Éter (element)
Segons la ciència grega i medieval, el éter (Plantilla:Lang-grc, aither[1]), també cridat quintaesencia, és el material que ompli la regió del univers per damunt de l'esfera terrestre.[2] El concepte d'éter va ser utilisat en vàries teories per a explicar varis fenomens naturals, com el moviment de la llum i la gravetat. A finals de el XIX, els físics varen postular que l'éter permeaba tot l'espai, proporcionant un mig a través del com la llum podia viajar en el buit, pero l'evidència de la presència de dit mig no es va trobar en l'experiment de Michelson i Morley, i este resultat ha segut interpretat en el sentit de que no existix l'éter luminífero.[3]
Orígens mitològics
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Éter (mitologia).
La paraula αἰθήρ (aithēr) en grec homérico significa «aire pur, fresca» o «cel clar». En la mitologia grega, es creïa que era l'essència pura que els deus respiraven, omplint l'espai a on vivien, anàlec a l'aire que respiraven els mortals.[4] També es personifica com deidad, Éter, el fill d'Érebo i Nix en la mitologia grega tradicional.[4][5] Éter està relacionat en αἴθω «incinerar»,[6] i intransitivo «cremar, resplandecer» (relacionat en el nom Aithiopes (etíops), que significa «gent en un rostre cremat (negre)»).[7][8]
Quint element
[editar | editar còdic]
En el diàlec de Platón Timeo (58d) parlant sobre l'aire, Platón menciona que «existix el tipo més translúcido al que se li crida éter (αίθηρ)»,[9] pero per lo demés va adoptar el sistema clàssic de quatre elements. Aristóteles, que havia segut alumne de Platón en l'Acadèmia, va estar d'acort en este punt en el seu antic mentor, emfatisant ademés que el fòc a voltes ha segut confòs en l'éter. No obstant, en el seu llibre Sobre el cel va introduir un nou primer element en el sistema dels elements clàssics de la filosofia jónica. Va observar que els quatre elements clàssics terrestres estaven subjectes a canvis i es movien naturalment de manera llineal. El primer element, no obstant, localisat en les regions celestials i en els cossos celests, es movia circularment i no tenia cap de les qualitats que tenien els elements clàssics terrestres. No era ni calent ni fret, ni humit ni sec. En esta adició el sistema d'elements es va estendre a cinc i més vesprada els comentaristes varen començar a referir-se a la nova primera com la quinta i també la varen cridar éter, una paraula que Aristóteles no havia usat.[10]
L'éter no s'ajustava a la física aristotèlica. Era incapaç de canviar de qualitat o de cantitat. L'éter sol era capaç de moure's localment. Es movia naturalment en círculs i no tenia moviments contraris o antinaturals.[11] Aristóteles també va observar que les esferes cristalines fetes d'éter contenien els cossos celests. L'idea de les esferes cristalines i el moviment circular natural de l'éter va dur a Aristóteles a explicar les òrbites observades d'estreles i planetes en moviments perfectament circulares en l'éter cristalí.[2]
Els filòsofs escolàstics medievals varen concedir canvis de densitat de l'éter, en els que els cossos dels planetes eren considerats més densos que el mig que omplia el restant de l'univers.[12] Robert Fludd va afirmar que la naturalea de l'éter era «més sotil que la llum». Fludd cita la visió de el III de Plotino, que considera a l'éter com a penetrant i immaterial.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2006) «ether», The American Heritage Dictionary of the English Language, 4ª edició (en en), Houghton Mifflin. ISBN 978-0618701728.
- ↑ 2,0 2,1 George Smoot III. «Aristotle's Physics» (en en). lbl.gov.
- ↑ Helrich, Carl S. (2012). The Classical Theory of Fields: Electromagnetism (en en), Springer, p. 26.
- ↑ 4,0 4,1 «Aether» (en en). GreekMythology.com. Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2016.
- ↑ «AITHER» (en en). AETHER : Greek protogenos god of upper air & light ; mythology : AITHER.
- ↑ Pokorny, Julius (1959). Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, s.v. ai-dh-.
- ↑ Αἰθίοψ en Liddell, Scott, A Greek–English Lexicon: "Αἰθίοψ , οπος, ὁ, fem. Αἰθιοπίς , ίδος, ἡ (Αἰθίοψ as fem., A.Fr.328, 329): pl. 'Αἰθιοπῆες' Il.1.423, d'on prové. 'Αἰθιοπεύς' Call.Del.208: (αἴθω, ὄψ):— properly, Burnt-face, i.i. Ethiopian, negre, Hom., etc.; prov., Αἰθίοπα σμήχειν 'to wash a blackamoor white', Luc.Ind. 28." Cf. Etymologicum Genuinum s.v. Αἰθίοψ, Etymologicum Gudianum s.v.v. Αἰθίοψ. (1818) «Αἰθίοψ», Etymologicum Magnum (en gr).
- ↑ (23 d'octubre de 2013) A History of Africa (en en), Routledge, pp. 25–26. ISBN 978-1317797272. «...[Africa's Indian Ocean] coast was called Azania, and no 'Ethiopeans', dark skinned people, were mentioned amongst its inhabitants.»
- ↑ Platón, Timeo 58d.
- ↑ The Journal of Hellenic Studies.Vol. 102
- 60–74.doi:10.2307/631126.
- ↑ (1968) Aristotle: The Growth and Structure of his Thought (en en), Cambridge Univ. Pr., pp. 133-139. ISBN 0-521-09456-9.
- ↑ (1996) Planets, Stars, & Orbs: The Medieval Cosmos, 1200-1687, 1ª edició (en en), Cambridge University Press, pp. 322–428. ISBN 978-0-521-56509-7.
- ↑ (1659) Humphrey Moseley (ed.). Mosaical Philosophy (en en), p. 221.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Éter (elemento)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.