Anar al contingut

Anito

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Varis bulul igorotes representant els esperits d'antepassat (1900)
Talles taotao en una tenda de souvenires en l'Illa Siquijor.

bulul, o anitu, en la mitologia filipina, es referix als esperits ancestrals, els esperits dels morts, els esperits malignes i els ídols de fusta que els representen o els alberguen. En contrast, en el context de la religió popular, Anito té un significat més ampli. Es referix als esperits ancestrals, els esperits de la naturalea i les deïtats venerades en les religions indígenes filipines des de l'era precolonial fins al present. L'interpretació específica del terme varia segons el grup ètnic.[1][2][3][4]

Diwata, en la mitologia filipina, es referix a fades, esperits de la naturalea, sers celestials i deus mitològics. En la religió popular, el terme descriu específicament als sers celestials i esperits de la naturalea que mai varen ser humans. Els Diwata poden comprendre des d'esperits d'objectes, plantes o animals fins a deïtats que representen forces naturals o conceptes abstractes, i inclús deus dins d'un panteón.[5][6][7][8]

El ritual pag-anito és una sessió espiritista acompanyada d'atres rituals o celebracions, en el que un chaman (en bisayano, babaylan, i en tagalo, katalonan) fa de médium per a comunicar-se directament en els esperits. Quan es demana l'implicació d'una divinitat concreta es denomina pagdiwata. També, l'acte d'adoració o el sacrifici religiós és a voltes referit com anito.[9]

A la creència en els anito li el ha cridat també anitismo (o anitería).[1]

Esperits Anito

La religió en la Filipines precolonial era principalment animista. Els natius filipins creïen que els esperits habitaven en roques i arbres fins a animals i humans i inclús fenomens naturals.[1] Estos esperits cridats conjuntament com anito, que derivada del proto-malayo-polinesió *qanitu i a la seua volta del proto-austronesio *qaNiCu («esperit del mort»). La paraula té varis cognados llingüístics: en micronesio aniti, en malayo i indonesi hantu o antu, en llengua li'o o nage, nitu i en polinesio aitu o atua. També entre els aborigen taiwanesos: anito per a l'ètnia tao, alid per als taivoan, utux per als seediq i atayal, hanitu o hanidu per als bunun i hicu per als tsou.

Els anitos pot subdividirse en dos categories principals: els esperits d'antepassat (ninunò), i deïtats i esperits de naturalea (diwata).

Esperits dels antepassats

En el tarro de sepeli Manunggul, que data del Neolític i es va trobar en les Cuevas de Tabón, en Palawán, s'observa una ànima i un psicopompo rumbo al món dels esperits en una barquita (890–710 a. C.)

A l'esperit d'un antepassat real o guardià d'una família se'ls coneix com ninunò (lit. ancestro). Se sap que els antics filipins creïen que en morir, l'ànima (en bisayano kalag i en tagalo kaluluwa) d'una persona viaja al món dels esperits, normalment per barca.[nota 1][10][11][12][13]

Manang (imàgens tallades) d'esperits guardians de l'ètnia mandaya.

En la tradició filipina, el món dels esperits pot tindre a la seua volta diferents submóns, que varien entre grups ètnics.[nota 2] Les ànimes són conduïdes al seu lloc en el més allà segons cóm varen morir, l'edat en mort o la conducta de la persona quan vivia. No obstant, no existien els conceptes de cel o infern abans de l'introducció del cristianisme i islam; en canvi, el món espiritual va ser normalment descrit com un un atre món que existix junt al món material.[nota 3] Les ànimes es reunixen en els seus parents difunts en el món espiritual i duen vides normals en el món espiritual, igual que com ho feyen en el món material, tenint certa influència sobre este (i viceversa). La persona que no va obrar be en vida, deu netejar la seua ànima abans d'entrar en el món espiritual. Finalment, les ànimes tornen per a reencarnarse despuix d'un periodo en el món espiritual.[10][1]

Els rituals pag-anito eren practicats per a invocar esperits protectors ninunò d'antepassats bons per a protecció, consell o intercesió (kalara o kalda). Els esperits ninunò que devenen intercesores de les deïtats se'ls crida pintakasi o pitulon. Els esperits vengativos poden manifestar-se com a aparicions o fantasmes (mantiw)[nota 4] i causen danys a persones vivents. El pag-anito els aüixa.[1] Esperits d'antepassat també representats prominently durant malaltia o mort, quan varen estar creguts per a ser els que criden l'ànima al món d'esperit, guia l'ànima (un psicopompo), o conéixer l'ànima a arribada.


