Riu Sant Joan (Nicaragua)
El riu Sant Joan és un riu de 200 km de llongitut que naix en el Llac Cocibolca o Llac de Nicaragua (també conegut com la Mar Dolça) i desemboca en la mar Carib.
Història
En 1524 el conquistador Hernán Cortés li va enviar una carta a l'emperador Carlos V d'Espanya exponent-li: "el que posseïxca el pas entre els dos oceans podrà considerar-se amo del món."
Les seues paraules determinarien el destí de Nicaragua, ya que des d'eixe moment decenes d'expedicions varen ser enviades en busca del codiciat "estret dubtós" que conectara oceà en oceà. Eixe mateix any, va iniciar la colonisació de Nicaragua, en la fundació de les ciutats de Granada a la vora del Llac Cocibolca o Llac de Nicaragua i Santiago dels Cavallers de León al costat del Llac de Managua o Xolotlán.
El riu Sant Joan de Nicaragua va ser navegat en 1525 pel conquistador espanyol Ruy Díaz, qui va fracassar en el seu intent per explorar-ho pero li va donar el nom de "el Desaguadero", per les seues aigües carregades de sediment.
Catorze anys despuix el capità Alonso Calero, al mando de 139 hòmens dels que només varen sobreviure nou va realisar l'expedició iniciada en 1538, batejant-ho com Sant Joan per haver pres possessió del seu territori un 24 de juny de 1539, en la festivitat de Sant Joan Batista. Alonso Calero, va escriure eixe mateix any, lo següent:
"Creuem el Gran Llac en moltes peripècies. El nostre bergantín enfiló cap a l'unió de dos rius en lo que semblava el final d'esta Mar Dolça (...) el desaguadero de la mar interior i l'eixida al Carib i a Espanya. Pronte els ràpits nos varen obligar a seguir a peu. Les Selves eren impenetrables. Era difícil alvançar, el fanc nos aplegava fins als genolls i els mosquits de la malaria no nos deixaven descansar. No devíem detindre-nos, havíem vingut de tan llunt a estes terres tan riques i difícils de conquistar".
Sabent l'importància d'este riu que conectava la Mar Dolça en l'Oceà Atlàntic, els espanyols varen impondre control sobre este preciós riu i poc despuix varen fundar Sant Carlos, actualment port llacustre i capçalera departamental del departament de Riu Sant Joan. Despuix de descobrir la seua desembocadura en el Carib, este riu va servir per al comerç entre les províncies espanyoles de Nicaragua, Costa Rica, La Habana de Cuba, Cartagena d'Índies en l'actual Colòmbia i atres illes del Carib; el riu Sant Joan ya era utilisat per a fins comercials.
Nicaragua va aplegar a ser codiciada per les potències colonials de l'época a causa dels seus recursos naturals, pero principalment per la possibilitat d'aprofitar el curs del caudaloso Riu Sant Joan de Nicaragua com a ruta de trànsit entre l'Atlàntic i el Pacífic.
No només els espanyols usaven el riu per als seus propòsits. Corsaris i pirates invadien el riu i furtaven or, riquees i atres objectes valiosos de Sant Carlos. També es duyen als indígenes com a esclaus. Per la seua rivalitat en contra dels britànics, els espanyols fortificaron el riu de tal manera que la més gran de les seues fortificacions, el Castell de l'Inmaculada Concepció va resistir moltes batalles durant les incursions angleses de pirates i corsaris i indígenes miskitos. En una d'elles va participar el jove tinent i futur almirant anglés Lord Nelson, quí va definir l'importància del lloc com a lloc estratègic per a partir en dos el domini espanyol en Amèrica.
Despuix de resistir diversos atacs, sigles més vesprada, el riu va escomençar a perdre interés com a possible ruta interoceánica a causa de la construcció del Canal de Panamà.
