Anar al contingut

Diwata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Diwata en la mitologia filipina es referix a les diwata (fades), lamba (fades d'ales menudes), esperits de la naturalea, sers celestials i deus en la mitologia. En la religió indígena, este terme descriu específicament als sers celestials i els esperits de la naturalea que mai varen ser humans. La Diwata pot comprendre als esperits d'objectes, plantes o animals, fins als deus que representen les forces de la naturalea o conceptes abstractes, i inclús als deus i deeses d'un panteón.[1][2][3][4]

un diwata (derivat de sánscrito devata देवता) o també engkanto és un tipo de deidad o esperit.[1] El terme «diwata» ha permaneixcut fins a l'actualitat des de la Filipines pre-colonial; s'usa en les Visayas, en el Palawán i Mindanao (sur de Filipines) mentres que en Luzón (nort de Filipines) existix el seu equivalent sinonímico cridat anito. En el Bicol, en Marinduque, en Romblon i en Mindoro s'usen abdós térmens, evidenciant-se com a zona cultural intermija.

La comprensió moderna filipina de la diwata comprén significats com a musa, fada, nimfa, dríada o inclús deidad (deu o deesa).[2][5] Es creu que la paraula té el seu orige en la paraula sánscrita devata (deidad).[3] Les diwatas en el folclore i la mitologia solen estar associades o sincronisades en les fades cridades lambana.[4][6][7] En el Tagalo modern, diwata significa fada o nimfa. Es referix particularment als esperits de la naturalea de bellea extraordinària, com Maria Makiling.[8][9]

A estos esperits se'ls invocava per mig de rituals per a demanar bonança, bendicions i salut. De no adorar-los, les persones podien caure en desgràcia o en una malaltia si no se'ls mostra el respecte apropiat.[10] Es dia que residien en els grans arbres, com les acacias i els baletes se'ls considerava com a guardians de la naturalea.

Quàn Espanya va conquistar les Filipines les religions autòctones varen quedar relegades i marginalizadas, estenent-se el cristianisme catòlic. Per als espanyols, consideraven els diwatas filipins com una forma de dríade, considerat benévolo o neutre.


Les Diwata són deus, deeses, deidades, i moltes atres figures divines, semi-divines i importants de la mitologia clàssica filipina i religions indígenes filipines que colectivamente es coneixen com Diwatas, les extenses històries de les quals comprenen des de fa cent anys fins a possiblement mils d'anys des dels temps moderns. El terme Bathala eventualment va reemplaçar "Diwata" com la paraula principal per a "deus" i va aplegar a significar qualsevol ser sobrenatural adorat per controlar aspectes de la vida o la naturalea. En el temps, Bathala (o Bathalà/Maykapál) va aplegar a associar-se en el Deu cristià i es va convertir en sinònim de Diyós.[11][12][13][14]

Les Diwatas en la mitologia filipina es referixen a fades, esperits de la naturalea, sers celestials i deus mitològics. En la religió popular, específicament es referix als sers celestials i esperits de la naturalea que mai varen ser humans. Estos esperits poden variar des de guardians d'objectes, plantes o animals fins a deidades que representen forces naturals, conceptes abstractes o inclús deus d'un panteón.[15][16][17][18] Pag-Diwata és un ritual que dona alabanza, veneració i adoració als deus i esperits de la naturalea.[19]

Característiques

[editar | editar còdic]

L'apariència d'un diwata varia enormement, podent prendre multitut de formes. Aixina i tot, existix una tendència a la personificació, o siga, d'aspecte human.

Alguns poemes visayanos, com el Hinilawod, els descriuen com a bells i intemporals, alguns en la pell dorada, uns atres en la pell lluminosa.

Etimologia

[editar | editar còdic]
Un mascle devata, flanked per un dos apsaras, Vishnu temple, Prambanan.

La paraula Diwata ha segut utilisat des de temps prehispànics, quan existia en Filipines una gran influència del hinduismo i del budisme. Per això deriva del sánscrito, Devata (Devanagari: देवता). En Khmer es denominaven Tevoda (ទេវតា), en javanés, en balinés, en sondanés, en malayo i en indonesi, dewata, en toba, debata, en karo, dibata i en simalungun, naibata.[1][20] El determini "

Devata pot significar també deva («significant els deus», pl: devatas). hi ha mascle i femella devatas. Hi ha moltes classes de devatas: vanadevatas (esperits de bosc), gramadevatas (esperits del poble)...etc. Cada activitat humana té la seua devata, o siga el seu aspecte espiritual.