Els esperits d'antepassat també es coneixen com kalading entre els igorotes;[14] tonong en Maguindanao i Maranao;[15] umboh entre els sama-bajau;[16] nunò o umalagad entre tagalos i bisayanos; nonò entre bicolanos; umagad o umayad entre els manobos; i tiladmanin entre els tagbanuás.[17]

Esperits de naturalea i deïtats

Una estatuilla d'or que representa a un anito igorote. Trobat en les mines de Suyoc, Mankayan, Benguet (1909)[18]

Els diwata són esperits que mai han segut humans. Estos esperits poden variar des d'esperits simples com el diwata d'una roca o lloc en particular,[nota 5] a deïtats que personifican conceptes abstractes i fenomens naturals,[nota 6] a deïtats que formen part d'un panteón real.[nota 7] També es coneixen com dewatu, divata, duwata, ruwata, dewa, dwata, diya, etc., en varis idiomes filipins; tots es deriven de la sincretizaació en el sánscrito devata o devá, que significa «deidad». En alguns grups ètnics com els b'laan i els tagalos, diwata es referix en ser suprem en el seu panteón,[nota 8] en el cas del qual tots els demés esperits, siguen humans o no, es coneixen genèricament com anito.[1] De la mateixa manera que en els esperits ancestrals, es fa referència al diwata en títuls de parentesc corteses quan es tracta directament, com apo («vell») o nuno («yayo»).[19][nota 9]

Hi ha tres tipos generals d'esperits no-humans. Els primers són els esperits ambientals o de la naturalea, «units» a una ubicació particular o fenomen natural (similar als «genius loci»). Ells «posseïxen» llocs i conceptes com a camps agrícoles, boscs, tallats, mars, vents, rajos o regnes en el món espiritual. Alguns també eren «guardians» o tòtems de varis animals i plantes. Tenen qualitats inhumanes i abstractes, que reflectixen els seus dominis particulars. Normalment no apareixen en forma humana i generalment no tenen gènero, són andróginos. Rarament es preocupen pels assunts humans. Els rituals que involucren a estos esperits casi sempre es porten a terme a l'aire lliure.


El segon tipo d'esperits són els esperits «no-units» que tenen existència independent. Apareixen en animals (generalment com a pardals) o en formes similars a les humanes, tenen diferenciació de gènero i tenen noms personals. Són més semblats a les fades del folklore europeu.[nota 10] Estos són els esperits més comuns per a convertir-se en abyan (guies espirituals de babaylán), ya que són els més «sociables» i poden interessar-se en les activitats humanes. Estos esperits generalment es coneixen com engkanto (de l'espanyol «encant») en el folclore filipí modern. A diferència dels esperits «nugats», estos esperits poden ser invitats a llars humanes, i els seus rituals poden portar-se a terme tant en exteriors com en interiors.

Nugue, deu de la fertilitat dels bontoc.

L'última és una classe d'esperits o dimonis malévolos, aixina com sers sobrenaturals, generalment coneguts colectivament com aswang, yawa o mangalos (també mangalok, mangangalek o magalos) entre tagalos i visayos. Existixen numerosos tipos de aswang en habilitats, comportament o apariència específics. Els eixemples inclouen sigbin, wakwak, tiyanak i manananggal. Les primeres dos categories de diwata també poden ser malévolas, lo que distinguix a la tercera categoria és que no es pot recórrer a elles en ofrenes i són completament desapiadades. La majoria de les pràctiques associades en ells és alluntar-los, desterrar-los o destruir-los. Mai s'aborden ni es veneren en els rituals religiosos.[1][19][20]

Rarament es parla obertament dels diwatas per temor a atraure la seua atenció. En el seu lloc, se'ls coneix en eufemisme com «aquells que no són com nosatres» (en bisayano: dili ingon nat, en tagalo: hindi kagaya natin) o varis noms, com banwaanon o taga-banwa, que es traduïxen lliteralment com a «habitant del lloc».[nota 11][21] Entre els tagalos, els esperits de naturalea no-humana també es denominen eufemísticament com lamanglupa («[habitants de] les entranyes de la terra») o lamangdagat («[habitants de] les profunditats de la mar»), depenent del seu domini.


