Moái
Un moái (del rapanui: moai, ‘escultura’) és una estàtua monolítica humanoide típica de l'illa polinésica de Pasqua. Els moáis són el principal atractiu turístic de l'illa i una representació dels antepassats dels habitants natius de l'illa, els rapanui. Encara que els grans moái tallats en pedra són els més famosos, els rapanui també varen tallar chicotets moái en fusta.
Descripció i història
Els més de noucents moáis coneguts esculpidos en pedra pels antics rapa nui estan distribuïts per tota l'illa. La majoria d'ells varen ser llaurats en toba del con volcànic Rano Raraku, a on queden més de quatrecents moái en diferents fases de construcció. El periodo històric de tot el desenroll de les diverses tècniques constructives es va estendre entre el 700 d. C. i el 1600 d. C. Tot indica que la pedrera va ser abandonada sobtadament i varen quedar estàtues a mig llaurar en la roca.
Pràcticament tots els moái terminats, originalment situats sobre una plataforma o altar ceremonial, cridada ahu en idioma rapanui, varen anar posteriorment derribats pels isleños natius en el periodo següent a la cessació de la construcció, en el XV. Des de 1956 uns pocs d'ells han segut restaurats.
En un principi, estes estàtues jagantes duyen també uns copetes o castanyes de pedra roja de més de dèu tonellades cridats pukao, que s'extreen del cràter de Puna Pau. Una volta tallat el mateix, devia ser elevat fins a la deguda altura per a colocar-els sobre els caps.[1]
En la restauració del ahu Nau-Nau en la plaja d'Anakena en 1978, es va descobrir que, en les cavitats oculars, solien colocar-se plaques de coral a modo d'ulls. Estes varen ser retirades, destruïdes, enterrades o tirades a la mar, en a on també s'han trobat. Açò concorda en la teoria de que els mateixos pobladors els varen derribar, potser durant guerres tribals.
Els primers navegants europeus que, al començament del XVIII, varen aplegar a l'Illa de Pasqua no podien creure lo que estaven veent. En eixa chicoteta àrea de terra, varen descobrir centenars d'estàtues enormes per la superfície de tota l'illa.[2]
Significat
El significat dels moáis és encara incert, i hi ha vàries teories entorn a estes estàtues. La més comuna d'elles és que les estàtues varen ser tallades pels habitants polinesios de l'illa, entre els sigles IX i XVI, com a representacions d'antepassats difunts, de manera que proyectaren el seu mana (poder sobrenatural) sobre els seus descendents.[3]
Devien situar-se sobre els ahu (plataformes ceremonials) en els seus rostres cap a l'interior de l'illa (llevat els sèt situats en el Ahu Akivi i un moái de quatre mans senyalisant el solstici d'hivern en el Ahu Huri A Urenga) i, despuix de colocar-els ulls de coral en pupila d'obsidiana o roca volcànica roja, es convertien en aringa ora (‘rostre vivent’) d'un ancestro —el nom complet de les estàtues en l'idioma local és aringa ora o et tupuna (‘rostres vivents dels antepassats’)—.
Un estudi de Lipo, Matt Becker i Tanya Bronson, de l'Universitat Estatal de Califòrnia, Long Beach, sugerix que estes estàtues ceremonials varen ser colocades per a senyalar els llocs a on es trobava l'aigua potable, un recurs difícil de trobar en eixa illa volcànica. Varen descobrir que en els llocs a on no hi ha moáis tampoc hi ha aigua dolça, i en els llocs a on hi ha moáis, inclús en l'interior de l'illa, hi ha fonts propenques d'aigua potable.[4]
Vore també
- Moái Desocupació
- Moái Hoa Hakananai'a
- Pukao
- Illa de Pasqua
- Idioma rapanui
- Ahu Vinapu
- Tiki
- Menhir
- Dolmen
Referències
- ↑ Científics varen aclarir el misteri de les corones roges dels moais
- ↑ BAHN I FLENLEY (2011). Rapanui Press (ed.). Illa de Pasqua. Illa Terra, Rapanui Press. ISBN 978-956-345-702-5.
- ↑ «Els Moai – Coneix en detalle els grans secrets d'estes estàtues». Parc Nacional Rapa Nui. Consultat el 18 de giner de 2019.
- ↑ «Chile: la teoria que explica l'ubicació dels moais en l'Illa de Pasqua». BBC News Món. Consultat el 18 de giner de 2019.
Bibliografia
- Science Frontiers núm. 133 giner/febrer de 2001, pág. 1
- Discovering Archaeology, volum 2, núm. 12 de decembre de 2000, "The Easter Island Mystery" per Charles M. Love
- Rapa Nui, L'Home que va fer caminar els Moai, primera edició espanyol, Rapa Nui, 2015, ISBN 978-956-9337-06-2 per Pavel Pavel
- 1000 anys en Rapa Nui. Arqueologia de l'assentament. Primera edició, Chile, 2006, ISBN 956-11-1879-3 per Patricia Vargas, Claudio Cristino i Roberto Izaurieta
- Illa de Pasqua, Illa terra, Primera Edició, Chile, 2011, ISBN 978-956-345-702-5 per Paul Bahn i John Flenley
- Este artícul conté una traducció derivada de «Moái» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.