Adoració

[editar | editar còdic]

Els habitants de la Filipines precolonial adoraven als diwatas ya que es creïa que un deu superior els va crear per a ajudar-li a administrar la naturalea. Els diwatas poden ser femenins o masculins. Per eixemple, Diwata Barangaw, quí és l'esperit masculí del arcoíris.

Els diwata que es veneraven en Filipines varen ser descrits com a superiors en bellea, en coneiximent i en arts marcials al humà. Es practicaven rituals i ofrenes per a fer peticions i orar.

Per la destrucció espanyola de la majoria de la cultura precolonial de Filipines, les diwata es varen associar figures encantadores similars com la nimfa. D'ahí el seu nom alternatiu engkanto.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 https://www.filipiknow.net/the-ancient-visayan-deities-of-philippine-mythology/
  2. 2,0 2,1 Andrews, Roy Chapman. [Mammal field catalog], [s.n.]. doi:10.5962/bhl.title.147302.
  3. 3,0 3,1 Daniélou, Alain. The Myths and Gods of Índia: The Classic Work on Hindu Polytheism from the Princeton Bollingen Séries, Rochester: Inner Traditions International, Limited. ISBN 978-0-89281-354-4.
  4. 4,0 4,1 admin. «Entering Lambana's mythical realm» (en en-us).
  5. Afanasyeva, N. D.. “The Third Skvortsov Readings”. Concept: Philosophy, Religion, Culture 6 (1): 170–172. doi:10.24833/2541-8831-2022-1-21-170-172. ISSN 2619-0540.
  6. Clark, Jordan (2016-03-03). «The DIWATA of Philippine Mythology | Ancestors, Spirits, & Deities • THE ASWANG PROJECT» (en en-us).
  7. www.wisdomlib.org. «Lambana: Significance and symbolism» (en en).
  8. Perdon, Renato (2012). Pocket Tagalog Dictionary: Tagalog-English English-Tagalog. Tuttle Publishing, 2012. ISBN 978-1-4629-0983-4
  9. Lanuza, Michelle, The Legend of Maria Makiling, archived from the original on 2007-10-02, retrieved September 30, 2007
  10. William Henry Scott's Barangay: Sixteenth-Century Philippine Culture and Society, 1994
  11. Els opositors en el procés de restitució de terres: anàlisis quantitatiu de la jurisprudència, 2012-2014” . Revista de Dret Públic (33): 1–34. doi:10.15425/redepub.33.2014.29. ISSN 1909-7778.
  12. Potet, Jean-Paul. Ancient beliefs and customs of the Tagalogs, Clichy: Jean-Paul G. Potet. ISBN 978-0-244-34873-1.
  13. Resurreccion, C. O.. “Proceedings of the International Congress on Rizal, December 4–8, 1961. Jose Rizal National Centennial Commission, Manila, 1962. Pp. xxvii, 496.”. Journal of Southeast Asian History 6 (1): 133–135. doi:10.1017/s0217781100002623. ISSN 0217-7811.
  14. Murawski, Krzysztof. “El triumfo de Hunahpue Ixbalanque: paradigma de la renaixença en la religió dels mayas”. Estudis Llatinoamericans 9: 11–44. doi:10.36447/estudis1984.v9.art1. ISSN 0137-3080.
  15. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Eslit, Edgar R.. . doi:10.20944/preprints202306.1412.v1.
  16. People: January/February 2025” . doi:10.1044/leader.ppl.30012025.members-news-january.14.
  17. Owen, Norman G.. “Historical Dictionary of the Philippines. By Artemio R. Guillermo and May Kyi Win . Lanham, Md.: The Scarecrow Press, 1997. xi, 363 pp. $62.00.” (en). The Journal of Asian Studies 57 (1): 273–275. doi:10.2307/2659094. ISSN 0021-9118.
  18. Tilman, Robert O.. “The Philippines in 1970: A Difficult Decade Begins” (en). Asian Survey 11 (2): 139–148. doi:10.2307/2642713. ISSN 0004-4687.
  19. Scott, William Henry. Barangay: sixteenth century Philippine culture and society, 5. pr edició, Manila: Ateneu de Manila Univ. Pr. ISBN 978-971-550-135-4.
  20. https://www.aswangproject.com/diwata/


Referències

[editar | editar còdic]