Els diwatas existixen tant en el món material com en el món espiritual. Poden no tindre forma o tindre un cos material. També poden fer-se càrrec d'un cos per mig de la possessió espiritual (en bisayano: hola, hulak, tagdug o saob; en tagalo: sanib), una habilitat essencial per a les sessions de pag-anito. Es creu que són capaços de canviar de forma (baliw o baylo), tornar-se invisibles o crear visions o ilusions (anino o landung, «ombra»). Els seus poders, no obstant, es llimiten al seu domini particular. Un diwata d'un bosc, per eixemple, no té domini sobre el mar. La majoria són generalment benevolentes o caprichosament neutrals, encara que poden causar desgràcies i malalties si s'enugen, falten al respecte o es troben per error.[1][19][20] Atres característiques comunes dels diwatas són que es perceben com una presència invisible «freda» (en contrast en els esperits humans «càlits»); que no deixen chafades (a diferència dels esperits humans); i que senten el món i «mengen» per mig del olfat.[nota 12] Es diu que els diwatas que prenen forma humana són de pell pàlida i podrien distinguir-se dels humans per l'absència d'un regata nasolabial en el llavi superior.

Un hogang dels ifugao en les terrats d'arròs de Banaue, esperits guardians tallats en troncs de falagueres arborescentes generalment colocats a lo llarc de camins i en les afores del llogaret.

Els diwatas a sovint es coneixen pels seus aparecimientos a persones desprevenidas en forma humana o animal, a voltes causant danys involuntaris. També poden enganyar deliberadament als mortals, seduint o seqüestrant a hòmens i dònes bells en el món espiritual. Es creu que certs llocs són propietat d'un diwata o són fronteres del món espiritual. Normalment s'eviten o solament s'ingressen en precaució, especialment durant el crepúscul, quan es creu que els diwatas creuen del món espiritual al món material. El dany o malaltia causada per diwata es coneix com buyag en bisayano i usog en tagalo. Les persones que varen ser perjudicades per les interaccions en diwata se'ls diu coloquialment que varen ser «saludades» (bisayano: gibati, tagalo: nabati) o «burlades» (bisayano: gidulaan, tagalo: napaglaruan o nakatuwaan) pel diwata.

Per a evitar enujar inadvertidament a un diwata, els filipins realisen un recurrent pasintabi sa nuno («disculpar-se respectuosament» o «demanant permís als antepassats per a fallir»).[nota 13] Açò es fa dient les frases tao po («un humà [està fallint]», «vell»), tabi po o tabi apo («en el seu permís, vell»).[nota 14] en passar per un lloc que es creu que està habitat per un diwata.

També es creu que els diwata poden aparearse en humans. La superstició local creu comunament que les persones naixcudes en trastorns congènits (com albinisme o sindactilia) o que mostren una bellea o comportament inusual són els fills de diwata que varen seduir (o a voltes varen violar) a les seues mares.[22][23]


Durant el periodo espanyol, els diwata es sincretizaron en els elfos i fades en la mitologia i el folklore europeus, i se'ls va donar noms com dwende (del castellà, «donyet»), engkantador o engkanto («encant»), hechicero, sirena o maligne. Entre els grups musulmans de Filipines, estos esperits de naturalea són normalment cridats jinn o saitan, per l'influència de mitologia islàmica.[24]

