Anar al contingut

Tiki

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Tiki
Un home maorí retoca el tatuage d'un tiki de fusta en Whakarewarewa Model Village, Nova Zelanda, 1905.

Tiki és el nom que es dona en les cultures de Polinèsia Central en l'oceà Pacífic a estàtues de gran tamany en forma humana. A sovint són usades per a delimitar llocs sagrats. La paraula tiki s'usa com a tal en maorí de Nova Zelanda, maorí d'Islas Cook, tuamotuano i marquesano; com tu'i en tahitiano i com ki'i en hawaiano. La paraula no es coneix en els idiomes de la Polinèsia Occidental o en Rapanui (illa de Pasqua).

Cultura

[editar | editar còdic]

Mitologia

[editar | editar còdic]

En la mitologia maorí, Tiki és el primer home creat per Tūmatauenga o Tāne. Va trobar a la primera dòna, Marikoriko, en un estany; ella ho va seduir i ell es va convertir en el pare d'Hine-kau-ataata. Per extensió, un tiki és una talla en fusta, pounamu o una atra pedra en forma humana, notablement usat en el coll com un hei-tiki, encara que este és un us alguna cosa arcaic en l'idioma maorí. Els Hei-tiki a sovint es consideren taonga, especialment si són antics i han segut heretats a lo llarc de múltiples generacions. Tallats similars a ngā tiki i que apleguen a representar antepassats deificados es troben en la majoria de les cultures polinesias. A sovint servixen per a marcar els llímits de llocs sagrats o significatius. La paraula té cognados en uns atres idiomes polinesios, com tuʻi en tahitiano i kiʻi en hawaiano. En el món occidental, la cultura tiki, un moviment inspirat en diverses cultures del Pacífic, s'ha tornat popular en els sigles XX i XXI.

Religió

[editar | editar còdic]

En les tradicions de la costa oest de l'illa Sur de Nova Zelanda, el primer humà és una dòna creada per Tāne, deu dels boscs i dels pardals. Usualment el seu nom és Hine-ahu-one. En atres llegendes, Tāne fa al primer home, Tiki, i després fa una esposa per a ell. En algunes versions de la costa oest, el propi Tiki, com a fill de Rangi i Papa, crea al primer humà mesclant la seua pròpia sanc en argila, i Tāne després fa a la primera dòna. A voltes Tūmatauenga, el deu de la guerra, crea a Tiki.[1] En una atra història, la primera dòna és Mārikoriko. Tiki es casa en ella i la seua filla és Hine-kau-ataata.[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 151–152 [3] En algunes tradicions, Tiki és el pene de Tāne.[4][5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 510–511  De fet, Tiki està fortament associat en l'orige de l'acte reproductiu.[8]


En una història de Tiki entre les moltes variants, Tiki estava sol i anhelava companyia. Un dia, al vore el seu reflex en un toll, va pensar que havia trobat un companyer, i es va llançar al toll per a atrapar-ho. L'image es va trencar i Tiki va quedar decepcionat. Es va quedar dormit i quan va despertar va vore el reflex de nou. Va cobrir el toll en terra i va donar a llum a una dòna. Tiki va viure en ella en serenitat, fins que un dia la dòna es va emocionar al vore una anguila. La seua excitació va passar a Tiki i es va produir el primer acte reproductiu.[6]

Noms i epítets

[editar | editar còdic]
Tenda d'estàtues tiki, Hawái, al voltant de 1959

John White nomena varis Tiki o potser manifestacions de Tiki en la tradició maorí:[2]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 142 

  • Tiki-tohua, el progenitor dels pardals[10]
  • Tiki-kapakapa, el progenitor dels peixos i d'un pardal, el tūī[11]
  • Tiki-auaha, el progenitor de l'humanitat
  • Tiki-whakaeaea, el progenitor del kūmara.