La Ruta del Trànsit vista per Mark Twain
El famós escritor nortamericà Mark Twain va ser un dels mils de viagers que varen travessar la cridada Ruta del Trànsit ideada pel comodoro Cornelius Vanderbilt com una alternativa que eliminava 960 quilómetros del recorregut i un 50% dels costs de viage a través del Istme de Panamà durant la Febra de l'or de Califòrnia en 1849.
Twain va plasmar les seues impressions per escrit, he ací un brevíssim extracte:
- Les perspectives canviants de Riu Sant Joan van renovant sempre el paisage exuberante de la zona; els meandres i parages pels que solíem passar presenten cada dia noves maravelles que podien ser elevats murs de fullage, lluentes cascades de enredaderas que cauen des de cent cinquanta peus o més per a confondre's en l'herba del sol, bellíssimes catarates de fulls verts posats unes sobre atres com escates de peixos, immenses muralles massices de selva verge, i després en alvançar miràvem una caseta vegetal com a finestra gòtica, en columnes i diversitat de figures belles i curioses.
Disputa sobre navegació entre Costa Rica i Nicaragua
- Artícul principal → Conflicte diplomàtic entre Costa Rica i Nicaragua de 2010-2013.
El tractat fronteriç Canyes-Jerez de 1858 va atribuir la marge nort i el domini i sum imperi sobre les aigües del riu Sant Joan a Nicaragua i la marge sur –a partir de cert punt– a Costa Rica i li va otorgar drets perpetus de navegació en objectes de comerç en un tram del riu que va des de tres milles del Castell fins a la seua desembocadura.
El Laudo Cleveland de 1888 (arbitrage del president nortamericà Grover Cleveland) fixa alguns llímits confusos en el tractat de 1858 i establix que Costa Rica no té dret a navegar en bucs de guerra pel riu.
En 1998 Nicaragua va prohibir la navegació de la Força Pública costarricense en armes o en patrulles artilladas sobre les aigües del riu, davant lo que Costa Rica va demanar arbitrage de l'OEA, pero Nicaragua es va opondre a tal iniciativa i va sugerir un diàlec bilateral.
En l'any 2001 Nicaragua va impondre el cobro d'un peage a les embarcacions turístiques costarricenses que navegaven pel riu Sant Joan, que consistia en cobrar un aranzel als productes costarricenses que entrabar al país.
El 29 de setembre de 2005, el president costarricense Abel Pacheco va dur la disputa dels drets de navegació sobre el riu Sant Joan a la Talle de L'Haya, principal orgue judicial de la ONU.
Entre el 2 i el 12 de març de 2009 els representants de Costa Rica i Nicaragua varen presentar els seus arguments davant la Cort de L'Haya.
El 13 de juliol de 2009 La Cort reconeix el dret de Costa Rica a "navegar lliurement" per a "fins comercials" pel riu Sant Joan segons el Tractat Jerez-Canyes, pero restringint explícitament a que ho facen policies armats costarricenses.[1] La sobirania i domini i sum imperi del riu Sant Joan pertany única i exclusivament a Nicaragua qui pot reglamentar els horaris de navegació de les embarcacions costarricenses, inspeccionar-les i solicitar documents.[2][3]
En novembre de 2010, Nicaragua que va iniciar el dragado del riu Sant Joan sense informar a Costa Rica. Donat l'impacte ambiental que açò estava generant per la deposición dels sediment extrets per la draga nicaragüenca en la marge costarricense del riu i la possibilitat de començar una disputa per Illa Calero (ya que el cabal del riu definix les fronteres entre abdós països) Costa Rica va vore açò com un intent per part de Nicaragua per a reclamar Illa Calero com a pròpia, i va reclamar a Nicaragua. Nicaragua va continuar decidida a dragar el riu Sant Joan, ya que des de sigles arrere, i com a part d'un procés natural, el braç riu Colorat, ya dins de territori de Costa Rica, va començar a incrementar el seu cabal, lo que va dur a una forta disminució de la navegabilitat de l'última secció del Sant Joan a lo llarc del temps. A això cal adicionar que l'activitat agrícola que es dona en la ribera costarricense ha dut a que els seus rius aboquen grans cantitats de sediment ocasionant que s'obstruïxca i en hivern siga pràcticament innavegable. Açò ha causat que el seu caixer es reduïxca de 454 metros d'ample a 80 metros en la delta que separa el ramal del Colorat del riu Sant Joan.