Llocs i objectes religiosos

Sigle XV bulul en un pamahan (ceremonial bol) en el Museu de Louvre

Els esperits ancestrals generalment estaven representats per figures tallades. Estos es coneixien com taotao («menut humà», també taotaohan, latawo, tinatao o tatao),[nota 15] bata-bata («chiquet menut»), ladaw («image» o «semblança»; també laraw, ladawang, lagdong, o larawan), o likha («creació»; també likhak) en la majoria de les Filipines. Atres noms inclouen bulul (també bulol o bul-ul) o tinagtaggu (també tinattaggu) entre els igorote;[nota 16] manaug entre els lumad; tagno entre bicolanos.[1][19][25] Entre els tagalos, als taotao també se'ls cridava lambana («altar» o «lloc sagrat»),[nota 17] despuix de l'ubicació en la que generalment es guarden

Estatuillas igorotes hipags, que representen als deus de la guerra (1900)

Els taotao solien ser austeres figures tallades en fusta, pedra o marfil. Alguns taoatao trobats pels espanyols estaven fets de metals preciosos o adornats en or i joyes, pero estos eren molt rars.[26] Els taotao casi sempre es representaven en posició en cuclillas en els braços creuats sobre els genolls, lo que recorda a la posició fetal, la postura quotidiana de conversació, aixina com la disposició dels cossos fallits per als antics filipins. No obstant, algunes figures es representen de peu o fent activitats quotidianes com ballar, martafallar arròs o alletar un bebé.[27][28]

Un balaua, una casa d'esperits gran utilisada entre els itnegs per a rituals comunitaris dedicats als anito (1922)[14]

La majoria dels taotao representen a una persona fallida, generalment tallada per la comunitat en la seua funeral. Com a tal, pot haver centenars de taotao en un sol llogaret, alguns d'ells en sigles d'antiguetat.[28]

Altars ceremoniales salako (esquerra) i palaan (dreta) del poble itneg (1922).[14]

En casos molt rars, els diwatas es pot representar com taotao en forma antropomórfica, com quimeres o criatures llegendàries, o com a animals.[28] Estos inclouen una classe especial de figures nomenades hipag entre els igorotes que representen deïtats de guerra, aixina com kinabigat (postes de fusta tallats) i hogang (postes de falagueres d'arbre tallats utilisats com a marcadors de llímits i com a barreres contra danys). Com a regla general, no obstant, els diwata no es representen generalment com taotao o per cap representació feta per l'home.[1]

Els taotao no eren intrínsecament sagrats. Eren representacions dels esperits, no els esperits en sí. Solament es varen tornar sagrats durant el seu us en un ritual pag-anito. Sense l'esperit que representen, són tractats com a peces mundanes de fusta tallada o pedra esculpida. L'autor anònim de la Relació de la conquista de l'illa de Luzón de 1572 descriu els rituals pag-anito del poble tagalo com a tals:

Quan qualsevol cap està malalt, invita a la seua família i ordena que es prepare un gran menjar, que consistix en peix, carn i vi. Quan tots els invitats estan reunits i la festa es presenta en uns plats en el sol dins de la casa, se senten també en el sol per a menjar. En mig de la festa (cridada manganito o baylán en la seua llengua), varen posar a l'ídol cridat Batala i certes dònes d'edat que es consideren sacerdot, i algunes índies d'edat alvançada, ni més ni menys. Li oferixen a l'ídol una miqueta del menjar que estan menjant, i ho invoquen en la seua llengua, resant-li per la salut del malalt pel que se celebra la festa. Els natius d'estes illes no tenen altars ni temples en absolut. Este manganito, o delecte borracho, per a donar-li un millor nom, generalment dura sèt o huit dies; i quan termina, prenen els ídols i els coloquen en els racons de la casa, i els mantenen allí sense mostrar cap reverència.
Relació de la Conquista de l'Illa de Luzón (1752)

En qualsevol cas, els taotao molt antics transmesos de generació en generació són apreciats com a relíquies familiars. Entre els igorote, trossos de taotao també es poden tallar i hervir en un té medicinal.[28]

Els taotao es mantenien comunament en cantons o chicotets estants dins de cases o graners. Els misionero espanyols varen registrar que els taotao estaven presents en totes les llars filipins, sense importar cuán pobres anaren.[1][25]


Quan els misionero espanyols varen aplegar a Filipines, la paraula anito es va associar en estes representacions físiques d'esperits que figuraven prominentement en els rituals pag-anito. Durant l'ocupació nortamericana de Filipines (1898–1946), el significat de la paraula espanyola ídol (en el sentit de «cosa adorada») es va combinar encara més en la paraula anglesa idol. Aixina, en l'idioma filipí modern, anito s'ha referit casi exclusivament a les figures taotao tallades, en lloc dels esperits mateixos.[29]

Altars i àrees sagrades

Es creu que un diwata habita este arbre balete de 400 anys en Lazi, en un manantial natural entre les seues raïls.

