis arqueològics precolombinos —petroglifos, estàtues i ceràmiques— que atesten l'antiguetat dels assentaments humans en el seu sol.

El llac circumdant constituïx una important font d'abastiment d'aigua dolça, ademés d'albergar numeroses espècies animals rares subaquàtiques, com els peixos serra i els taburons d'aigua dolça.

Entre les activitats actuals de la seua població figura l'ecoturismo basat en la participació de les comunitats.

Ometepe té presència de bosc tropical com bosc sec i bosc humit, ademés de nebliselva. Aixina mateix posseïx zones costeres, també té altituts, servix de descans per a aus migratòries i conta en espècies endèmiques de flora i fauna".

Està considerada com la major illa volcànica del món dins d'un llac d'aigua dolça, el Cocibolca, i un paraís per les autoritats nicaragüenques, per la seua diversitat i per la seua bellea. Abans de ser reserva de biosfera, Ometepe era considerada llegalment com a Reserva Natural i Patrimoni Cultural de la Nació. Actualment, com a reserva de la biosfera va adquirir llímits que definixen les zones en que poden realisar-se proyectes de desenroll econòmic, les que deuen preservar-se intactes, aixina com els seus corredors biològics, dins i fòra de l'aigua.

Si be és veritat que Ometepe és l'illa volcànica llacustre més gran del món, no és l'illa més gran en un llac d'aigua dolça, este títul que pertany a l'illa Manitoulin en el llac Ontario en Canadà, la qual no és d'orige volcànic i té una superfície de 2766 $k{m}^2$. Ometepe seria en realitat la dècima illa llacustre per superfície en el món.

Història

Existix constància de que l'illa ha estat habitada a lo manco des del 1500 a. C. Segons pareix esta població seria part d'un moviment migratori originat en l'actual Mèxic en rumbo cap al sur a lo llarc del Pacífic.^{cita requerida} En l'illa s'han trobat ceràmica i grans escultures esculpidas en roca basàltica que s'exhibixen hui en dia en el parc de l'iglésia d'Altagracia i en el Museu Nacional en Managua. Estes escultures són atribuibles a la mateixa escola que les trobades en l'illa Sabatera realisades per la cultura chorotega.

En l'illa es troben també petroglifos realisats a partir de 300 a. C.

Durant el periodo colonial, l'illa va ser utilisada com a refugi pels piratas en els seus saquejos a la ciutat de Granada provinents del mar Carib a través del riu Sant Joan. Portaven a terme saquejos i seqüestres de dònes, per lo que la població nativa es va vore obligada a refugiar-se en l'interior de l'illa.

Hui en dia, Ometepe s'afanar per traure partit a la seua bellea natural i paulatinament es van millorant les infraestructures turístiques. En l'Illa de Ometepe el rubro de producció número un és la banana i com a segon per ingressos el turisme.

És important anotar també que en Ometepe es troben dos grans Museus el Numismàtic, que conta en billets i monedes l'història de Nicaragua, i el Precolombino en més de 1500 peces antigues en exhibició i trobades en la Pròpia Illa. En el 2008 esta bella illa és nominada com una de les 7 noves maravelles de la naturalea.

Vore també

• Cordillera Volcànica.

Enllaços externs

• Els petroglifos de l'illa de Ometepe
• Viaja per lliure. Illa de Ometepe