Home Caimà
El Home Caimà és un llegenda que es desenrolla en la població ribereña de Plat, Magdalena, en la Costa Carib de Colòmbia.[1] Conta l'història de Saúl Montenegro, home la passió del qual per espiar dònes nuetes ho va condenar a quedar convertit en un ser en cos de caimà i cap humà.[2]
En Plat se celebra anualment el Festival de l'Home Caimà. També existixen una plaça i un monument en el seu honor que són patrimoni cultural de la població. [3] La llegenda de l'Home Caimà és el tema de la cançó "Es va el caimà" del barranquillero José María Peñaranda.
La llegenda
Fa molt temps, va existir un peixcador molt femellut que tenia per afició espiar a les dònes plateñas nuetes que es banyaven en les aigües del riu Magdalena Preveent que podria ser descobert entre els arbusts, es va desplaçar a l'Alta Guajira per a que un bruix li preparara una pócima que ho convertira temporalment en caimà, açò per a que no sospitaren les banyistes i poder-les admirar a la seua plaure. El bruix li va preparar dos pócimas, una roja que ho convertia en caimà, i una atra blanca que ho tornava home de nou.
Montenegro va gojar per algun temps del seu ingeni, pero, en una ocasió, l'amic que li tirava la pócima blanca no va poder acompanyar-ho i, en el seu lloc, va ser una atra persona qui al vore el caimà es va esglayar en creure que era verdader i va deixar caure la botella blanca en el líquit que ho convertia en home de nou. Abans de derramar-se completament, algunes gotes del líquit varen esguitar únicament sobre el cap de Saúl, per lo que, el restant del seu cos va quedar convertit en caimà. Des de llavors, es va convertir en el terror de les dònes els qui no varen tornar a banyar-se en el riu, per por a que els passara alguna cosa.
L'única persona que es va atrevir a acostar-se-li despuix va ser la seua mare. Ella, totes les nits, ho visitava en el riu per a consolar-ho i dur-li el seu menjar favorit: formage, yuca i pa mullat en rom. Despuix de la mort del bruix que havia elaborat les pócimas i que va fallir poc despuix d'entregar-li-les a Saúl, la mare de l'Home Caimà no va conseguir trobar a ningú que poguera ajudar al seu fill. Afligida per no poder revertir la transformació, va morir de tristor.
Aixina, l'Home Caimà va quedar completament solament. Sense ningú que ho cuidara, va decidir deixar-se arrastrar pel riu fins a la mar, aplegant a Boques de Cendra, com es coneix la desembocadura del riu Magdalena en la mar Carib a l'altura de Barranquilla. Des de llavors, els peixcadors de Baix Magdalena, des de Plat fins a Boques de Cendra, afirmen estar atents per a peixcar-ho en el riu o caçar-ho en els pantans de les riberes, en l'intenció de demostrar que la llegenda és real.[4][5][6]
Vore també
- La cachona
- El cavall del diable
- La Cegua
- La Llorona
- El Bolefuego
- El Mohán
- El Cadejo
- La Patasola
- El Silbon
- La Madremonte
Referències
- ↑ HERRERA DE LEÓN (18 de febrer de 1999). César Herrera de León (ed.). Plat, les seues llegendes i relats, 1 edició, pp. 15-39.
- ↑ «[1]». Consultat el 6 de juny de 2017 (en és-CO).
- ↑ «Coneix el Monument a la llegenda del caimà» (en és). colombia. travel. Consultat el 2025-06-08.
- ↑ L'Heralt. Maurici Marín. «El "man" que es va per a Barranquilla». Consultat el 14 de juliol de 2008.
- ↑ ColegiosVirtuals. com. «Mits i llegendes de Colòmbia. L'Home Caimà». Archivat des d'el original, el 13 de setembre de 2008. Consultat el 14 de juliol de 2008.
- ↑ «La Llegenda de l'Home Caimà | NVI Notícies» (en és). nvinoticias. com. Consultat el 2025-06-08.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hombre Caimán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.