Els antics filipins no tenien temples o edificis permanents de cult.[1][25] No obstant, tenien cases espirituals semipermanentes. Poden variar en tamany des de chicotetes plataformes techadas fins a estructures similars a una casa chicoteta (pero sense parets). Estos es coneixien com magdantang en bisayano i ulango o simbahan en tagalo.[nota 18] També es poden usar com a llocs per a almagasenar taotao. Entre els bicolanos, els taotao també es varen mantindre dins de coves sagrades cridades moog.[19][14]

Durant certes cerimònies, els anitos són venerats a través d'altars temporals prop de llocs sagrats. Estos varen ser cridats latangan o lantayan en bisayano i dambana o lambana en tagalo.[nota 19] Estos altars de bambú o ratán són idèntics en la construcció bàsica en la major part de Filipines. Eren chicotetes plataformes sense sostre o postes de peu separats en la punta (similar a una antorcha tiki). Sostenien clafolls de coco a la mitat, plats de metal o tarros de martabán com a receptàculs per a les ofrenes. Els taotao a voltes també es pot colocar en estes plataformes.[19]


Atres tipos de llocs sagrats o objectes de cult de diwata inclouen la manifestació material dels seus regnes. Els més venerats varen ser els arbres balete (també cridats nonok, nunuk, nonoc ...etc.) i els formiguers o termiteros (punso). Atres eixemples inclouen montanyes, cascades, arboledas, secs i coves.[1][30][31]

Animals d'esperit

Empuñadura en forma de cap de dragó Bakunawa, en una espasa tenegre bisayana.

Alguns animals varen ser venerats com sirvientes o manifestacions de diwata, o be com a esperits poderosos ells mateixos. Entre ells, el cocodril, la culebra, el fardacho varano, el geco tucó i varis pardals. Inclou també criatures llegendàries com el dragó o serp Bakunawa, el pardal jagant Minokawa del Bagobo, i el colorit Sarimanok del Maranao.[1][30][32]

Les aus de presagie eren particularment importants. Les aus de presagie més comunes eren colomes en plomes iridiscents verts o blaus cridades limokon (generalment la coloma esmeralda, la coloma imperial o les colomes fapitreras).[nota 20] Atres aus de presagie són l'irena o «fada blava» (tigmamanukan, belen tikis, balatiti o bathala entre els tagalos; i batala entre els kapampangans), el blauet (salaksak entre els ilocanos, igorotes i sambales); i els dicéidos (pitpit, ichaw, anat o labeg entre els igorotes).[19]