En atres parts de la Polinèsia

[editar | editar còdic]

La paraula apareix com tiki en maorí de Nova Zelanda, idioma maorí de les Islas Cook, tuamotuan i marquesano; com tuʻi en tahitiano i com kiʻi en hawaiano. La paraula no s'ha registrat en els idiomes de la Polinèsia occidental ni en l'idioma rapanui.[12]

  • En les tradicions hawaianas, el primer home va ser Kumuhonua. Va ser creat per Kāne, o per Kāne, Kū i Lono. El seu cos va ser fet mesclant terra roja en saliva. Va ser fet a semblança de Kāne, qui va dur la terra de la que el home va ser fet des dels quatre racons del món. Una dòna va ser feta d'una de les seues costelles.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 511  Kanaloa estava observant quan Kāne va fer al primer home, i ell també va fer un home, pero no va poder donar-li vida. Kanaloa llavors li va dir a Kāne: "Prendré al teu home, i ell morirà". I aixina la mort va aplegar a l'humanitat.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 151 
  • En Tahití, Tuʻi va ser el primer home, i va ser fet de terra roja. La primera dòna va ser Ivi, que va ser feta d'un dels ossos (ivi) de Tuʻi.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 151 
  • En les illes Marqueses, hi ha vàries versions. En una llegenda, Atea i la seua esposa varen crear a la gent. En una atra tradició, Atanua i el seu pare Atea varen donar orige als humans.[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 151 
  • En les Islas Cook, les tradicions també varien. En Rarotonga, Tiki és el guardià de l'entrada a Avaiki, el inframundo. Se li feyen ofrenes com a regals per a l'ànima que partia d'algú que està morint. En Mangaia, Tiki és una dòna, la germana de Veetini, la primera persona en morir de mort natural. L'entrada a Avaiki (el inframundo) es diu "l'abisme de Tiki".[5]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: 151 

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Tūmatauenga, deu de la guerra, representa a el home, de la mateixa manera que Tāne, el nom de la qual significa "home".cita requerida
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 (1887–1891) The Ancient History of the Maori, Wellington: Government Printer.
  3. ↑ John White atribuïx esta versió a Ngātu Hau.[2]
  4. ↑ Orbell, M. (1998). The Concise Encyclopedia of Māori Myth and Legend, Christchurch: Canterbury University Press, p. 178.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 (1891) Maori-Polynesian Comparative Dictionary, Wellington, N. Z.: Lió and Blair. ISBN 9781432664893.
  6. ↑ 6,0 6,1 Reed, A.W. (1963). Treasury of Maori Folklore, Wellington: A.H. & A.W. Reed, p. 52.
  7. ↑ Hiroa, T.R. (Sir Peter Buck) (1974). The Coming of the Maori, Segona edició, Wellington: Whitcombe and Tombs.
  8. ↑ Segons Reed, "és segur que Tiki... té un significat fàlic definit."[6] No obstant, Et Rangi Hiroa (Sir Peter Buck) va senyalar que tals referències solament es trobaven en una font tardana i controvertida.[7]
  9. ↑ 9,0 9,1 Shortland, E. (1882). Maori Religion and Mythology, Londres: Longman, Green, p. 22.
  10. ↑ En esta història, Tiki-tohua va ser un ou produït per Hine-ahu-one, una dòna creada per Tāne per a ser la seua esposa. Este ou va donar orige a tots els pardals.[9]
  11. ↑ Tiki-kapakapa (naixcuda despuix de Tiki-tohua) va ser una chiqueta que més vesprada va prendre el nom de Hine-a-tauira. Ella i Tāne varen tindre una filla anomenada Hine-titamauri que va ser donada a Tiki com la seua esposa.[9]
  12. ↑ «Entries for TIKI .1 [CE Carved human image]». Consultat el 2 de març de 2018.

Vore també

[editar | editar còdic]
  • Cultura tiki, un estil decoratiu del sigle XX utilisat en restaurants de temàtica polinesia
  • Taotao, tallats similars d'esperits ancestrals i de la naturalea en les illes filipines
  • Tòtem, obres d'art similars en forma i propòsit de les cultures cascadenses
  • Chemamull, estàtues mapuches
  • Hei tiki, colgantes maorís, denominats en ocasions de forma errònea com tiki.
  • Moái, una figura monolítica humana en l'Illa de Pasqua, erròneament denominada tiki.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tiki&oldid=879136»