.jpg)
El Govern de Nicaragua va presentar un proyecte de control d'impacte ambiental, en el qual afirmava que el dragado del riu no afectaria a l'ecosistema de la zona, no obstant l'estudi no va ser acceptat per Costa Rica. Costa Rica va presentar un reclam por cuanto, des del seu punt de vista, soldats nicaragüencs havien invadit territori costarricense. La demanda va ser duta a la OEA en a on el tema va ser debatut en tensió durant hores pero sense resultats, després el govern costarricense va intentar incloure-ho en l'agenda de seguritat de l'ONU, pero va ser rebujat.
Costa Rica va optar per incloure novament en la Cort Internacional de Justícia el diferendo sobre el riu i sobre la reobertura d'un caño que reconecta Harbour Head (que Nicaragua reclama com a propi, i cridada per Costa Rica Illa Portells, qui també reclama com a propi), açò va dur a tensions diplomàtiques. Encara que les relacions paulatinament s'han normalisat el conflicte encara seguix en la Tall Internacional de Justícia a l'espera d'una resolució.
La resolució de L'Haya no deixa guanyadors, el fallo no consolida la sobirania de Costa Rica sobre els territoris reclamats, ademés permet a Nicaragua continuar en el dragado del riu, uns dels punts que reclamava Costa Rica.
La Cort Internacional de Justícia de L'Haya va aprovar part de les mides cautelars solicitades per Costa Rica i va solicitar a Nicaragua que retire les seues tropes armades de l'illa Calero. Açò es mantindrà fins que finalise el juí i es resolga el conflicte territorial sobre l'illa Calero.
Cada part deu abstindre's d'enviar agents a la zona de conflicte, va dictar la Cort. No obstant, Costa Rica podrà enviar agents civils per a velar per la protecció dels chapulls de la zona en previ avís a la Convenció Internacional de Chapulls Ramsar.
Estes mides són de acatamiento obligatori i no és apelable per cap de les dos parts.
Costa Rica havia demanat ademés que Nicaragua frenara la construcció d'un canal en el riu Sant Joan i la tala d'arbres. Sobre estos dos punts la Cort va desestimar la solicitut costarricense, puix abdós accions ya havien finalisat.
El quart punt solicitat pel país va ser detindre el llançament de sediment en aigües costarricenses, sobre lo que la Cort no es va pronunciar.
Sobre el quint punt, Costa Rica va demanar suspendre l'actual programa de dragado que realisa Nicaragua sobre el canal recent fet. Sobre este punt, la Cort va permetre que els treballs continuen sempre i quan no realisen activitats que causen danys ambientals.
Alegats de Nicaragua
En abril de 2015, Nicaragua va presentar davant la Cort Internacional de Justícia (CIJ), en L'Haya (Països Baixos), provas que evidencien que la construcció de la trocha costarricense Juan Rafael Mora Porras, de 160 km de llarc al marge sur del riu Sant Joan de Nicaragua, ha causat greus danys en el mateix.
Durant estes audiències varen intervindre el doctor Carlos Argüello Gómez, representant de Nicaragua, i alguns dels seus advocats.
Posteriorment, experts contractats per Nicaragua varen ser interrogats per advocats de Costa Rica i per juges de la CIJ.
Els alegats de Nicaragua es varen presentar baix huit (8) proposicions, i es va apuntar que dits acápites conten en el previ aval d'experts per part dels dos països en litigi.