Vore també

Notes

  1. ↑ Entre la majoria dels grups ètnics filipins, es creu que una persona està composta d'a lo manco dos ànimes: l'alé de vida, voluntat o consciència (ginhawa o hininga, que permaneix en el cos viu) i l'ànima astral (que pot viajar al món espiritual). Kalag i kaluluwa es referixen a este últim. El concepte de dualisme de l'ànima a voltes es denomina «ànimes bessones» o «ànimes dobles» i és una creència comuna en les cultures austronesias i atres cultures chamánicas. Atres noms per a l'ànima astral inclouen kaluha, dungan (en bisayano); kalag (en bicol); linnawa (en igorote), kaduwa (en isneg), ab-abiik (en kankanaey), karurua (en ilocano), ikaruruwa (en ibanag), karaduwa (en mangyan), kiyaraluwa (Tagbanwa), makatu (en bukidnon) i kadengan-dengan o gimokud (en manobo) (Scott, 1994; Tan, 2008; Mercat, 1991) La majoria dels térmens per a l'ànima astral es traduïxen lliteralment com a «bessó» o «doble», del proto-austronesio (PAN) *duSa, «dos». (Yu, 2000; Blust, 2010)
  2. ↑ Compare's en el inframón grec.
  3. ↑ Despuix del contacte en els espanyols, varis móns espirituals es sincretizaron en el concepte cristià del cel i l'infern en diccionaris i traduccions de la Bíblia. Varen lluitar per a determinar qué terminologia usar per l'absència de la dicotomia del cel i l'infern en el concepte filipí del món espiritual. Els misionero espanyols i els autors europeus generalment equiparaven el cel en la maca i el calualhatian; i l'infern en casen (també casanaan, casauaan o catanaan; a voltes mal interpretat com kasamaan). No obstant, en el Còdex Boxer, maca i casen eren sinònims dels inframóns bisayano i tagalo. La versió de 1754 del Vocabulari de la Llengua Tagala usava casanaan tant per al cel com per a l'infern; en Casanaan Nang Hirap com l'infern, i Casanaan Nang Tova com el cel. Calualhatian (ortografia moderna: kaluwalhatian) era simplement una regió en el món espiritual tagalo al que les ànimes poden ingressar creuant un riu torrencial en un tauló estret. (Rath, 2013)
  4. ↑ També mua, mamaw, mamanhig, pamahoy, mamamahoy (McCoy, 1982); i despuix multe. (De el [[castellà]] «mort».Tan, 2008)
  5. ↑ Per eixemple, Nuno sa punso, un anito nano que viu en els formiguers; o Dayang Masalanta, el diwata tagalo del monte Makiling.
  6. ↑ Per eixemple Mayari, la deesa tagala de la lluna; i Makapatag, el deu bisayano de la venjança.
  7. ↑ Per eixemple Bathala, la principal deïtat dels tagalos; Magbabaya, el creador suprem del poble lumad; i Pilandok, l'esperit trabucant del Maranao.
  8. ↑ Els tagalos diferenciaven entre Diwata, el ser suprem universal, i Bathala, la deïtat suprema exclusiva per a ells (Hislop, 1971).
