Anar al contingut

No humana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

No humana, o no-humana/o, és una expressió utilisada per a descriure a qualsevol entitat que presente característiques humanes pero no les suficients com per a ser considerades com a tals. El terme és usat en varis contexts i pot utilisar-se per a referir-se a objectes que han segut desenrollats en inteligència humana, com alguns robots i/o vehículs.

Drets dels animals i personería

Dins del context dels moviments pels drets dels animals, comunament es distinguix entre «animals humans» i «animals no humans». Els qui participen en dits moviments generalment reconeixen que els animals no humans presenten atributs similars a les persones humanes. Per eixemple, està demostrat que varis animals no humans senten dolor, compassió, posseïxen memòria, i algunes funcions cognitives. Alguns activistes pels drets dels animals argumenten que les semblances entre els animals humans i els no humans justifiquen donar-li als no humans drets que la societat humana s'ha proporcionat, com el dret a la autopreservación. Inclús promouen donar-li l'atribut de personería a tots els animals no humans que tinguen una ment plenament pensante i conscient, com els vertebrats i alguns invertebrats com els cefalòpodes.

Lo no-humà en Filosofia

Varis filòsofs contemporàneus, a partir del treball d'Henri Bergson, Gilles Deleuze, Félix Guattari, i Claude Lévi-Strauss, entre uns atres, diuen que la no-humanitat planteja problemes epistemològics i ontològics per a l'ètica humaniste i posthumanista, i han vinculat l'estudi dels no-humans a aproximacions materialistes i etològiques a l'estudi de la societat i la cultura.[1][2]


Referències

  1. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. ↑ Whatmore, Sarah (2006), 'Materialist Returns: Practising Cultural Geography In and For a More-Than-Human World', Cultural Geographies, 13, pp. 600-09.