Els punts presentats varen ser els següents:
- 1. La construcció de la trocha costarricense ha creat cantitats massives de sediment —matèria que, havent estat suspensa en un líquit, es posa en el fondo per la seua major gravetat— que terminen en el riu Sant Joan pel forcall entre el riu Colorat (de Costa Rica) i la part baixa del llímit natural entre abdós països, pertanyent a Nicaragua. Costa Rica calcula que la carretera deposita un total de 75 000 tonellades de sediment per any en el riu Sant Joan, mentres que experts consultats per Nicaragua asseguren que la cantitat oscila entre 190 000 i 250 000 tonellades.
- 2. Els sediment són transportats riu avall pel Colorat, pero tant Costa Rica com Nicaragua concorden que un 10 % ingressen al riu Sant Joan.
- 3. D'estos sediment, experts afirmen que el 20 % es transferix a la part baixa del riu Sant Joan.
- 4. Els sediment s'acumulen i aumenten en bajíos i bancs d'arena, que són els principals problemes de navegació del riu Sant Joan.
- 5. L'acumulació de sediment disminuïx la profunditat del riu Sant Joan aixina com la seua capacitat per a transportar dits sediment ric avall, i açò crea un procés perpetu que modifica la geografia del riu.
- 6. L'acumulació de sediment en bajíos i bancs d'arena, fan del dragado del riu Sant Joan una absoluta necessitat per a mantindre la seua navegabilitat, inclús per a embarcacions que únicament requerixen d'un metro de profunditat. El dragado és també necessari per a permetre que l'aigua arrastre els sediment ric avall.
- 7. Con este fin, Nicaragua ha realisat activitats de dragado en el riu Sant Joan des de 2011, pero la cantitat de sediment acumulant-se creix en major velocitat de lo que s'ha pogut dragar. Lo que el dragado ha conseguit no és millorar la navegabilitat del riu sino disminuir el ritme en que creixen els danys.
- 8. El sediment dragado no impedix que la navegació del riu estiga fortament amenaçada ni que la profunditat del mateix decreixca.
Sense estudi d'impacte ambiental
Ademés, es va senyalar que Costa Rica no va elaborar un estudi d'impacte ambiental previ a començar el treball de construcció de la trocha, com era obligatori segons lleis internacionals.
En tant, Argüello Gómez va recordar que la carretera va pretendre ser justificada per Costa Rica baix un decret d'emergència previ a la llectura de la providència de la CIJ sobre mides provisionals solicitades per Costa Rica.
- Danys ambientals no varen ser evaluats i encara no han segut evaluats, incloent danys potencials al riu Sant Joan per desenroll humà, comercial i d'agricultura.
En decembre de 2011, Nicaragua va presentar el cas alegant dany ambiental significatiu al riu Sant Joan com a resultat de la construcció de la trocha, que va ser part del govern de l'expresidenta de Costa Rica, Laura Chinchilla.
En maig de 2014, l'actual president de Costa Rica, Luis Guillermo Solís, va visitar la zona fronteriça i va catalogar la trocha com "un desastre".
Vore també
- Reserva de la Biosfera de Riu Sant Joan
- Departament de Riu Sant Joan
- Conflicte diplomàtic entre Costa Rica i Nicaragua de 2010-2013
- Costa seca
Referències
- ↑ Cronologia de la disputa entre Costa Rica i Nicaragua sobre riu Sant Joan Univisión 13 de juliol de 2009
- ↑ Navegació sobre el riu Sant Joan ha quedat regulada El Periódico 14 de juliol de 2009
- ↑ "Una victòria de la sensatea" BBC Dilluns, 13 de juliol de 2009
- Cort Internacional de Justícia. 2009. Case concerning the Dispute regarding Navigational and Related Rights (Costa Rica v. Nicaragua). Summary of the Judgment of 13 July 2009. CIJ: L'Haya.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Riu Sant Joan.- Les Veritats que Costa Rica Amagada Llibre Blanco publicat per Nicaragua
- Lliure Blanco Publicat per la Cancelleria de Costa Rica
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Río San Juan (Nicaragua)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.