  9. ↑ Els noms més difosos per a estos esperits en varis grups ètnics filipins són diwata o anito. Atres noms de diwatas o tipos específics de diwata inclouen fieu awas, kahoynon (en b'laan); mahomanay, tahamaling (Bagobo); panya'en (en batak); tawong lipod, magindara (en bikol); magtitima, tawo sa talonan (en bukidnon); aled (en gaddang); annani (en ibanag); bakayauwan, monduntug, palasekan, pili, pinading (en ifugao); mangmangkit, katataoan/katawtaw-an, kibaan, litao (en ilocano); apdel, sasailo (en itneg); tumungaw (en kankana-ey); llepen labuad, manglilili (en kapampangan); kama-kama/kamakaon (en karay-a); tuglinsau, tagbusau, mandangum (en mandaya); andagaw (en mangyan); tawagenen, manaog (en manobo); karibang (en maranao); kaybaan (en pangasinan); kamanan-daplak (en sambal); dayamdam, piritay (en tagalog); tawo sa talonan (en tagbanuá); lewenri, bawa, katao/kataw, tumawo/tamawo, tawong lupa (en bisayano); and guban-on, digkusanon, dalaketnon (en waray).
  10. ↑ En forts paralels en sers humans com elfos i aes side, aixina com en sers humans diminuts com brownies i pixies. (Buenconsejo, 2002)
  11. ↑ No deu confondre's en els grups ètnics tagbanuá i mamanoá, tots derivats del protoaustronesio (PAN) banua, «llar» o «pàtria». En els idiomes filipins moderns, banwa ha segut substituït per l'espanyol «lloc», per lo tant, taglugar s'usa en lloc de tagabanwa (Hislop, 1971; Tan, 2008).
  12. ↑ Diwata pot causar dany en menjar» (olorar) la «força vital» o «alé» (ginhawa) dels sers humans. També es diu que estan molests pel perfum, aixina com per la sal i les espècies. (Buenconsejo, 2002)
  13. ↑ Del sintabi, «demanar permís respectuosament» o «donar el degut respecte».
  14. ↑ En ilocano, la frase tradicional és bari bari, apo, en el mateix significat (Tan, 2008)
  15. ↑ Del proto-malayo-polinesio *tau, en última instància del proto-austronesio *cau, «humà» o «persona» (compare's en les estàtues torajeñas tau tau).
  16. ↑ Tinagtaggu és un cognado de taotao en l'idioma tuwali; de tagu, «humà»
  17. ↑ El terme lambana despuix es sincretizó en les fades, comunament representades com a chicotets sers alados en ilustracions modernes, a pesar de que no existien sers en ales similars en el folclore filipí natiu (Potet, 2017). Pel contrari, el terme alternatiu dambana ha aplegat a significar «santuari» o «capella» en el tagalo modern.
  18. ↑ Entre els itneg, les cases dels esperits són conegudes com tangpap, pangkew o alalot per a varis altars techados menuts, i balaua o kalangan per a estructures més grans. En Mindanao, les cases espirituals són conegudes entre els subanen com maligai; entre els teduray com tenin (solament ingressat per chamans); i entre els bagobo com buis per a aquells construïts prop de carreteres i pobles, i parabunianos per a aquells construïts prop de camps d'arròs. (Kroeber, 1918)
  19. ↑ També saloko o palaan (en itneg); sakolong (en bontoc); salagnat (en bicolano); sirayangsang (en tagbanuá); ranga (en teduray); and tambara, tigyama, or balekat (en bagobo)
  20. ↑ Limokon en gran part de les Visayas i entre els lumad; també, alimúkun (en cebuano), alimúkeng (en ilocano); limoken (en maranao); muhen (en t'boli); lemuguen (en teduray); and limukun (en subanen)

Referències

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Stephen K. Hislop(1971).«Anitism: a survey of religious beliefs native to the Philippines».Asian Studies.9(2): 144-156.Consultat el 10 de maig de 2018.
  2. ↑ Royle, Stephen (2018-11-30). «Tips from the blog XI: docx to pdf». doi.org. Consultat el 2025-01-24.
  3. ↑ (2025-01-23).«Grain Transportation Report, January 23, 2025».U.S. Department of Agriculture, Agricultural Màrqueting Service.Consultat el 2025-01-24.
  4. ↑ Funk, Leberecht (2014). Entanglements between Tao People and Anito on Lanyu Island, Taiwan (en en), Palgrave Macmillan US, pp. 143–159. doi:10.1057/9781137448651_9. ISBN 978-1-349-50129-8. Consultat el 2025-01-24.
  5. ↑ Eslit, Edgar R. (2023-06-20). «Illuminating Shadows: Decoding Three Mythological Veil of Mindanao's Cultural Tapestry». doi.org. Consultat el 2025-01-25.
  6. ↑ «People: January/February 2025». Default Digital Object Group (2025-01-06). Consultat el 2025-01-25.
  7. ↑ Owen, Norman G.(1998-02).«Historical Dictionary of the Philippines. By Artemio R. Guillermo and May Kyi Win . Lanham, Md.: The Scarecrow Press, 1997. xi, 363 pp. $62.00.».The Journal of Asian Studies.57(1): 273–275.ISSN 0021-9118.doi:10.2307/2659094.Consultat el 2025-01-25.(en en)
  8. ↑ Tilman, Robert O.(1971-02).«The Philippines in 1970: A Difficult Decade Begins».Asian Survey.11(2): 139–148.ISSN 0004-4687.doi:10.1525/as.1971.11.2.01p0079i.Consultat el 2025-01-25.(en en)
  9. ↑ Antonio Sánchez de la Rosa (1895). Diccionari Hispà-Bisaya per a les províncies de Samar i Leyte, Volumes 1-2, Tipo-Litografia de Chofre i Comp., p. 414.
  10. ↑ 10,0 10,1 «How to Travel the Underworld of Philippine Mythology». The Aswang Project. Consultat el 11 May 2018.
  11. ↑ «The Soul According to the Ethnolinguistic Groups of the Philippines». The Aswang Project. Consultat el 11 May 2018.
  12. ↑ Leonardo N. Mercat(1991).«Soul and Spirit in Filipí Thought».Philippine Studies.39(3): 287-302.
  13. ↑ Robert Blust & Stephen Trussel. «Austronesian Comparative Dictionary: du». Austronesian Comparative Dictionary. Consultat el 7 de juliol de 2018.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 Fay-Cooper Cole & Albert Gale(1922).«The Tinguian; Social, Religious, and Economic life of a Philippine tribe».Field Museum of Natural History: Anthropological Series.14(2): 235-493.
  15. ↑ «Mindanao Customs and Beliefs». SEAsite, Northern Illinois University. Archivat des de l'original, el 24 d'octubre de 2020. Consultat el 11 May 2018.
  16. ↑ Rodney C. Jubilat; Hanafi Hussin; Maria Khristina Manueli(2011).«The Sama-Bajaus of Sulu-Sulawesi Sigues: perspectives from linguistics and culture».Journal of Southeast Asian Studies.15(1): 83–95.
  17. ↑ Robert B. Fox (2013). «Pagdiwata Ritual», Jesus T. Peralta (ed.). Pinagmulan: Enumeration from the Philippine Inventory of Intangible Cultural Heritage, National Commission for Culture and the Arts (NCCA), Republic of the Philippines & International Information and Networking Centre for Intangible Cultural Heritage in the Àsia-Pacific Region under the auspices of UNESCO, pp. 167-171.
  18. ↑ Isabelo dels Reis i Florentino (1909). La Religió Antiga dels Filipins, La Renaixença.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 19,6 A. L. Kroeber(1918).«The History of Philippine Civilization as Reflected in Religious Nomenclature».Anthropological Papers of the American Museum of Natural History.XXI(Part II): 35-37.
  20. ↑ 20,0 20,1 «A Compendium of Creatures & Mythical Beings from Philippine Folklore & Mythology». The Aswang Project. Consultat el 11 May 2018.
  21. ↑ «Dili-ingon-nat». Binisaya.com. Consultat el 12 May 2018.
  22. ↑ «Magkakapatid na albino, anak ng engkanto?», ABS-CBN News, 19 de juny de 2017. Consultat el 23 de novembre de 2018.
  23. ↑ Santisteban, Bong. «What it's like to live with albinism», 13 de juny de 2018. Consultat el 23 de novembre de 2018.
  24. ↑ Hanafi Hussin (2010). «Balancing the Spiritual and Physical Worlds: Memory, Responsibility, and Survival in the Rituals of the Sama Dilaut (Bajau laut) in Sitangkai, Tawi-Tawi, Southern Philippines and Semporna, Sabah, Malaysia», Birgit Abels (ed.). Oceans of Sound: Sama Dilaut Performing Arts.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 Ferdinand Blumentritt (1894). «Alphabetisches Verzeichnis der bei donen philippinischen Eingeborenen üblichen Eigennamen, welche auf Religion, Opfer und priesterliche Titel und Amtsverrichtungen sich beziehen. (Fortsetzung.)», Wiener Zeitschrift für die Kunde dones Morgenlandes (vol. 8), Orientalisches Institut, Universität Wien, p. 147.
  26. ↑ Teodoro A. Agoncillo (1974). Introduction to Filipí History, Radiant Star Pub., p. 21.
  27. ↑ Aurora Roxas-Lim(1973).«Art in Ifugao Society».Asian Studies.11(2): 47-74.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 «Gallery of Exhibits». Museum of Cordilleran Sculpture. Consultat el 11 May 2018.
  29. ↑ Frederic H. Sawyer (1900). The Inhabitants of the Philippines, Charres Scribner's Sons.
  30. ↑ 30,0 30,1 Teodoro A. Agoncillo & Oscar M. Alfonso (1969). History of the Filipí People, Malaya Books, p. 42.
  31. ↑ Francisco R. Demetrio(1973).«Philippine Shamanism and Southeast Asian Parallels».Asian Studies.11(2): 128-154.
  32. ↑ Alfred W. McCoy(1982).«Baylan: animist religió and Philippine peasant ideology».Philippine Quarterly of Culture and Society.10(3): 141-194.


Referències